RECICLANT PLÀSTIC: LLIBRE DE LES BONES CONDUCTES

El plàstic és un material aparentment imprescindible en la nostra societat pels usos industrials però és altament contaminant, i genera molts residus. Per açò res millor que tenir un llibre de bones conductes sobre el reciclatge.

Els plàstics són substàncies químiques denominades polímers d’estructura macromolecular que poden ser modelats mitjançant calor o pressió. La seua flexibilitat ha fet que, des que foren descoberts a la fi del segle XIX, el seu ús s’haja estès de forma vertiginosa fins convertir-se en un material completament necessari en els processos industrials. Els avantatges són molts, des de la seua flexibilitat a l’ampli ventall de propietats que no poden aconseguir-se amb altres materials com el color, el pes, el tacte i la resistència a la degradació ambiental i biològica. De fet, etimològicament, aquesta paraula prové del grec plastikos que significa susceptible de ser modelat.

Però l’alta funcionalitat del plàstic té també una cara negativa. És d’un producte altament contaminant, no tant per la seua fabricació sinó per la seua durabilitat, la qual cosa fa que els seus productes siguen molt difícils de destruir i, per tant, que es generen molts residus de plàstic. Actualment, el control d’aquest tipus de residus és un dels majors desafiaments per al medi ambient i la salut humana a nivell mundial.

degradació de la mar

La producció de plàstics a tot el món ha crescut de manera exponencial, dels 1.5 milions de tones a l’any en 1950 fins a les 245 milions en 2008 i la gestió d’aquests residus plàstics constitueix un dels problemes socioambientals més urgents. Estadísticament, s’ha comprovat que en el món es produeixen anualment diversos milions de tones de plàstics. La seua degradació pot durar 500 anys i no desaparèixer totalment, sinó que es reduix a micropartícules residuals que no es veuen però s’acumulen en els ecosistemes. Els més castigats són els oceans, mars, rius que pateixen serioses amenaces pels residus plàstics. La xifra és alarmant ja que el 80% del fem present en els oceans és plàstic. I al voltant de 10 milions de tones anuals de residus plàstics acaben en els mars cada any.

L’alta durabilitat del plàstic fa que siga un producte de què és complicat desfer-nos. Tradicionalment, existeixen tres formes de tractar els residus plàstics, els farciments sanitaris, la incineració i el reciclatge. La primera tècnica és una batalla totalment perduda, ja que aquest tipus de abocadors subterranis són un autèntic problema de salubritat, ja que estan saturats i no hi ha eixida viable per a ells. Respecte a la incineració, ha sigut una opció viable que implica dos greus problemes, el fum generat per la crema, que és altament contaminant i, per una altra, l’elevat consum energètic de les incineradores. Segons l’últim estudi de la UE, cremar una botella de plàstic consumeix 26 vegades més energia que el que suposaria reciclar-la.

Per tant, l’única opció per a tractar els residus plàstics és el reciclatge, que s’ha convertit en una excel·lent eixida per al problema de gestió de tota classe de deixalles. No obstant açò, en el cas dels plàstics el problema del reciclatge és que es poden generar nous desfets a una velocitat veritablement alarmant. Quina és la solució? Reciclar… però amb unes pautes.

Reciclatge de usar i tirar, el plàstic fora dels abocadors

Per a aprendre a reciclar, la Unió Europea ha decidit publicar un Llibre Verd en el qual es llança un debat obert sobre com fer més sostenibles els productes plàstics al llarg del seu cicle de vida i com reduir l’impacte dels residus plàstics en el medi ambient. Aquest llibre pretén recaptar opinions de l’administració pública, del sector privat i de les ONG i té com a objectiu plasmar una sèrie de noves mesures a partir de 2014 en el marc política de residus en la Unió Europea.

El plàstic es percep sovint com un material barat i d’un sol ús i els percentatges de reciclat són baixos. La meitat dels residus plàstics generats a Europa acaben en abocadors, circumstància que ha d’evitar-se ja que els plàstics poden contenir components perillosos i la seua eliminació pot provocar emissions nocives. 

Alguns països ja han pres cartes en l’assumpte i són els ciutadans els qui assumeixen impostos destinats íntegrament al reciclatge. Aquests impostos suposen un import mínim per al ciutadà i només en aquells casos en els quals es castiga el consumisme desmesurat. Per exemple, a Irlanda han introduït un impost de 15 cèntims per cada bossa de plàstic la recaptació de la qual -12 milions d’euros- ha sigut destinada íntegrament al reciclatge, aconseguint reduir en un 92% la seua ocupació habitual.

El Llibre Verd de la UE subratlla el paper clau del plàstic en molts processos industrials i aplicacions i els beneficis econòmics potencials de l’increment dels percentatges de reciclatge. Atès que la població mundial creix i els recursos naturals són cada vegada més escassos, el reciclat de plàstics serà una alternativa a l’explotació de recursos verges. Per a accelerar aquest canvi, són necessàries millors condicions per la innovació i donanr prioritat a la reducció de deixalles i al disseny productes plàstics reciclables.

Com es recicla el plàstic?

El reciclatge de plàstics pot realitzar-se de diverses maneres. Una d’elles és la reutilització com les caixes de poliestirè expandit, de transport d’ampolles i fruites o els bidons. El procés és relativament senzill: un simple llavat i emmagatzematge del producte net és suficient per a la seua recuperació. Normalment, en aquest procés les aigües de llavat de plàstics s’utilitzen en una planta de compostatge o de paper per a recuperar-les i que siguen útils per a qualsevol altre procés.

Una altra forma de reciclar residus plàstics és el denominat separat per qualitats en funció de la seua composició (polietilens, PVC, PET, ABS…) i efectuar un llavat dels mateixos. Els plàstics nets poden ser comprimits en bales com en el cas del paper per a la seua venda i convertits en garbelladures.

Finalment, el reciclatge de plàstics també pot realitzar-se de forma conjunta barrejant la totalitat dels plàstics recollits i, prèvia neteja i trituració, modelant-los per extrusió. Amb aquesta tècnica es pot fabricar fusta plàstica a partir del bric o plàstics de post-consum. El nou material, la fusta plàstica reciclada, procedeix de la recollida selectiva municipal i amb ella es fabriquen des de bancs, papereres fins a pèrgoles i jardineres.

Materials similars procedents de plàstics porten anys comercialitzant-se als EUA i Europa i mostren nombrosos avantatges tècniques i ambientals com la seua resistència, inalterabilitat i contribució al reciclat de residus. L’únic problema és que és necessària una inversió econòmica inicial.

Trashed, un missatge en clau cinematogràfica

Una de les principals necessitats perquè el reciclatge real i efectiu de plàstics siga un fet és conscienciar a la gent de la necessitat immediata de produir menys quantitat de fem, i concretament, de residus plàstics. Per a açò, l’actor Jeremy Irons ha realitzat un reportatge documental, Trashed, que s’estrenarà en la pròxima edició del Festival de Cannes i que analitza els riscos de la contaminació per a la cadena alimentària i el medi ambient.

Trashed és un diàleg a nivell mundial, des d’Islàndia fins a Indonèsia, entre l’actor Jeremy Irons i científics, polítics i gent comuna que consideren que la seua salut i els seus mitjans d’existència han sigut afectats per la contaminació. La pel·lícula revela veritats sorprenents sobre perills imminents i considerables per a la nostra salut, però també és un missatge d’esperança. Alarmar a la classe política perquè els enfocaments sostenibles i renovables siguen una alternativa real que ens mantinga en contacte amb la naturalesa i que puga ser un nou sector per a la creació d’ocupacions.