Viatjar entre flors: quan la natura marca la ruta

Hi ha moltes maneres de viatjar i molts objectius que plantejar-se en un viatge, i en quasi tots hi ha alguna cosa en comú: una càmera o algun dispositiu per a immortalitzar l’escapada. Allò que posarem davant d’eixa càmera poden ser moltes coses: monuments, façanes d’edificis, paisatges, i com no, també flors. En aquest article us mostrem alguns exemples de destins ideals per a connectar amb la natura i els seus temps, i us contem per què cada vegada hi ha més gent que se suma a aquesta tendència.

L’observació de flors és una de les activitats favorites de l’ecoturisme. Per a un 54,7 % dels qui el practiquen, explorar la flora és una experiència que repeteixen una vegada i una altra. A més, en 2023, la despesa mitjana en activitats de natura va créixer un 48 % respecte a l’any anterior, senyal de que viatjar amb els sentits desperts és una tendència que floreix. I si en comptes de buscar el destí més exòtic, seguírem el cicle de floració d’una espècie vegetal? I si no omplírem l’agenda de plans, si no que deixàrem que un passeig per un jardí a la primavera ens marcara el ritme? Aquesta és la proposta que planteja el turisme botànic, una manera de viatjar més conscient, sensorial i, per descomptat, més verda.

Lluny de ser una raresa o un nínxol especialitzat, el turisme floral està experimentant un auge que va de la mà de conceptes com el slow travelling (els viatges que busquen tindre el temps necessari per a connectar amb l’entorn), el benestar personal i la reconnexió amb els cicles naturals. I és que contemplar un camp en floració pot ser tan revelador com visitar una catedral, però sense presses, sense cues, i amb l’aire molt més net.

Jardins, rutes i festivals en flor

Alguns destins del món s’han consolidat com a veritables referents del turisme floral, on la natura no només es contempla, sinó que se celebra. La majoria d’aquests llocs comparteixen alguna cosa en comú: no són únicament bells, sinó que també promouen valors com la biodiversitat, la cultura local i el respecte per l’entorn.

Entre els més destacats, i en la nostra península, es troba la Vall del Jerte, a Càceres, on cada primavera més d’un milió i mig de cirerers cobreixen els vessants de blanc. Aquest fenomen natural, la floració del cirerer, no sols transforma el paisatge, sinó que també mou a les comunitats locals, que celebren l’ocasió amb festes, rutes senderistes i activitats culturals.

Molts d’aquests destins estan a pocs quilòmetres de casa, repartits entre Espanya, Portugal i el sud de França. La varietat de paisatges, des de valls muntanyenques fins a jardins urbans, permet viure experiències molt distintes segons l’època de l’any i el lloc triat. Una invitació a deixar-se portar pel color, el perfum i la calma. Per exemple, en La Bureba (Burgos), al començament de l’estiu, els camps de roselles tinten de roig aquesta regió agrícola del nord de Castella. El contrast entre els cultius i les flors converteix el paisatge en una escena digna de postal.

Si eixim del país, podem trobar-nos rumb a Toulousse, a França, travessant la frontera pel nord-est, on descobrirem una parada floral molt particular, ja que la ciutat francesa també és coneguda com la ville des violettes. Encara que es tracta d’un entorn urbà, la ciutat té gran quantitat de jardins i parcs botànics que celebren la diversitat floral, i entre els més destacats estan el Jardí Real, el Jardí Japonés, el Jardí de les Plantes i el Jardí del Muséum. Ací floreixen anemones, centàurees, jacints i, per descomptat, violetes, autèntic símbol local des de fa més de dos segles.

Si en comptes d’això agafem la ruta cap a l’oest podem arribar a Castro Marim, a l’Algarve, Portugal, perquè en el llogaret de Alta Mora, entre pujols i camins rurals, floreixen cada any ametlers que tinten l’horitzó de blanc i rosa. Una ruta circular d’uns 11 quilòmetres, coneguda com el Camí dels Ametlers, connecta diverses poblacions veïnes, passant entre estepes, figueres i fauna silvestre. Una combinació de natura, cultura i paisatge que mostra la cara més íntima de l’Algarve.

I si hi ha un exemple clar de com les flors poden transformar una ciutat sencera, eixe és el Temps de Flors de Girona. Cada primavera, durant deu dies, la ciutat s’ompli d’instal·lacions florals, art vegetal, intervencions urbanes i recorreguts sensorials que converteixen places, patis i monuments en autèntics llenços florals. Aquest festival, més enllà de la seua bellesa estètica, és també un homenatge a la botànica com a forma d’expressió artística i col·lectiva.

Són només alguns exemples a partir dels quals podem planificar la nostra escapada botànica. I n’hi ha molts més, com el Festival dels patis cordovesos, o Ara en flor, en la xicoteta població d’Aras de los Olmos. Aquests destins no sols ofereixen paisatges únics, sinó que també promouen un turisme respectuós, on es prioritza l’estacionalitat, la connexió amb l’entorn i el descobriment de llocs menys coneguts.

Turisme botànic: molt més que mirar flors

La creixent popularitat d’aquests destins respon a una transformació en el perfil de les persones que viatgen actualment. Cada vegada més gent busca experiències que connecten amb la natura, que siguen sostenibles, que fomenten el coneixement i el benestar. En eixe sentit, el turisme botànic actua com un pont: entre ciència i art, entre conservació i cultura, entre allò emocional i allò ambiental. Un tipus de turisme que s’estén no sols a floracions espectaculars, sinó també a visites a jardins històrics, horts urbans, col·leccions botàniques o reserves naturals on la flora autòctona és protagonista.

A més, el contacte amb les plantes té efectes demostrats sobre la salut mental i física. De fet, una enquesta recent va revelar que només un 10 % dels espanyols considera que té un benestar digital adequat. Les dinàmiques han canviat tant que molts han passat del FOMO (fear of missing out) al JOMO (joy of missing out), és a dir, a gaudir de “perdre’s” d’allò digital per a “trobar-se” amb allò natural. D’aquí ve que molts destins aposten per incorporar jardins sensorials, recorreguts interpretatius i experiències educatives que vinculen botànica i benestar.

Viatjar més lent, mirar més a prop

El slow travelling, o turisme lent, va de la mà del turisme botànic. Aquesta filosofia convida a viatjar amb calma, a prioritzar la qualitat sobre la quantitat, a connectar amb els ritmes locals i naturals. És una manera de viatjar que valora els detalls: l’olor d’una flor a l’alba, el cant dels ocells en una senda rural, el diàleg entre una planta i l’arquitectura que l’acull.

Triar destins florals és, en certa manera, tornar a mirar el món amb ulls nous. Implica planificar el viatge en funció de l’estacionalitat, aprendre sobre espècies vegetals, descobrir paisatges transformats per la floració i, per què no, detenir-se a fer una foto que no estiga pensada per a les xarxes, sinó per al record. I el millor de tot és que no fa falta anar lluny. Molts d’aquests espectacles botànics ocorren molt a prop, en la península ibèrica, a les nostres illes, en xicotets pobles on el camp dicta el calendari. Redescobrir-los és també una manera de cuidar l’entorn, donar suport a l’economia local i revaloritzar el patrimoni natural.

La natura com a destí

La botànica, com a ciència i com a passió, té el poder d’ensenyar-nos a mirar. Viatjar amb eixa mirada oberta al món vegetal ens permet reconnectar amb el que som i amb el que ens envolta. Tal vegada per això aquest tipus de viatges es multipliquen any rere any, especialment entre els qui busquen experiències transformadores, sostenibles i profundament humanes. En definitiva, les rutes florals a través d’Espanya, Portugal i França ofereixen una oportunitat única per a submergir-se en la bellesa natural i escapar del asfixiant ritme tecnològic que marca la nostra vida quotidiana.

Ja siga sota el mantell blanc dels cirerers del Jerte, entre les roselles vibrants de La Bureba o recorrent els patis florits del Temps de Flors a Girona, cada destí ens ofereix una experiència distinta i transformadora.