Es pot crear combustible amb residus orgànics?

Les oscil·lacions del preu del petroli i l’explotació dels recursos minerals del planeta han fet que cerquem combustibles alternatius més sostenibles i accesibles. I que hi ha més sostenible que fer servir la nostra brossa com a combustible? Només cal saber com fer-ho i en espores vos contem les últimes investigacions al respecte. 

L’any 2005 les extremenyes Noelia Moreno i Jessica Carrasco, de l’institut Francisco d´Orellana, van dissenyar una càmera de descomposició de residus orgànics (especialment brossa) en la qual es produïa un gas susceptible de ser usat com a combustible per a calefacció i per a cuinar. El més nou d’aquest avanç era que es podia obtenir un combustible amb restes de menjar que anaven a tirar-se a la brossa, és a dir, que tenia un cost zero en matèries primeres. Aquella idea va ser el punt de partida per a molts altres projectes que podrien significar la consecució del que pareix quasi una utopia, aconseguir combustible més sostenible i accesible per a tots.

Brossa per a crear gasolina
L’any 2012 científics en enginyeria interfacial i biotecnologia de l’Institut Fraunhofer (Alemanya), engegaven un projecte pilot centrat en la conversió de restes de fruites i verdures en metà que després s’utilitzava en vehicles que havien sigut preparats especialment per a funcionar amb gas natural (mescla de gassos lleugers on predomina el metà).

A més, els promotors del projecte van prevaldre tot tipus d’idees que garantiren uns costos mínims, com per exemple la ubicació de la planta de combustió. I és que la van situar finalment al costat del mercat més important de Stuttgart, tenint així accés total i directe als residus produïts per majoristes de fruites i verdures i també per les cafeteries i establiments del recinte. 

En aquesta planta alemanya es fermentaven els residus controlant en tot moment els nivells d’acidesa i ph, a través de grans monitors, fins a arribar a les xifres adequades, produint finalment 2/3 de metà i un altre de CO2 durant el procés de combustió. Més de la meitat del metà es destinava a la consecució del gas per a vehicles, mentre que l’altre terç es destinava a altres finalitats. A més, l’aigua de filtrat amb nitrogen i fòsfor, i el CO2 produït a partir de la fermentació eren usats per a conrear algues en un altre dels projectes de l’Institut Fraunhofer. Considerat a dia d’avui com un dels majors instituts d’investigació aplicada d’Europa.

Restes del mercat que es converteixen en electricitat
També l’any 2012 es va engegar a Espanya una iniciativa similar a la del mercat i Stuttgart. En aquest cas, l’empresa BYDT (Bioenergía y desarrollo tecnológico S.L) i la Universitat de Lleó es van posar a la feina per a desenvolupar plantes de biogas que aprofitaren els descartes de fruites, verdures o peixos per a produir energia. Descartes alimentaris que proveníen principalment de Mercagranada, on fins a eixe moment s’aprofitava tan sols una part d’aquests residus orgànics per a fer compostatge. Però aquest projecte tenia dues importants novetats respecte a altres similars desenvolupats a Europa, sobretot a l’hora d’abordar el tractament dels residus, on s’utilitzava una tècnica diferent. 

Durant el procés anaeròbic d’òxid-reducció, l’oxidació de sucres i altres compostos orgànics (o bé de molècules inorgàniques com poden ser l’hidrogen, el sofre, el amoníac o els metalls) s’associa a la reducció d’acceptors d’electrons adequats diferents a l’oxigen com nitrats, sulfats o CO2. Els protons traspassen la membrana de les diferents partícules i es concentren en ella, propiciant una reacció química que es manifesta en forma d’energia. Habitualment, aquest procés es realitza en plantes de gran envergadura vinculades a l’aigua, que es destinen a la depuració d’aigües residuals o el tractament de residus.

Per contra, la planta proposada per BYDT, cercava perfeccionar un sistema anaeròbic sec, que requeria molt menys espai i permetia realitzar aquest procés a petita escala, podríem dir que quasi de forma modular. D’aquesta manera es reduïen, d’una banda, els costos de producció, i d’una altra es podrien implantar aquest tipus de màquines de combustió sostenible pràcticament en qualsevol lloc, facilitant així tant la seua instal·lació com les seues aplicacions. Igual que ocorre amb el cas de Stuttgart, proposaven la implantació de la plnata en el mateix lloc on es produïen els residus per eliminar el cost en possible transport i generar energia elèctrica per al mercat o fàbrica en qüestió, açò sí, en una grandària molt més assequible i costós.

Un avió que funciona amb botelles de plàstic d’un abocador
Cada dia són més els que volen acaben amb la cultural de l’usar i tirar. Així, igual que alguns residus orgànics poden usar-se per a crear combustible o energia, existeixen un altre tipus de brosses a les quals podem donar una altra vida completament diferent després d’esgotar l’ús per al qual van ser creades. És el cas del plàstic, convertit en un nou combustible gràcies a la imaginació del visionari Jeremy Roswell, un pilot australià que ha pretès revolucionar el món de l’aeronàutica. 

El passat mes de març, Roswell va realitzar un viatge des d’Austràlia al Regne Unit passant per Àsia i Orient Mitjà amb una avioneta anomenada “Wings of Waste” (ales de residus) i que funcionava amb combustible refinat fet amb bosses de plàstic i botelles en el propi avió. Aquestes restes plàstiques, recuperades d’abocadors i oceans, es cremaven sense oxigen en el mateix avió generant un combustible molt semblat al dièsel usat en aviació però molt menys contaminant.

L’objectiu final del viatge de Roswell era conscienciar a les grans empreses d’aerolínies per a utilitzar un combustible més sostenible i que no danye el medi ambient. Una mostra del que es pot arribar a aconseguir si realment es volen canviar les coses i apostar per un futur més sostenible.

{hwdvideoshare}id=103|width=560|height=340{/hwdvideoshare}