Fibres

Escalfar-nos, evitar que ens cremem, provocar-nos malalties… Què no poden fer les fibres? Descobreix d’on s’obté l’espart, l’amiant o el plàstic i com esdevenen imprescindibles.

Fa 5300 any va morir, possiblement assassinat, l’Home d’Ötzi a les glaceres alpines entre Suïssa i Àustria i a finals del passat segle, uns científics trobaren el seu cos. Aquest home de finals de l’Edat de Pedra vestia una capa feta amb herba i joncs, unes sabates a base de cordes trenades i carregava un munt d’objectes fets amb bedoll, lli, teix, avellaner o ortigues. Ben al contrari que Adam i Eva, l’Home d’Ötzi no usava fulles de figuera per cobrir el seu cos sinó que mostrava un coneixement profund de l’ús de les plantes: com trenar-les, teixir-les o convertir-les en ferramentes.

Reconstrucció de la sabata de l’Home d’Ötzi. Imatge de Daderot, Wikimedia Comons

I és que l’home usa teixits i cordes fabricats gràcies als recursos vegetals de l’entorn i per això hui dediquem aquestes línies a conèixer les fibres que al llarg de la història ens han ajudat tant a guarir-nos del fred com a creuar oceans.

Fibres d’origen mineral
El famós amiant o asbest és una fibra d’origen mineral. Es forma en disgregar-se els minerals de silicat i ha estat usat en construcció fins que en 2005 la Unió Europea el va prohibir per ser cancerigen encara que continua usant-se als països en vies de desenvolupament.

L’equipatge ignífug que vestia Steve McQueen en les curses li va provocar càncer

Té una interessant propietat i és que és ignífug, d’ací la llegenda que Carlomagno, durant els convits, tirava al foc un tapet que no es cremava mai. Poc té de llegenda la mort de l’actor i apassionat de les carreres Steve McQueen que va morir d’un càncer molt probablement causat pel vestit d’asbest amb què competia.

Fibres d’origen animal
Quina és la fibra que té una ruta pròpia? Correcte! Parlem de la valuosa i delicada seda, el comerç de la qual va unir Roma amb l’actual Xian (Xina) i no sols a nivell econòmic sinó que aquesta connexió va permetre l’intercanvi de religions, idiomes, costums i cultura en general. En definitiva, l’inici de la globalització.

Bombyx mori

A pesar que les aranyes són l’exemple per excel·lència pel que fa a la producció de seda, el seu “conreu” no és viable ja que la convivència pacífica d’aranyes en el mateix espai és una utopia i tenen per costum menjar-se unes a altres. No obstant, l’enginyeria genètica treballa en un projecte en què els gens per a la producció de la seda d’aranya s’expressen en cabres que produeixen així, seda d’aranya en la llet. Però us ho contem millor en l’article Espolsa’t les teranyines.

El gruix de la producció de seda recau en la papallona Bombyx mori, l’eruga de la qual (el ben conegut cuc de seda) fabrica els capolls per a la metamorfosi amb fibres fines, llargues i resistents amb un alt contingut de la proteïna anomenada queratina, que forma al seu torn, les ungles i cabells dels mamífers.

Alpaca. Imatge de Ray Dumas

 
Si sou dels qui feu canvi d’armari cada canvi d’estació, haureu amagat ben al fons tota la roba de llana, l’altra fibra animal de què anem a parlar-vos. La llana d’ovella és la més comuna però no totes són iguals, per exemple, l’ovella Merina dóna la llana més fina i valorada com també donen llana de qualitat les cabres d’Angora, Caixmir o Moher. Altres animals llaners són el camell, la llama, la vicunya, l’alpaca, el iac i el guanac. Actualment, el major productor mundial de llana és Austràlia.

Fibres d’origen vegetal
Les fibres vegetals s’obtenen de parts distintes de les plantes: fulles, tiges, fruits o llavors i això fa que les podem classificar en tres categories. La primera categoria està integrada per les fibres toves que s’obtenen de les tiges de les dicotiledònies (plantes amb dos fulletes dins de la llavor) com el lli, el jute o el cànem.

Lli

La segona categoria és, per contraposició, la de les fibres dures, elaborades a partir de les fulles de les monocotiledònies (plantes que presenten una sola fulleta dins la llavor) com l’espart, la iuca o el sisal. La tercera categoria té com conegudíssim exemple el cotó, que s’obté a partir dels pèls de l’epidermis de la llavor.

Fibres artificials
Fins ara, totes les fibres que us hem presentat tenien un tret comú i el seu origen natural. Però com no, açò no ha estat suficient per a l’home que ha tingut que inventar fibres pròpies o artificials. És el cas del niló, que va nàixer amb el reclam “Fort com l’acer, fi com la tela d’aranya”. Així va aplegar als magatzems comercials Gimbels de Nova York, la primavera de 1940, després que el gegant químic Dupont el patentara. Primer, es veneren les calces però prompte el seu ús es va estendre al sector militar per formar part de neumàtics i paracaigudes. Hui dia, el niló oneja a la superfície de la Lluna en forma de bandera dels EEUU.

La bandera dels EEUU que oneja a la superfície de la Lluna és de niló. Imatge de NASA Goddard Space Flight Center

Polipropilé reciclable

Altre exemple de fibra artificial és el raió, la “seda sintètica” que s’usa en la confecció de roba. Fruit de la serendipitat és el polietilè, el plàstic per excel·lència amb què es fabriquen, entre altres objectes, canonades. També és molt conegut el polipropilè de què més que el nom et sonarà la imatge de dalt, que vol dir “Polipropilè reciclable”.

Allà on mires, fibres
Si teniu el bon costum de passejar per la platja o per la muntanya s’haureu adonat que aneu on aneu, per retirat que estiga de la activitat humana, sempre trobareu un tap de plàstic o una ampolla. Han de passar segles fins que aquestes fibres artificials es biodegraden i això no sols genera un paisatge brut sinó que té per conseqüència la mort de molts organismes. L’oceà és, sense dubte, el més perjudicat ja que molts dels nostres residus acaben surant-hi formant una illa de plàstics tres vegades més gran que la península Ibèrica.

Heu sentit parlar de la pesca fantasma? Actualment, les xarxes de pesca són teixides amb niló i en ser abandonades o perdudes en la mar, navegaran sense rumb atrapant tot allò que es troben pel camí durant centenars d’anys.

Ben coneguda és també l’amenaça que, entre moltes altres, pateixen les tortugues marines. Lluiten contra les hèlix dels vaixells, la contaminació, les exploracions petrolíferes, la destrucció de la costa i les xarxes fantasma d’abans, però un element d’allò més quotidià en el nostre dia a dia causa la mort o malaltia d’aquests supervivents.

Veus la diferencia? Una tortuga no

Una bona forma d’hidratar-se a l’oceà amb aigua dolça és menjar meduses i això és el que les tortugues pensen que fan quan se’ls entravessen bosses de plàstic que suren lliures per les aigües. En no poder engolir-les deixen de poder respirar amb normalitat, la qual cosa altera la flotació i la capacitat de nadar correctament, de buscar menjar o de fugir d’altres perills.

Hem conegut fibres minerals que provoquen malalties i amb què Carlomagno presumia, cucs que van obrir les portes a la globalització i plantes que l’home d’Ötzi trenava per confeccionar-se un abric. Però no deixem ací el tema de les fibres perquè el proper dimecres farem un recorregut més detallat per les espècies botàniques fibroses. Queda clar quina és la fibra conductora d’aquesta història.

Saber més

Molt prompte al Jardí Botànic de la Universitat de València gaudirem d’una exposició en què les fibres vegetals seran les protagonistes. Fes clic ací per saber més.