Mt. Cuba Center i la utilitat de les plantes natives
El Blog de la Tabla ens acompanya al un jardí carregat de significats. Un espai per a contemplar i aprendre el valor de les plantes natives i la conservació. Acompanya'ns en aquest recorregut per un jardí que dedica gran part dels seus esforços a protegir l'entorn natural que l'envolta. No et perdes la seua col·lecció d'asteràcies!
“Quiero que éste sea un lugar donde la gente aprenda a apreciar nuestras plantas nativas y ver cómo estas plantas pueden enriquecer sus vidas para que, a su vez, se conviertan en conservadoras de nuestros hábitats naturales”.
Pamela Cunnigham (esposa de Lammot du Pont Copeland)
Mt. Cuba Center va ser fundat, fa més de 50 anys, amb un enfocament visionari per a la conservació. Un jardí botànic que s’inspira en l’estima per les plantes natives, tenint en compte, no només la seva bellesa i valor, sinó també la necessitat de protegir els hàbitats que les sostenen.
Jardí botànic i reserva de la naturalesa
Mt. Cuba Center és un jardí botànic i, reserva el històrica de Naturalesa, la prioritat són les plantes natives i els ecosistemes. Funciona com a institució sense ànim de lucre, i està inclòs en el North American Plant Collections Consortium (Consorci de Col·leccions de Plantes d’Amèrica del Nord, format per un grup de jardins botànics i arborètum d’Amèrica del Nord amb la intenció de millorar les col·leccions de plantes vives del continent, així com millorar les disponibilitats de germoplasma de les plantes); i forma part d’aquest consorci per ser l’administrador de les col·leccions nacionals de Hexastylis i de Trillium.
El codi d’identificació del Mt. Cuba Center com a membre del “Botanic Gardens Conservation Internacional” (BGCI), així com les sigles del seu herbari és MCCSP. Se situa a Greenville, prop de Wilmington, en una zona de suaus turons al Piedemonte de Delaware, als Estats Units. Allà, Lammont Du Pont Copeland i la seua dona van començar a adquirir els terrenys en 1935, on van incorporar una casa colonial que va acabar de construir-se en 1937.
Mixed Perennial Border i les col·leccions de plantes natives
Inicialment es van crear les àrees formals del jardí. Entre 1965 i 1971 es van anar desenvolupant els jardins naturalistes d’acord al disseny de Seth Kelsey, que oferia un gran desplegament d’arbres, arbustos i flors silvestres natives. Després de la mort de Lammont Du Pont Copeland el 1983, la seua esposa, Pamela Cunnigham, va continuar el treball del seu marit. Quan la senyora Copeland va morir, el 2001, el centre va continuar la seua activitat com una organització no lucrativa.
Baptisia spp.
Un dels valors d’aquest jardí botànic és que les seues col·leccions de plantes se centren en les plantes natives dels boscos temperats dels Estats Units, amb especial èmfasi en el Piemont Apalache, una àrea que abasta nou estats, des de Nova York fins Alhabama. La col·lecció està formada per més de 1.000 espècies de plantes, algunes d’elles amenaçades d’extinció. Moltes d’aquestes plantes natives es conreen a partir de llavors recol·lectades en la natura, que es propaguen en els seus hivernacles i, posteriorment, es cultiven i exhibeixen en els seus jardins. Entre les seues col·leccions destaquen les famílies Asteraceae, Liliaceae, i els gèneres Aster, Hydrangea, Quercus, Trillium, Ilex, Phlox i Rhododendron.
Jardí formal
L’hivernacle de Mt. Cuba Center està involucrat, a més, en nombrosos estudis encaminats a determinar com poden propagar aquelles plantes difícils i, fins i tot, infrautilitzades, amb l’objecte que puguen ser restablertes en el paisatge natural. En la seua col·lecció s’inclouen també aquelles plantes no natives que, però, tenen un valor especial per formar part de la història i el llegat d’aquesta propietat.
Jardins, terrenys naturals i el jardí experimental
Mt. Cuba destina més de 20 hectàrees a jardins d’exhibició i més de 200 hectàrees són terrenys naturals. Un dels objectius del jardí botànic Mt. Cuba és preservar les pastures i camps rurals de la zona i protegir els boscos locals. Els seus jardins arbrats produeixen algunes de les exhibicions de flors silvestres més espectaculars a la regió de l’Atlàntic mitjà.
El jardí formal, recentment redissenyat, el formen fronteres mixtes inspirades en els jardins anglesos, i inclou només espècies de vivaces autòctones acuradament seleccionades per a garantir una bona presentació floral des de la primavera fins a la tardor. Amb això, demostren que és possible apreciar la bellesa i utilitat de les plantes natives. A més, l’ús de plantes natives afavoreix la biodiversitat al jardí, convertint-lo en un centre d’activitat de pol·linitzadors i papallones.
És el plat fort de Mt. Cuba Center. Al jardí d’assajos s’avaluen les plantes natives en relació al seu valor hortícola i ecològic. Amb això es posa també en valor la utilitat de les plantes natives per a l’ecosistema. Al jardí experimental, les plantes es reguen segons sigui necessari durant el primer any per aconseguir que s’estableixin, però després es mantenen soles. Els plaguicides no s’usen a menys que hi haja una amenaça seriosa a la supervivència de tot l’assaig.
Els assajos de plantes perennes solen durar un període de tres anys, amb això s’asseguren que les plantes han experimentat diferents condicions climàtiques. Només reemplacen les plantes mortes després del primer hivern, per compensar el mal establiment o la qualitat inicial de la planta. No obstant això, no es realitzen reemplaçaments durant els anys subsegüents.
Coreopsis ‘Little Penny’
Cada tàxon s’avalua setmanalment i se li assigna una qualificació basada en una escala de 1-5, sent l’1 la qualificació més pobre i el 5 l’excel·lent. Aquesta classificació té en compte molts factors incloent l’hàbit, l’exhibició floral, la resistència a malalties, la rusticitat, i la qualitat del fullatge. La mitjana d’aquestes qualificacions setmanals s’utilitza per calcular la puntuació final que després mostren en el seu lloc web.
I entre una cosa i una altra, ens hem donat una bona passejada per Delaware. Ara només falta fer una ullada a les imatges per comprovar com són de belles aquestes plantes natives de les que, a més, s’obtenen interessants cultivars que les milloren. Cal no perdre algunes espècies de la família Asteraceae, moltes d’aquestes trucades Daisy i que en aquest entorn presenten la seua millor cara… Les fotos són totes de Mt. Cuba Center i teniu més informació al seu lloc web. No té desperdici!