Entrevistes

10 març 2023

Botànica del mes: Amparo Olivares

Amparo olivares
Amparo Olivares. Febrer 2023.

De menuda ja li apassionaven les plantes i va poder observar-les de prop des de sa casa, el Far de Canet de Berenguer, aquesta estima prompte s’afermà amb els seus treballs al Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia i l’elecció de l’especialitat d’ecologia vegetal. Durant la seua dilatada carrera ha estat Técnica de Parcs Naturals de la Conselleria de Medi Ambient, professora de la Facultat de Ciències Biològiques, Técnica de Red Natura 2000 i fins i tot ha descobert una nova espècie per a la botànica valenciana. Amparo Olivares, primera dona botànica que treballà en el projecte de Creació de les Microreserves de Flora, és la nostra Botànica del mes.

Que et va atraure a la Botànica?

Si em permets la broma, crec que vaig nàixer sent botànica. De molt xicoteta sentia fascinació per les plantes, m’encantaven. Vaig tindre la sort que el meu pare era farer i vivíem al Faro de Canet d’en Berenguer. En aquella època estava tot molt salvatge, i gaudia de les dunes de la platja com ningú, amb la vegetació autòctona sense alterar i sense el port esportiu existent en l’actualitat. El far tenia un recinte al voltant i el tenia tot cultivat amb plantes que recollia de tot arreu, romers, timons etc. Fins vaig sembrar una bellota de surera i va créixer perfectament donant un preciós arbre productor de suro, també vaig plantar unes iuques que encara es conserven en l’actualitat i que superen l’altura de la teulada de la casa del farer. Per desgràcia la surera la varen llevar.

Vaig estudiar Farmàcia, i ja en segon de carrera em vaig quedar fascinada amb l’assignatura de botànica, gaudia classificant plantes i elaborant l’herbari. Tant va anar així, que vaig sol·licitar ser alumna interna en el Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia, on vaig realitzar multitud de treballs, en histologia, en conservació de l’herbari del departament i realitzant la iconografia de les diferents publicacions que es realitzaven. Els meus mestres van ser el Dr. Manuel Costa Talens i el Dr. Julio Iranzo Reig que van influir tant en mi, que vaig triar l’especialitat d’Ecologia Vegetal. No cal dir que les meues millors notes les vaig obtindre en Botànica i en Ecologia amb sengles matrícules d’honor.

A l’esquerra el Far de Canet l’any 1975 on Amparo va viure fins a1987. A la dreta el Far de Canet l’any 2021

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

L’any 1986, sent estudiant de 4t de farmàcia i a causa de la meua gran passió per la conservació dels ecosistemes dunars, vaig ser contractada per la Demarcació de Costes del Ministeri d’Obres Públiques, per a la realització d’un treball sobre la Conservació de la costa de la província de València. Després d’acabar els meus estudis de Farmàcia vaig tindre la sort de ser contractada per la Conselleria de Medi Ambient com a Tècnica de Microreserves de Flora, en el programa pioner de Microreserves de Flora dirigit pel Dr. Emilio Laguna. L’any 2003 vaig defensar la meua tesi doctoral de títol “Efecte de la Silvicultura Preventiva Contra Incendis sobre la Flora Rara, Endèmica o Amenaçada a la Província de València” amb la qualificació d’Excel·lent Cum laude, dirigida pel Dr. Miguel Guara de la Facultat de Biologia. A continuació vaig participar en els projectes “LIFE de Restauració de 17 Hàbitats Prioritaris” i en el projecte “LIFE d’Hàbitats d’Alta Muntanya Valenciana”.

Equip de Microrreserves de flora l’any 1999

Quan van acabar els projectes LIFE, l’any 2007 vaig passar a treballar com a Tècnica de Parcs Naturals de la Conselleria de Medi Ambient. Durant aqueixos anys, vaig participar col·laborant en diversos reportatges i entrevistes en el programa Medi Ambient de la Televisió Valenciana. L’any 2008 vaig ser professora associada de la Facultat de Ciències Biològiques fent classe de Botànica en 2n curs i classe de pràctiques d’Ecologia Vegetal en 5é curs de Biologia. L’any 2020 vaig treballar com a Capatàs Forestal portant una brigada de dones a la comarca de l’Alt Palància, on vaig aprendre molt bé el maneig de la motoserra i la importància de mantindre la gestió dels nostres boscos per a previndre els temibles incendis que assoten les nostres serres. En l’actualitat treballe com a Tècnica de Xarxa Natura 2000 en el Servei de Vida Silvestre i Xarxa Natura 2000, en la Direcció General de Medi natural i Avaluació Ambiental pertanyent a la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

Vicente Deltoro i Amparo Olivares a la Microrreserva de Flora de la Cova Alta l’any 2002

En què consisteix el teu dia a dia professional?

En l’actualitat com a Tècnica de Xarxa Natura 2000 el meu treball és fonamentalment l’elaboració d’informes de projectes, plans o programes que puguen afectar les figures de protecció de la Xarxa Natura 2000, és a dir si afecta Llocs d’Interés Comunitari (LIC), a Zones d’Especial Conservació (ZEC) i a Zones d’Especial Protecció Per als Ocells (ZEPA). Especialment, si els projectes afecten espècies incloses en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades. També col·labore amb altres serveis de la conselleria amb el tema de la protecció o afecció a flora protegida. Així mateix, col·labore amb la conservació de les Microreserves de Flora i la creació d’algunes noves.

Cartell de la Microrreserva de Flora del Pi de Vicente Tortajada a la Puebla de San Miguel

Estàs orgullosa d’haver participat en algun projecte i/o descobriment especialment?

Sí, estic molt orgullosa d’haver descobert una nova espècie per a la botànica valenciana. Crec que és el somni de tot científic. Sent col·laboradora del Departament de Botànica de la Facultat de Farmàcia vaig fer treballs de conservació de flora, gràcies als quals vaig conéixer al Dr. Emilio Laguna de la Conselleria de Medi Ambient, amb qui vaig col·laborar en la realització de censos d’algunes espècies del Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades com Diplotaxis ibicensis i va anar gràcies a aquest treball, quan en 1994 vaig descobrir en el Cap Sant Martí o Cap Prim a Xàbia, una nova espècie per a la botànica, l’endemisme exclusiu valencià Cheirolophus lagunae, espècie a la qual els meus directors de tesis (d’aquell temps) el Dr. Gerardo Stübing, el Dr. Juan Bautista Peris i jo mateixa dediquem al Dr. Emilio Laguna.

Cheirolophus lagunae descobert en el Cap San Martí l’any 1994.

Al mateix temps, estic molt orgullosa d’haver sigut la primera dona botànica que va treballar en el projecte de Creació de les Microreserves de Flora, la qual cosa em va permetre augmentar els meus coneixements sobre flora rara, endèmica o amenaçada de tota la Comunitat Valenciana. Així mateix, vaig elaborar la Guia de Macròfits Dulciaqüícoles de la col·lecció Biodiversitat de la Generalitat Valenciana i vaig col·laborar en uns altres dels llibres de la citada col·lecció.

A l’esquerra cartel de Microrreserves de Flora. A la dreta Guía de Macròfits dulceacuícolas de la Col·lecció Biodiversitat.

Quina importància té aquest tipus de projecte per a la societat en general?

En l’actualitat és molt important conéixer la nostra biodiversitat, per a poder preservar-la, perquè forma part del nostre patrimoni i el de les futures generacions. A més, perquè gràcies al projecte de Microreserves de Flora s’han recuperat moltes espècies que es trobaven en perill d’extinció, i que gràcies a la gran labor de tot l’equip de flora de la conselleria, situats en el Centre d’Investigació i Experimentació Forestal (CIEF), s’estan elaborant protocols de conservació i germinació de llavors que han permés conservar espècies tan singulars, com la Jara de Cartagena o Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis del qual tan sols existia un exemplar.

L’Estepa de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis)

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Sí, afortunadament he conegut a persones molt interessants gràcies al meu treball, fins i tot en la meua època d’estudiant. Sent estudiant vaig tindre el privilegi i l’honor de ser convidada al nomenament com a Doctor Honoris causa per la Universitat de València al Dr. Severo Ochoa Premio Nobel de Fisiologia i Medicina. Jo era molt jove i em vaig adonar que estava assistint a un moment històric en la vida. Posteriorment vaig conéixer a grans investigadors de la botànica i la fitosociologia com el Dr. Salvador Rivas Martínez que per desgràcia ens va deixar l’any 2020. Així com al Dr. Vernon Hilton Heywood gran botànic i investigador britànic que va morir l’any passat 2022.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la Botànica?

Per descomptat, cada dia s’aprén una cosa nova i és fascinant. Ara en el meu treball com a Tècnica de Xarxa Natura 2000 estic aprenent també molt sobre temes de fauna, tant d’ocells rapaços, com de peixos, amfibis etc. Així com d’espècies invasores que poden danyar els nostres ecosistemes.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic UV i amb el seu personal?

Tinc una gran relació amb el Jardí Botànic ja que he col·laborat moltes vegades amb el seu personal per a la conservació d’espècies en perill d’extinció. En la meua època de Tècnica de Microreserves de Flora col·laboràvem estretament a l’hora de prendre mostres i recollir llavors per al banc de germoplasma. Respecte de la meua relació amb el personal, és molt bona, tinc grans amigues en el Jardí, ja que moltes d’elles van ser companyes meues de carrera, per exemple la Dra. Elena Estrellés amb la qual m’uneix una gran amistat, així com la Dra. Ana Mª Ibars que va ser subdirectora del Jardí, professora meua de botànica i sobretot una gran amiga. I molts més que no nomene perquè m’estendria massa.

Dra. Elena Estrellés i Dra. Amparo Olivares en el Curs de Vegetació d’Alta Muntanya Nevadense a Serra Nevada l’any 1992.

Com penses que ha canviat el teu treball amb els anys?

El meu treball ha canviat sobretot gràcies a les noves tecnologies, principalment internet. En l’actualitat el Visor Cartogràfic de la Generalitat Valenciana és una eina fonamental en el nostre treball, així com El Banc de Dades de Biodiversitat (BDB) de la Generalitat Valenciana.

Com animaries als actuals estudiants de biologia perquè es dedicaren al mateix que tu?

Els animaria dient que necessitem un relleu generacional, que els que portem tants anys treballant en això, ens estem fent vells i necessitem que prenguen el testimoni per a continuar preservant la nostra Biodiversitat. Sobretot, insistiria que no pensen que tot està ja descobert, perquè encara que ens trobem en el segle XXI, encara queden moltes coses per descobrir, ací en la nostra comunitat, al nostre país.

Amparo Olivares en el Parc Natural del Massís del Penyagolosa l’any 2008

Com valoraries la situació laboral del sector?

Estem passant uns temps difícils, primer la crisi, després la pandèmia del terrible COVID 19. Però estic segura que a poc a poc ens anirem recuperant i les possibilitats laborals milloraran.

Quin futur li espera a la botànica?

De moment, el futur és incert. Ara sembla que està molt de moda la genètica i quasi tot s’identifica per anàlisis genètiques. Però es necessita el botànic o botànica clàssic, el que com Celestino Mutis anava amb la seua lupa mirant les característiques de les plantes per a diferenciar el gènere i l’espècie d’un determinat exemplar en el propi camp. Així per exemple, en l’actualitat, en la carrera de Farmàcia, l’assignatura de botànica s’ha convertit en quadrimestral i l’Ecologia Vegetal ha desaparegut com a especialitat, quedant només en la Facultat de Ciències, i això és una vertadera pena.

Imagina que tens tant pressupost com vols. Com seria llavors el teu treball? Quines coses milloraries?

Això és el somni de tot estudiós i científic. Si tinguera tot el pressupost que volguera crearia laboratoris amb diferents línies d’investigació. Encara hi ha moltes coses que investigar que no poden fer-se per falta de mitjans. Empraria nous investigadors-as acabats d’eixir de les carreres universitàries perquè s’anaren afermant en els seus coneixements i formar així a vertaders professionals de la investigació, i evitar la terrible fugida de cervells que estem patint per causa de no donar una oportunitat als nostres joves. Milloraria sobretot les instal·lacions, una cosa tan senzilla com tindre unes taquilles on es pogueren canviar les brigades de biodiversitat que tenim en la Generalitat per exemple.

Amparo Olivares amb Raúl Alonso en el Congrés Esparc 2008 a les Illes Cíes (Vigo)

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

Per al treball de botànica és imprescindible tindre una gran capacitat d’observació, de poder diferenciar uns caràcters d’uns altres, és com el treball d’un investigador policial, cal fixar-se en els xicotets detalls per a arribar a un bon resultat. Però principalment, és necessari tindre una gran curiositat per tot, no donar res per fet i sempre qüestionar-te moltes coses.

Et consideres deixebla d’algun botànic especialment?

Sí, per descomptat. Vaig tindre la gran sort de ser deixebla del Dr. Manuel Costa Talens, que va ser catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia així com director del Jardí Botànic de València i Vicerector de Política Científica i Cooperació Internacional. Va ser en les seues classes on la meua passió per l’Ecologia Vegetal va començar a créixer en el meu interior. Assistir a les seues classes era com estar immersa en un documental del National Geographic, per totes les anècdotes que ens contava dels seus constants viatges pel món. Les seues classes sempre se’m feien molt curtes.

Quina època de la botànica t’hauria agradat viure i per què?

M’ha agradat viure en la meua època, tant de jove com en l’actual. He conegut a tants botànics i a altres científics tan interessants, que no imagine haver viscut en un altre moment. Gràcies a aquesta entrevista, he estat repassant el transcurs de la meua vida i he pogut veure i recordar punts i tants moments meravellosos viscuts, que no els canviaria per res.

A l’esquerra Amparo Olivares en el Cap San Martí l’any 1994. A la dreta Amparo Olivares com capatàs forestal a l’Alt Palancia

En tots aquests anys com a botànica, Quina és la situació més curiosa o divertida, que es puga comptar, en la qual t’has trobat?

Tinc tantes anècdotes que contar, que no sé quin triar. Però hi ha una molt singular. Es tracta de quan treballava els primers anys com a Tècnica de Microreserves de Flora. En aquell temps acompanyava a la brigada de microreserves, a senyalitzar el perímetre de les mateixes mitjançant unes piquetes metàl·liques de color gris que porten l’escut de la Generalitat i el logotip del projecte LIFE. Recorde un dia que ens trobàvem senyalitzant la microreserva del Cap de Sant Antoni a Xàbia. El lloc és molt rocós i la vegetació és de bosc baix mediterrani; estàvem situats molt pròxims a la riba del penya-segat, quan de sobte vaig escoltar un so que semblava el renillar d’un cavall. Em vaig girar a mirar pertot arreu per a veure d’on provenia aquell so, era una espècie de ressoplid. No vaig veure a ningú. Els vaig preguntar als homes si havien escoltat aquell estrany so i em van dir que no. Però tot seguit, vaig tornar a escoltar aqueix ressoplid. En aqueix moment, vaig mirar cap avall i vaig contemplar amb sorpresa a dues balenes que acabaven de pujar a la superfície en la base del penya-segat del cap. Els vaig dir als homes: mireu, són balenes! Ells em van mirar incrèduls i em van dir: Amparo, t’ha donat massa sol al cap, tu delires! Però vaig insistir, mireu de nou per favor. Quan van girar la seua vista cap avall, van poder contemplar com emergien de la superfície dues balenes, una més gran i una altra més xicoteta, supose que havien de ser mare i filla. Es van quedar atònits mirant, no podien creure el que estaven veient. Les vam estar contemplant una bona estona, fins que quan van arribar a l’extrem del Cap de Sant Antoni, van virar cap a l’interior de la mar dirigint-se cap a aigües profundes. És la imatge més extraordinària que he vist mai!

Treballes sola o en equip?

Treball sempre en equip, m’encanta poder compartir la meua passió amb els meus companys i amics. Tots aportem alguna cosa en aqueix moment, és fonamental l’intercanvi de parers i també és molt divertit. Perquè com sempre hem dit, treballem en el que ens agrada i damunt ens paguen! És fantàstic tindre el privilegi de treballar en allò que t’agrada i amb la gent que comparteix les teues inquietuds i gustos.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.

Send this to a friend