Usos artesans i industrials de les plantes a la Comunitat Valenciana
Vímet, suro, canya i palma blanca són alguns dels protagonistes d'aquesta exposició itinerant que pretén aportar coneixement sobre les espècies vegetals que creixen al territori valencià, ja sigui de forma autòctona com conreada o naturalitzada, amb un arrelament cultural molt important i de les que es mantenen diferents usos. Els especialistes Isabel Mateu i Jose Plumed, comissaris del projecte, ens conten d'aquesta iniciativa que podreu visitar al Jardí Botànic de la Universitat de València fins a finals d'octubre i que s'ha convertit recentment en una publicació.
Les plantes han exercit un paper fonamental en la vida individual i col·lectiva de l’ésser humà a qui han proporcionat aliment, abric, calor, eines, utensilis i ornaments, a més de tenir un paper essencial en les celebracions i rituals que marquen les principals fites de la vida . Encara que el seu ús ha estat molt més gran en èpoques anteriors, continuen sent importants en la nostra vida, tot i que aquesta mateixa quotidianitat fa que, paradoxalment, no percebem la importància que tenen les plantes per a nosaltres.
En aquest sentit, hem desenvolupat ‘Usos artesans i industrials de les plantes a la Comunitat Valenciana’, un projecte expositiu recolzat pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, amb el qual es pretén visibilitzar algunes de les espècies vegetals que tradicionalment es vénen utilitzant en el nostre territori. Encara que incloem els usos passats, no hem volgut fer un treball nostàlgic sinó, per contra, centrar-nos en plantes d’ús vigent i, fins i tot, amb possibilitats de futur.
En aquest treball, s’integra el coneixement de les plantes, els seus caràcters biològics i ecològics, amb els processos necessaris en cada cas per arribar a l’obtenció dels productes acabats i les tradicions culturals associades a ells, des de la Prehistòria fins a l’actualitat. A més, es documenta científicament la relació entre el material vegetal emprat i la qualitat del producte final, mostrant que no sempre poden substituir les plantes per altres materials.
S’han estudiat quatre espècies canya, lledoner, palmera datilera i alzina surera, a més d’un grup d’espècies del gènere Salix L. que són els vímets i les sarges. Totes aquestes plantes han deixat empremta en la nostra toponímia i segueixen vives a les nostres tradicions.
La canya (Arundo donax)
Considerada com una planta invasora, la canya és un arqueòfit abundantíssim al costat dels cursos d’aigua, encara que també en altres ambients. Aquesta abundància fa que sigui un material barat i fàcil d’obtindre, cosa que unida a la seua naturalesa buida, ha fet que s’utilitze per a elaborar multitud de joguets infantils, així com variats instruments musicals (diversos tipus de flautes, clarinets, xiulets, saxofons, etc.) des de l’antiguitat.
La canya, molt abundant al nostre territori, és protagonista de romeries tan antigues i importants com laRomería de las Cañas, a Castelló de la Plana, i la de la Santa Faz, a Alacant, entre d’altres diverses menys multitudinàries, a més de la tradicional Festa de les Barraquetes de Nules.
Les llengüetes dels nombrosos instruments de vent (saxòfons, clarinets, fagots, trompes anglesos, gaites i dolçaines, en totes les seves varietats) es fabriquen amb canya perquè cap altre material iguala les seves qualitats sonores. Aquesta sonoritat està relacionada amb la pròpia anatomia de la canya, per la qual cosa és absolutament inimitable i, de fet, no s’ha aconseguit cap altre material, natural o sintètic, que la iguale.
Diferents zones d’Espanya, i de la Comunitat Valenciana, proporcionen a indústries d’altres països la matèria primera amb què s’elaboren les llengüetes que importem multiplicades de preu.
El lledoner (Celtis australis)
És una espècie arbòria autòctona que creix propera a cursos d’aigua, encara que podem trobar exemplars solts o xicotets grups en altres ambients, a més de ser utilitzada molt freqüentment en jardineria per l’espessa ombra que dona la seua copa.
Del lledoner s’aprofita la seua fusta, ja que les qualitats de duresa i flexibilitat la fan idònia per a les tradicionals forques, avui en desús, encara que segueix sent utilitzat per fabricar mànecs i varilles d’eines, fustes i bastons.
L’artesania del lledoner a la Comunitat Valenciana s’ha centrat en algunes localitats de la Serra d’Espadà, com Sogorb i Algimia d’Almonacid, i de la Vall de Cofrents. En aquesta última localitat subsisteixen alguns artesans actualment, si bé molts menys que en dècades anteriors.
Palmera datilera (Phoenix dactylifera)
Planta conreada pels seus fruits, els dàtils, i àmpliament utilitzada en jardineria. De la palmera s’aprofiten la tija i les fulles per a construccions, decoració, construcció de tanques, etc. i, per descomptat, els seus fruits. Entre tots ells destaca l’ús de les fulles per a l’elaboració de la palma blanca, de tan gran significat en la celebració religiosa del Diumenge de Rams i amb un important paper en el “Misteri”, representació declarada per la Unesco Obra Mestra de l’Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el 2001.
Elx i Oriola concentren els majors palmerars d’Europa, sent Elx al costat de Bordighera (Itàlia) els únics llocs al món on s’elabora la palma blanca.
Alcornoque (Quercus suber)
És una planta pròpia de sòls àcids per la qual cosa no és abundant a la Comunitat Valenciana, on es localitzen diversos enclavaments però només s’aprofita en localitats de la Serra d’Espadà.
El producte que s’extrau de la surera és el suro, l’escorça de l’arbre, formada per cèl·lules mortes les parets de les quals tenen una substància coneguda com suberina que les fa impermeables. Aquesta substància protegeix a la planta de la pèrdua d’aigua i de les temperatures elevades.
Totes aquestes qualitats fan del suro un excel·lent aïllant tèrmic i acústic, encara que la seua principal aplicació és en la indústria tapera, per obtenir taps destinats als vins de qualitat. El suro permet la micro-oxigenació i, per tant, l’evolució de el vi, al mateix temps que no aporta sabor ni olor que modifiquin les seues qualitats. Només el suro reuneix aquestes propietats pel que no s’ha trobat un altre material que pugui substituir-lo.
Vímets i sarges (Salix spp.)
El gènere Salix L. amb unes 200 espècies, és ampli i taxonòmicament complex. Comprèn arbres, arbusts i plantes rastreres de les quals diverses s’aprofiten: les espècies cultivades (S. viminalis L. i S. eriocephala Michx.) són els vímets i les silvestres són las sarges, majoritàriament pròpies de zones pròximes a cursos d’aigua.
Vímets i sarges tenen múltiples usos com medicinals, adobadors i colorants, així com en la fabricació de palissades, cèrcols, arcs, esclops, mistos, escuradents, pals de crickett, etc. A València és tradicional el seu ús en cistelleria, entenent com a tal des de les pròpies cistelles a multitud de mobles i estris domèstics.
El vímet s’ha cultivat a Aielo de Malferit, Riba-roja de Túria i Vallada i, actualment, es troben camps de vímet a Villamarxant. L’artesania d’aquesta fibra en el nostre territori ha disminuït dramàticament en les últimes dècades, encara que Aielo de Malferit conserva una certa activitat artesanal. Moltes de les indústries dedicades a altres èpoques a la feina amb el vímet, limiten la seua activitat al comerç dels productes elaborats en altres territoris o en altres països.
Fibres vegetals, matèries primeres més sostenibles
Com es dedueix del que s’ha exposat, es pot dir que els materials que ens proporcionen aquestes plantes segueixen tenint múltiples utilitats, algunes d’elles absolutament insubstituïbles com s’ha explicat en el cas del suro i la canya.
El protagonisme religiós de la palma blanca dóna un paper importantíssim a aquesta artesania, l’elaboració de la qual es concentra a Elx. Altres materials com vímets i sarges, o la fusta de lledoner han estat parcialment substituïts per altres més barats, principalment plàstics. Davant el problema que aquests estan ocasionant a nivell mundial, considerem que molt probablement en un termini curt de temps tornaran a ser emprats, de manera que s’augura un nou auge d’aquestes indústries.
