L’artística Marjal dels Moros

Com avançàrem en la primera part de l’article, els espais humits valencians son reconeguts en molts municipis litorals no com a centres de biodiversitat autòctona, sinó canyissars atestats de brutícia, mosquits i males herbes. Efectivament, marjaleres, cordons dunars o saladars pateixen un abandó, un oblit per part de l’opinió pública a dispenses de la gestió municipal. Pocs coneixen el paper d’aquests ambients en les delicades franges litorals i com no, la potència d’un turisme verd. Mitjançant la saguntina Marjal dels Moros, coneixerem més aspectes de l’experiència Germinant la Teua Creativitat, una nova proposta d’aprenentatge servei (ApS), de medi ambient, traslladat a Espores!

Cronograma del projecte, com ha sigut el camí fins ací?

Tot va començar allà per la tardor de 2016, després d’un curs presencial d’aprenentatge servei, quan elaborarem els esborranys de candidatures a ser presentades en la històrica Casa Verda en el casc antic de València (seu central d’Acció Ecologista Agró). Germinant la Teua Creativitat fou la proposta de treball millor valorada pel comitè permanent i s’elegí la seu comarcal de l’Horta Nord, en la localitat de Puçol. Allí es portaren a terme reunions de treball i visites guiades per tal d’examinar l’estat dels paratges naturals i els aularis de l’entitat. Ja a les darreries de l’hivern de 2017 i amb motiu de la setmana dels espais humits, férem una sèrie de tasques al voltant de les jornades de Germinant la Teua Creativitat, com la carta de presentació del projecte a la resta de seus comarcals, i invitació i nota de premsa de les activitats mitjançant les xarxes socials de l’entitat i l’Ajuntament, com també redacció de cròniques resum de l’activitat en la pàgina web de l’entitat.

Primera visita de treball a l’Aula Natura de La Costera de Puçol (gener de 2017). / Jose Aparici

Excursió a la Marjal dels Moros, guiada per experts d’Agró-Horta Nord (gener de 2017). / AE-Agró.

Després dels períodes de plantejament i de posada en pràctica, fou el torn de consolidar el muntatge de les jornades mitjançant l’expansió d’aquestes durant la primavera – estiu: repetició de les jornades entorn als espais naturals puçolencs, inici d’un calendari acordat d’exposició itinerant, col·loquis en centres municipals de Puçol, articles divulgatius explicant aquesta experiència i, el més important, el trasllat adaptat de les jornades a altres espais naturals i seus comarcals d’Agró. 

En què consisteixen les tasques d’aprenentatge servei en les jornades? Que no prenguen una decisió mediambiental per tu!

Tenint en compte el ràtio dels participants, la limitació de recursos didàctics i el paratge natural examinat, la jornada mediambiental constarà de dos hores i mitja, on es combinaran eixides al camp si es possible i sessions d’aula. Com finalitza l’activitat ApS? Amb el naixement d’un mural artístic convertit en la particular fitxa mèdica de símptomes i solucions entorn a la salut del paratge municipal examinat, el qual recorrerà simbòlicament distints espais públics de la localitat consensuat amb la regidoria de Medi Ambient. Què fomentem? Influència en l’àrea local sobre l’essència d’aquest projecte i fer visible la degradació de l’entorn natural més familiar.

Després de la benvinguda al grup de participants inscrits, i al llarg de la primera hora i mitja, es realitza una exposició visual sobre la caracterització integral del paratge natural d’estudi, una contextualització i un recorregut guiat per aquest. Què fomentem? Introducció a una situació real, estimulació de primeres postures i valors entre els participants, repàs dels èxits, reivindicacions i mesures de conservació dutes a terme ja en el paratge. A continuació, cada participant elegeix a l’atzar una etiqueta amb un símptoma a tractar a través d’una pluja d’idees, un abordament artístic de les millores proposades amb l’ajut de monitors del taller. Què fomentem? Posar en pràctica allò aprés, resolució de qüestions i dubtes sorgits per tal d’estimular major creativitat.

Itinerari botànic en el paratge municipal de La Costera (març de 2017). / Xavier Ponsoda

Participants exposen les seues creacions artístiques, solucions en la jornada. / Xavier Ponsoda

En l’última hora, té lloc l’exposició en públic de cada obra artística. Què fomentem? Debat plural de les problemàtiques del paratge i raonament reflexiu de les mesures ideades. Després, votació de la mesura ambiental amb major qualitat i l’originalitat artística (categoria juvenil i adulta), i on els participants rebran un obsequi de l’estant de l’entitat. El matí acabarà amb la penjada del conjunt de creacions artístiques del paratge natural (amb el nom, edat, localitat de l’autor i títol descriptiu), en el mural de la Creativitat. Què fomentem en aquesta ocasió? Enfortir vincles afectius entre els participants i responsabilitat social.

Recursos materials i personals disponibles, quÈ és La Costera de Puçol?

A l’Horta Nord, la seu comarcal d’Agró posseeix des de fa anys la custodia municipal de l’emblemàtic paratge muntanyenc de La Costera. Amb una sala d’exposicions (Aula Natura) i una de multiusos (material didàctic), és l’epicentre de les jornades amb la complementació d’un itinerari botànic, i un hivernacle, entre altres instal·lacions. Però el més vital, el teixit d’una xarxa interdisciplinària, col·laborativa, on cadascú té un paper destacat: estudiants, tutor acadèmic de la UV, representants del comitè directiu d’AE-Agró, membres de la seu comarcal de l’Horta Nord, experts d’altres seus, regidories de l’administració local i el Gabinet de Comunicació i Cultura del Jardí Botànic de la UV.

La Costera és un emplaçament destinat a l’organització de visites i excursions per conèixer els valors naturals del paratge. Conté l’Aula Natura, una nau restaurada per les escoles taller amb una exposició didàctica permanent i un apartat per a projeccions puntuals. / Jose Aparici

El projecte ha tingut impacte, reconeixement social?

El conjunt d’iniciatives de difusió despreses de Germinant la Teua Creativitat, giren entorn a la pressa de consciència sobre la pèrdua de la biodiversitat i la potenciació de les noves tecnologies, tant per a la transmissió de nous continguts mediambientals, com per a promoure afeccions entre persones de l’àmbit local amb preocupacions comunes. L’experiència d’aprenentatge servei ajustat a cada paratge natural deu ser objecte d’articles divulgatius, programació cultural, cròniques en pàgines web d’Agró i l’administració local o exposicions itinerants en espais públics. A més, alumnes del grau de Ciències Ambientals per la UV s’han basat en aquest projecte per a l’elaboració de treballs de final de grau.

I noves línies de ressò? En marxa es troba la presentació de candidatura de Germinant la Teua Creativitat als premis RAGALO convocats per la C(ApS)A i el SEDI de la Universitat de València en homenatge Rafaela García López per l’impuls de les idees pedagògiques d’aprenentatge servei des de l’aula. A més, també es preveu el col·loqui del projecte en nous cursos de la C(ApS)A i, per la bona crítica que ha despertat entre responsables d’Agró, és probable que desemboque en el trasllat de les jornades a altres instal·lacions comarcals o a altres paratges valencians amb problemàtiques mediambientals similars com la marjal de Rafalell i Vistabella (Horta Nord) o l’Almardà-Almenara (Camp de Morvedre), amb la Casa Penya com a Centre de Recepció i Voluntariat d’una de les zones humides valencianes més importants.

Després d’un passat d’abandó, des de 2013, AE-Agró de Camp de Morvedre té la custòdia municipal d’un antic sequer d’arròs de gran valor històric, la coneguda Casa Penya. / IES Jorge Juan

És essencial que les iniciatives esmentades incidisquen en la població local i deuen servir com un instrument que rellance un canvi de visió sobre l’estat dels paratges naturals. Eixa valoració de l’entorn deu traduir-se en una resposta participativa major en les activitats organitzades per part d’Agró-Horta Nord entorn a la marjalera. No obstant, volem anar més enllà…

Sí, més enllà, perquè a banda de l’enriquiment de la programació cultural de les regidories i el seu suport econòmic, Germinant la Teua Creativitat dóna peu a enfortir una comunicació més activa entre ajuntament i ciutadania, promoure accions de participació ciutadana en la política mediambiental. I és que un tractament opac d’aquesta, origina un desconeixement i distanciament social dels seus paratges, i per això alertem d’aquesta realitat des de l’educació.

Un camí de dificultats, un camí de beneficis afectius

Des que començàrem el projecte hem portat per bandera que una educació ambiental allunyada de lo tradicional, l’obsolet, és possible; mostrant les conseqüències de les males pràctiques i la prostitució de l’entorn. Complexa meta a aconseguir, on cal preservar un flux d’informació des dels científics experts cap la ciutadania i sobretot, cap als governants. El resultat? Estimular l’adequació de conductes front a la gestió de problemàtiques mediambientals mitjançant el coneixement dels recursos naturals més propers. 

Un coneixement canalitzat en una manifestació didàctica, artística que pretén incloure opinions, curiositats o incipients solucions ciutadanes sobre l’entorn natural d’estudi. Això sí, els aprenentatges adquirits no deuen limitar-se a una simple reflexió filosòfica del moment. Aquesta no ha de quedar-se a l’interior de les aules, a les cuines de casa, sinó deu impregnar els espais socials comunitaris i, per què no, els mitjans de comunicació.

Dibuixos sobre causes simptomàtiques i problemàtiques representatives de la Marjal dels Moros recollits en el Mural de la Creativitat. / Xavier Ponsoda

Com no pot ser d’altra forma, els daltabaixos sorgeixen entorn a l’organització i cal millores a adoptar amb l’ajuda d’Agró. Obstacles com el replantejament metodològic del projecte segons les valoracions de la direcció, canvi de l’horari de les jornades i potenciació de la difusió per garantir l’èxit de participació, el desconeixement de quin tipus de públic rebríem, ja que son convocatòries obertes al públic en general, i la conseqüent readaptació del contingut de les exposicions.

Encara hi ha hagut més: problemes informàtics en l’Aula Natura, la substitució d’un arbre de la creativitat per una mural per facilitar el seu trasllat o, en algunes ocasions, no poder dur a terme l’excursió al paratge ja que no disposàvem d’instal·lacions docents pròximes i no podíem perdre temps excessiu en el trasllat dels assistents. Típic si reconeguem que no havíem organitzat mai unes jornades d’aquestes característiques…

Malgrat els punts dèbils del projecte, des de la primera vegada que xafàrem la Casa Verda, s’ha consolidat un ambient de companyonia a colp de sessions de treball que ens dóna il·lusió per continuar col·laborant en els futurs projectes d’Agró, plens de sensibilitat i d’un esforç moltes vegades infravalorat socialment. I és que no desitjaria acabar l’experiència sense parlar d’allò més important: els beneficis afectius, sobretot amb el grup d’Agró-Horta Nord, on hem compartit una capsa de vivències i anècdotes més enllà de la nostra prioritat: denunciar la incertesa dels paratges naturals valencians.

Tirant d’una valoració, d’una reflexió final…

Sense pretendre ser exhaustiu, el projecte intenta oferir algunes pautes d’actuació que haurien de ser tingudes en compte a l’hora de planificar i gestionar la protecció de la biodiversitat del nostre patrimoni natural. És fonamental protegir no sols una àrea determinada com puga ser el perímetre de la Marjal dels Moros, sinó també el seu context (entorn físic, natural, social, econòmic…). Més que les coses, cal protegir els processos, els corredors ecològics, ja que molts es realitzen a cavall d’extensions grans a molt grans (entre marjals, per exemple), per damunt de la falsa creença que protegir les xicotetes illes de natura rodejades d’un mar d’explotació és suficient.

Barrera física litoral que resguarda els saladars, canyissars de la Marjal dels Moros de les inclemències del Mediterrani. Al fons, a escassos kilòmetres, les fàbriques del port de Sagunt. / Jose Aparici

Bandada d’ànecs a la Marjal dels Moros, catalogada com a Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA). / AE-Agró

Gaudir de la natura ha d’entendre’s com un dels diversos drets de l’ésser humà, però ha de permetre una veritable educació ambiental i en cap cas propiciar un deteriorament d’allò que es desitja protegir. Es més, en l’escala de valors que aquesta educació ha d’inculcar als ciutadans, el bé comú (la protecció de l’entorn) ha d’estar per damunt del bé particular (l’entreteniment en l’entorn). La civilització de l’oci està renyida amb la conservació d’uns paratges naturals retallats que des del punt de vista ecològic, són valuosos i necessaris per ells mateixos, però que ho són així mateix com a fragments d’un tot més extens, almenys davant d’un futur de l’entorn natural que necessita precisió de bisturí. Per acabar, em quede amb l’esperançadora afirmació d’un xiquet de 10 anys, participant d’una jornada: “no sabia que la Marjal tenia tants problemes, l’hem de curar”.