Jornada: Paratges Naturals Municipals
El passat dijous 18 de setembre el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir aquesta Jornada dedicada a contestar un pregunta: són els Paratges Naturals Municipals una eina per a la conservació ambiental?
El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, IMELSA, una empresa pública dedicada a donar suport als Ajuntaments en el desenvolupament de projectes locals i el Jardí Botànic de la Universitat de València participaren en aquesta Jornada que va donar molta llum pel que fa a la pregunta que plantejàvem més amunt.
Els Paratges Naturals Municipals (PANAMU) són una figura de protecció ambiental exclusiva de la Comunitat Valenciana que segons la l’art. 9º de la Llei 11/1994 de desembre de la Generalitat Valenciana els defineix com “zones compreses entre un o diversos termes municipals que presenten especials valors naturals d’interès local que requereixen la seua protecció, conservació i millora i són declarats com a tals a instàncies de les entitats locals”.
Isabel Mateu, directora del jardí Botànic, va manifestar la implicació del Jardí en la conservació així com la importància de la col•lecció d’arbres conseqüència dels dos-cents anys de vida de la institució. A més, evidencia un tret molt important del Paratges Naturals Municipals, la proximitat i l’afecte que desperten en els veïns.
Fes clic ací i visita la secció web del Jardí dedicada als arbres monumentals
Les conferències
Els Ajuntaments tenen la potestat de crear aquests espais naturals per això vam comptar amb la presència de la Diputació de València ja que uns 30 Ajuntaments de la Comunitat Valenciana tenen PANAMU (Paratges Naturals Municipals). Amb la fi de contestar a la pregunta de Són els Paratges Naturals Municipals eines per a la conservació ambiental? començàrem amb la conferència de Jaime Güemes, el conservador del Jardí, qui va fer un ràpid recorregut històric pel concepte d’espai protegit i un anàlisi sobre perquè i com conservar.
Va ser a partir de la meitat del segle XIX quan l’acceleració del desenvolupament industrial va impulsar la creació de parcs com Yellowstone als Estats Units però Doñana, per exemple, és anterior, però era un espai preservat a l’ús de la reialesa. Central Park, a Nova York, és un espai verd reservat pel govern per a l’ús dels ciutadans i el llit del Riu Túria, deu el color a un moviment ciutadà a finals dels anys 60. També la Devesa de l’Albufera es va protegir de l’urbanisme de sòl i platja gràcies a les reivindicacions de la població però no va passar el mateix a Castelló, on un paisatge ben semblant al de la Devesa de l’Albufera va esdevindre Marina D’Or.
Rere el lema “Cada espècie extingida és una oportunitat perduda d’aprofitar-la“, Jaime ens recorda que la taxa d’extinció d’espècies es va disparar als anys 80 però que baix la normativa europea estem obligats a conservar al menys el 10% del territori, i així ho fem. Les raons per a la conservació són diverses: valors directes com ara la recol•lecció de matèries (fongs, essències…) o valors indirectes com la qualitat de l’aigua, la protecció del sòl, la regulació del clima, l’educació o la investigació. Els criteris socioeconòmics també tenen relació amb el tema de la Jornada posat que no han de ser l’únic objectiu de la protecció d’un espai natural.
El conservador fa un important aclariment entre dos conceptes clau en la Jornada: protecció i conservació no són mateix. Si protegim sense conservar un paisatge es modificarà, possiblement, fins perdre el valor pel qual decidirem protegir-lo. I aquest és el punt dèbil dels PANAMU posat que sobre ells no es realitzen inventaris de flora o fauna que permeten investigar com canvien amb el temps. Però tenen fortaleses de les qual ja Isabel Mateu havia parlat com la proximitat a les localitats, la vinculació amb els visitants, la dispersió pel territori i la biodiversitat que allotgen.
A continuació, Isabel Moya Santiago, Tècnic del Servei de Medi Ambient de la Diputació de València ens explica les actuacions de la Diputació de València entre les quals destaquem una guia de PANAMU que podem consultar a la web www.xarcia.org d’on podem descarregar-nos informació de la flora, la fauna, gastronomia i les rutes de tots els municipis o una sèrie de reportatges d’uns 30 minuts que podrem veure pròximament a les nostres televisions sobre cadascun dels Paratges Naturals Municipals.
PANAMU Cova Negra, Xàtiva
El Tècnic en Gestió d’Espais Naturals Protegits, Salvador Palop Guillem, va explicar la seua experiència com impulsor d’aquesta xarxa de PANAMU en la qual no va confiar massa en un principi. La feina de Salvador consisteix a anar de poble en poble, de Ajuntament en Ajuntament explicant què és un PANAMU i com es gestiona. Inicialment, Salvador es va quedar molt sorprès que els Ajuntaments acolliren tan bé aquesta proposta posat que la gestió recau sobre el propi municipi així com l’espai protegit.
La Taula Redona
La característica principal de la Taula Redona d’aquesta Jornada va estar la interdisciplinarietat: Juan Monrós, professor d’ecologia de la Universitat de València i membre del PANAMU del seu poble, Carcaixent, en explica la seua experiència amb aquesta figura de protecció ambiental. Per a ell, el territori d’aquest PANAMU és molt més que un lloc ecològicament interessant, és un lloc que estima però que, tal i com ja havia apuntat Jaime Güemes, no està sent conservat. Matisa que qualsevol figura de protecció és positiva però reivindica la necessitat de la gestió integrada.
Una perspectiva distinta ens dóna l’economista Salvador del Saz Salazar qui explica el procés de monetitzar el medi ambient. Conscient de la frivolitat de la seua terminologia, ens conta la importància d’aquest concepte a l’hora de prendre decisions ja que l’absència de preu no implica l’absència de valor.
Assistets a la Jornada durant el descans. Gaudint de l’ombra dels nostres arbres
La forma de fer aquesta tasca és basa en posar preu als Valors d’Ús, com ara el preu del quilogram al mercat de fongs recol.lectats al bosc i el Valor de No Ús com són el valor patrimonial o el d’existència: sols pots desitjar conservar si saps que existeix. Aquests criteris serveixen per a valorar el dany paisatgístic, per exemple, després d’un incendi. De no ser així, els béns comunals estarien sotmesos a tragèdia.
Per últim, i certament original a la Jornada, va ser la participació de l’antropòloga de la Universitat de València Beatriz Santamaria qui agraeix l’oportunitat de donar el seu punt de vista i de reconèixer el marcat caràcter social dels PANAMU. Cap figura de protecció té sentit ni èxit si no s’implica a la gent que hi viu prop però moltes vegades són tan sols una expressió del nou màrqueting d’allò natural a què molts s’han sumat sense pensar en la sostenibilitat del recurs. D’altra banda, demanda l’atenció de les nostres consciències: protegim però no qüestionem els valors.
La Muela de los Tres Reinos, últim Paratge Natural Municipal incorporat a la xarxa
Al remat, una Jornada molt completa que obri fronts de debat incombustibles. La protecció no garanteix la conservació però és un primer pas que hem de saber valorar. Els PANAMU són un endemisme valencià que cal mantenir i saber gestionar ja que en ells es treballen valors econòmics i humans com la proximitat, l’educació ambiental i la convivència dels usos tradicionals amb els usos moderns. Des del Jardí et recomanem que descarregues el arxius disponibles dels PANAMU i els visites tots!
Article relacionat, fer clic ací.
