Olivares vivos, sostenibilitat als camps de cultiu

A la fi de 2015, SEO/BirdLife va presentar el projecte LIFE (programes europeus que financen projectes relacionats amb accions destinades a conservar el medi ambient) anomenat Olivares Vivos. Aquesta iniciativa, que compta amb la participació de la Diputació de Jaén, la Universitat de Jaén i l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques, té com a objectiu revertir la situació crítica que travessen els olivars al llarg de la província d’Andalusia, gràcies a un nou model d’olivicultura més sostenible i compatible amb la vida.

Més biodiversitat més sostenibilitat

Un dels motius principals pels quals la situació en la qual es troben els olivars és insostenible a nivell ambiental és el preocupant decreixement de la biodiversitat que ha tingut lloc, especialment en els últims anys, en els entorns en els quals estan situats. Per a solucionar-ho, plantegen una sèrie de mesures que inclouen la creació de diferents elements dissenyats específicament per a albergar fauna pròxima a les oliveres – caixes niu, tolles, abeuradors, etc. – i, d’altra banda, la replantació de diverses espècies arbòries, arbustives i herbàcies, amb la finalitat de renovar la coberta vegetal d’aquests ecosistemes antropitzats.

El Departament d’Ecologia de la Universitat de Jaén i l’Estació Experimental de Zones Àrides del CSIS s’encarreguen del mesurament dels índexs de biodiversitat, observant els efectes que puga tindre la implantació de les mesures esmentades i comparant-los amb la situació prèvia dels cultius. Així, durant l’estudi dels olivars del projecte s’han mesurat en total 686 espècies de plantes diferents, el 7% de la península Ibèrica, 165 espècies d’aus, la quarta part de les de la península Ibèrica, 119 pol·linitzadors i 58 espècies de formigues. De fet, l’esforç realitzat ha sigut tan notable que en el marc d’aquesta investigació s’ha descobert una nova planta que habitava els olivars, la Linaria qartobensis, i una formiga que es pensava extinta, l’Aphaenogaster gemella. Una gran quantitat d’espècies amb funcions essencials per a l’equilibri de l’ecosistema.

Un altre dels objectius principals del projecte Olivares Vivos és tractar de revertir la situació econòmica relacionada amb l’explotació i mercantilització de les oliveres. Amb aquesta fi, presenten el segell “Olivares Vivos”, una distinció que apareix en les botelles de tots aquells olis d’oliva que hagen sigut produïts amb aquest nou model de gestió. Un segell de qualitat que pretén seduir al comprador conscienciat en garantir olis que afavoreixen l’augment de la biodiversitat en l’olivar mediterrani i la seua resiliència, per tant, enfront del canvi climàtic que s’està produint.

En aquest sentit, José Eugenio Gutiérrez els atorga als consumidors un lloc protagonista en “són clau en tot el procés per la seua capacitat d’elecció en la cistella de la compra, sent fonamental que reconeguen el segell diferenciador dels AOVE Olivares Vivos, el primer producte agroalimentari d’Europa amb un aval científic i que certifica que per a produir-los s’han recuperat espècies de flora i fauna”, comenta.

Bones males herbes

Una coberta vegetal ben gestionada no sols afavoreix la biodiversitat en els olivars, sinó que augmenta la fertilitat del sòl i el protegeix enfront de l’erosió, és per això que SEO/BirdLife, coordinadora del projecte, incideix en la importància de la seua renovació i manteniment. Així, l’ONG ha posat a la disposició dels usuaris diferents publicacions informatives a través de la seua pàgina web, com ara «Buenas “malas” hierbas», que tenen com a objectiu fer pedagogia dels diferents beneficis que comporta una bona conservació de la coberta vegetal en aquestes zones: conservació i fertilitat del sòl, prevenció de possibles malalties, augment de la biodiversitat, efectes positius respecte del canvi climàtic, millora del paisatge…

D’altra banda, tracten de rebatre alguns falsos mites respecte de les mal anomenades “males herbes”, que amb freqüència són eliminades i arrancades quan són, en realitat, de gran ajuda per a aquesta mena de cultius. Alguns jaramagos (Diplotaxis virgata), per exemple, ajuden a reduir l’acció de fongs sobre els exemplars, i gràcies a espècies com la olivarda (Dittrichia viscosa) es pot combatre la temuda mosca de l’olivera, amb la conseqüent disminució de la despesa econòmica en plaguicides i l’agressió al medi ambient. 

Referent a aquesta publicació s’ha pronunciat José Eugenio Gutiérrez, coordinador d’Olivares Vivos i delegat de SEO/BirdLife a Andalusia: “Amb «Bones “males” herbes» pretenem impulsar aquest canvi en la visió de l’olivicultor cap a les plantes arvenses i convidem a tots aquells que encara no ho han fet a seguir la senda que uns pocs van prendre fa anys […]. Tal com ha demostrat la ciència, cultivar l’olivar mantenint el sòl nu tot l’any, abusant de l’ús d’herbicides o del conreu, és un model d’olivicultura caduc i passat de moda, per insostenible”.

Després de sis anys en funcionament, el projecte Olivares Vivos ha collit èxits notables. L’estudi va determinar que en els camps en els quals es va aplicar aquesta nova forma de cultiu i conservació s’havia produït una disminució del 22% de l’ús de fertilitzants i altres substàncies destinades al tractament de diverses afeccions dels arbres. A més, de manera paral·lela s’havia reduït la despesa en el pagament per serveis ambientals a través dels ecoesquemes i altres ajudes agroambientals de la nova Política Agrícola Comú de la UE. A la vista dels bons resultats, el mes de desembre passat, SEO/BirdLife va presentar la segona fase del projecte

Olivares Vivos+, ampliant horitzonts

Aquesta nova fase té com a objectiu replicar aquest nou sistema tant a nivell nacional com en altres zones del Mediterrani. Per a això, s’instal·laran finques demostratives i s’impartiran cursos formatius destinats a agricultors a Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa, Catalunya, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. També tindrà influència a nivell europeu, estenent-se a la regió portuguesa de l’Alentejo, a les de la Toscana i Apulia, a Itàlia, i les zones gregues del Peloponès i Creta.

D’altra banda, es tractarà d’estudiar quins efectes té la transferència d’aquest model a una altra mena d’espècies i cultius, com els cítrics, l’ametler o la vinya. De manera paral·lela, el projecte continuarà estudiant i avaluant l’evolució de la biodiversitat en tots aquells olivars en els quals s’haja implementat, i reforçarà el segell ‘Olivares Vivos’ inclòs en el producte final. 

La iniciativa, especialment en aquesta nova fase, resulta molt eficaç per a conéixer el comportament de la biodiversitat a llarg termini especialment a les regions més àrides en les quals s’han implantat les mesures, sent aquestes les més afectades per la falta d’una coberta vegetal diversa i ben gestionada, i per la falta de biodiversitat, podent arribar potencialment a la desaparició dels cultius en aquestes zones.

En definitiva, Olivares Vivos marca un full de ruta a seguir en el que a estratègies i polítiques agroambientals es refereix, sent un exemple per a totes aquelles iniciatives que es duguen a terme en el marc del nou Pacte Verd Europeu i les Estratègies de Biodiversitat per a l’any 2030, a més d’aplicar diversos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible proposats per les Nacions Unides (acció pel clima, vida d’ecosistemes terrestres), emmarcats en la Agenda per al Desenvolupament Sostenible amb propostes i iniciatives que tinguen com a fi la protecció del planeta i l’erradicació de la pobresa, aconseguint amb això un futur més pròsper per a totes les persones.