10 preguntes verdes a … Jimena Amarillo
El passat més d’agost vàrem poder gaudir de les cançons d’indie pop espanyol de Jimena Amarillo a Sons al Botànic, el cicle de concerts acústics a l’aire lliure del Jardí Botànic de la Universitat de València. Amb només 20 anys ha creat un so pop íntim de lletres sinceres d'amor i desamor que de seguida arriben al cor. Hem volgut saber més sobre aquesta jove artista valenciana i l’hem sotmès al nostre particular qüestionari verd.
Obris els ulls al matí i la primera cosa verda que veus és…
La roba d’un ninot que tinc.
Un paisatge que podria inspirar la teua pròxima cançó
Doncs em vull passar una mica al radicaleo, així que tipus un bosc fosc o una cosa així.
¿Quina és l’última planta que has matat?
Les males herbes d’un camp.
Confessa’ns el teu pecat insostenible
Crec que no tinc, soc de pocs pecats.
Per a tu l’estiu és temps de…
No fer absolutament res i queixar-me cada segon del calor que fa.
La teua pròxima aventura verda
Doncs no faig molts plans tipus camp, però m’agradaria que algú em convidara amb la furgo a algun costat, tipus hippie moderna.
Saps grimpar a un arbre?
Si.
La teua planta favorita i un lloc on trobar-la.
Una vegada em vaig comprar a València unes plantes carnívores súper xicotetes i boniques, crec que són eixes, recorde exactament com eren.
Amb quina aroma botànica viatges automàticament en l’espai o en el temps?
Buah! doncs la meua olor favorita, que és l’olor de llenya del camp, em produeix una melancolia que jo mateixa m’invente, però em venen moltes coses al cap.
Llavors, regadora, guants de jardineria, guia amb rutes de muntanya… quin regal verd, que no siga una planta, faries a algú a qui vols?
Tots els meus ossos d’alvocats. A vegades sent que malgaste el no plantar-los, perquè una vegada ho vaig fer i va ser molt divertit.
