Entrevistes

24 set. 2016

10 preguntes verdes a… Pablo Maronda!

Imatge de Susana Godoy. Font: Alquimia Sonora

El pop de guitarres caracteritza el projecte de Pablo Maronda i Marc Greenwood, encarregats d’honor de tancar l’edició d’enguany de Sons al Botànic, el cicle de música indie que té el nostre Jardí Botànic com a escenari. La banda ens va oferir una demostració de la contundència i nervi que ha guanyat des del llançament del seu tercer disc, ‘Vibraciones’, en què, a més, trobem un ampli ventall d’estils amb anotacions de neo-psicodèlia i power-pop melòdic i elèctric. I també contundents són les respostes de Pablo Maronda al nostre qüestionari verd. Coneix millor a aquest músic valencià gràcies a #viuelBotànic!

1. Un lloc verd on anaves de menut

La Mola de Sant Joan, la Vall d’Ordesa, la Serra Espadà… M’he passat mitja infància entrescant entre baix bosc i paisatges agrestes. De parcs…  em quede amb la muntanyeta de Vivers (lloc de pelegrinatge hippy en els setanta) i el Jardí Botànic. Quan era nano meus pares em portaven allà a veure a una cotorra que deia clarament “Hola guapo” i que a mi em flipava bastant.

2. Quin paisatge podria inspirar la teua propera lletra?

Espadà ha inspirat més d’un. He crescut allà. Estiuejàvem en un poblet molt acollidor al peu del parc natural i, com és lògic, vaig viure un munt d’aventuretes: ficar-nos tota la colla en una bassa amb la bici, per exemple, baixar a peu per un avenc, jugar a tirar-nos pedres entre les ruïnes de vells búnquers de la guerra…

3. Confesa’ns teu pecat insostenible

La meua pròpia illa-verger invisible als radars humans

4. Un jardí on perdre’t

Jardins del Real. Té una atmosfera com de La Bella i la Bèstia de Jean Cocteau o alguna cosa així. M’encanta… Encara que recentment vaig descobrir Quinta da Regaleira a Sintra (Portugal) i em va semblar el jardí més psicodèlic i al·lucinant on he estat en la vida.

5. Si em cole a ta casa, la planta que segur no trobe és…

Roses. Em semblen molt coentes

6. I una planta per fer-te un selfie?

Un cactus ben gran, d’aquests que semblen plantes extraterrestres capaços de devorar vaques i persones despistades…

7. Què és el primer verd que veuen els teus ulls al despertar

Una heura que tenim al balcó penjant d’un ganxo

8. Una aroma que et recorde al camp

La llenya en prendre i la farigola

9. Una cosa eco a què no podries renunciar

Anar a tot arreu caminant. Em fastigueja molt haver d’agafar el cotxe si no és per viatjar. Sóc d’aquelles persones que el deixen aparcat setmanes i després no recorden on

10. Cercador de bolets, cuidador de bonsais, florista, recol·lector de llavors, plantador d’arbres… què t’agradaria ser de major?

Boletaire sense dubte. Amb un reproductor d’mp3 ben carregat de provisions sonores per endinsar-me en els boscos durant hores…

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend