Un cicloturista en la ciutat

Formes part d’algun col·lectiu que reivindique l’ús de la bicicleta?

Actualment forme part de València en Bici – Acció Ecologista Agró, associació que existeix des de fa 27 anys a València, i sempre s’ha enfocat en la promoció de l’ús de la bici com una solució per a una ciutat mes amable. Durant la seua llarga història ha realitzat diverses campanyes per reclamar drets en favor dels ciclistes, ha estat un referent per a la participació ciutadana en temes de mobilitat, i ha promogut el cicloturisme a la Comunitat Valenciana.

Com va néixer Biciactivistas?

Vam fundar Biciactivitas el 2012 a Buenos Aires en un moment en què hi va haver un fort impuls de l’ús de la bici juntament amb la construcció d’una important xarxa d’infraestructura ciclista. Això va fer que molta gent s’animés a sumar-se a fer servir la bici com a transport. Aquest canvi va provocar alguns problemes davant d’altres usuaris de la via publica, sobretot els conductors, que van haver de reconèixer i aprendre noves normatives, així com veure els primers carrils bici a la calçada. Va ser molt difícil aconseguir el respecte mutu.

Quin és l’objectiu principal de Biciactivistas?

Biciactivistas intenta promoure el transport urbà sostenible com una alternativa ecològica. La nostra idea original va ser incentivar l’activisme “espontani” difonent material a la xarxa per fer cartells de conscienciació, stickers, o pamflets per repartir entre la massa crítica, etc. Tot amb l’objectiu de generar sensibilització sobre l’ús de la bici i motivar al respecte mutu.

Què feu pel ciclisme urbà a València?

Actualment, des de València en Bici, s’esta organitzant el ‘Congreso Ibérico La bicicleta y la Ciudad’ ací a València i espere que siga un èxit el proper any. Durant aquest any es duran endavant diverses accions com la que es fa al costat de “fora túnel” perquè es tanque el túnel de Perez Galdos, zona pràcticament inhabitable de València.

Carril bici de El Saler. Imatge del Facebook de València en Bici-Acció Ecologista Agró

Quina és la situació del ciclisme urbà a València?

Crec que s’estan fent coses molt bones pel ciclisme urbà a València, amb nous carrils bici però també per al cicloturisme. S’ha aprovat la ruta EuroVelo 8, que passa per València, i actualment s’estan proposant recorreguts. Però també hi ha molta oposició i un tractament interessat dels mitjans d’acord a les obres d’infraestructura ciclista, el tema es aquesta polititzant, i amb això es corre el risc que amb canvis de govern dels projectes no tinguen continuïtat. Cal tenir en compte que la xarxa de carrils bici actual, la major part, és una xarxa de voreres-bici, cosa que està directament prohibit en diversos països d’Europa. Seria bo que aquí també es prohibissin i d’aquesta forma es baixen a la calçada.

Som pocs a València els qui realment som ciclistes. En una ciutat tan motoritzada és molt comú el ciclista que té cotxe i l’utilitza esporàdicament. Per tant, a València tots som vianants, ciclistes i conductors. Cal evitar fer generalitzacions ja que les persones que cometen infraccions, les cometran igualment siga en bici, cotxe, o caminant. El que veig és un excés de normes i una falta de sentit comú. Vivim en una societat on sembla ser que desplaçar-se d’un lloc a un altre està per sobre de tot. Si una persona es distreu i resulta atropellada, perd la vida però com va ser la seua culpa és com si res passés. Crec que hauríem de començar a replantejar la mobilitat perquè deixe d’existir una quantitat “acceptable” de morts per trànsit i que hi haja zero morts. Necessitem recuperar els carrers per a tothom, per iaios/es i menuts/des, com llocs per socialitzar, per compartir i per jugar. Necessitem tornar a gaudir de l’espai urbà.

Quantes bicis tens?

Només tinc una bici, és una bici de carretera amb portaequipatges i amb cobertes més amples del normal. M’agrada ser pràctic, de manera que intento tenir una sola bici que em valgui per a tot. Així obtinc els avantatges de les bicis de carretera, perquè són lleugeres per pujar escales, ascensors o per al metro i tren, i ràpides quan el temps apressa. Ús unes cobertes més amples, per tenir mes adherència a terra quan plou, amb això en tinc prou per rodar per qualsevol camí, sigui de terra, de pedra, asfalt o senders. Molts camins semblen inaccessibles per a bicicletes, però normalment són molt pocs els trams complicats i se soluciona caminant una mica. La possibilitat de posar alforges em permet usar-la per portar la compra o les meves coses de treball, però també per fer trajectes llargs amb força equipatge, així estic preparat per a una sortida de cap de setmana o per al pròxim viatge sense data límit. Crec que és la millor manera d’aprofitar tota la llibertat que et dóna una bici.

Poses nom als teus bicis?

No he arribat a encariñarme molt amb cap bici. He viscut en diverses ciutats i en totes m’ha tocat comprar i vendre la bici a cada lloc.

A quina edat vas començar a anar en bici?

Una vegada vaig assistir a una xerrada a la universitat sobre modes de transport, i m’ha quedat gravada una frase que deia “la bicicleta es adaptada millor al cos humà de caminar, les articulacions pateixen menys, i amb la mateixa energia es recorre el triple de distància “. Sempre vaig tenir bici però fins a aquest moment no l’havia reconegut la bici com un veritable mitjà de transport. Vaig fer la prova i va descobrir que els 10km que tenia des de casa meva fins a la universitat els podia fer en menys temps que en autobús. Arribava més actiu a la universitat i després estava mes atent a les classes.

A partir de la universitat va ser quan realment vaig començar a usar-la per a tot. Sempre he defensat al transport públic enfront del cotxe, ja que el 80% dels problemes de la ciutat el causen el 20% de les persones. (Aquesta és la proporció aproximada dels mitjans de transport a Buenos Aires). Vaig descobrir que el transport públic podria complementar-se amb una bicicleta perfectament. La intermodalitat és una peça clau de la mobilitat sostenible.

Com a arquitecte he intentat ser sempre un activista per l’accés digne a l’habitatge. Sempre m’ha molestat molt com alguns tenen dos i tres habitatges mentre hi ha ciutats senceres completament buides la major part del temps. Alhora que hi ha persones que no tenen on viure o els seus habitatges són pitjors que portar una vida nòmada. Quan vaig descobrir la bici com a transport, i que amb el cost d’un sol cotxe es podrien donar bicicletes a 100 persones, ho he sumat com a part fonamental d’un estil de vida mes responsable que busca crear un món més just, més igualitari, més sa i més sostenible, des de la motivació personal.

Quins esdeveniments pròxims destacaries en el món del ciclisme urbà?

Al maig de 2018 es farà el ‘Congreo Ibérico la Bicicleta y la Ciudad’ en a València. Serà una gran oportunitat per difondre l’ús de la bici a la ciutat.

Julián i la seua bicicleta ens portaràn de tant en tant de viatge pel món

Digues una cosa inadmissible pel que fa a la infraestructura de la ciutat per a la correcta circulació amb la bicicleta

Hi ha dues formes de fer infraestructura ciclista. Una és per promoure el creixement del ciclisme urbà, amb recorreguts més còmodes i segurs. La segona és defensar una mobilitat centrada al cotxe, en què els carrils-bici (sobretot les voreres-bici) només busquen amagar el ciclista, fer-li donar voltes i apartar-lo de les vies principals perquè no dificulten la circulació de vehicles més ràpids.

Així s’ha fet a València molts anys. En una ciutat on hi ha un cotxe cada dues persones. És una de les ciutats mes semaforitzades del món, i amb una de les superfícies d’asfalt per habitant més altes d’Europa. Així és com la xarxa més antiga de carrils i voreres-bici són més una molèstia i un perill per al ciclista urbà que si circulés per la calçada. Només són útils per al ciclista de passeig que circulen a velocitats molt baixes, uns 8 km/h, quan la velocitat d’un ciclista urbà sol ser el doble o triple d’aquesta velocitat.

L’anell ciclista de València recorre els carrers de Xàtiva i Colón. Imatge del Facebook de València en Bici-Acció Ecologista Agró

Una altra cosa que considere molt dolenta de València és la señalizacion semafòrica, coordinada únicament per a la fluïdesa del trànsit. Sempre dóna la prioritat al cotxe, i no protegeix els vianants, ni a ciclistes. La sincronització està plantejada de manera que la velocitat mitjana se situa per sobre de la velocitat legal, i això cal canviar-ho urgent.

Una cosa que puntuarías amb un 10 en la conducció de bicicleta per València

Crec que el millor aqui a València i supose que per a la resta d’Espanya, és que la gent respecta molt la distància mínima. Hi ha alguns que no la respecten, però són molts menys que en altres llocs.

Quina és la ciutat per la qual has pedalat més a gust?

Aquests van ser els pobles del sud del Brasil i Uruguai. Allà hi ha mes cultura de bicicleta, sense un sol carril bici. La gent està més acostumada a fer servir la bicicleta i els carrers no estan saturades de cotxes. Encara que amb l’increment de les vendes de cotxes, aquesta cultura es aquesta perdent.

Què ha de saber qualsevol lector que vulga demà anar en bici al seu treball per primera vegada?

La primeres vegades poden ser un poc més dures i estressants de la mateixa manera que les primeres vegades que una persona utilitza un cotxe per moure’s a la ciutat. Per això, el principal consell és estar tranquil. Confiar que un té dret a circular per la calçada i el centre del carril. Molts, al principi tenen la impressió que circular pel centre del carril els exposa més, però és el contrari. No anar pel centre i en alguns casos “amagant” a les cruïlles, fa que un no circule en línia recta, confonent conductors, i és una de les causes d’accidents.

El millor per agafar confiança és planejar el recorregut per endavant, intentant evitar avingudes (sé que és difícil a València, però és possible) anar per carrers menys transitats tot i que el recorregut siga un poc més llarg. I també és important començar a poc a poc. 2 dies a la setmana, després 3, i després més. Cal donar-li temps a les cames perquè s’acostumen als nous moviments, una vegada acostumats, anar en bici serà tan natural com caminar.