Roure Dunin, el millor ‘Arbre Europeu del 2022’
L'arbre polonés, situat en el Bosc de Białowieża, s'alça amb la victòria en el concurs que tria de manera anual al millor arbre europeu. A un pas d'ell, el representant espanyol, el roure del Bosc del Banquete de Conxo, es queda en segona posició a escassos vots en l'edició del concurs amb més participació de la història. Però què tenen d’especials els exemplars finalistes per a causar tanta expectació? Doncs la seua història, ja que en aquest concurs no preval l'edat, la grandària o la bellesa, sinó el seu paper en la comunitat, amb les persones del seu voltant. Us ho contem!
El passat 22 de març el Roure Dunin (Polònia) es va proclamar, amb 179.317 vots, guanyador del concurs al “Arbre Europeu de l’any 2022”. Tot just a 10.000 vots del guanyador, el Carballo del Bosc del Banquete de Conxo, un roure situat a Santiago de Compostel·la, ha quedat en segona posició, prop de revalidar el títol que posseïa Espanya en guanyar la passada edició, on va triomfar la Carrasca mil·lenària de Lecina (Osca). Enguany el concurs ha recollit un total de 769.212 vots, superant en més de 150.000 els vots recollits en l’edició anterior, marcant així un nou rècord en la història del concurs.
En el lliurament de premis duta a terme a Brussel·les, presencial per primera vegada des del començament de la pandèmia del COVID-19, l’eurodiputat Michal Wiezik va destacar que l’essència del concurs és “trobar un arbre amb una història”. A més, va destacar al guanyador per situar-se en “un dels ecosistemes forestals més ben conservats” del continent.
Països participants en el concurs Arbre Europeu de l’Any. Imatge: treeoftheyear.org
El concurs Arbre Europeu de l’Any està organitzat per la EPA (Environmental Partenariat Association), un consorci de sis fundacions d’Europa de l’Est – Bulgària, República Txeca, Hongria, Polònia, Romania i Eslovàquia – l’objectiu de les quals és protegir i posar en valor el patrimoni natural europeu, a més de fer costat a les comunitats locals relacionades. El nombre de països participants ha passat dels 5 originals als 16 actuals: Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Escòcia, Espanya, Eslovàquia, Estònia, França, Hongria, Itàlia, Letònia, Països Baixos, Portugal, Polònia, República Txeca i Rússia. Una iniciativa que ja va per la seua 12ª edició, que va nàixer com a resposta a l’enquesta “Arbre de l’any” realitzada per la Fundació Aliança txeca i a la qual es presenten els exemplars guanyadors de cada país participant.
Quercus, els reis del concurs
En primera posició, “El Roure Dunin” (Quercus robur), respectat i admirat per tota mena de turistes i locals, rep el seu nom com a homenatge a Vincent Dunin Marcinkiewicz, poeta i dramaturg considerat com un dels pioners de la literatura bielorrusa moderna.
Amb 400 anys d’edat, també és considerat el “guardià del bosc” en el qual es troba, el Bosc de Białowieża, situat entre Polònia i Bielorússia, un dels últims boscos verges – és a dir, que mai ha sigut explotat per les activitats de l’ésser humà – d’Europa. Un bosc caducifoli i mixt de les terres baixes d’Europa, que està situat en la reserva estricta del Parc Nacional de Białowieża, Reserva Mundial de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat.
Així, el guanyador del concurs es posiciona com un emblema de la conservació d’aquest espai natural de gran biodiversitat, on nombrosos arbres aconsegueixen dimensions rarament vistes en altres parts d’Europa i l’únic lloc on el bisó europeu viu en llibertat.
La característica forma de “El Roure Dunin”, que sembla convidar a endinsar-se en el bosc, és producte d’un llamp que va acabar amb tres de les seues branques i que el va deixar marcat seriosament en l’eix central del tronc. Succés que va derivar en una recaptació de fons per al tractament del roure que, encara que es trobava en un pobre estat de salut, va aconseguir tirar endavant i es va convertir en tot un símbol de resiliència.
A les portes de la primera posició queda un altre roure o carballo, així és com es denomina als roures en gallec, el “Carballo del Bosque del Banquete de Conxo” en Santiago de Compostel·la, representant espanyol en el concurs en haver-se fet amb la victòria del Arbre de l’Any 2022 a nivell nacional, imposant-se amb 22.974 vots a “La Savina de Blancas” (Terol) i al “Drago Mil·lenari” (Tenerife), entre altres.
Aquest carballo, conegut com “O avó” (l’avi) és un Quercus robur de 30 metres d’altura que compta amb més de 250 anys d’antiguitat, convertint-se així en l’arbre més antic del Bosc del Banquete de Conxo. En aquest bosc, que va reobrir les seues portes al públic en 2018 després de ser inaccessible durant 133 en tractar-se d’un espai exclusiu per a interns de l’Hospital Psiquiàtric de Conxo, es va celebrar al març de 1856 el Banquet Democràtic de Conxo, un acte insòlit organitzat per estudiants universitaris – entre els quals es destaca, per exemple, al poeta Aurelio Aguirre – on els joves pretenien invertir els rols amb obrers i artesans sent ells, els universitaris, els que els serviren la taula aqueixa nit com un símbol hereu de la Revolució Francesa.
Una de les poetes més importants de la història d’Espanya, i més concretament de Galícia, Rosalía de Castro, va fer referència a aquest arbre en un poema titulat Los robles, on denunciava la tala desmesurada de molts dels roures que poblaven en aquells dies el Bosc de Conxo. Aquest mateix bosc també li va servir d’inspiració per a la seua última novel·la, El primer loco, on es troba ambientada.
“O avó” ha rebut el suport mediàtic de diverses personalitats a nivell nacional en els últims mesos, com el del grup gallec Tanxugueiras, que van demanar el vot mitjançant el seu compte de Twitter, el del vocalista de Novedades Carminha, Carlangas o el dels actors Luis Tosar y Luis Zahera.
Amb 70.563 vots, la medalla de bronze va ser per a “La Surera Gran”, situat al municipi portugués de Vale do Pereiro. Es tracta d’un Quercus suber de 250 anys que destaca pel diàmetre de la seua copa i per la seua forma singular.
A l’estiu, aquesta surera es converteix en recer de treballadors i animals, que acudeixen a esmorzar resguardant-se en la seua ombra. I és que la devesa conforma el paisatge típic alentejà, on es concentren les majors extensions del país de l’espècie per a la seua explotació sostenible.
Fa uns anys, una altra surera portuguesa, situat en Águas de Moura, es va fer amb el títol a l’Arbre Europeu de l’any 2018. Un exemplar conegut com “El Xiulador”, pels innombrables pardals que habiten la seua copa, i que està registrat en el llibre Guiness dels Rècords com la surera més gran del món. Té 234 anys de vida i més d’una vintena d’ells classificat com a arbre d’interés públic per la seua rellevància per a l’ecosistema, a més de la seua contribució a la indústria del suro.
Finalment, cal destacar que Rússia, que es presentava amb un Quercus robur que es trobava entre les primeres posicions del concurs, ha sigut desqualificada d’aquesta edició del concurs amb motiu de la invasió a Ucraïna. Un conflicte bèl·lic que li dona un sentit més ampli al guardó del roure de Polònia, país fronterer amb Ucraïna, com a símbol de la resistència davant qualsevol agressió al bosc.
