Un poc de costa sense turistes
Us proposem una visita al Parc Natural de la Serra d'Irta, un paisatge de penya-segats des del qual s'albira Penyíscola i el mar Mediterrani. Descobreix el seu endemismes, l'empremta de l'activitat humana al llarg de la història i prepara bé la teua escapada.
A Penyíscola, apartat del turisme però prop de la costa, discorren les sendes que hui us recomanem. Anem a la Serra d’Irta, un paisatge marcat pel sòl calcari, espectaculars penya-segats i un valuós patrimoni arquitectònic. Aquest Paratge inclou 14 quilòmetres de costa sense edificar des del riu Roine, a França, fins a Almeria i va ser protegit l’any 2002
La Comunitat Valenciana té 22 Parcs Naturals, 8 Paisatges Protegits i un Monument Natural que representen una gran diversitat d’ecosistemes: zones humides, boscos mediterranis, illes, serres litorals i d’interior. Podeu consultar les característiques de cada parc i preparar la vostra escapada a la web de la Generalitat Valenciana.
Serra D’Irta. Imatge de FlickR. Autor: Aguas de Valencia
Recomanacions
És important tenir en compte una sèrie de consideracions per cuidar aquests espais: respectar els camins i no prendre dreceres per no trepitjar la flora, portar el gos lligat, no contaminar les fonts ni importunar la fauna, així com no arrencar les plantes. Recorda sempre això de “emporta’t més fem a casa del que podries deixar” i si a la tornada del teu passeig pots recollir un poc del què altres visitants menys respectuosos han deixat, tots t’ho agrairem i el parc estarà net.
Consulta el nostre programa d’excursions
Per descomptat, aparca el cotxe, camina i assegura’t d’acampar sempre en llocs autoritzats. Gaudeix de l’aire lliure sense fer foc i si tens alguna emergència, crida al 112 i per últim, si necessites anar al “bany”, fes un foradet i enterra les teues “empremtes”. Aquests espais estan pensats per gaudir de la natura i sobretot per no deixar testimoni del nostre.
La Serra d’Irta, paisatge i història
Quan els ibers es van assentar a la Serra d’Irta van triar un paisatge orientat a llevant on la vegetació floria molt abans que a la resta de la Serra, concretament en l’anomenat Clot de Maig. Podem destacar la presència de Chamareops humilis, l’endemisme Limonium perplexum, conegut com ensopeguera.
Chamareops humilis. Imatge de FlickR. Autor: Aguas de Valencia
L’activitat humana ha deixat empremta en la Serra, així, el paisatge presenta vessants senceres entapissades de bancals alineats i paral·lels, a conseqüència de l’activitat agrícola. També la ramaderia ha estat present i per això trobem barraques de pastor i corrals construïts en pedra seca.
El vessant marítima presenta penya-segats que fan de refugi d’aus marines, amb dunes que es vesteixen de blanc a l’estiu amb el lliri de mar, arbres doblegats per la força del vent i còdols. La reserva marítima preserva els fons marins i dels recursos pesquers. Un antic quarter de carrabiners és l’única presència d’activitat humana. La línia de la reserva discorre com una línia des de la costa fins als 20m de profunditat on es troben els rodòlits, nòduls formats per acumulació d’algues vermelles que podrien tenir més de 8000 anys d’antiguitat.
Al Parc Natural de la Serra d’Irta destaquen com a grup faunístic les aus per ser el més nombrós i divers. Les espècies que viuen en el matoll són les més abundants com ara les diferents espècies de tallarol (Sylvia spp.).
Hieraaetus fasciatus. Imatge de FlickR. Autor: Fabián Montojo
Sciurus vulgaris
La fauna també és un aspecte d’interès per al visitant així que us recomanem que agafeu prismàtics i busqueu el vol dels rapinyaires tant diürnes com nocturnes entre les quals destaca l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), el xoriguer (Falco tinnunculus), l’aligot (Buteo buteo) i l‘àguila marcenca (Circaetus gallicus).
Al litoral és apareixen espècies vulnerables com la gavina corsa (Larus audouinii) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Quant als mamífers: destaquen l’esquirol vermell (Sciurus vulgaris), el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la geneta (Genetta genetta) i el teixó (Meles meles).
Tria la teua ruta segons el color
Si el que et ve de gust és passejar vora la mar la Ruta Blava és la millor per a tu. Un recorregut de 1.7 km de baixa dificultat. A 5,5 km de Penyíscola en direcció Font Nova, arribem a un penya-segat on es troba l’antiga torre guaita anomenada de Abadum o Badum. Seguim descendint per la pista fins trobar-nos amb la caserna de carrabiners, antic edifici construït per controlar el contraban on podrem deixar el cotxe.
Penyíscola
Què ens trobarem en aquesta ruta? Un cala de grava, penya-segats, gavines i el vol dels corbs marins. L’acció de l’onatge és evident gràcies als signes de l’erosió i també la vegetació adquireix formes insòlites gràcies a l’acció del vent que des del primer brot sotmet a les plantes a l’anomenat efecte bandera.
La segona ruta té color roig: 4km i una dificultat baixa. Arribem per la N-340 a la desviació que ens indica a Alcossebre, des d’allà seguint els senyals del parc natural, trobem el far. Veurem grans i nombrosos còdols, diferents cales i la desembocadura del barranc de la Font de la Parra, utilitzat com a límit geogràfic entre els termes municipals d’Alcalà de Xivert i Penyíscola.
Castell d’Alcalà de Xivert. Imatge de FlickR. Autor: santiago lopez-pastor
La Senda Groga és un viatge al de 1.5km de distància i dificultat mitjana. Arribem al municipi de Santa Magdalena de Polpís, ens vam dirigir al cementiri de la localitat i des d’allí creuant pel pas subterrani de l’AP-7 arribem a l’inici de ruta.
La senda discorre per un barranc que va ser utilitzat per “els calciners”, persones que fabricaven la calç i que ens portarà al castell de Polpis, una construcció àrab del segle X-XI ben conservada. Veurem galzeran, lligabosc, heura i arítjol.
Lonicera implexa. Imatge de FlickR. Autor:James Gaither
Smilax aspera. Imatge de FlickR. Autor: Yaniv Ben-Arie
Si estàs cansat de les platges amb passeig marítim, xiringuitos i para-sols, aquest és el moment d’escapar. Recorda protegir-te bé del sol i evitar caminar a les hores centrals del dia.
