Llocs irreemplaçables, la riquesa del Patrimoni Mundial

Cada espai natural té el seu encant i la seua rellevància a nivell mediambiental. No obstant açò, existeixen algunes àrees protegides que tenen una major importància a l’hora de prevenir l’extinció dels mamífers, les aus i els amfibis del nostre planeta. Vols saber quins són aquests llocs de riquesa irreemplaçable?

Protegir la natura és un treball de tots, però quan es tracta de cuidar ecosistemes especialment sensibles o únics hem de duplicar o triplicar els esforços i prendre cures especials. I és per açò que el 16 de novembre de 1971 la UNESCO va aprovar de forma oficial els principis pactats en la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial, tant natural com cultural, celebrada aquell mateix any. Aquest acord, al que Espanya es va adherir en 1984 i que fins avui ha estat recolzat per 188 països, té com a objectiu protegir el patrimoni mundial enfront de l’amenaces de destrucció. Un pacte visible i eficaç que considera que “la deterioració o la desaparició d’un ben del patrimoni cultural i natural constitueix un empobriment nefast del patrimoni de tots els pobles del món” i que a dia d’avui és el principal instrument legal a nivell internacional pel que fa al rescat, conservació i salvaguarda del patrimoni de la humanitat.

Parlar de Patrimoni Mundial implica parlar de monuments, conjunts o llocs de valor universal des del punt de vista històric, científic o artístic. No obstant això, és curiós que en els últims anys institucions i països s’han centrat a promocionar de forma especial la protecció del patrimoni natural, tal volta perquè la seua destrucció siga més ràpida i visible. Parts essencials del nostre paisatge natural representades per monuments naturals, és a dir formacions biològiques amb valor estètic i científic ampli, formacions geològiques i fisiogràfiques, i llocs naturals i zones estrictament delimitades que constitueixen l’hàbitat d’espècies de flora i fauna amenaçades. 

Illes Galápagos

Parc Nacional de Manú

El reconeixement d’un espai com Bé de Patrimoni Mundial, entre altres coses, ajuda a enfortir la consciència conservacionista sobre ell perquè autoritats i governs prenguen en compte a grups locals i associacions en defensa del medi, a més d’incrementar l’atracció turística, cosa que normalment implica una font addicional de recursos per al desenvolupament local i per a la pròpia conservació del patrimoni.

També augmenta la capacitat de negociació per a obtenir subvencions i crèdits blans de les institucions nacionals, públiques o privades i ajuda a crear una major autoestima tant del ben patrimonial com de la identitat de la comunitat. De fet, la prestigiosa revista científica Science ha publicat recentment un estudi en el qual analitza l’efectivitat de les àrees protegides en el món i sobre l’estat de conservació de la biodiversitat a nivell global, que des d’espores vos recomanem. 

Per una altra banda, d’acord amb les Directrius Pràctiques per a l’aplicació de la Convenció del Patrimoni Mundial, tots els béns inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial han de comptar amb mecanismes de protecció i gestió legislatius, reglamentaris o contractuals adequats que garantisquen la seua salvaguarda a llarg termini. També és cert que existeixen llocs en els quals, a causa de la seua exclusivitat, aquesta protecció ha de ser major, cosa que tots entenem però que paradoxalment en massa ocasions no ocorre.

Problema de gestió, problema de denominació o problema de nombres?
Segons l’estudi publicat per Science, les àrees protegides individuals i imprescindibles ocupen al voltant de 173.000 hectàrees distribuïdes en 137 espais protegits localitzats en un total de 34 països. Àrees on viuen gran part de les 21.500 espècies que hi ha catalogades a la Llista Roja d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). 

Anas laysanensis

Cocodrils del Pantà de Zapata (Cuba)

Segons els científics, d’entre tots aquests llocs hi ha 78 excepcionalment insubstituïbles que alberguen més de 600 espècies d’aus, amfibis i mamífers amenaçades a nivell mundial. En molts casos, aquestes zones protegeixen espècies que no es troben en cap altre lloc, com l’ànec Anas laysanensis, un au endèmica de les illes d’Hawaii, o les 13 espècies d’amfibis restringides al Parc Nacional Canaima, a Veneçuela.

Entre els llocs destacats en aquesta llista es troben les famoses Illes Galápagos d’Equador, un vetust conjunt d’illots amb més de 5 milions d’anys que és conegut per les seues nombroses espècies endèmiques i pels estudis científics que s’han fet in situ, com els de Charles Darwin que li van portar a establir les bases de la selecció natural i la seua famosa teoria de l’evolució. Un altre dels llocs estrela de la llista de Patrimoni Mundial és el Parc Nacional de Manú, a Perú, Reserva Mundial de la Biosfera i una de les selves verges més grans i denses del món. Entre la seua vegetació, segons les hipòtesis d’alguns arqueòlegs, trobem Paititi, també coneguda com a ciutat perduda dels Inques i una de les ciutats més grans de l’antiguitat.

El tercer lloc destacat de la Llista de Patrimoni és per a la cadena muntanyenca dels Ghats occidentals, en l’Índia. La serralada dels Ghats és la més antiga de l’Himàlaia i la seua principal particularitat és que presenta trets geomòrfics de especial importància, amb processos biofísics i ecològics únics en el món. Aquesta serralada té també un grau excepcionalment alt de diversitat biològica i endemisme i inclou alguns dels boscos tropicals perennes no equatorials més representatius del món, sent hàbitat d’almenys 325 espècies de plantes i animals amenaçats d’extinció.

Ghats occidentals. Foto: Thangaraj Panner

Muntanyes Udzungwa a Tanzània

Però mentre que fins ara els estudis s’havien centrat en quantificar l’augment dels espais naturals protegits, Science para atenció en l’estudi de l’eficàcia de la gestió d’aquests llocs. I és ací on sorgeix la veu d’alarma perquè es posa de manifest la necessitat immediata de millorar aquesta tasca, sovint insuficient. El millor exemple d’açò és que la meitat de la superfície coberta per aquests espais irreemplaçables encara no té el reconeixement de Patrimoni Mundial, com ocorre per exemple amb el Parc Nacional de les Muntanyes Udzungwa, a Tanzània.

Una situació semblant es viu en l’aiguamoll del Pantà de Zapata, a Cuba, o amb el lloc reconegut com més insubstituïble en el món per a les espècies amenaçades, el Parc Nacional Natural Serra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia. Tots aquests llocs excepcionals serien forts candidats a Patrimoni de la Humanitat, un reconeixement que garantiria la protecció efectiva de la biodiversitat única en aquestes zones, tenint en compte els rigorosos estàndards requerits per a ser Patrimoni de la Humanitat.