Menja verdures! Són bones per al planeta!
Menjar verdures, fruites i llegums no es únicament sa per a nosaltres sinó també per al planeta. Ja fa un temps que es publicaren estudis que relacionen l'alimentació humana amb la nostra salut i el medi ambient.
Molts haureu vist que, en l’oferta d’oci del Jardí Botànic de la Universitat de València, us oferim un cicle de cuina d’allò més botànic, De la Planta al Plat. I és que cuinar està de moda; televisió, revistes, concursos, escoles… Tot un seguit de receptes, consells i trucs! Però no solament ens hem deixat emportar per aquesta tendència, que algun dia passarà i deixarà lloc a un altra, hi ha una raó més important i divulgativa: el consum de fruites, verdures i llegums és molt més sostenible.
Molt més que una amanida
Consumir botànica és més que menjar amanides, és reconèixer les plantes al seu medi natural per preparar-te un plat, és conrear-les amb èxit, conservar-les i cuinar-les bé. I si t’estàs preguntant d’on vas a treure el temps per a fer tot açò, tens tota la raó, és possible que mai disposes de tantes hores lliures.
L’horta del Jardí Botànic de la Universitat de València
Així, en l’últim segle hem accelerat el ritme de vida i l’alimentació ha passat a un segon plànol: quan abans un perol estava hores bullint, o els llegums passaven tota la nit a remulla, o et passaves l’any esperant que arribaren a casa les teues fruites preferides. Tot açò s’ha distorsionat i ara hi ha melons de tot l’any que fan honor al seu nom i plats de calent estan enllaunats als supermercats.
La ramaderia és, segons dades de la FAO, la responsable del 9% de les emissions de CO2 d’origen humà, del 65% de l’òxid nitrós procedent del fem i del 37% del metà, tots ells, gasos que provoquen l’increment de l’efecte hivernacle. D’altra banda, també se li assigna el 64% de les emissions d’amoníac, responsable en gran mesura de la pluja àcida i d’ocupar el 30% de la superfície del planeta per a produir farratge, amb el conseqüent procés de desertificació.
Les solucions
La ramaderia afecta sobretot al sòl, al clima i l’atmosfera i a l’aigua i per això, les mesures han d’estar encaminades a l’aprofitament dels recursos i a l’optimització dels processos per a reduir les emissions. Limitar l’alimentació i el pas dels animals per zones en què el sòl ja està perjudicat o aprofitar el fem a les plantes de biogàs així com millorar la dieta del ramat per minimitzar les emissions de metà ajudaria a mantenir l’atmosfera i el clima en millor condicions. Al seu torn, la millora dels sistemes de reg permetria estalviar aigua.
Imatge de Christoph F.
Com veieu, les solucions no sonen impossibles però, què podem fer el ciutadans en el nostre dia a dia per pal·liar els efectes tan negatius de la ramaderia? Pues menjar botànica! Això és el que David Tilman, de la Universitat de Minnesota, i Michael Clark, de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara van concloure a l’article publicat a Nature a finals de 2014. Hi ha una relació entre el tipus d’alimentació, la sostenibilitat ambiental i la salut humana.
Avaluaren les possibles conseqüències de la transició alimentària mundial. Per a això, van analitzar investigacions anteriors sobre el cicle de vida dels aliments i les emissions responsables de l’escalfament global associades a les activitats agrícola, ramadera, pesquera i aqüícola. A continuació, van examinar les dades corresponents a un període d’uns 50 anys dels cent països més poblats del món per estudiar les tendències alimentàries globals i les seues causes.
També van avaluar els efectes derivats de les dietes alternatives, com la mediterrània o la vegetariana, en el desenvolupament de la diabetis de tipus II, el càncer, les malalties coronàries cròniques i en la mortalitat. Finalment, van combinar aquestes connexions amb les dades relatives a l’augment de la població mundial.
És possible però difícil
I amb aquest còctel de factors i dades, Michael i David no es mostren massa optimistes i és que l’efectivitat d’aquestes mesures seria visible si foren aplicades a nivell global, la qual cosa planteja problemes des de culturals fins econòmics i polítics.
Cicle de cuina De la planta al plat
Per ara, la FAO ha declarat 2016 com l’Any Internacional del Llegums amb la fi de potenciar el seu ús. Però com hem vist, poc podem fer els ciutadans pel planeta que menjar verdures, fruites i llegums i reduir el consum carn, si és que en menges massa. Així que, fer del nostre planeta un lloc més sostenible on viure bé, és el segon objectiu del cicle de cuina De la Planta al Plat. El primer és que t’ho passes molt bé!
Tant si t’agraden les plantes, la cuina o el planeta… De la planta al plat és una bona opció per començar a virar cap a aquell món en què la botànica es menja a consciència.
Article en Nature: Global diets link environmental sustainability and human health