Chatsworth House: Un jardí històric mirant al futur

Els jardins històrics poden o no cridar la nostra atenció. És possible que arriben a semblar excessivament sumptuosos. En ocasions, fins i tot, ens fan pensar en abusius privilegis. Però, independentment dels nostres gusts i opinions, el valor patrimonial dels jardins històrics no es pot discutir.

Per a evitar aquesta classe de prejudici i observar els jardins històrics en perspectiva, us propose una visita virtual a un jardí anglés: Chatsworth House. A més, per fer la visita més atractiva, començaré la casa pel teulat.

Chatsworth House, la mansió dels ducs de Devonshire

No m’interessa estendre’m molt parlant dels orígens que donen sentit històric al jardí de Chatsworth House, una gran mansió britànica del tipus que sol anomenar-se com country house (palau rural similar a les villes italianes i chateaus francesos). La mansió dels ducs de Devonshire, amb una superfície de 400 hectàrees, inclou jardins, prats i boscos i en ells s’inclou el jardí dissenyat per Capabilitu Brown (Lancelot Brown), paisatgista i arquitecte britànic, considerat el pare de la jardineria i paisatgisme angles.

Dues persones i una Victòria amazònica vinculades a Chatsworth

Com comentava a l’inici, en aquesta visita no ens anem a remetre a la història d’aquesta mansió, sinó que ens posarem en situació parlant de dues persones que han estat vinculades a aquest jardí històric en dos moments de la història molt distant entre sí.

Fa més d’un any s’anunciava que Chatsworth House seria la seu de la propera edició del festival de jardins, plantes i flors que la societat britànica d’horticultura, la Royal Horticulture Society (RHS), celebrarà el proper mes de juny de 2017. RHS Chatsworth Flower Show s’unirà a altres festivals organitzats anualment per la RHS en Chelsea, Wisley, Hampton Court, Tatton Park, Cardiff, Harlow Carr, Rosemoor, Hyde Hall i Malvern.

Seguim per la teulada i continuem a l’any 2015, quan Dan Pearson, un reconegut paisatgista britànic, descobrí als jardins que rodegen a Chatsworth House alguns racons íntims, dins de les 42 hectàrees d’espai verd, formats per espais silvestres i àrees cobertes de molsa; zones clarament poc visitades i que presentaven un aspecte un tant abandonat. Això li va permetre a Pearson trobar un punt de connexió, des de la seua perspectiva naturalista, amb el paisatge formal i rodejat d’opulència de Chatsworth. Connexió que li ajudaria a dissenyar el jardí que va presnetar en Chelsea Flower Show 2015 i amb la qual aconseguí la medalla d’or en eixe festival.

Ja tenim a una persona molt relacionada amb aquest jardí històric, Dan Pearson. Per a parlar de la segona persona hem de viatjar en el temps i situar-nos als orígens de Chatsworth House. Em referisc a Joseph Paxton, jardiner en Chatsworth en 1826. Paxton va construir una vintena d’hivernacles i va modificar el jardí de Chatsworth, introduint espècies exòtiques i jardins rocosos gegants.

Entre altres fites, se li atribueix la d’aconseguir el primer híbrid de nenúfar, que va batejar com a Nymphaea Devoniensis en honor al seu patró, William Spencer, Duc de Devonshire. Se suposa que és un creuament de Nymphaea rubra i Nymphaea lotus, encara que alguns experts consideren que pot tractar-se del resultat d’autopol·linització de la Nymphaea rubra. Siga com siga, va florir per primera vegada el 12 d’abril de 1951 i va continuar fent-ho fins a octubre, el que li dóna un dels seus valors més apreciats: la seua prolongada floració.

Paxton també va ser el descobridor del nenúfar gegant en la Guayana Britànica, fita que li valgué el títol de Cavaller. Fulles de dos metres de diàmetre, una flor major que una carabassa i olor semblant al de la pinya. Els horticultors anglesos, després d’aquest èxit, es posaren a competir per aconseguir cultivar la Victòria amazònica en terres britàniques. I va guanyar Paxton: el nenúfar es cultivà per primera vegada en Kew Gardens, i des d’allí enviaren una planta a Chatsworth. Fou en aquest estanc especial on va florir per primera vegada.

Posteriorment, quan la filla de Paxton, Annie, tenia 7 anys, va posar vestida de fada sobre una fulla d’un nenúfar gegant en l’estanc de Chatsworth; la imatge es va fer popular, convertint-se en motiu fotogràfic. A més, es diu que a Paxton li va servir per a comprendre que si eixa fulla podia suportar molt de pes es devia a que l’armadura voladissa que formaven les nervadures de la fulla.

I, com se sol dir, una cosa portà a una altra, perquè aquest fet li va servir de model per a construir l’estructura d’una coberta amb tres-cents mil panells de cristall, sostinguts per una estructura de bigues de ferro entrecreuades, en The Crystal Palace (El Palau de Cristall), construït per a la primera Exposició Universal –Great Exhibition of the Works of Industry of all Nations– en Londres en 1851. Inicialment ubicadt en Hyde Park, en 1954 es va traslladar a una zona al sud de Londres coneguda com a Upper Norwood. Allí va estar fins que va ser destruït per un incendi en 1936.

La gran coberta de cristall s’havia convertit en una meravella de la enginyeria i els seus treballs arribaren a ser el gran triomf del disseny i el model que inspiraria als arquitectes i enginyers victorians. Hui en dia, encara existeixen elements d’aquesta estructura que s’utilitzen als edificis moderns.

El patrimoni de Chatsworth

El valor patrimonial d’aquesta mansió inclou sorprenents tresors artístics, com la col·lecció privada de dibuixos antics més valiosa del món, amb exemples de Leonardo, Rafael, Tiziano, Parmigianino, Durero, Brueghel, Van Dyck i Rubens.

Compta, així mateix, amb pintures de Rembrandt, Poussin, Gainsborough i Lucian Freud, estàtues de Canova i una gran riquesa documental i d’arts decoratives. Des de 1549 l’edifici i els seus terrenys pertanyen al llinatge Cavendish, que ostenta el títol de ducs de Devonshire.

Les exposicions i instal·lacions que tenen lloc a l’aire lliure són un altre dels al·licients per als qui visiten els jardins i el parc de Chatsworth. Realment interessant ha estat la recent instal·lació Beyond Limits, on s’exhibien escultures de gran format de diferents artistes contemporanis.

Chatsworth House també és coneguda per les seues aparicions al cinema. Ha sigut emprada com a localització de diverses pel·lícules d’època, com Orgull i prejudici (2005) i La duquessa (2008), ambdós protagonitzades per Keira Knightley. La segona d’aquestes pel·lícules se centra precisament en Georgiana Cavendish, un avantpassat dels actuals propietaris de la mansió. Un altre film de renom rodat parcialment en Chatsworth és L’home llop (2010) amb Benicio del Toro i Anthony Hopkins.

Chatsworth amb els jardiners i paisatgistes del futur

Però, a més del seu patrimoni monumental i artístic, el valor paisatgístic d’aquesta mansió fa reflexionar al voltant de la importància de mantenir espais històrics plens de riquesa i inspiració per a futures generacions. El proper any, tant joves com consolidats paisatgistes i jardiners podran presentar els seus projectes de jardí amb una clara visió de futur. Els cultivadors tindran l’oportunitat d’exhibir les seus plantes més noves en un entorn històric únic. També la comunitat local podrà posar el seu granet de sorra en aquest esdeveniment, i tots els professionals i els aficionats que tinguen l’oportunitat d’acudir gaudiran, no sols del festival, sinó dels boscs, prats i jardins rodejats per un mur de 2,8 km de longitud que amaga nombrosos tresors botànics.

Podria dir-se que, després de tot, el més valuós patrimoni de Chatsworth Househui en dia està en la capacitat que ha tingut de saber conservar eixa propietat sense deixar de mirar al futur.