Botànica del mes: Mónica Boscaiu
Aquest mes a la revista espores conversem amb la botànica, Mónica Boscaiu. La seua primerenca passió per la natura l’ha motivà a estudiar biologia, per a més tard, convertir-se en investigadora, docent i catedràtica a la Universitat Politècnica de València. Amb una gran trajectòria acadèmica i una profunda connexió amb el món vegetal des de la seua infància, Mónica ens apropa al seu treball i a les seues contribucions a la botànica.
Per què vas triar la Botànica? Què et va atraure?
En primer lloc, per tradició familiar. El meu pare era un botànic molt conegut a Romania. De xiqueta, solia acompanyar-lo en les seues excursions. A més, fins als 14 anys vaig viure en un pis situat al Jardí Botànic de Cluj-Napoca, on treballava el meu pare. Crec que per això m’he convertit en una persona que estima la natura, tant el món de les plantes com el dels animals. Gaudisc molt més d’una excursió a un espai natural que d’una visita a una ciutat.
Ens podries resumir la teua trajectòria professional?
Estudis en la Facultat de Biologia de la Universitat Babes-Bolyai, Cluj-Napoca, Romania.
Tesi doctoral en l’Institut de Botànica de la Universitat de Viena, Àustria.
Beca postdoctoral i contractes temporals al Jardí Botànic de la Universitat de València, Espanya.
Professor associat, professor titular d’universitat i des de 2019 catedràtic d’universitat en la Universitat Politècnica de València.
Quan et vas interessar pel que seria la teua especialitat?
La meua investigació se centra en les plantes halòfiles. Vaig començar a desenvolupar esta línia d’investigació en la meua etapa postdoctoral al Jardí Botànic de la Universitat de València.
Estàs orgullosa d’haver participat en algun projecte especialment o d’algun que hages liderat?
He participat en més de 20 projectes nacionals i europeus molt interessants relacionats amb el meu treball. No obstant això, el projecte que més m’ha agradat ha sigut “Mecanismes de Tolerància a l’Estrés Hídric i Salí en Plantes Endèmiques, Rares o Amenaçades, i Implicacions per al seu Manteniment o Reintroducció al Parc Natural de L’Albufera” finançat per la Generalitat Valenciana i en el qual he sigut la investigadora principal.
De quin descobriment et sents més orgullosa?
Estic orgullosa d’haver pogut compaginar la meua activitat investigadora, aconseguint un Factor H de 25, amb la docència en la UPV, on impartisc una àmplia varietat d’assignatures que, en general, són molt ben valorades pels alumnes.
El fet de ser científica (dona), penses que t’ha condicionat d’alguna manera a l’hora d’accedir, de liderar equips, etc.?
En cap moment i en cap dels tres països en els quals he viscut i desenvolupat la meua activitat professional he notat cap dificultat condicionada pel gènere. Al contrari, en el nostre camp hi ha un gran nombre de grans professionals que són dones.
Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica? Posa algun exemple.
Molt; fisiologia, ecologia, bioquímica, edafologia, i genètica, per exemple.
Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València?
La meua relació amb el Jardí es deu a la meua incorporació amb una beca postdoctoral a l’equip d’investigació del professor Manuel Costa en 1997. Des de llavors he mantingut una estreta col·laboració científica i una vertadera amistat amb diversos investigadors del Jardí, com la Dra. Pilar Soriano i la Dra. Elena Estrelles.
Com valores la situació laboral del sector? I per al futur?
Considere que en l’última dècada ha millorat molt la situació a nivell nacional com ja queda reflectit en la nota de tall cada vegada més alta en el grau de biologia.
Has conegut persones interessants gràcies al teu treball? Explica’ns d’alguna.
En haver viscut i treballat en el camp de la botànica en tres països (Romania, Àustria i Espanya) he conegut a molta gent interessant. Els botànics solen ser persones especials. Podria esmentar una llarga llista, com per exemple el meu director de tesi, Friedrich Ehrendorfer, un dels autors del tractat de Strasburger, el professor Manuel Costa qui m’ha acollit en el seu grup, el professor Herminio Boira de la UPV, gran amant de la natura.
Com animaries als actuals estudiants de biologia perquè es dedicaren al mateix que tu? Què els fa falta
La contínua pèrdua de biodiversitat ens obliga a tornar als camps més tradicionals de la biologia, com la botànica i la zoologia. Necessitem un bon coneixement del món vegetal per a poder afrontar els reptes del futur.
Et consideres deixebla d’algun botànic o botànica especialment?
Per descomptat, en primer lloc, del meu pare, Nicolae Boscaiu i després del meu director de tesi, Friedrich Ehrendorfer de la Universitat de Viena.
Treballes sola o en equip? Com resulta treballar així?
Sempre he treballat en equip. Hui dia és impossible investigar sense un grup interdisciplinari. Com he esmentat abans, he participat en molts projectes amb companys de diferents àrees de la UPV, com a bioquímica, genètica, edafologia, producció vegetal…
Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?
La botànica s’ha convertit en una ciència multidisciplinària. Hui dia, els professionals de la botànica abordem una gran varietat d’enfocaments i el nostre treball és quasi sempre en equip.
