Aprendre de plantes a les muntanyes de Terol
Un estiu més, docents i aficionats de les plantes es reuneixen en el municipi d'Orihuela del Tremedal per a ampliar el seu coneixement sobre el món vegetal, a través del curs de Botànica pràctica de la flora i vegetació del Sistema Ibèric Oriental. Una reeixida proposta de la Universitat d'Estiu de Terol, que ja va per la seua 30ª edició. Ens ho conta Javier Fabado, que forma part de l'organització.
De l’1 al 4 de juliol d’enguany va ser la XXX edició del curs de Botànica pràctica de la flora i vegetació del Sistema Ibèric Oriental, el més longeu en la seua categoria i el segon curs mes antic dels oferits per la Universitat d’Estiu de Terol, que enguany compleix el seu XXXV aniversari. Una proposta que sorgeix de la necessitat d’un ensenyament pràctic de la biodiversitat vegetal, utilitzant el medi natural com a aula i on les eixides al camp són la base del mateix i el seu eix vertebrador. La dinàmica del curs ha canviat poc en aquests 30 anys, no obstant això mai li han faltat alumnes interessats i fins i tot hi ha alguns que decideixen repetir l’experiència.
El medi natural, la millor aula
I uin és el secret de l’èxit d’aquesta iniciativa? L’aprenentatge en contacte directe amb el paisatge i les plantes. I és que el curs aquesta estructurat de tal manera que tots els dies es realitza una eixida al camp per a poder observar diferents aspectes de la flora i vegetació in situ. A més, es prenen mostres que a posteriori es porten al laboratori per a que els alumnes puguen estudiar-les i determinar les diferents espècies, utilitzant claus dicotòmiques creades ex profeso.
Tot això es complementa amb una sèrie de conferències per a explicar determinats aspectes de la geobotànica i corologia de les plantes. Una experiència que va inspirar el curs de Botànica pràctica valenciana en el Jardí Botànic de la Universitat de València, també amb molt bon acolliment, en el seu intent d’ampliar l’ús del propi Jardí com a eina didàctica.
En les seues primera edicions, el curs durava 5 dies, de dilluns a divendres, i tenia com a seu el campus de la Universitat de Terol. Des d’allí, tots els dies hi havia una eixida al camp amb autobús, algunes amb volta a menjar a Terol i unes altres amb menjar pel camí, amb la seua becadeta en l’autobús de retorn. Eren visites obligades les serres de Gúdar i Javalambre, per a observar interessants endemismes com Oxytropis javalambrensis i Sideritis javalambrense, els epítets específics del qual ja ens parlen de la seua exclusivitat.
També es visitava la serra d’Albarracín, amb parades en el Paraje del Rodeno, a més de les zones altes de Bronchales i Orihuela del Tremedal per a visitar les torberes de la zona, o la zona d’algeps de la conca del Alfambra, amb la seua flora especialitzada en aquests ambients gipsícoles tan exigents, com el ruac (Ononis tridentata), la Gypsophila struthium subsp. hispanica o la Herniaria fruticosa. Així, en pocs dies et feies una bona composició de la flora i vegetació de la província de Terol. Ja de vesprades tocava sessió de conferències i de determinació amb claus dicotòmiques, i alguna nit la Universitat d’Estiu de Terol organitzava una visita per la ciutat per a veure el Terol mudèjar, molt interessant ja que ha estat declarat patrimoni mundial per la UNESCO.
No obstant això, fa uns 10 anys, es va decidir canviar la seu i traslladar-ho directament al medi natural que s’estudiava, i des d’on es realitzen les eixides a peu per a estudiar l’entorn, eliminant les hores d’autobús. Primer va ser Noguera de Albarracín, qui va acollir el curs durant un any, seguit de diversos anys a Alcalá de la Selva, fins que es va situar finalment a Orihuela del Tremedal on actualment i des de fa uns 6 anys tenim la seu, concretament a la Residencia de Tiempo Libre. Allí es troben les condicions idònies per a estudiar la flora i vegetació de la zona i tota la infraestructura necessària.
Residencia de Tiempo Libre. Orihuela del Tremedal.
Paisatge que envolta a la Residencia de Tiempo Libre. Orihuela del Tremedal.
La riquesa de la vegetació terolense
Orihuela del Tremedal ofereix gran varietat d’ambients, la qual cosa permet estudiar i conéixer en cada excursió, espècies de flora i formacions vegetals diferents. La residència es troba a uns 1700 metres sobre el nivell del mar, envoltada de pinedes de Pinus sylvestris i rebollars de Quercus pirenaica, assentats sobre quarsites. Al seu si, podem trobar espècies tan interessants com el nabiu (Vaccinum mirtyllus), o el Melapyrum pratense, pertanyent a un gènere d’espècies hemiparàsites.
Bosc de Pinus sylvestris / Residencia de Tiempo Libre.
Nadiu (Vaccinum mirtyllus).
A més d’aquests boscos trobem rius de pedra, penyes amb interessants comunitats rupícoles, on destaquen les falagueres i sobretot alguns de considerables dimensions com la falaguera mascle (Dryopteris filix-mas) o la falaguera femella (Athyrium filix-femina), además de torberes, tremedales o gotiales (com es diuen allí), amb eixa flora tan característica associada a medis pobres en nutrients que desenvolupa estratègies curioses per a solucionar-ho. És el cas de la Drosera rotundifolia, una planta carnívora que busca en els insectes que atrapa els nutrients que no troba al sòl.
Riu de pedra / Centre d’interpretació d’Orihuela del Tremedal.
Fals aladern (Berberis vulgaris subsp. seroi) / Residencia de Tiempo Libre.
També permet en pocs quilòmetres acostar-se al poble, situat entre aquestes quarsites que alberguen les pinedes i rebollars i calcàries amb savinars i pinedes de Pinus albar però amb una cohort de flora molt diferent als anteriors, on trobem falsos aladerns (Berberis vulgaris subsp. seroi), timó reptant (Thymus godayanus) i sajolides (Satureja montana). Totes elles espècies que, almenys a València, estem més habituats a veure en l’alta muntanya.
Un curs per a docents de ciències i amants de les plantes
El perfil d’alumne del curs és molt ampli i variat, des de persones que pràcticament comencen de zero amb les plantes, fins unes altres ja vertaderes aficionades i coneixedores del medi natural, a més de professors de l’àrea de la ciències naturals interessats en millorar i ampliar els seus coneixements sobre botànica. El lloc de procedència també ho és, molta gent d’Aragó (sobretot de Terol i Saragossa) i de la Comunitat Valenciana, però cada vegada ens trobem amb més gent d’altres regions com País Basc, La Rioja o Madrid, entre altres.
El que ha canviat poc és l’elenc d’experts botànics que l’imparteixen, amb Gonzalo Mateo del Jardí Botànic de la Universitat de Valencia al capdavant, i Manuel Benito Crespo de la Universitat d’Alacant i Carlos Fabregat, completant l’equip. A ells em vaig sumar jo, Javier Fabado, fa pocs anys, com a coordinador del curs i col·laborador també en les labors docents.
La veritat és que és una experiència molt interessant i enriquidora, aules en la natura, tracte personal i pròxim, i un bon ambient entre alumnes i professors on tots aporten i tots aprenen. En cada edició hi ha especialistes de diferents branques, geologia, zoologia, interessats en l’astronomia, que enriqueixen en molts casos les aportacions dels docents i, fins i tot, amplien els moments d’aprenentatge, i convertint les nits en jornades lúdic-divulgatives on observar estreles, cérvols o papallones nocturnes.
Per altres 35 anys més de la Universitat d’estiu de Terol, i que els veja el curs de Botànica pràctica. Des d’ací només queda agrair a totes les persones, organització, professors i alumnes, per tots aquests anys de dedicació.
