Botànic del mes: Jesús Riera

1. Quant de temps fa que treballes al Botànic?

Vaig començar a vindre pel Botànic quan encara era estudiant de segon any del que aleshores era la llicenciatura en Ciències Biològiques, concretament l’any 1986. Des d’aquell moment no he deixat de tindre vinculació amb el Botànic. Mentre estudiava la relació era més esporàdica, em passava dos o tres matins a la setmana per ajudar en les tasques habituals, sobretot en la gestió de les col·leccions de planta viva i de l’herbari. Va ser un complement molt important a la meua formació acadèmica.

Jesús Riera en una dia de feina al camp

En acabar la llicenciatura l’any 1989 vaig començar a tindre una vinculació més directa i constant. És l’època de becari, on de manera intermitent aconseguia gaudir d’una beca que m’aportava un poc d’oxigen econòmic. Aquest període va ser molt estimulant perquè va coincidir amb el procés de restauració del Botànic. Vaig poder participar directament en la transformació de les col·leccions de planta viva del Jardí. Durant aquesta etapa vaig dur a terme la meua tesi de llicenciatura i vaig definir el meu interès cap al coneixement i conservació de la diversitat vegetal del nostre territori.

L’any 2000 es una altra fita important de la meua relació amb el Botànic: la inauguració del nou edifici d’investigació. A partir d’aquest moment la meua feina al Botànic se centrarà exclusivament en les tasques de conservador de les col·leccions de plantes vasculars de l’herbari de la Universitat de València, com a conseqüència de la unificació dels tres herbaris que existien a la UVEG fins aquell moment. És, també, el moment de la estabilitat laboral, primer mitjançant contractes anuals i després amb l’obtenció d’una plaça de Botànic. En aquest període vaig obtindré, també, el títol de doctor en CC. Biològiques.

2. Perquè et vas dedicar a la botànica?

Des de ben jove ja m’interessaven les ciències naturals en general, sobretot els documentals sobre animals. Però en arribar a la universitat i començar la llicenciatura en CC. Biològiques, el meu centre d’interès va canviar cap a les formacions vegetals i, més en concret, cap a les plantes vasculars que en formen part. El motiu concret d’aquest canvi: no ho sé, tal vegada perquè són la base dels ecosistemes terrestres. Supose que el fet d’haver tingut la possibilitat de col·laborar al Botànic va acabar de decantar-me per la botànica.

3. En què consisteix la teua feina?

Actualment la meua feina se centra en el manteniment i ampliació de les col·leccions de plantes vasculars de l’herbari de la Universitat de València, ubicades a l’edifici d’investigació del Jardí Botànic de la UVEG. Com que es tracta d’un recurs de suport a la investigació, cal estar constantment pendent del bon estat de les col·leccions, actualitzar-les amb noves recol·leccions de material i amb els resultats de les investigacions que es duen a terme a partir d’elles, posar la informació a l’abast dels investigadors i participar en els projectes sobre biodiversitat que es duen a terme des del Jardí Botànic, entre d’altres feines.

Jesús Riera al camps recollint mostres per incorporar-les a l’herbari. Exemplar de Chaenorhinum crassifolium

4. Com és la situació laboral?

En termes generals no és roïna, si la comparem amb altres institucions. Actualment, som dues persones les que treballem a l’herbari, encara que una d’elles encara no és fixa. Tenim un pressupost suficient per dur a terme la nostra feina de manera satisfactòria, que es veu complementat amb algun projecte d’investigació o conveni de col·laboració amb altres institucions. De tota manera, sí que s’ha notat la disminució dels recursos destinats a la investigació i que s’ha traduït en una reducció del nombre d’investigadors que es dediquen a la botànica, així com al nombre de projectes concedits.

5. Com ha canviat la teua feina amb els anys?

La construcció del nou edifici d’investigació del Jardí Botànic va suposar un canvi radical. Per primera vegada, comptàvem amb unes infraestructures adients per a ubicar les col·leccions de plantes vasculars dels diferents herbaris de la UVEG i poder desenvolupar la nostres tasques de conservació, ampliació i investigació de les col·leccions.

Encara que les tècniques no han canviat massa en el fons (recol·lecció, preparació i muntatge de les mostres vegetals), si que s’ha avançat en acurtar el temps de preparació de les mostres i, sobretot, en l’accés a la informació continguda en les col·leccions. L’aparició i popularització de la xarxa pública Internet i la millora dels programes de gestió de bases de dades i d’imatges digitals, està permetent una revolució en quant al accés a la informació continguda a les col·leccions d’història natural en general.

Els plecs serveixen per conservar fragments de plantes assecades recollides al medi natural

6. Quines ferramentes necessites per a fer la teua feina?

Podríem dividir-les en tres grups. D’una banda estan les necessàries per a les tasques de recol·lecció i preparació de les mostres: vehicle, premses i congeladors. Després, totes aquelles necessàries per a la identificació i gestió dels exemplars: lupes binoculars, fons bibliogràfics, ordinadors… Finalment, totes aquelles relacionades amb l’accés i divulgació de la informació continguda a les col·leccions: programes informàtics variats (gestió de bases de dades, tractament d’imatges, sistemes d’informació geogràfica-GIS…), escàner i Internet.

7. Treballes sol o en companyia?

Actualment som dues les persones que treballem a l’herbari. A l’inici de la meua feina com a conservador de l’herbari treballava sol. A més de ser molt avorrit, costava molt poder atendre totes les tasques que cal fer a un herbari. Des de que en som dos, tot és més agradable: pots atendre millor les diferents tasques, intercanviar opinions i millorar la feina, el treball de camp és més segur i entretingut. Ara el que cal és aconseguir consolidar aquest equip i ampliar-lo en la mesura de les possibilitats

8. Quina és l’habilitat imprescindible per a fer la teua feina?

Crec que per dedicar-se a la botànica o qualsevol altra disciplina de les ciències naturals has de tindre molta curiositat. Curiositat per conèixer i estimar el teu entorn, per buscar diferències entre els organismes, per buscar i aplicar noves tècniques per millorar la feina que fas. .

9. Eres al·lèrgic a alguna planta? O al pol·len?

Si, malauradament soc al·lèrgic al pol·len de cupressàcies, olivera i gramínies. És un contratemps important quan fem feina de camp. Cal estar pendent sempre dels antihistamíncs i, així i tot, no sempre puc eliminar del tot els efectes de l’al·lergia.

Premsant al camp

10. Quina època de la botànica t’hagués agradat viure i perquè?

M’haguera agradat poder viure l’època de les grans expedicions naturalístiques dels segles XVIII i XIX, on encara quedaven continents sencers desconeguts per a les ciències naturals i, a més, s’estava creant l’estructura actual dels coneixements sobre els organismes.

11. A quin Botànic t’hagués agradat conèixer?

M’haguera agradat conèixer a Pius Font-Quer. Crec que és el botànic contemporani que més ha influït en la botànica actual de l’estat espanyol.

12. Quina és la primera cosa que fas en entrar al laboratori? I l’última?

Com no podia ser d’altra manera en un món que gira al voltant de les xarxes i les noves tecnologies, el primer i últim que faig a la meua feina és encendre/apagar l’ordinador.