Boscos terapèutics
Parlem dels efectes positius dels boscos sobre la nostra salut, un fet que des del projecte Sèlvans estan investigant una metgessa, un enginyer de forest i un neurobiòleg. I a pesar que sone a acudit no ho és! Vols saber més sobre aquesta idea? Fes-te un #banydebosc!
Al Botànic tenim clars el beneficis de passejar per la natura i de fer rutes pels boscos i per això, any rere any, organitzem un cicle de rutes guiades pel nostre territori que podràs tornar a gaudir en setembre. Però aquests beneficis ja no són només una qüestió de sentit comú, alguns investigadors estan mesurant els paràmetres físics que ho demostren.
Cim del Penyagolosa. Excursió 4 del cicle ‘De Ruta amb el Botànic’
Així, en Cataluya, i gràcies al programa Sèlvans i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona amb l’impuls de la fundació Acciónnatura, treballen per establir una xarxa de boscos terapèutics. Aquesta idea ja va ser encunyada en japó fa una dècades i va rebre el nom de shinrin yoku, el que significa bany de bosc i es va difondre com hàbit de vida saludable.
Dos són les branques de la ciència i la tecnologia que s’involucren en aquesta idea. Per una banda, el neuròleg Secundino López Pousa Doctor en Neurologia, coordinador de Neurologia de l’Institut Català de la Salut a Girona i l’Institut d’Assistència Sanitària és el responsable d’un estudi i assaig clínic que aporta dades molt esperançadores sobre com els boscos ajuden a millorar la salut i el benestar en persones amb fibromiàlgia reumàtica. Coordinant Sèlvans està l’enginyer de forest Jaume Hidalgo qui descriu el programa com una forma de vincular la preservació dels boscos madurs amb arbres centenaris amb la investigació i la teràpia. La vessant mèdica del projecte recau en mans de la doctora de família Cristina Oriol, experta en investigació de boscos i salut.
Segons la metgessa Cristina Oriol, passejar per un bosc redueix la tensió arterial, baixa la freqüència cardíaca, activa el sistema nerviós parasimpàtic i desactiva el simpàtic. Però el més sorprenent d’aquestes investigacions fa referència a l’acció dels compostos volàtils del l’aire del bosc sobre el nostre sistema immunològic i és que, l’aerobiologia (amb paraules tècniques) activa la generació d’uns limfòcits (cèl·lules natural killer) que alliberen unes proteïnes que actuen com poderosos anti-cancerigens.
El Programa Sèlvans de la Diputació de Girona ha propiciat la creació d’una xarxa de 70 reserves forestals en boscos madurs, que abasten un miler d’hectàrees i representen la majoria de les comunitats de bosc presents a les comarques gironines. Paral•lelament, el programa proposa incorporar en els projectes la indemnització econòmica com a compensació dels beneficis que genera la jungla verge o poc pertorbada com a refugis de poblacions de comunitats primigènies, biodiversitat i reserves de carboni.
Hui dia hi ha 5 boscos terapèutics en Catalunya. Però l’àmbit d’actuació d’Acciónatura no es restringeix als boscos sinó que també treballen la recuperació d’àrees marines, estepes i zones humides. Però anem per parts!
Acciónatura treballa en projectes de recuperació i conservació de la biodiversitat en diversos àmbits, impulsant la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits mitjançant la compra i arrendament de finques o els acords de custòdia, i desenvolupem iniciatives de sensibilització. Així, la conservació dels valors naturals esdevé compatible amb el seu ús públic i el seu aprofitament educatiu.
Pel que fa als boscos són, actualment, el projecte més important no obstant, els boscos de ribera també esdevenen una font d’inversió ja que funcionen com a corredors biològics i eviten la fragmentació del hàbitats reduint l’efecte de les riuades i protegint el sòl. D’altra banda, la recuperació dels boscos de muntanya és també un dels eixos del projecte.
La mar també és objecte de sobreexplotació i la Mediterrània no és cap excepció. L’objectiu final d’Accionatura és regular els usos del mar en funció de la capacitat de càrrega de l’ecosistema així com en els ecosistemes esteparis on viuen espècies amb els escassos recursos que els ofereix el medi. A més, cal destacar la difícil valorització d’aquests ecosistemes front altres més productius o frondosos però no menys importants.
El quart pilar del projecte d’Accionatura s’adreça a les zones humides, ecosistemes amb una gran biodiversitat que sustenten les economies locals en diverses regions, absorbeixen quantitats importants de gasos responsables de l’efecte hivernacle (10% del CO2 mundial), regulen les avingudes generades per pluges torrencials i ajuden a regenerar les reserves dels aqüífers.
Així que ja saps, si viatges a Catalunya en vacances, potser pugues fer una visita a aquestos boscos i si no, gaudeix de la muntanya també en vacances!
