Conservació

1 nov. 2014

Stuttgart 21, entre necessitat i conflicte

Una xarxa ferroviària més ràpida i eficaç o preservar zones verdes urbanes de gran valor natural? Aquest és el dilema que se li ha plantejat als habitants de la ciutat alemanya de Stuttgart davant la necessitat de seguir creixent com a urbs. Un projecte de gran controvèrsia que finalment ha derivat en l’organització d’un referèndum, el resultat? ens ho explica el bloguer Santi Hernández.

 

Des de l’any 1994 un polèmic projecte sobrevola la ciutat de Stuttgart, en l’estat federat alemany de Baden-Württemberg. Una proposta que pretén dur a terme una profunda reestructuració urbana entorn l’estació central de trens de la ciutat, on es troben alguns dels espais verds més admirats pels seus veïns. I és per açò que des del seu origen, el projecte, va generar un fort moviment d’oposició ciutadana.

 

Stuttgart 21 és, sense cap dubte, el projecte urbanístic més ambiciós que ha assumit la ciutat alemanya en la seua història recent. El pla pretén soterrar i reconfigurar l’estació central de ferrocarril i adequar-la a la línia d’alta velocitat Magistrale for Europe, que unirà París amb Bratislava al llarg de més d’1.500 quilòmetres. Al principi el projecte es va pressupostar en 2.600 milions d’euros, finançats públicament, encara que a la fi de 2012 la xifra hauria ascendit fins als 6.000 milions. Aquest desajustament en el pressupost, sumat al fet que el pla pretén esborrar del mapa diferents jardins que són símbol de la ciutat, ha originat una mobilització ciutadana sense precedents en contra del projecte.

 

 image-436910-galleryV9-fovd

 tenstatus

 

Va ser precisament davant l’amenaça de la tala massiva d’arbres dels parcs que envolten l’estació quan es va crear la figura del Parkschützer (literalment “protector de parcs”). Aquest moviment va aconseguir aglutinar a un gran nombre de veïns de divers signe polític que, de manera completament altruista i, en certa manera, romàntica, van muntar guàrdia dia i nit durant més de dos anys tractant de posar fre a la destrucció de les zones verdes enfront d’una forta repressió per part de la policia.

 

Concretament, els protectors dels parcs s’estaven encarregant de defensar la coneguda com “U Verda”. Un espai de vuit quilòmetres de longitud, al voltant del ferrocarril, format per un conglomerat de parcs procedents de diferents èpoques que ofereixen un recorregut per la història de l’horticultura i la jardineria de Stuttgart.

 

S21 Protest 18 09 2010  COPYRIGHT PATRICK G STOESSER  02 

Parkschützer

STUTTGART2

Wilhema Zoologische-Botanische Garten, Stuttgart

 

Els parcs que formen aquest conjunt i que es veurien parcialment afectats per les intervencions són: el Schlossgarten, el jardí particular del Castell de Stuttgart, dividit en tres parts i que data de 1350, amb oms, plàtans, castanyers d’índies, arces i roures amb troncs de fins a cinc metres de perímetre; Rosensteinpark, el jardí anglés més gran d’Alemanya dissenyat a principis del segle XIX al costat del palau del mateix nom; Wilhelma i Leibfriedscher Garten, que acullen el jardí botànic i el zoològic de la ciutat; i Killesbergpark, un espai creat amb motiu d’una fira d’horticultura l’any 1939 i que en l’actualitat segueix acollint esdeveniments relacionats amb aquesta pràctica agrícola.

 

Segurament, aquesta polèmica va ser el motiu principal pel qual els ciutadans de Stuttgart van triar al primer alcalde verd de la seua història en les eleccions municipals de juny de 2009. Més tard, al març de 2011, el candidat Winfried Kretschmann es convertiria en el primer president verd de la història del Land, destronant al CDU d’Angela Merkel després de 58 anys en el govern de l’estat federal.

 

31jq3524

 Winfried Kretschmann

 

No obstant açò, en contra del que va poder semblar des d’un principi, va resultar que no tots els veïns de Stuttgart eren contraris a l’execució del megalític projecte, i així ho van demostrar en un referèndum que es va dur a terme al novembre del 2011. La consulta es va mostrar favorable, amb un 60% dels vots, a la realització del projecte i, per tant, a la reconfiguració dels parcs i jardins més emblemàtics de la ciutat. Com va afirmar Krestchmann, no sense certa decepció, “quan la gent decideix, ja està tot dit”.

 

Des de llavors el projecte sembla que no ha fet més que patir un contratemps darrere l’altre, amb el que la seua inauguració s’ha endarrerit fins a 2022. Segons el diari Der Spiegel, que ho qualifica com el més polèmic de la història recent d’Alemanya, els responsables de Stuttgart 21 han reconegut que, si ho hagués sabut, les obres mai van haver de començar. Però ara ja no hi ha volta arrere.

 

6a00d8341bfb1653ef0154378a89e9970c

 

Una història que desgraciadament no acaba amb final feliç, particularment per als jardins de Stuttgart, però que exemplifica a la perfecció el continu conflicte que es deriva de les pràctiques urbanístiques (que, per descomptat, no sempre són negatives) i de la dimensió política omnipresent en elles. Com afirma l’urbanista i polític català Jordi Borja, la ciutat del matí només pot imaginar-se d’aqueixa manera: com a resultat de les tendències, contradiccions, resistències al canvi, memòria col·lectiva i actors i idees emergents que evolucionen entre necessitat i atzar.

 

Com ocorreguera amb els conflictes que es van derivar del projecte previst en el Parc Taksim Gezi d’Istanbul al maig de l’any passat i en punts altres, a Stuttgart el patrimoni natural i, en particular, els arbres centenaris, han actuat com l’element aglutinador en la lluita contra un suposat progrés que ha segrestat al sentit comú. Sembla que els arbres s’estan obstinant a retornar-nos-ho i ens envien un missatge. La qüestió és, si com a societat, sabrem llegir-ho a temps.

Etiquetes
Llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de València.
Màster en Planificació Territorial per la Universitat de Barcelona (2015).  Especialitzat en l'ús d'eines cartogràfiques aplicades a l'ordenació del territori, el paisatge i la visualització de dades.
extern Signatura Espores
Send this to a friend