The Blue Montains Botanic Garden, Mount Tomah
Hui ens endinsem a les muntanyes Blaves australianes per a visitar aquest jardí botànic a més de 1000 metres d'altures. Sens dubte, una passeig esgotador que us assegurem que val la pena. Ens anem, com cada mes amb el Bloc de la Taula! No et perdes la visita a aquest oasi.
Parlem d’un jardí botànic, està clar! Però també parlem de muntanyes! Les Muntanyes Blaves (Greater Blue Montains), una regió muntanyosa a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, que comença a uns 50 km a l’oest de la ciutat de Sydney i que estan incloses en la llista del Patrimoni Mundial .
Dins d’aquesta regió muntanyosa, el jardí botànic se situa sobre la muntanya Tomah, a un pic de basalt i a 1.000 metres sobre el nivell del mar. Els propietaris originals d’aquesta terra eren els aborígens Darug i el nom Tomah, en aborigen, fa referència a falguera arborescent. El 2011 el nom del jardí va ser canviat al de The Blue Mountains Botanic Garden, Mount Tomah.
Comencem amb la història d’un terreny
Una vegada que ens hem situat, només cal conèixer algunes dades sobre el jardí, com que és membre del BGCI (Botanic Gardens Conservation Internacional) i presenta treballs per a l’Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics. El codi d’identificació internacional del Mount Tomah Botanic Garden com a membre del BGCI així com les sigles del seu herbari és NSW.
Imatges del Facebook del The Blue Mountains Botanic Garden, Mount Tomah.
Els aborígens van guiar, l’any 1823, a Archibald Bell fins a la ruta de les muntanyes blaves del nord (hui conegudes com Bellis Line of Road). La primera concessió de terra es va produir en 1830 i des d’aleshores va tenir diferents propietaris i explotacions.
En la dècada de 1960, l’horticultor d’origen francès Alfred Brunet i la seua dona australiana Effie, van cedir els terrenys que posseïen a la muntanya Tomah perquè poguessin annexionar al Jardí Botànic de Sydney. Ara, és un jardí públic i arborètum amb una superfície de 28 hectàrees que obri tot l’any. La gestió del jardí està administrada per una organització governamental anomenada The Botanic Garden Trust, que al seu torn s’ocupa de la gestió de tres jardins botànics més: The Royal Botanic Garden Sydney; The Domain i The Australian Botanic Garden, Mount Annan.
Als seus 28 hectàrees, cal afegir terrenys que es mantenen com a àrea de conservació de la flora autòctona i que ocupen 186 hectàrees d’arbrat.
Botànica d’un botànic
The Blue Montains Botanic Garden cobreix 28 hectàrees de sòl argilós i àcid. Aquest entorn fèrtil i la baixa temperatura són perfectes per mostrar les plantes de les regions més fredes del món. Més de 5.000 plantes de clima fred (en l’actualitat 5.265 tàxons), de les quals el 20% el componen plantes natives d’Austràlia.
Les plantes s’agrupen d’acord al seu origen geogràfic. Hi ha una sèrie de jardins temàtics on els visitants poden veure les similituds i diferències entre les plantes de cada regió i aprendre sobre evolució de la flora a diferents continents. Visita imprescindible quan s’acudeix a aquest Jardí Botànic, perquè cada un d’ells ens va a oferir una perspectiva diferent del comportament, les possibilitats i les necessitats de nombroses espècies de plantes.
Bosc de l’Hemisferi sud o Southern Hemisphere Woodland
Destaca una important col·lecció de plantes procedents de l’hemisferi sud (Xile i Perú; Nova Zelanda; Nova Caledònia i Àfrica). De totes elles, crida especialment l’atenció l’espectacular floració d’una planta nativa dels Andes de Xile, la Puya alpestris. A jutjar per la quantitat de fotos que han fet a aquesta planta els responsables del jardí botànic, s’entén que estan més que orgullosos de tenir l’oportunitat de conrear-la i veure-la florir en aquest jardí. No és per menys!
The Blue Mountains Botanic Garden, Mount Tomah
Puya alpestris
Espècies de coníferes ubicades al jardí conegut com Conifer species. En aquest jardí es van plantar moltes espècies inusuals quan encara era un jardí privat. Posteriorment, es van afeginr espècies noves fins arribar a reunir una extensa col·lecció de coníferes. Passem pel pantà al Bog Garden que es forma quan l’aigua filtra a través del sòl i es veu atrapada entre capes d’arenisca i esquitos (roques metafórmicas), formant aiguamolls que alberguen diferents espècies de falgueres i molses.
Praderies de narcisos en el Brunet Meadow que ja existien quan encara era un jardí privat. Els narcisos (Narcissus) creixen als peus d’arbres i arbustos, inclosos arbres inusuals com la Quillaja Saponaria (Xile); Thujopsis dolabrata o la impressionant Sequoia sempervirens (Califòrnia, EUA). A més, dins de la família Protaceae, en aquest jardí trobarem subfamílies i gèneres de plantes com Waratah, Banksia, Grevillea i Protea.
Al seu torn, la selva tropical a Remnant Rainfores és una oportunitat única de submergir-se en la selva verge, gràcies a la presència de gegants falgueres arborescents, Sassafras, Ceratopetalum apetalum; Eucaliptus pilularis i altres arbres que creixen en el seu hàbitat natural.
Sequoia sempervirens va ser plantada durant la segona guerra mundial
Les espècies de neret al jardí Rhododendron Species. En aquest jardí podrem gaudir de rododendres fragants en diferents colors, formes i mides, que prosperen en les zones més fresques del jardí. Estils tradicionals europeus en el Formal Garden. Aquest jardí es presenta en tres terrasses. El jardí anomenat Pergola Terrace es basa en les fronteres angleses del segle XIX i la selecció de coníferes se situa també al jardí anomenat Conifer Cultivars.
La col·lecció d’arbres procedents d’Euràsia situats a Euràsia Woodland, es van triar per representar particularitats geogràfiques, ecològiques i hortícoles. A més d’aquest jardí, la tardor ofereix la seva millor cara en l’anomenat North American Woodland (Bosc Nord-americà).
Finalment, jardineria domèstica moderna al Residence Garden representada per gespa envoltada de diferents espècies d’ arbres i emmarcat per fronteres informals mixta, que inclouen des de les plantes més conegudes fins a les més inusuals del món. Al fons d’aquest jardí es poden veure les Muntanyes Blaves (Blue Montains). Un viatge esgotador, sí però, val la pena, no us sembla?