Mel Sa Mel: abelles i món rural en femení

Clementina Domingo es definiria a si mateixa com a dona rural. Des de xicoteta ha estat molt vinculada amb el món de l’apicultura, però mai va imaginar que continuaria el negoci familiar amb Sa Mel, la seua pròpia marca de mel de venda al detall. Va estudiar Educació Social i Psicopedagogia, la qual cosa també ha definit la persona que és hui dia. Actualment, i arran de les portes que la publicació del seu llibre Apicultura! Una espècie en perill d’extinció li ha obert, s’ha animat a estudiar un Màster de Periodisme, perquè sempre va tindre una espineta clavada i, després d’algunes entrevistes que li han fet prendre contacte pròxim amb diferents mitjans, ha necessitat resoldre-la.  

Una mica d’història 

Malgrat haver crescut en una família d’apicultors, mai va pensar que acabaria continuant el negoci familiar perquè de xicoteta no era una cosa que l’atreia molt i els seus estudis universitaris la van anar enfocant a una part més educativa, més pedagògica i més social que finalment ha sigut la que ha emfatitzat en la seua marca: “Sempre vaig coquetejar amb el que era la venda del producte i d’adolescent vaig acudir a les collites com a part de l’equip d’apicultura quan anàvem a la fase d’extracció de la mel, però ho feia queixant-me, igual que amb la recol·lecta d’olives i garrofes”. Amb el temps tot va anar canviant i ara confessa que li agradaria poder passar més temps al camp amb les abelles mentre continua desenvolupant en paral·lel activitats d’índole social. 

L’apicultura arriba a la seua família quan els seus pares tenien 30 anys i van decidir apostar per una nova emprenedoria en tornar a Xestalgar, el seu poble, on el seu pare va començar quasi al mateix temps amb les oliveres que amb l’apicultura. Abans havien estat vivint a València, que va ser on Clementina va cursar els seus estudis primaris. “L’apicultura li va donar tal bolcada al cor al meu pare que es va haver de dedicar a temps complet”, confessa l’escriptora. 

Clementina sempre s’havia encarregat de les recol·lectes, les funcions més feminitzades del camp com la collita o la venda. “Ho fèiem on teníem els ruscos en la muntanya, la qual cosa anomenem el lloc d’assentament. Portàvem un camió xicotet amb un generador de gasolina per a poder traure els quadres de mel i depositar-la en els bidons d’alimentació. Això ho fèiem la meua mare i jo, i a vegades una altra dona, i després una altra persona, normalment un home, era el que ajudava el meu pare a transportar eixos quadres. Com el meu pare era el professional expert, és qui es posa en contacte directament amb la caixa i l’abella”. 

El projecte Sa Mel 

En defensa de l’apicultura 

La seua vinculació amb el medi ambient, tal com ella expressa, és des d’una visió activista que persegueix l’objectiu de divulgar i comunicar la seua realitat, la de la naturalesa i la dels oficis primaris. Li mou l’afany de donar veu al món rural en el qual ha crescut i amb el qual sempre ha sentit un gran nexe així com l’esperit crític que sempre ha mostrat en xarxes. “M’agrada estudiar i trobar solucions als problemes del lloc on habite”, ha declarat. 

La cúspide de la creativitat la va aconseguir durant la maternitat. Acabava de ser mare, vivia fora amb la seua parella i el seu primer fill i necessitava materialitzar tota eixa energia d’inspiració que tenia dins. Domingo confessa que van ser moltes hores sola amb el seu bebé, en el sofà i que necessitava poder sentir que també podia fer tasques més pràctiques i no sols aquelles que tingueren a veure amb la criança, sense per això dedicar-li menys hores al seu fill. És llavors quan sorgeix Sa Mel, una marca comercial al detall, del tu a tu, sense intermediaris i que li dona un altre rumb a la seua vida. “Jo sempre dic que va nàixer una mare i va nàixer un projecte”, ha manifestat Domingo. 

El lema de Sa Mel és Slow & Flow, i tal com Clementina ho explica, no són paraules aleatòries. “El Slow és pel treball fet lent, amb molt d’afecte, naturalitat i respectant tots els ritmes, igual que el contacte que tenim amb l’abella i amb el medi natural i forestal en el qual elles habiten. I el Flowés com ens caracteritzem, amb molta espontaneïtat i autenticitat, tal qual som el meu pare i jo. Encara que ell porte la part de la producció i jo la de la comercialització, em vincule molt al seu caràcter”, ha declarat. 

Clementina té clars els pilars fonamentals de Sa Mel i sempre els té presents: “preus ètics, justos i viables per als productors, sense intermediaris com a acció, sostenibilitat, ecologia, biodiversitat i amor a les abelles”. Considera part fonamental del ser apicultor l’amor a l’animal i a la ramaderia més que al producte final, perquè per a ells el producte de les abelles no és un altre que la pol·linització.  

La idea de publicar un llibre sorgeix del seu interés personal i particular per la literatura. Sempre va tindre clar que volia crear un llibre i als cinc anys d’haver creat la seua pròpia marca va poder fer-ho realitat. “Va sorgir de manera molt fàcil al meu cap que volia escriure un llibre divulgatiu i no em va costar traslladar-lo al projecte literari perquè tenia moltes ganes i el cap replet d’idees. Però sempre vaig tindre clar que volia que fora il·lustrat i que poguera arribar així a totes les edats”, confessa. Una matinada a les cinc del matí li va assaltar la idea i va començar amb esquemes, a pesar que tenia tan estructurat en la seua ment el que volia fer, que plasmar-ho en paper no li va portar quasi temps.  

“Sabia que volia passar d’A a B i de B a C. Les abelles estan en declivi, les causes són clares i les coneixem i per això cal contar la importància del nostre ofici per a conservar també a eixa ramaderia abella que està present en el producte final”. Encara que al final va resultar una mica més complex del que en un principi va pensar, Clementina volia contar de manera clara les evidències que portava més de cinc anys descobrint, perquè arran del seu negoci va poder adonar-se que la gent era molt ignorant en qüestions d’apicultura i per això havia de començar des del més bàsic perquè pogueren comprendre-ho i resoldre així les seues inquietuds.  

Domingo volia un producte informatiu, divulgatiu, però entretingut, amb ganxo, que no avorrira i que gràcies als dibuixos, només obrint-ho, qualsevol persona poguera rebre formació i informació sobre abelles, apicultura i comerç de proximitat, que són els tres blocs que abasta el llibre. “La idea naix en plena pandèmia, i com no sabia com podria il·lustrar-ho, maquetar-ho i tal, vaig decidir cridar a una amiga il·lustradora. Li vaig proposar que participara amb mi en aquest projecte i per a la meua sorpresa va dir que no volia participar, perquè el llibre anava a ser el meu llibre, i a l’hora de vendre’l sempre seria el meu llibre, eixiria sota el nom de la meua marca i el meu propi nom, però que ella s’encarregaria de la il·lustració, maquetació, portada i tota la resta perquè portava anys d’experiència en el sector editorial il·lustrant contes”, ha relatat entusiasmada. 

L’escriptora no sabia en cridar a la seua amiga que havia estat treballant en el sector editorial, però el considera un senyal i un vertader colp de sort. Empar, la il·lustradora, li va assegurar que estava disposada a avançar en el projecte sense cobrar res per endavant i li va parlar del crowfunding i de Verkami, on va iniciar els dissenys previs. Gràcies a això, van poder aconseguir el crowfunding i diners suficients per a la primera tirada i per a pagar a tots els que havien format part del procés. “Som quatre dones, totes valencianes: la impremta, la correcció, la il·lustració i l’escriptura, que soc jo”.  

El desenvolupament del negoci és un tema complicat, i Clementina ha confessat que encara no ha arribat a viure únicament del negoci de la mel, perquè sempre ha hagut de compaginar-lo amb altres rendes econòmiques i altres ingressos en paral·lel. “El primer obstacle que em vaig trobar va ser la formació que necessitava per a aprendre a muntar un negoci des de zero; el segon, posar un preu amb uns marges adequats i trobar transportistes amb bon servei i nacionals; el tercer, aconseguir gestionar els ingressos, perquè vaig haver d’obrir-me diferents comptes bancaris i al principi em semblava molt complicat i finalment, la cerca de clientela. Has de formar-te contínuament, estar al dia i pisar molt el carrer”, ha apuntat. 

Les botigues físiques no eren el seu propòsit, ja que no compliria amb la seua filosofia inicial que és sense intermediaris, l’única forma que considera per a poder traure rendibilitat a un producte alimentós de qualitat. “La gent no està acostumada a comprar el nostre producte al nostre preu, sinó a anar a un supermercat i agafar un pot de tomaca com un de mel. Aquests no són els preus ni tenen comparació i crear o modificar eixe hàbit de consum no és senzill”.  

Per a Clementina, el principal problema amb el qual es troben els apicultors professionals és la venda del producte i l’augment dels costos de producció. La importació de mels permeses per l’Estat espanyol, el fals etiquetatge de les mels o la falta de transparència en aquestes, sense especificar la procedència o el percentatge de mescla, danyen el negoci. “Les mels industrials es mesclen per a adulterar-les, engrandir la quantitat de producte i així traure major rendibilitat en molts més pots, però és competencial deslleial i bruta per al nostre producte d’apicultura legal, tradicional, sostenible i responsable”, declara Domingo. 

Un altre problema amb el qual es troben els apicultors és sens dubte el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat derivada, així com la falta d’aigua, la manca d’aliment, floracions nefastes, i tot el que procedeix del calfament global. En el seu llibre fa un recorregut per totes aquestes problemàtiques, incloent-hi les malalties sanitàries de l’abella, que suposa un dels majors factors de mort de l’animal. 

Clementina té clar que vol continuar formant-se i seguir la seua labor activista i divulgativa per a visibilitzar el món rural i tot el que l’envolta. Té més projectes en ment, també algun literari, i si bé encara ha de donar-los forma, està molt il·lusionada amb tot el que ve i la seua actitud positiva, la seua inquietud i les seues ganes de menjar-se el món li faran continuar fent-se lloc i aprenent d’un negoci que ja s’ha convertit en un estil de vida. Un estil molt Slow & Flow.