Microconservació, menuda i eficaç
Fa vint anys, per part de la Conselleria de Territori i Habitatge, es va crear una figura destinada a la conservació de la flora valenciana, i hui per hui, és la única figura de protecció a la Unió Europea que es dedica exclusivament a la protecció de plantes amb una forta base legal. Aquesta és les Microrreserva de flora.
La Comunitat Valenciana és una de les regions amb més riquesa florística d’Europa, per la varietat botànica de la que formen part una alta taxa d’endemismes i espècies rares comunament amenaçades.
Farigola. Imatge de Luigi Strano
Partint del fet que les espècies endèmiques i algunes rares i amenaçades tendeixen a concentrar-se en microhàbitats, mancant de continuïtat paisatgística i donant lloc a xicotetes àrees sensibles a la desaparició degut a la escassa extensió, al 1989, el Servici de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana, es va plantejar la conveniència d’establir un instrument de protecció de flora silvestre. Tanmateix, no va ser fins a l’any 1994, quan es van crear les Microrreserves de Flora.
Què són?
Són xicotetes parcel•les de més o menys vint hectàrees d’extensió, de gran valor en quant a riquesa d’espècies rares, endèmiques o amenaçades, dedicades al seguiment a llarg termini i conservació d’aquestes espècies o d’unitats vegetals que les contenen.
Imatge de Flickr. Autor: Shereen M
La figura va ser creada l’any 1994 mitjançant l’aprovació del Decret 218/1994, de 17 d’octubre, del Govern Valencià, potenciada per l’ajuda del projecte LIFE 93 NAT/E/000766 de Creació de la Xarxa de Microrreserves de Flora.
Quins són els objectius? El continu seguiment científic de les espècies vegetals per a establir una tendència a llarg termini i el maneig actiu mitjançant restauració ecològica, reforçaments poblacionals o creació de noves poblacions d’espècies amenaçades entre altres, amb la fi de protegir i conservar integrament, tant la vegetació com el substrat sobre el que creixen.
Declaració d’una microrreserva
Es declara a través de l’Ordre de la Conselleria amb competències ambientals, en aquest cas, la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, quedant publicada al Diari Oficial de la comunitat Valenciana (DOCV).
Microrreserva de flora de la Cova de l’Aigua (El Montgó). Imatge de Wikimedia. Autor: Melibokus
Prèviament, equips mixtes d’investigadors botànics i tècnics, determinen que la zona siga idònia, fan un inventari del contingut vegetal, delimiten topogràficament els límits i els senyalitzen provisionalment amb piquetes. El maneig es desenvolupa concorde a un pla de gestió que s’aprova a la mateixa norma de la declaració. Els objectius, funcionament, actuacions de conservació, etc, queden arreplegats als treballs de Laguna.
On poden declarar-se?
Poden declarar-se en dos tipus de terrenys, d’ofici o privats. Als d’ofici, és decisió de la Conselleria de Medi Ambient; aquesta té tota la potestat d’ús de la vegetació que hi haja. Poden ser terrenys propietat de l’Estat, de la Generalitat Valenciana o d’altres entitats com ajuntaments o diputacions, sempre que estiguen adscrits al Catàleg de Muntanyes d’Utilitat Pública de la Generalitat Valenciana.
Treballant a la muntanya. Imatge de pixabay. Autor: Hans Braxmeier
D’altra banda, per iniciativa del propietari d’un terreny certificat com no urbanitzable, tant privat com municipal, es pot declarar una microrreserva amb l’obligació d’acreditar tant la propietat com l’interés científic del terreny. Aquelles persones que estiguen interessades, poden rebre subvencions per a la creació de les mateixes, i també per desenvolupar activitats de conservació als terrenys, sempre dins del termini de la convocatòria pública d’aqueix any.
Debilitats i amenaces
Encara que dins d’un terreny es declare una microrreserva, es permet continuar amb els seus aprofitaments tradicionals, com poden ser la caça, ramaderia, escalada o senderisme. Aquest fet pot suposar un inconvenient que perjudique el desenvolupament de la vegetació amb l’intrusió animal o humana, a pesar de la senyalització que a voltes passa desapercebuda.
Imatge de pixabay. Autor: Hermann Traub
Altre dels inconvenients, el qual, és un tret de la flora valenciana, és la dispersió geogràfica i les xicotetes grandàries poblacionals d’alguns taxons compresos a les microrreserves, que desemboquen en la insularització o fragmentació d’hàbitats. A més, les espècies al•lòctones o invasores, sempre suposen una amenaça per a la flora.
Com comportar-se davant una microrreserva
És important conèixer allò que no podem fer, ja que fins estant senyalitzades, molta gent no les respecta. Per això, existeixen certes prohibicions front aquestes.
Normes. Imatge de la xarxa Blogs Comunitat Valenciana. Autor: Salvador Blanco
Per a evitar el calcigament que podria provocar un efecte negatiu en el desenvolupament de les espècies vegetals, es obligatori romandre en les senderes i camins sense sobrepassar les piquetes que les senyalitzen, respectant el seu estat. Tant els insectes com els fongs tenen un paper important al funcionament de les microrreserves, per lo que queda prohibit agafar-los amb l’excepció de que siga amb una finalitat científica, i també, extraure l’arrel, part subterrània i aèria de les plantes. Cal dir, que s’ha d’evitar deixar fem, ni a la microrreserva ni a la resta del terreny.
L’Illa Ferrera
L’any 1998, per l’Ordre de 16 de novembre, va ser declarada la primera microrreserva vegetal, l’Illa Ferrera.
Illes Columbretes. Imatge de Flickr. Autor: Bernardí
Es troba a les Illes Columbretes, arxipèlag d’origen volcànic situat al litoral de Castelló, el qual, destaca per la singularitat o raresa d’alguns elements de la seua vegetació i per la presència d’importants colònies d’aus marines, fets que van fer que li assignaren la categoria de Parc Natural.
Entre les seues joies florístiques trobem dos endemismes inclosos al Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades: Lobularia maritima (L.) Desv. subsp. columbretensis R. Fern. com a espècie vigilada, i Medicago citrina (Font Quer) Greuter com a espècie vulnerable.
Flor de Medicago citrina (Font Quer)
Fruits de Medicago citrina (Font Quer). Autor: Elisa Caballer
Actualment, ja són 300 les microrreserves valencianes, amb l’última declarada en Orihuela per l’Orde de 16 d’octubre de 2014 a la Cala Mosca. Esperem que aquest nombre continue creixent.
