Art als Moros!

Un vincle que cal enfortir és l’ús de les il·lustracions entorn a la degradació imperant del nostre entorn natural, on hem crescut. Si el canvi global en els paratges naturals d’àmbit local és, en efecte, una història de persones, per què hi ha tanta poca producció artística al respecte? On estan els quadres, les escultures, els dibuixos, les cançons, les novel·les, les poesies, les representacions teatrals, les pel·lícules sobre l’empobriment actual del nostre entorn? O del canvi climàtic? Ara per ara, hi ha moviments incipients, però encara insuficients i tal vegada, l’art és l’eina de comunicació més potent que hem inventat els humans i arriba allà on ningun informe tècnic arriba. Utilitzem-la!

Aquesta realitat descrita la proposa Germinant la Teua Creativitat, d’estendre l’educació mediambiental allunyada del classisme, a les arts plàstiques, estimulant projecte que naix de la confluència col·laborativa entre la institució d’aprenentatge servei C(ApS)A de la Universitat de València i l’entitat Acció Ecologista Agró, referent històric de nord a sud de la geografia valenciana quant a sostenibilitat i preservació dels drets naturals del nostre territori. Per això, desgranem l’entramat d’aquesta idea sorgida fa un any i, per què no, les febleses del paper de l’educació ambiental en l’actual crisi ambiental mitjançant la recerca de respostes a una sèrie de qüestions plantejades en dos entregues.

Canalitzar la desbordant imaginació dels participants més menuts a través del medi ambient i l’art. Imatge: Freepik.

Què justifica aquest projecte? Què ens ha motivat?

A pocs quilòmetres de la ciutat de Sagunt, entre l’extrem final de la Serra Calderona i la desembocadura fluvial del Palància, entorn a 300 Ha s’han convertit en un fràgil refugi d’espècies endèmiques, en perill d’extinció. Estem parlant de la Marjal dels Moros, un dels pocs espais naturals simbòlics, d’admirable valor ecològic, que resten al litoral valencià ara per ara. Per aquest motiu, fou catapultat a formar part del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana i de l’europea Xarxa Natura 2000.

Si obrim la finestra al passat, entre el Mediterrani i les serres prelitorals, el paisatge coster llevantí era teixit per una catifa salobre de cordons dunars, saladars i marjaleres, des del nord castellonenc fins les albuferes del Baix Segura. No obstant, la verge fisonomia dels aiguamolls s’esfuma, incapaç de suportar la convivència amb una expansió antròpica descontrolada. I és que com sabem, les zones pantanoses, els canyissars, foren considerats insalubres, focus de malalties, atestades per molestes plagues de mosquits. Per la qual cosa, sofriren una intensa dessecació i la posterior transformació del sòl que donaria pas a l’arribada des d’arrossars fins a cultius cítrics, que originà fragmentades, residuals marjaleres.

Els aiguamolls de la Marjal dels Moros (Sagunt-Puçol), des d’una torreta d’observació. Un dels reductes paisatgístics representatiu del que va arribar a ser un dia la totalitat del litoral valencià. Imatge: Jose Aparici.

Més enllà de l’efecte homogeneïtzador de l’agricultura, la Marjal dels Moros és testimoni de l’endinsament del pasturatge absent de regulació lligat als incendis forestals provocats. Encara que prohibida, també ho és de la continua realitat de la caça furtiva i l’alliberament d’espècies invasores exòtiques. De la silenciosa sobreexplotació d’aqüífers i el dèficit hídric dels estanys. Dels ignorats vessaments urbans, agrícoles i industrials en les sèquies que nodreixen els aiguamolls. Del renaixement d’un ja immens Parc Industrial saguntí i el seu port marítim a pocs metres de la marjalera i, el conseqüent embut de vies fèrries i carreteres. De la continuada explotació minera en les canteres veïnes. Del creixement del Grau de Puçol amb la seua activitat urbanística, turística. I podríem seguir.

Llista de riscos alimentant la decadència agònica de la Marjal dels Moros, que sobreviu acorralada literalment per un mar d’asfalt. Els experts avisen que el relicte espai humit pot endinsar-se en una espirall de no retorn. En un context de canvi climàtic creixent, podrem evitar l’entrada letal d’aigua salada en les llacunes de la Marjal? Frenar el preocupant retrocés de les platges, les barreres de còdols que defenen la Marjal dels temporals marítims? Estem assistint còmplices a la progressiva desaparició de la Marjal dels Moros?

La comunitat de regants i les seues dubtoses pràctiques mitjançant la Reial Sèquia de Montcada, la qual nodreix els estanys de la Marjal, és el factor que més ha alterat històricament la integritat ecològica de l’espai humit. Imatge: Jose Aparici.

QuÈ és Germinant la Teua Creativitat?

El títol amaga l’intent de buscar respostes entorn a l’efecte de l’activitat humana en els recursos naturals locals, més pròxims; és a dir, contribuir en l’enteniment de la complexa interacció entre territori i societat. A partir d’un curs presencial d’aprenentatge servei, un estudiant del grau de Biologia i un altre procedent d’Economia de la UV desenvoluparem punts en comú amb la seu comarcal d’AE-Agró: l’Horta Nord. Entre ells, llegir des d’un altre punt de vista, la delicada realitat de l’estat natural d’alguns paratges municipals de les localitats limítrofes de Puçol i Sagunt.

Destinat a un màxim de 25 assistents i sobretot a un públic familiar de l’àrea d’influència del paratge natural elegit, els participants es convertiran per un dia en autèntics investigadors de les petjades dels factors perjudicials. Com també, en metges, ja que construiran una espècie de fitxa mèdica dels símptomes que pateix el paratge. I és que els assistents aportaran el seu gra d’arena, cadascú dissenyarà una hipotètica mesura a aplicar (irrealitzable o no), una solució front a un punt dèbil de l’entorn, representada en forma de dibuix, pintura, escultura…

Més enllà d’una jornada composada de sessions teòriques d’introducció, eixides al camp, exposicions dels dibuixos o debats en grup, Germinant la Teua Creativitat vol fer visible la salut dels nostres paratges, vol fer dels participants uns ciutadans crítics i compromesos que salten de l’educació a la política mediambiental a través de la imaginació artística i del coneixement del valor de la natura del seu terme municipal.

Plantejament d’una necessitat social: quin problema es desitja atendre?

Fixats en la Marjal dels Moros i l’amenaça del ferotge turisme de sol i platja, soroll i fum, màquines i xemeneies; la indústria s’anteposa a l’ecologia i de fons sona un altre soroll, el dels diners. D’espai natural a urbà o industrial? Amb eixe motiu, el projecte vol reivindicar, alertardel que està ocorrent similarment en altres paratges valencians, tasca encetada des de fa dècades per emblemàtiques institucions com Acció Ecologista Agró.

Estudiants voluntaris de secundària realitzant tasques de neteja en les llacunes com a part del programa de restauració ecològica d’aquells racons més vulnerables, alterats de la Marjal dels Moros. Font: AE-Agró (Horta Nord).

Amb el patrocini de les administracions locals, la tenaç entitat ecologista fa gaudir els participants d’itineraris guiats, l’observació i reconeixement d’espècies autòctones o formar part de mesures de conservació in situ a la marjalera. Més enllà de la divulgació científica basada en exaltar la biodiversitat autòctona, els assistents locals són realment conscients dels punts dèbils, dels processos de degradació de la Marjal? És necessari un reenfocament a l’hora d’entendre la protecció de la natura? I el més essencial, la ciutadania té suficient protagonisme en la política mediambiental municipal? Viu desinformada, d’esquenes en aquest cas, als aiguamolls?

Conscients de la batalla sense ànim de lucre que lidera AE-Agró, cal donar un salt qualitatiu en el servei públic. Contextualitzar les activitats didàctiques, no simplificar-les com una mera eina d’entreteniment i com no, aprofundir en comprendre les realitats socials que han conduit a la deterioració del nostre entorn per a que no es tornen a repetir. I és que fins ara l’educació mediambiental ha complit incipientment la seua missió i entre les raons que justifiquen aquest fracàs, es troba el fet que l’educació no s’ha dirigit adequadament cap a l’assoliment del canvi socioeconòmic de l’estil de vida assentat. Aquesta educació deu ser a la vegada, utensili i producte, agent i resultat que desemboque en una transformació social.

Quins objectius es pretenen complir?

Com deia el llibre titulat Canvi Global del CSIC, que vaig llegir el passat estiu, un dels descendents d’aquest canvi global és la crisi ambiental i no a la inversa. Crisi que es combat a través de distintes respostes, en el nostre cas, des del procés de l’educació. Fomentar un vincle entre l’individu i l’entorn específic al que pertany, que es deu traduir en canvis en les actituds, en la personalitat. Quan prengué forma aquest projecte, ens marcàrem objectius d’aprenentatge, curriculars,que van des de que el monitor deu ser el primer participant actiu en l’activitat, que guanye en experiència i autonomia, que forme part d’equips interdisciplinaris, fins poder aplicar coneixements apressos en el Grau i la presa de consciència de les línies d’actuació dutes a terme per l’entitat.

Però que oferim a la ciutadania? Estem parlant dels objectius de servei i partim de deixar una petjada en el diversificat calendari cultural d’Agró i donar visibilitat a l’evident despreocupació, desinterès de gran part de la població respecte a la gestió ambiental municipal. Atacar una crisi de valors, de pertinença a l’entorn mitjançant l’enteniment de nous conceptes claus, el foment de debats fructífers i habilitats ciutadanes i el més important, fer accessibles, atractives les ciències ambientals a la gent de peu de carrer mitjançant un estil distint, que promoga a la seua vegada un moviment cultural que sume.

Interacció amb agents socials?

Les vessants despreses d’aquesta pregunta son tot un repte. Per una banda, es portaren a terme una sèrie de jornades matinals en caps de setmana sobre sensibilització mediambiental i protagonitzades des dels més menuts de la casafins a professionals de l’entitat procedents d’altres seus comarcals. Aquests últims poden conèixer de primera mà amenaces compartides entre paratges municipals, debatre solucions i la viabilitat d’exportar l’activitat d’aprenentatge servei a altres localitats. I ja no només realitzar-les en les instal•lacions pertanyents a Agró, sinó en espais municipals, coordinat amb les regidories d’Educació o de Medi Ambient.

Benvinguda als assistents a una jornada d’educació mediambiental de Germinant la Teua Creativitat a la seu comarcal Horta Nord d’AE-Agró. Imatge: Xavier Ponsoda.

Per altra banda, per tal d’exposar Germinant la Teua Creativitat dedicada a la marjalera, s’està estudiant programar visites a col·legis de les comarques de l’Horta Nord i el Camp de Morvedre, on interactuarem tant amb l’alumnat com amb el professorat. Aprofitant que aquests solen realitzar excursions a paratges naturals municipals dins de l’agenda escolar, seria idoni posar en context prèviament l’alumnat entorn al paratge, en hores lliures de l’assignatura de Coneixement del Medi.

A més, el projecte fou valorat públicament en el Rectorat de la Universitat de València, motivat per la jornada de cloenda del primer curs de la C(ApS)A 2016-17. Aquesta englobava l’exposició interdisciplinària de tots aquells ApS puntuals, procedents d’una cooperació entre organitzacions socials i facultats universitàries. En eixe marc, fou primordial per a nosaltres destacar els reptes del medi ambient entre un públic i uns projectes ApS majoritàriament provinents de ciències humanitàries. Parlant de la comunitat universitària i posant el punt de mira en aquells alumnes nouvinguts, l’aprenentatge servei a través dels col·loquis d’aquest projecte deu ser una palanca més que facilite la integració de l’alumnat en el divers ventall extracurricular de serveis de la UV.

Vols saber-ne més? El camí que hem seguit? Les tasques portades a terme en les jornades? La xarxa de col·laboradors o que és La Costera? O l’impacte? Algunes reflexions entorn a Germinant la Teua Creativitat? En la pròxima entrega continuarem responent preguntes, contant una experiència diferent…