Madagascar, tresor d’espècies

La Gran Illa Roja és tot un paradís quant a biodiversitat es refereix, degut sobretot al seu llarg període d’aïllament. Paisatges i espècies úniques en el món que també pateixen els estralls de la desforestació, que s’ha convertit en un greu problema mediambiental

Sabies que Madagascar és la quarta illa més gran del món i que alberga el 3.2% de la biodiversitat total del planeta? Una illa africana situada en l’oceà Índic, enfront de Moçambic, amb 1.600 km de llarg i 580 km d’ample que presenta una extensió total de 587.000 km2, superant fins i tot a Espanya que té 505.992 km2.

Fa uns 180 milions d’anys, Madagascar, que estava encaixada entre l’Índia i l’Àfrica formant el supercontinent Gondwana, va començar a fragmentar-se. No obstant açò, va continuar unida a Àfrica 20 milions d’anys més i no va aconseguir la seua situació actual fins a fa uns 88 milions d’anys. Un llarg període d’aïllament que juntament amb la seua particular topografia i la seua gran varietat de climes, va desembocar en un tipus de paisatge, flora i fauna únics en el món.

Topogràficament és una illa molt complexa, amb un altiplà central elevat que descendeix gradualment cap a la costa oest, sud i nord, però separada de les terres baixes de l’est per pendents escarpades. El cim més elevat és el massís Tsaratanana, un volcà extingit que aconsegueix quasi els 3.000 m d’altura i on ja no es registra activitat alguna encara que sí la va haver-hi en el passat.

Aquesta variació topogràfica, combinada amb l’efecte dels vents i dels corrents oceànics, són els causants de la gran variació de climes. Les regions de l’est són molt plujoses, sense estació seca pràcticament i amb temperatures mitjanes que oscil·len els 20-25 ºC; Mentre que en l’oest les pluges són moderades, amb uns vuit mesos secs a l’any i temperatures mitjanes més altes, i en el sud i sud-est predomina un clima semi-àrid, amb poques pluges, una estació seca molt perllongada i temperatures suaus. En canvi, en l’altiplà central, les temperatures poden arribar a ser molt baixes, amb gelades i fins i tot neus ocasionals. Aquesta gran variació climàtica condiciona fortes diferències en la vegetació, donant lloc a un bosc tropical plujós en la part l’est de l’illa, un altre caducifoli a l’oest i un altre particularment espinós al sud.

Bosc tropical

Bosc caducifoli

Bosc sec i espinós

I és que Madagascar alberga una flora i fauna rica en espècies endèmiques que la converteix en un dels llocs més emblemàtics del món, quant a diversitat i interès per la seua conservació. Sense anar més lluny, el 100% de mamífers terrestres nadius, el 92% dels rèptils, el 44% de les aus i el 74% de les papallones són exclusives de la illa.

I si ens centrem solament en la seua flora, cal dir que aquesta illa alberga unes 12.000 espècies de plantes, alguna cosa a destacar si tenim en compte que la superfície del continent africà és 35 vegades major i solament té el triple d’espècies vegetals aproximadament. A més, d’aquest gran nombre d’espècies vegetals que trobem en l’illa un 90% són endèmiques, és a dir, que no es troben de forma natural en cap altra part del món.

Però també hi ha moltes altres dades sorprenents que posen en relleu la magnitud que aconsegueix la diversitat vegetal de Madagascar: 260 gèneres endèmics, 170 espècies de palmeres només creixen en aquesta illa, quasi 1.000 espècies d’orquídies, amb aproximadament el 85% exclusives, i també únic refugi de sis espècies de baobabs, de les vuit espècies conegudes en el gènere.

El consens actual és que molts dels llinatges endèmics de la illa han evolucionat a partir d’esdeveniments de colonització a través de l’oceà i des del continent africà des de fa 65.5 milions d’anys fins al present, o que són relictes anteriors a la separació de la illa del continent. La gran riquesa d’espècies de plantes i animals d’aquesta gran illa africana, encara està molt lluny de ser coneguda, encara que només durant l’última dècada s’han descobert prop de 615 taxons nous.

La biota de Madagascar, única i diversa, ha evolucionat aïllada del contacte amb els humans fins que van arribar fa aproximadament 2.300 anys. Després de la seua arribada, es va produir una pèrdua ràpida dels grans mamífers natius, de la qual sembla que els humans van ser probablement els principals responsables. També en els últims anys s’ha constatat una pèrdua notable de la cobertura vegetal. És difícil estimar quin era la dimensió de la cobertura original boscosa de la illa, i de fet, hi ha un ampli debat sobre quanta superfície va estar coberta per boscos. Però del que sí hi ha constància és de dades concretes que confirmen un accelerat procés de desforestació. La cobertura vegetal en 1953 era de 160.000 km2 (el 27% de la illa), i es va veure reduïda a 99.000 km2 en 2000 (el 17% de la illa).

La desforestació de Madagascar no pot entendre’s si es deslliga del context socioeconòmic en el qual està immers el país. I és que aquesta illa, amb aproximadament uns 20 milions d’habitants que viuen en la seua majoria sota el llindar de la pobresa, se situa entre els 15 països més pobres del món. El 61% de la població viu fora de l’àrea urbana i interacciona directament amb l’ecosistema natural, mitjançant pràctiques habituals que tenen un impacte sever en l’entorn, com la caça, l’aclareig per a proporcionar terres de cultiu per a l’agricultura, o l’extracció de fusta i carbó vegetal.

La crisi econòmica mundial unida a la inestabilitat de l’actual govern, ha paralitzat la injecció de capital exterior i ha empobrit encara més alguns sectors de la població. Davant aquesta situació, posar fre als problemes mediambientals s’ha convertit en un assumpte totalment secundari. Així, probablement el gran repte que ha d’abordar ara Madagascar és el d’aconseguir aqueix difícil equilibri que potencie la millora del benestar social i vetle al seu torn per la preservació de l’entorn.