Botànica del mes: Raquel Herreros

Què et va atraure de la Botànica?

La meua afició per qualsevol camp relacionat amb la biologia ve des de lluny, des de la infantesa. Però la botànica va passar a ocupar un lloc especial quan en segon any de carrera vaig haver de fer un herbari per a l’assignatura de botànica. Vaig gaudir moltíssim amb aquesta activitat, resultava molt satisfactori tot el procés: herboritzar, premsar, assecar, compondre els plecs…, i era especialment emocionant quan, per fi, aconseguia saber el nom de la planta que havia recol·lectat. Des del moment en què vaig començar a reconéixer més i més plantes, els paisatges de sempre van canviar, apareixent elements que fins llavors havien passat desapercebuts, afegint una dosi extra de bellesa.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Vaig fer pràctiques al Jardí Botànic de València en l’últim any de carrera. I després, vaig començar allí també el meu projecte d’investigació, relacionat amb la biologia reproductiva de les plantes, amb vista a realitzar la tesi. Vaig obtindre algunes beques i ajudes, i em vaig iniciar així en el camp de la biologia de la conservació de plantes endèmiques, rares i amenaçades. Després vaig passar a treballar en el Banc de Llavors-CIEF, en un projecte europeu relacionat amb bancs de germoplasma en xarxa els primers anys, i més tard en el desenvolupament d’estratègies de conservació d’espècies forestals. Amb el temps, em vaig incorporar a l’equip de patrimoni arbori, en el qual segueixc actualment.

En què consisteix el teu dia a dia professional?

El meu dia a dia és una mescla de treball de camp i treball en oficina. Habitualment eixim al camp a fer inspecció dels arbres protegits, bé per rutina (es requereix un seguiment periòdic), bé perquè s’ha rebut alguna alerta, o bé perquè algú (un ajuntament, un propietari, una entitat interessada, etc.) sol·licita suport tècnic en relació amb algun exemplar arbori. Els prenem mesures, els fotografiem, inspeccionem el seu estat vital, sanitari i estructural, analitzem les afeccions i amenaces, i finalment establim les propostes de conservació que considerem més adequades al cas. En el despatx, arxivem i ordenem tota aquesta informació recaptada, que resulta essencial per a conéixer l’historial d’un arbre al llarg del temps. Gestionem una base de dades amb més de 5.000 arbres inventariats, unes 30.000 fotografies i més de 1.500 carpetes d’expedients, entre altres documents: és un volum d’informació important. També preparem informes, assessorem en matèria de protecció d’arbratge o participem en activitats de comunicació, difusió i sensibilització.

Estàs orgullosa d’haver participat en algun projecte  o descobriment especialment?

Sí, estic especialment orgullosa d’haver participat en el projecte AFA (Atles i Llibre Roig de Flora Vascular Amenaçada d’Espanya). En el seu moment, quasi recentment llicenciada, no vaig apreciar la seua envergadura, però amb el temps em vaig adonar de què es tractava d’un projecte pioner, ambiciós, en el qual van participar més de 500 investigadors, tots treballant de manera sistemàtica amb una mateixa metodologia, rigorosa, que permetria per primera vegada recaptar moltes dades relacionades amb la distribució geogràfica de les plantes i les seues afeccions o amenaces, que fins a la data es coneixien a grans trets, i d’aquesta manera assignar fidedignament la categoria d’amenaça a cada planta i amb això, establir les prioritats i necessitats d’actuació. Aquesta manera de treballar m’ha servit de referència en molts moments de la meua vida professional.

Quina importància tenen aquest tipus de projectes per a la societat en general?

Crec que són eines valuoses per a educar a la societat sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i els impactes negatius de la pèrdua d’hàbitats naturals. Ajuden a sensibilitzar a la població sobre la necessitat de prendre mesures per a protegir el medi ambient i poden promoure la participació ciutadana en activitats de conservació.

Explica’ns en quin projecte o projectes treballes ara mateix

Juntament amb el meu company Ricardo Barberá, estic treballant en la redacció d’un manual metodològic per a l’aplicació del coeficient de monumentalitat, un índex que estima el valor d’un exemplar arbori ponderant les seues característiques segons els diferents factors que poden fer d’ell ser mereixedor de protecció i conservació: edat, port o un altre tipus d’esdeveniments històrics, culturals, científics, d’esbarjo o ambientals. Aquest índex permet distingir els exemplars de valor excepcional d’aquells amb valor notable i d’aquells altres amb valor inferior, i la seua importància consisteix en el fet que la normativa valenciana permet la declaració dels primers com a “Arbres Monumentals” i dels segons com a “Arbres Singulars”. L’objectiu de la redacció d’aquest manual és reduir la subjectivitat, de manera que s’aconseguisquen resultats coherents per part de diferents avaluadors.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Sí, moltes, i de molt diverses nacionalitats: a la majoria les he conegudes gràcies a haver participat en diversos projectes europeus o transmediterranis. Em sembla especialment interessant la confluència entre l’enfocament o visió del treball i les diferents cultures. Totes aquestes persones tenien en comú una cosa: una enorme passió pel seu treball.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València i amb el seu personal?

El Jardí Botànic és un lloc molt especial per a mi. Va ser el lloc en el qual vaig tindre el meu primer contacte amb el món professional, tot em semblava emocionant, va ser un plaer ser allí: vaig tindre un tutor excepcional, Jaime Güemes i una companya excel·lent, Elena Carrió; hi havia un gran ambient de treball, tothom es prestava a ajudar i a ensenyar: Elena Estrelles, Xuso Riera, Ana Ibars i Pep Roselló, entre altres. Vaig tindre l’oportunitat d’aprendre molt. El bon ambient el completaven altres companys que, com jo, iniciaven la seua carrera professional amb entusiasme.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

Recorde sovint del primer GPS que vaig tindre a les meues mans. A més de ser un instrument bastant voluminós, només hi havia un per a tot el personal del Jardí Botànic, així que calia demanar torn per a utilitzar-ho. Trobar una planta en camp, a partir d’una referència bibliogràfica, podia resultar un treball ardu a vegades; ara les ubicacions de les plantes poden obtindre’s amb bastant precisió fins amb mòbils, hi ha accés lliure a ortofotografies (abans, eren un material al qual pocs arribaven a tindre accés, molt cobejat) i programari, tot això és més senzill. De la mateixa manera, la cerca i l’accés a articles científics o una altra bibliografia, s’ha facilitat enormement. Crec que hi ha hagut una autèntica explosió d’informació i recursos disponibles.

Com animaries als actuals estudiants de biologia per as dedicaren al mateix que tu? Què els fa falta?

Crec que els estudiants de biologia, quan trien estudiar aquesta carrera, ja saben que enfrontaran dificultats per a trobar ocupació; jo també ho sabia, i així i tot la vaig triar. El que vull dir és que és una carrera on la vocació juga un paper molt important; i això, l’entusiasme i la motivació, serà fonamental per a aconseguir els seus objectius. El camí pot arribar a ser llarg, però valdrà la pena.

Quin futur li espera a la botànica?

Crec que serà fonamental per a abordar els desafiaments ambientals, especialment en el context actual de canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat. La botànica exercirà un paper crucial en la conservació d’espècies en perill d’extinció i en la restauració d’ecosistemes degradats.

Imagina que tens tant pressupost com vols. Com seria llavors el teu treball? Quines coses milloraries?

Ampliaria l’equip de treball per a poder augmentar la freqüència de visita als arbres protegits, i per a poder realitzar un major nombre d’actuacions de conservació del patrimoni arbori. Amb un pressupost il·limitat fins es podrien comprar els terrenys en els quals se situen alguns arbres, que a vegades no estan en les millors condicions, i es podria millorar el seu entorn sensiblement, permetent un adequat desenvolupament radicular o assegurant les seues necessitats hídriques. A vegades és complicat compaginar conservació i usos del territori.

Quina època de la Botànica t’hauria agradat viure i per què?

En l’època de les grans expedicions botàniques, cap als segles XVIII i XIX. Em fascina imaginar a aquests botànics i naturalistes intrèpids, explorant i catalogant la diversitat de plantes per tot el món, registrant informació detallada sobre els seus hàbitats, la seua distribució, els seus usos…

Aquestes expedicions van jugar un paper fonamental en l’intercanvi de coneixements botànics entre diferents regions; va ser una època de descobriment, aventura i col·laboració científica que va deixar un gran impacte quant a la comprensió del món natural.

En tots aquests anys com a botànica, Quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga contar, en la qual t’has trobat?

Una vegada, a la tornada d’una jornada de camp per la Serra d’Aitana, em van començar a coure i llagrimejar els ulls, i al poc temps ja quasi no podia veure. L’estudiant en pràctiques amb la qual havia eixit va haver d’agafar el cotxe per a portar-me a un centre de salut on em van fer una rentada d’ulls. Vaig veure borrós durant un parell de dies, em vaig emportar un bon esglai. Supose que vaig tocar alguna planta irritant, o van ser els vapors d’un líquid fixador que eixe dia portava en el cotxe.

Treballes sola o en equip? Com resulta treballar així?

Treball en equip, sempre he treballat en equip, em costa imaginar una altra situació. És enriquidor compartir coneixements i punts de vista o poder comentar dubtes, et permet aprendre més i arribar a solucions més ràpidament. I després està la part afectiva: el suport mutu amb els companys que he tingut al llarg del temps, ha fet que finalment ens hàgem convertit en amics.

Quines eines necessites per al teu treball?

Poques i senzilles: un GPS, una cinta mètrica, un hipsòmetre i una càmera fotogràfica. I la sempiterna llibreta de camp on s’anota tot; encara no he trobat tecnologia que la supere.

Tens una planta o un paisatge favorit?

Sí, els boscos de barrancs de Tilio-Acerion, un hàbitat molt escàs en el nostre territori, i que vaig conéixer tardanament, ja quan vaig començar a treballar en el Banc de Llavors-CIEF. M’agrada la frescor que transmeten, i els til·lers, oms montans i avellaners que podem trobar allí, amb els seus colors verds brillants, em semblen molt bells. He tingut la sort de poder passar molt de temps visitant localitats amb aquesta mena d’hàbitat: primer estudiant les poblacions de les espècies més vulnerables i després, perquè va ser la pedra angular del projecte LIFE RENAIX EL BOSC, en el qual vaig participar.