El racó més contaminat del planeta

La capital del carbó de Xina reporta nombrosos beneficis econòmics al país però també és la causa de greus problemes de contaminació i de salut. Un fet massa habitual a Xina aper al qual les autoritats i la comunitat internacional demanen solucions. 

Datong, la ciutat que va ser fortalesa de la Gran Muralla Xinesa i que és coneguda mundialment pels seus rics tresors arquitectònics, és avui un dels racons més contaminats del planeta. Un gran núvol de fum converteix l’aire en una densa massa ennegrida i plena de brutícia, a la qual els seus habitants per desgràcia semblen haver-se acostumat malgrat les veus d’alarma dels organismes internacionals. Ja que el carbó és la seua font de vida, el seu aliment econòmic, açò sembla frenar qualsevol tipus de mesura presa en favor del medi ambient o de la salut dels seus habitants. 

No obstant açò, les alarmes socials s’han disparat. Segons un recent estudi realitzat per la Universitat de Pequín i per Greenpeace East estima que la contaminació de l’aire ha causat més de 8.000 morts en les quatre grans ciutats xineses l’any passat. En el cas de Datong, en el mes de gener els hospitals van ser inundats per joves i ancians amb problemes respiratoris just en el moment en el qual la contaminació haviz sobrepassat els límits màxims establerts per l’Organització Mundial de la Salut.  

El ric patrimoni històric i cultural de Datong també es veu durament afectat per la pol·lució

Sembla que de res han servit els ambiciosos plans de l’exalcalde de la ciutat, Geng Yanbo, qui des de la seua arribada en 2008 va voler assentar plans de transparència política, innovació tecnològica, respecte pel medi ambient i desenvolupament del turisme. Aquest polític va arribar al poder amb una premissa, <El carbó és un recurs consumit, mentre que la cultura pot estimular el desenvolupament a llarg termini> i va fer de les energies renovables la seua principal eina de treball.

Els resultats en aquests cinc anys s’han notado de forma considerable. Les energies renovables han aconseguit netejar l’aire de Datong, malgrat la propera influència de la contaminació grisenca que forma part del paisatge de la seua veïna Pequín. Si en 2005 la qualitat de l’aire situava a la ciutat en el lloc 115 d’un total de 117 ciutats supervisades pel Ministeri de Protecció Mediambiental, en 2012 Datong ocupava el lloc 47 de 120 ciutats, deixant clar la bona labor contra la contaminació atmosfèrica i l’avanç cap a una menor dependència del carbó.

L’alcalde de Datong va ser destituït de forma unilateral pel govern comunista. Hi ha veus que asseguren que la seua obstinació per deslligar el creixement econòmic del carbó esta darrere d’aquest assumpte

No obstant açò, Geng Yanbo s’ha topat de front amb alguns problemes que han portat a la seua recent destitució. El principal, que les seues polítiques s’oposen a les economies locals, temoroses que el nou model allunyat del carbó, frene la seua creixent economia. La destitució de Geng ha tret als habitants de Datong al carrer posat que el seu objectiu era que en el 2015 el 25% del consum elèctric provinguera d’energies renovables, especialment de l’energia solar. Aquest camp que constituiria una gran font d’inversió estrangera i  de feina degut a la creació d’una poderosa indústria de manufacturació. Ara, molts temen que l’única eixida de la ciutat siga la tornada al carbó.

Model econòmic a debat
Fins fa poc, la principal font d’ingressos per als habitants i les arques locals de la ciutat era l’explotació de les abundants reserves de carbó, matèria primera essencial per a alimentar el consum frenètic de les fàbriques i llars de la resta del país. Es tracta d’un negoci agressiu amb el medi ambient però que a Xina ha esdevingut fonamental, el carbó és el principal responsable del boom econòmic del país i el seu consum s’ha triplicat en l’última dècada. Fàbriques, llars i ciutats es proveeixen amb l’energia que naix de la crema de carbó, suposa dos terços de l’energia consumida pel país.

El núvol tòxic fotografiat des d’un satèl·lit de la NASA

En xifres globals, Xina crema quasi el mateix carbó que consumeix la resta del món, la qual cosa està ofegant a moltes ciutats com Pequín, degut a un perillós smog que provoca l’estancament de l’aire i la permanència dels gasos contaminants en les capes més baixes de l’atmosfera que produeix sequedat en els ulls i problemes respiratoris severs. Si sumem els milions d’automòbils que recorren el país cada dia, Xina s’ha convertit en un dels punts més contaminats del planeta amb índexs de pol·lució inaudits fins avui. 

Mines de carbó a Xina

A més de Datong, l’altre focus de contaminació de Xina és la capital, Pequín, que el mes de gener es va enfrontar a un gran núvol tòxic que va ser catalogada com la pitjor de la seua història. Les autoritats van recomanar a la població que no eixira de casa, a pesar d’açò molts ho van fer però portant màscares que els impediren respirar l’aire que podia causar diferents afeccions respiratòries i cardiopulmonars. 

Evidentment, el núvol tòxic de Pequín va ser un cas aïllat en el qual va haver-hi diversos factors a tenir en compte, entre ells, la combustió de vehicles a dièsel i de gasolina, les reaccions químiques de gasos emesos a l’atmosfera i en menor proporció les fonts geològiques i biològiques, totes elles vinculades a l’ona de fred que va arrasar el país. 

La comunitat internacional demana respostes
El Fondo Mundial per a la Naturalesa va instar el passat mes de maig a Xina i Àfrica a incloure compromisos mediambientals com a eina fonamental per a la cooperació i el desenvolupament. Mentrestant, els alts funcionaris demanaven a les ambaixades estrangeres que deixaren de publicar les seues pròpies interpretacions de la contaminació de l’aire a Xina. La població ho tenia clar: les dades que oferia el Govern de Pequín eren poc fiables. És necessari que la comunitat internacional prenga cartes en l’assumpte. 

Des del govern xinés s’assumeix la necessitat de disminuir la dependència de la indústria pesada i restringir l’ús del carbó. A Pequín, les autoritats han tancat fàbriques i restringit l’ús d’automòbils per a tractar de reduir la contaminació. Mentre que es recomana a la població que tanque les finestres dels seus habitatges. La venda de purificadors d’aire i màscares ha augmentat de manera considerable i ha fet que moltes tendes, senzillamen,t ja no tinguen aquests productes. 

La nube tóxica de Pekín del pasado mes de enero

 
Les iniciatives preses des de Pequín semblen positives, Xina aposta per les noves tecnologies i està invertint considerablement en energia hidroelèctrica i altres fonts renovables, i és per això que molt països la consideren un país capdavanter en energies verdes. No obstant açò, el gegant asiàtic no para de créixer i amb açò la seua fam energètica, així que fins que les noves energies donen un resultat positiu la demanda d’energia seguirà creixent i ho farà en forma de consum de carbó.

 
Podem dir aleshores que Xina és un dels països més grans del món i també el més contaminat. El 70% dels seus rius, llacs i platges ho estan, quasi 20 milions de xinesos no tenen accés a aigua potable i més 100.000 persones moren cada l’any a causa de malalties relacionades amb la contaminació de l’aire i de l’aigua. Un país que encpçala les llistes dels més contaminants tant a nivell aquàtic com pel que fa a emissions de CO_2. 

Però el cas de  de Xina no és únic, aquesta situació va lligada al desenvolupament econòmic i  per tant el mateix ocorre en  altres països en vies de desenvolupament, per exemple, Brasil que està en les primeres posicions de quasi totes les categories de destrucció: primer lloc en desforestació, tercer en ús de fertilitzants i transformació d’hàbitat, quarta en espècies amenaçades i emissió de CO₂ i vuitè en contaminació d’aigua.

L’Índia, un altre gran gegant econòmic que creix ràpidament està en una tessitura semblant. En menys de 50 anys prop de 40% del país ha sigut desboscat, per ocupar així el segon lloc en pèrdua de boscos i el tercer en espècies amenaçades. De la mateixa menera que els casos anterior, també abusa de les emissions de CO₂, la sobrepesca, l’ús de fertilitzants contaminació d’aigües. Països encara amb carta blanca que en un futur no massa llunyà que hauran de retre comtes amb els seus ciutadans i la resta del món.