Botànica del mes: Marcela Rosato

Què és el que et va portar a treballar al Jardí Botànic?

En 2005 era professora associada en el Departament de Genètica de la Universitat Complutense de Madrid, no obstant açò, residia a València. Així que quan, desafortunadament, em van comunicar des de la universitat que no es renovaria la plaça que ocupava vaig començar una cerca d’altres grups d’investigació que m’atragueren i en els quals em poguera integrar. Coneixia el Jardí Botànic de la Universitat de València per haver-lo visitat i em va cridar l’atenció l’existència d’un edifici de recerca en les seues instal·lacions, així que vaig esbrinar les línies de recerca que allí es desenvolupaven i vaig veure que el professor Josep. A. Rosselló portava una interessant línia de recerca pròxima a la meua.

Amb Josep A. Rosselló al Jardí Botànic UV.

Vam tenir una entrevista que ens va deixar molt bones impressions als dos i als pocs mesos de la trobada ja em vaig incorporar com a contractada en la UV. D’açò ja fa quasi 13 anys, encara que sembla que va ser ahir.

Per què vas escollir la Botànica? Què et va atraure?

Des de molt jove m’he sentit atreta per la natura, volia observar-la i comprendre-la, així que vaig decidir estudiar la llicenciatura de biologia. Vaig començar molt entusiasmada la carrera, tot m’agradava, però va ser al cursar genètica general quan vaig descobrir realment que volia treballar en eixe camp però aplicat al món vegetal.

Observant preparacions en el Departament de Genètica de la UCM al costat de la meua col·lega i amiga Mónica González-Sánchez.

Cada procés evolutiu que aprenia en les plantes em fascinava, així que vaig decidir orientar la meua formació cap a la genètica vegetal evolutiva. Des de llavors em vaig especialitzar en diferents assignatures de botànica per a poder descobrir-la a fons i gaudir de les plantes.

En què consisteix el teu treball?

Participe activament com a co-directora en les línies d’investigació que dirigeix Josep A. Rosselló. Principalment estudiem l’evolució del genoma vegetal en la conca mediterrània través de l’anàlisi citogenètic. Observem d’a prop els cromosomes, així com l’estructura i distribució de seqüències repetides d’ADN, per a comprendre els processos d’evolució i diferenciació de les espècies vegetals d’aquest territori.

Vella lucentina / © José Quiles www.florasilvestre.es 

Un dels nostres casos d’estudi ha sigut la subtribu Vellinae de la família de les Brassicaceae, les espècies de les quals es troben principalment distribuïdes a l’oest de la conca del mediterrani. El component endèmic restringit en aquest subgrup és alt, a més existeix un marcat patró de variació poliploide i per açò resulta un model interessant per a estudiar la dinàmica del nombre dels gens ribosomals (gens universalment conservats que codifiquen els components claus del metabolisme cel·lular).

Una espècie rellevant és la Vella lucentina, un endemisme alacantí del que hem pogut certificar a través de les nostres investigacions que és l’espècie amb el major nombre de cromosomes i de gens ribosomals de tota la tribu Brassiceae. També hem descobert que durant l’evolució de Vellinae han ocorregut tant pèrdues com a amplificacions independents del nombre de llocs ribosomals. Un avanç més en el món del genomes vegetals.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

Encara que, en general, no ha canviat molt el nostre modus operandi, sí ho ha fet l’equip de treball, on Rosselló i jo romanem immutables, i també la meua participació en les col·laboracions amb investigadors, tant nacionals com a estrangers, que ha anat augmentant amb els anys.

Analitzant el contingut d’ADN de poblacions de dacsa nadives d’Argentina, amb el microdensitómero a l’Institut Fitotècnic de Santa Catalina. 

A nivell personal sent una gran satisfacció quan la meua col·laboració es veu reflectida en les publicacions, però la sensació encara és major quan els estudiants, que acollim en el laboratori i amb els quals compartisc moltes experiències, aconsegueixen els seus objectius. M’encanta formar part d’aquest grup de recerca, amb el qual he enriquit el meu coneixement i on espere poder continuar amb nous reptes conceptuals i metodològics.

Com és la situació laboral ara? Consideres que els recursos humans i materials són suficients?

Posseïsc un contracte associat al projecte de recerca co-dirigit per Josep. A. Rosselló i Gonzalo Nieto Feliner (RJB-CSIC) en la Unitat Associada del ICBIBE-CSIC en el Jardí Botànic UV. L’obtenció dels recursos financers són limitats, però no per açò poc valuosos. Estic participant en línies de recerca d’interès general i gran visibilitat. Desafortunadament, el finançament no contempla la formació de doctorands, un recurs humà que és imprescindible per a la continuïtat de les recerques en el Jardí Botànic i en la Universitat.

Treballes sola o en equip?

Els meus dies en el Jardí Botànic estan molt acompanyats per Josep i els estudiants que dirigim. Açò fa i ha fet que es compartisquen les experiències del treball de recerca amb un gran esperit de col·laboració, i converteix el laboratori en un espai molt agradable on compartir tantes hores de dedicació als nostres diferents projectes.

Quines eines necessites para en el teu dia a dia?

El meu company inseparable és un microscopi amb una càmera integrada d’alta resolució, que ens permet observar als xicotets cromosomes d’estètica naturalesa i que ens conten sobre els fascinants processos dels quals formen part. I és que encara ens trobem en el mediterrani amb espècies vegetals smb nombre de cromosomes desconegut i altres vegades ens sorprenem front la seua errònia determinació.

Observant preparacions de cromosomes en el Jardí Botánic UV.

A més, per a fer visibles els cromosomes, utilitze diferents tincions específiques de citologia mitjançant un microscopi de llum transmesa, i en la majoria dels estudis use la tècnica d’hibridació in situ fluorescent (FISH), que ens permet apreciar amb major resolució la presència de seqüències específica d’ADN en els nuclis i cromosomes.

Distribució dels loci ribosomals (45S rDNA i 5S rDNA, senyals en verd i roig, respectivament) en una cèl·lula en metafase d’Urguinea maritima (2n= 40 cromosomas).

Una habilitat imprescindible per al teu treball?

Necessitem les mateixa habilitats que en l’estudi de qualsevol aspecte de la botànica, però crec que una en concret és molt important, la paciència, en cadascun dels diferents nivells on treballem.

Has conegut persones interessants al llarg de la teua trajectòria? conta’ns.

He realitzat el doctorat en dos centres a Argentina, la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires i l’Institut Fitotècnic de Santa Catalina de la Universitat de la Plata, que han albergat a alguns investigadors que es consideren precursors dels estudis de la citogenètica vegetal a Amèrica Llatina.

D’eixida pràctica a l’Institut Fitotècnic de Santa Catalina de la Universitat de la Plata.

A més, en el segon centre he conegut a l’Enginyer agrònom Luis B. Mazoti, considerat un dels pioners dels estudis en genètica i fitogenètica en dacsa. Un apassionat del seu treball que encara estant ja jubilat, continuava allí conreant les seues línies de dacsa. Sempre amb molt entusiasme m’explicava anècdotes sobre els seus estudis experimentals, detalls sobre les seues recerques i m’encoratjava a seguir treballant en aquest camp. Valia la pena, deia, estar hores i hores sota el sol fent creuaments entre les plantes per a poder gaudir després al microscopi amb els resultats obtinguts. Una persona entregada i fascinant, sens dubte, que recorde amb afecte i admiració.

A quin botànic o botànica t’haguera agradat conèixer en persona?

Si haguera viscut en una altra època, m’haguera agradat conèixer al botànic Vicente A. Lorente, no solament pels seus estudis sinó també per ser director del Jardí Botànic de la UV, en l’actual emplaçament, pel qual sentia una gran passió i perquè el seu poble natal va ser Jarafuel, localitat amb la qual em trobe actualment molt lligada a través del coneixement de la seua flora.

Hi ha diferències entre les universitats i la recerca d’ací respecte a Argentina?

No trobe moltes diferències quant a l’estructura. Igual que en les universitats espanyoles, en les argentines els professors desenvolupen els seus treballs de recerca al mateix temps que exerceixen tasques docents. Poden sol·licitar finançament als seus projectes tant en les convocatòries de les pròpies universitats, com en les entitats nacionals (Comissió de Recerques Científiques i Tecnològiques i l’Agència) encara que no pertanguen al cos d’investigadors de les mateixes. En el que realment es diferencien és en la qüestió econòmica subjacent d’Argentina. Els atorguen un projecte de recerca amb molt finançament i encara que en el moment de l’adjudicació podria servir per a fer front a la recerca proposada, la recurrent inestabilitat financera acaba devaluant la quantitat assignada i reduint les possibilitats d’actuació.

Alguna anècdota a compartir?

Durant la meua estada post-doctoral sota la direcció de María Jesús Puertas en el Departament de Genètica de la Universitat Complutense de Madrid, investigàvem el control genètic de la taxa de transmissió dels cromosomes B (cromosomes extres al complement regular) en la dacsa. Per a realitzar l’estudi, quantificàvem en el microscopi el nombre de cromosomes B per panotxa d’un gran nombre de plantes de les línies seleccionades de dacsa que usàvem. Tot açò implicava molt temps d’estudi, per la qual cosa un dia, cercant la manera d’accelerar l’anàlisi i al mateix temps aconseguir una forma de transferència dels resultats que ens beneficiara als becaris, vam hipotetitzar que la presència de cromosomes B podria millorar la qualitat del sabor dolç de les crispetes de dacsa. Així que vam fer crispetes d’ambdues línies en el laboratori i vam convidar a tots els integrants del departament per senyals de fum a degustar-les i avaluar-les. Van ser dos les conclusions que vam poder traure, d’una banda, que els cromosomes B no estaven relacionats amb el sabor, amb el que vam dir adéu al somni de veure a la gent en el cinema delectant-se amb les nostres crispetes; i, en segon lloc, que no s’ha de cuinar en el laboratori perquè salten les alarmes! Després del tast de crispetes ens vam anar a hidratar al bar.