La Cimera del Clima 2015
Després de passar unes setmanes en què es parla més de la contaminació del que és habitual, revisem els punts principals de la cimera que ara té lloc en París i en què participen 195 països.
La COP 21 de París podria ser un avanç decisiu en la lluita contra el canvi climàtic. Líders mundials debatran fins a l’11 de desembre el seu compromís per lluitar contra una de les principals amenaces ambientals a què hem de fer front, el canvi climàtic.
De què va allò de la Cimera del Clima?
La Conferència de les Parts (COP) és l’òrgan suprem de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), que es reuneix de manera anual des de 1995. La primera d’aquestes cimeres va ser a Berlín i 21 anys després té lloc en París. La negociació entre els assistents serà l’activitat principal del països participants.
La cimera del clima 2015 té lloc en París
L’escalfament global és causat pels gasos d’efecte hivernacle (GEH) emesos pels éssers humans, en major mesura, des de revolució industrial i cal matisar, arribats a aquest punt que l’efecte hivernacle és el que permet la vida en la Terra i sols el seu increment esdevé un problema. Els científics, representats pel Panell Intergovernamental de Nacions Unides per al Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que l’augment global de temperatures no hauria de superar els 2 ºC a final d’aquest segle.
La Cimera conclourà el dia 11 de desembre i si arriben a un acord haurien de ratificar entre 2015 i 2020, així entraria en vigor la segona fase del Protocol de Kyoto (que no van signar ni la Xina ni els Estats Units) que, a diferència de la primera fase, inclou tots els països i no solament els més rics i a més, aprova un sistema de revisions dels objectius cada cinc anys per no superar el límit dels dos graus.
Com assolir els objectius?
És necessari reduir l’ús dels combustibles fòssils, principals responsables de les emissions de diòxid de carboni (CO2), un dels més importants gasos d’efecte hivernacle. La majoria dels països assistents s’han compromès amb l’ONU a reduir les seues emissions, fins i tot la Xina i els Estats Units.
Smog sobre Osaka
I és que la transició cap a un model de societat baixa en carboni, on prevalga l’eficiència energètica i les energies renovables front les fòssils sembla ser la única via. Però, és fàcil finançar aquestes mesures? Aquesta pregunta haurà de trobar respostes abans del dia 11 ja que són el països més rics els qui generen la major part dels GEH, sobretot la Xina i els EEUU mentre que són els més pobres qui pateixen les conseqüències i menys recursos tenen per fer-los front. Per la seua banda, l’ONU busca suports d’institucions locals, empreses, organitzacions financeres, etc.
A la mateixa ciutat de València trobem el Centre d’Innovació en el Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana (RIC València) que és la representació de la iniciativa europea Climate-KIC en la Comunitat Valenciana la missió del qual és potenciar i facilitar el desenvolupament d’una economia baixa en carboni, a través de noves oportunitats en termes de canvi climàtic a la conca mediterrània. Però a més, aquesta oficina està ben prop ja que té la seu al nostre Jardí.
Com va la cosa?
Sembla que tots els països participants tenen clar que l’aposta per l’economia verda és l’únic futur possible i el fet que els països que més es resistien hagen assumit com propi aquest missatge és una raó de pes per deixar lloc a l’optimisme. Dirigents com Barack Obama o François Hollande han verbalitzat que el tema és una qüestió moral.
En l’acord final es busca que l’anomenat Fons Verd rebi, com estava previst, 94.600 milions d’euros anuals a partir del 2020 per ajudar als països més pobres, meta a què s’han sumat Obama Xi Liping, president del país més contaminant del planeta, la Xina i qui defensa la idea que són els països més desenvolupats els qui més responsabilitats han d’assumir.
El president de l’Equador, Rafael Correa, ha dit que “Un habitant dels països rics emet 38 vegades més que un dels pobres” (pel que fa a GEH). Existeix, ha recordat, una “deute ecològic que s’ha de pagar i que, sobretot, no ha d’anar augmentant”. La intervenció del president Nicolás Maduro va ser suspesa aquest dilluns a París en l’últim moment. Corea va proposar una “cort internacional de justícia ambiental” i que les tecnologies que ajuden a evitar el canvi climàtic siguen declarades “béns públics globals”.
Després de dècades en què no s’ha aconseguit tancar un pacte global, i en què les emissions han seguit creixent, naixerà un nou protocol? Aparentment hi ha un ambient favorable a l’acord. El dia 11 sabrem més…
