ELS ESPAIS NATURALS MÉS PROTEGITS DEL PLANETA
Les Àrees Naturals Protegides són demarcacions naturals que alberguen ecosistemes i espècies animals i vegetals úniques o en perill d’extinció. Una riquesa biològica excepcional que hem de conservar i compatibilitzar amb un desenvolupament sostenible de les zones que l’envolten.
Segons les últimes dades de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) publicats en l’informe Protected Planet Report 2012, en l’actualitat, el 12,7% de l’àrea terrestre i l’1,6% de l’àrea oceànica mundial estan reconegudes com a Àrees Naturals Protegides. Què vol dir açò? Que es tracta de zones delimitades espacial i geogràficament amb unes condicions naturals singulars en les quals els diferents actors socials, governamentals i institucionals bolquen els seus esforços amb la finalitat de garantir unes condicions de benestar i de conservació de la biodiversitat el més elevades possibles.
Les Àrees Naturals Protegides van començar a cobrar importància als anys 70 i 80 del segle passat, quan van començar a ser reconegudes com a tals, i al llarg d’aquests últims anys s’han convertit en tot un referent per a la sostenibilitat del planeta. Entre 1990 i 2010 la superfície protegida de la Terra va augmentar del 8,8% al 12,7% en àrees terrestres i del 0,9% al 4% en àrees marines sota jurisdicció nacional. No obstant açò, segons la IUCN, aquestes xifres han de seguir creixent de forma contínua i l’objectiu és que, al 2020, el 17% de les àrees terrestres del món i el 10% de les àrees marines del món siguen reconegudes Àrees Naturals Protegides.
Per què són importants aquestes àrees?
L’any 1978 la UICN va establir una classificació de les Àrees Naturals Protegides que podríem resumir en quatre grans grups. En primer lloc estan els Parcs Nacionals, de gran extensió i interès científic i el principal atractiu dels quals és la seua riquesa animal, vegetal i geogràfica. En segon lloc, trobem els anomenats Monuments naturals, formats per un o diversos elements naturals únics, i al tercer els denominats Paisatges protegits, zones alterades per l’home però amb un valor escènic únic. Per últim, podem parlar dels Llocs de protecció per a referir-nos a espais que posseeixen un valor especial perquè tenen espècies animals, vegetals, elements geogràfics o arqueològics també de caràcter únic.
Pel que fa a les primeres, les Àrees Naturals Protegides, tenen un important paper natural, econòmic i humà. De sempre, les activitats desenvolupades per l’home han estat relacionades amb el seu entorn proper, ja que les poblacions locals depenen del seu manteniment per a aconseguir aliments i aigua. Però en aquests espais naturals també han estat refugi d’una biodiversitat única insubstituïble per a la regulació del clima i la reducció dels efectes dels desastres naturals. Tal i com afirma Julia Marton-Lefèvre, directora General de la UICN, “les àrees protegides han contribuït significativament a la conservació de la biodiversitat del món. Un augment de la superfície que abasten i una major efectivitat resulten fonamentals perquè el planeta prospere i garantisca el futur de les pròximes generacions“. Zones molt importants que, a més, s’han convertit en un motor econòmic gràcies al turisme.
Segons l’informe de la UICN, quasi la meitat de les Àrees Naturals Protegides en el món es troben dins de les zones d’ús sostenible i en paisatges marins o terrestres protegits, i una quarta part d’ells són gestionats per actors no governamentals o gràcies a solucions de gestió conjunta que solen bolcar la responsabilitat en les comunitats locals, sovint les més compromeses amb el seu entorn. El gran repte és aconseguir un compromís global entre institucions internacionals i Estats, sempre comptant amb el suport de la resta d’actors socials.
Rànquing de les Àrees Naturals Protegides
Dins de les Àrees Naturals Protegides més importants del planeta trobem zones rurals, marines i terrestres distribuïdes pels cinc continents, però no tots protegim igual. Europa és capdavantera en la llista d’àrees protegides, amb poc més de 43.000 Àrees Protegides catalogades en el vell continent. No obstant açò, en termes de grandària, Centreamèrica i Sud-amèrica estan són les més importants en quant a metres quadrats protegits, amb un 25% de la seua superfície total convertida en Àrea Protegida. D’altra banda, el Pacífic és una de les zones amb menys Àrees Naturals Protegides amb només 300 zones i una extensió que no arriba al 10 %. A continuació vos detallem algunes de les Àrees Naturals Protegides més importants del planeta:
Parc Nacional de Groenlàndia
Amb una extensió aproximada de 972.000 quilòmetres, el Parc Nacional de l’Oest de Groenlàndia (Grønlands National Park) és l’Àrea Natural Protegida més gran del món. El Parc va ser creat en l’any 1974, i tan sols tres anys després va ser designat com a Reserva Internacional de la Biosfera. L’any 1988, aquest gran paradís blanc va aconseguir la seua extensió actual, similar a la de 163 països junts. Un dels grans atractius d’aquest desert de gel és que està pràcticament deshabitat, només mig centenar de persones viuen en aquest Parc Nacional, la majoria d’ells científics i treballadors del mateix. I és que les condicions climàtiques són extremadament dures, superant els -20ºC durant pràcticament tot l’hivern i tan sols superant els 5ºC durant l’època més càlida de l’any.
Encara que originàriament el parc estava poblat per rens, que actualment estan extingits, hui en dia l’espècie predominant a la zona és el bous mesquer amb una població total d’uns 15.000 exemplars (dades del 2009), el 40% de la seua població mundial. Animals que conviuen amb raboses polars, foques, morses, erminis i llebres àrtiques principalment. Respecte a la vegetació, és molt escassa i l’únics vestigi vegetal que trobem en aquest Parc Nacional és la tundra.
Parc Natural de Sanjiangyuan
Situat al sud de la província de Oinghai (Tibet) trobem aquest gran altiplà el nom del qual, traduït literalment, vol dir “font de tres rius”. Aquest Parc Nacional és conegut com “la torre de l’aigua de Xina” pels seus abundants recursos hídrics, i el motiu és que tres rius circumden la zona: el riu Groc, el Yangtsé i el Lancang. En aquest parc s’aglutinen més de 150 grans rius, 16.500 llacs i la major concentració de pantans i aiguamolls del país, la qual cosa fa que siga una de les àrees més fràgils i protegides de Xina i també una de les més importants del món. A més, la regió de Sanjiangyuan està considerada com un banc genètic de les espècies espècies autòctones molt útils en medicina natural.
Amb una superfície de 150 mil quilòmetres quadrats, aquest Parc Natural és el més alt del món, a uns quatre mil metres sobre el nivell del mar. Durant els últims anys, la zona s’havia degradat molt a causa de l’escalfament global i el pasturatge excessiu i per açò en l’última dècada els esforços governamentals s’han centrat a rehabilitar la zona. Només en 2011 van ser plantades prop de deu mil hectàrees en Sanjiangyuan amb la finalitat de protegir els pasturatges i frenar la desertificació i expansió del desert. Altres 1.000 hectàrees es van beneficiar de projectes de fixació i control d’arena, i pràcticament tot el Parc Nacional ha assumit tècniques de control de reg per a estalviar aigua i reverdir el parc.
Desert de Rub-al-Jali
Aquest espai natural de caràcter desèrtic és un dels llocs més buits i inhòspits del món, i ni tan sols els beduïns s’atreveixen a creuar-ho sencer. El principal problema són les seues temperatures, fins als 50ºC a l’estiu, així com la crescuda de les dunes, que pugen una mitjana de 300 metres d’altura.
El Parc Nacional de Rub-al-Jali és compartit pels països d’Oman, Iemen, Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i s’estén per una superfície aproximada de 650.000 quilòmetres quadrats abastant un terç del total de la Península Aràbiga. En tan vasta extensió únicament aranyes, rosegadors i algunes plantes després d’anys d’adaptació poden sobreviure.
La pregunta que molts ens fem és per què un lloc amb unes condicions tan abruptes està especialment protegit? Geològicament, Rub-al-Jali és el segon lloc amb més petroli del món i s’han descobert importants reserves sota les dunes, sent el lloc amb major producció saudita. Aquest desert té també una forta càrrega simbòlica, arqueològica i cultural doncs se suposa que sota les seues arena es troba Iram, la mítica Ciutat dels Mil Pilars. Segons la tradició oral i l’Alcorà, Iram va ser una ciutat molt rica gràcies al comerç d’encens, i es suposa que es va fundar l’any 3000 a. C quedant sepultada sota el desert en el segle primer.
Terres Indígenes de Ngaanyatjarra
El gran bastió de la protecció Australiana és Ngaanyatjarra, convertida en una de les zones indígenes més verges i protegides del planeta. El reconeixement d’aquest paratge com a Àrea Natural Protegida va arribar en 2002 i va posar fi a més de dos segles d’ocupació i d’invasió d’espècies introduïdes pel colonitzadors europeus, des de 1788. D’aquesta forma, es pretenia protegir tant a la població local com als animals i les plantes autòctones de la zona retornant-les als ngaanyatjarra, una ètnia que portava més de 20 anys intentant recuperar les seues terres. Aquesta recuperació va convertir a aquesta Àrea Natural en el major territori de propietat indígena del món, amb una extensió total de 98.000 quilòmetres quadrats.
El Parc Nacional marí d’Hawaii
The Papahanaumokuakea Marine National Monument és un dels parcs nacionals marins més extensos del món. Ocupa 362.000 quilòmetres quadrats a Hawaii i la seua jurisdicció és dependència d’EUA. Està considerat com un autèntic santuari marí en el qual viuen algunes espècies en perill d’extinció com la tortuga verda, la foca monjo, el albatros Laysan o el ànec.
L’àrea d’aquest Parc Nacional està integrada per illes deshabitades, esculls, filons coral·lins i becs submarins coneguts com a muntanyes del mar, i va ser un dels principals llocs de recerca del naturalista i biòleg Jacques-Yves Cousteau i del seu fill Jean-Michel. Un espai magnífic que cobreix un arxipèlag de 2.253 quilòmetres de llarg i 161 quilòmetres d’ample en l’Oceà Pacífic, albergant a més de 7.000 espècies de les quals almenys un quart no es troben en cap altra part del globus terraqüi. Només uns pocs privilegiats poden gaudir de tan espectacular paisatge marí, ja que l’activitat pesquera està totalment prohibida en la zona i únicament els bussejadors amb un permís especial poden submergir-se en les aigües d’aquest Parc.
