10 preguntes verdes a… Kontxi Lorente
Sonen les notes d'un piano al Botànic, les plantes semblen reverdir davant la melodia, l'ambient s'oxigena, i tot gràcies als dits sobre les tecles de Kontxi Lorente, la pianista Navarresa que enguany ha visitat el Jardí amb la seua música per quarta vegada. Era 2016 quan ens va acompanyar en el nostre cicle Jazz Geogràfic, i va repetir dos anys després al Cromàtic Jazz. I és cert, li vam agafar el gust a aquesta intèrpret i compositora que s'ha format en el nord però que ha completat estudis a Barcelona i s'ha enamorat del Jazz valencià, per això la vam convidar al nostre cicle Ciència a la fresca en 2021 junt a un altre dels nostres grans, Francisco Blanco “Latino”. Però també és cert que el cicle de Jazz al Botànic, després de la pandèmia, s'havia pres un descans massa llarg, així que després de rescatar-lo aquest 2025 i llançar-lo sota el títol Desgel Jazz, Kontxi va ser l'encarregada d'obrir-lo el passat mes de març i trencar el gel. Gaudim amb ella ara d'un poc de natura, records i plans, i continuem teixint eixe meravellós tapís que el Jardí Botànic crea amb el Jazz.
Quin és el teu primer record de natura?
Quan jo era xicoteta, els meus pares ens portaven a mi i als meus germans al Carrascal, situat en la zona mitjana de Navarra. És un lloc boscós on jugàvem entre roures i alzines. Recorde l’aroma de plantes aromàtiques i la pau que regnava en aquell lloc.
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
Afortunadament, visc en una urbanització, envoltada de natura, al camp del Túria, entre Vilamarxant i Riba-roja del Túria. Quan puge la persiana de la meua finestra, cada matí veig el gessamí de Virgínia que baixa pel llindar, fins a unir-se amb la xeflera. I entre tota aquesta vegetació, s’albira el meu jardí amb el nesprer i les palmeres. Soc molt afortunada per poder delectar-me cada matí d’aquesta meravella que alimenta tots els meus sentits.
Tria el teu poder si fores una superheroïna ambiental
Acabaria amb totes les escombraries que per desgràcia es troben en moltes zones verdes de la Comunitat Valenciana. I per descomptat, prohibiria l’ús de pesticides en els camps, i netejaria totes les sèquies i rius.
Un sabor vegetal que odies i un que et fascine
Realment no odie cap vegetal, però si he de decantar-me per una verdura que m’encante, és el card, i també la borratja. Són plantes típiques de Navarra, i sobretot la borratja no és tan fàcil de trobar a València. D’altra banda, la planta aromàtica per excel·lència que em fascina és el romer.
La teua fòbia inconfessable quan vas al camp
En la natura no tinc fòbies, és bellesa en estat pur. De fet m’agradaria gaudir-la més, si no fora per unes certes limitacions físiques, com el vertigen o fins i tot alguna malaltia articular que no em permet pujar a la muntanya amb tota la fluïdesa que m’agradaria.
Tens alguna pel·lícula o llibre que t’haja marcat on la naturalesa siga la protagonista?
Em ve a la memòria «El gran azul», pel contrast entre el paisatge sec i àrid, amb les profundes i blaves aigües marines. També «Memorias de África», filmada a Kenya, amb escenes d’impressionants paisatges de natura i fauna salvatge.
Si vaig a ta casa, la planta que mai trobaré és…
En realitat, no hi ha planta que no m’agrade; totes em resulten fascinants per una o altra raó. No obstant això, en conviure amb tres gats, he de tindre molt present la toxicitat d’algunes espècies, ja que tendeixen a rosegar o llepar les fulles amb curiositat instintiva. Per això, certes plantes com les azalees o els lliris, per molt belles que siguen, estan descartades a la meua llar.
Quin paisatge podria inspirar el teu següent disc?
M’agradaria imaginar el riu Túria tal i com va ser alguna vegada: net, amb un generós cabal i ple de vida, albergant una rica diversitat d’espècies vegetals i animals. En definitiva, un riu intacte, no arrasat per la DANA. Visc molt prop d’ell i recórrec amb freqüència; per això, el desastre ambiental ocorregut em fa mal especialment, com si haguera ferit una cosa molt pròxima a mi.
La teua pròxima aventura verda
És molt possible que aquest estiu m’acoste a veure i banyar-me en les aigües fluvials de Terol. Allí conflueixen diversos rius i la natura ens regala paisatges de gran bellesa.
3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic
Només els meus ulls i el meu olfacte, per a poder gaudir de la natura en la seua màxima expressió. M’emportaria el meu silenci, perquè sobren les paraules, només cal mirar i sentir.
