Varietats de vinya: orígens i complexitat actual

Escriure sobre vinya i les seues varietats (potser seria més apropiat dir cultivars) és una tasca complexa i apassionant alhora. La primera dificultat resideix en el fet de dir què és una varietat en viticultura i com s’originen aquestes al llarg de la història.

En general, totes les varietats de vinya conegudes (entre 7.000-10.000) provenen de la domesticació de l’espècie Vitis vinifera L. Aquesta domesticació va començar en la zona caucàsica i, posteriorment, una seqüència d’hibridacions naturals de les noves varietats transportades pel Mediterrani (grecs, fenicis i romans) amb les estirps silvestres de cada zona i de les millores humanes han donat com a conseqüència la diversitat actual.

Vitis vinifera sylvestris.  / Jaume X. Soler

La ciència ampelogràfica, és a dir, l’estudi de les varietats de vinya existents, és complexa per la definició de varietat (conjunt policlonal d’individus amb caràcters morfològics i tecnològics) i per la identificació nominal d’aquesta. Així, existeix una gran quantitat de noms que fan referència a la mateixa varietat (sinonímies) i diferents varietats tenen el mateix nom (homonímies). La complexitat augmenta quan atenem a com s’han originat les diferents varietats al llarg de la història i com avui apareixen noves varietats.

Les varietats de vinya actuals procedeixen d’aquests tres tipus d’orígens:

• D’hibridacions naturals a l’atzar, en què generalment no es coneixen els parentals, i que després de la seua germinació espontània són propagades vegetativament (per esqueixos). Probablement, l’origen de moltes de les varietats històriques que coneixem. Ex.: Moscatell de Gra Menut.
• De mutacions del genoma que van propiciant una variabilitat intravarietal que pot després multiplicar-se vegetativament (clon) si presenta alguna qualitat diferencial d’interés des del punt de vista agronòmic (color, forma, etc.). Ex.: Moscatell Rosa.
• D’hibridacions artificials entre varietats existents de la Vitis vinifera per aconseguir millores o entre diferents espècies del gènere Vitis, generalment per a obtenir portaempelts adaptats a diferents condicions ambientals. Ex.: Moscatell d’Hamburg (Moscatell d’Alexandria x Frankental, 1860).

Actualment, l’ampelografia s’ha desenvolupat gràcies, principalment, als marcadors genètics que completen així les definicions morfològiques, agronòmiques i enològiques que existien de cada varietat. Amb les metodologies actuals es poden per fi aclarir moltes sinonímies i homonímies existents, i s’està avançant en el fet d’aclarir quines són les varietats que ens han arribat als nostres dies. Cal tenir en compte que la fil·loxera, plaga provocada per un insecte americà, va obligar a empeltar les varietats europees conegudes sobre peus tolerants d’espècies de Vitis americanes (Vitis riparia, Vitis berlandieri, híbrids entre elles, etc.). Aquest va ser un punt d’inflexió en el qual moltes varietats locals, no molt interessants des del punt de vista agronòmic d’aquell moment, van desaparéixer o han quedat relictes en algun racó. El treball actual de localitzar aquestes estirps i de la seua posterior anàlisi genètica per a enquadrar-les en els patrons coneguts, està permetent recuperar moltes varietats que es donaven per desaparegudes.

Vitis berlandieri “cultivars”.  / Jaume X. Soler

Vitis rupestris “cultivars”. / Jaume X. Soler

Moscatells

Segons sembla, els moscatells són varietats antigues que estan en l’origen de no poques varietats modernes. Les primeres referències semblen indicar que els romans les coneixien com apianes o moscatells.

Columela, nascut a Cadis l’any 3 de la nostra era, assenyala l’existència de tres estirps de vinyes dolces i vingudes de gust per les abelles, d’ací el seu nom: apianes. Però el que no queda clar és si es refereix als tipus que han arribat als nostres dies. La següent referència la trobem en Abu Zacaria, autor àrab que es creu que va viure a Sevilla en el segle XII, que diferencia dos moscatells. Encara que, tot i que no sembla clar, s’intueix que es refereix al Moscatell de Gra Menut i al Moscatell de Gra Gros “de Color Rojo”. La primera descripció que podem comparar amb les actuals sobre el moscatell li la devem a Alonso d’Herrera, en Agricultura General (1513): “Moscatell és un llinatge de raïms ansi dit, perquè té un sabor i olor com del almizque, o mosquete”. Afegeix que “tenen aquests raïms el razim molt atapeït, i el gra molt tendre”. Aquesta descripció, clarament, sembla correspondre al que es coneix actualment com a moscatell de gra menut.

La primera classificació clara dels moscatells existents a Espanya prové d’un botànic valencià, Simón de Rojas Clemente al seu “Ensayo sobre las variedades de la vid común que vegetan en Andalucia” (1807). Rojas Clemente diferencia 4 tipus: Moscatel Menudo Blanco, Moscatel Menudo morado, Moscatel Gordo Morado y Moscatel Gordo Blanco.

En l’actualitat, s’accepta que els moscatells es diferencien en dos grans grups: moscatells de gra menut i moscatells de gra gros, i que de les seues mutacions i hibridacions amb altres varietats, tant naturals com artificials, ha aparegut un grup important de varietats amb molta importància agronòmica i que són conreades en pràcticament tots els països vitícoles del món. Aquesta àmplia difusió ha fet que es coneguen multitud de noms referits a aquestes varietats, provocant una gran quantitat de sinònims i homònims. I restant encara, sens dubte, algunes estirps per delimitar clarament.

Els moscatells a la Marina Alta

Presentem a continuació alguns dels moscatells que tenim localitzats a la comarca de la Marina Alta. Els noms que adoptem com a “oficials” en negreta són els que apareixen en Variedades de Vid en España (2011). Obviarem les descripcions llargues i farragoses que no són àmbit d’aquest escrit i que remetem al llibre anterior. Els noms valencians que hem trobat apareixen en negreta i cursiva.

Camps de moscatell a la Marina Alta.  / Jaume X. Soler

Moscatells de gra menut

“Sinonimias: Moscatel Amizclero, Moscatel Blanco, Moscatel del Pais, Moscatel Dorado, Moscatel Menudo, Moscatel Morisco, Moscatel Romano, Moscatel, Moscatelillo, Muscat, Moscatellet blanc o de Puçol,” Moscato Bianco, a Itàlia; Muscat à Petits Grains i Muscat du Frontignan, a França.

D’origen incert, encara que podria procedir de Grècia o Turquia, segurament és de les varietats més antigues conreades a Espanya. Els autors antics l’esmenten de totes les zones espanyoles encara que amb els atacs de fil•loxera, el seu cultiu va quedar pràcticament extingit, i solament es va conservar a Navarra i en ceps solts per algunes altres àrees vitícoles. Ara s’està recuperant el seu cultiu per a fer vins blancs joves, aromàtics i afruitats, encara que en moltes zones el material prové de França (Moscatell de Frontignan). Viala & Vermorel, en Ampélographie (1910), esmenten l’existència de més de 180 tipus diferents en el món.

Moscatell de Gra Menut. / Jaume X. Soler

En la Marina Alta coneixem almenys dos camps actuals, però l’origen del material és de França. Amb tota seguretat, aquesta varietat es va conrear en la Marina Alta abans de l’expansió del Moscatell d’Alexandria, tot i que encara no hem trobat cap esment exprés sobre el seu cultiu. De moment, tenim referències indirectes sobre raïms per a pansa en el segle XII, XIV i XV, encara que segurament es feien amb una altra varietat (en parlem més endavant).

També ha arribat als nostres dies un nom, Moscatellet, al que no hem pogut encara assignar-li un cep, però que sembla fer referència a la seua menor grandària respecte al Moscatell d’Alexandria. Finalment, en una de les nostres cerques hem trobat un parell de ceps a Xaló que són clarament moscatell de gra menut, però no semblen ser exactament iguals als clons francesos que coneixem. Podrien ser aquests ceps encara descendents de les estirps espanyoles que hi hauria abans de la fil·loxera? Caldrà confirmar-ho.

Moscatells de gra gros

Dins dels moscatells de gra gros existents a la Marina Alta es poden diferenciar 5 tipus clars. Alguns corresponen a varietats esmentades en la bibliografia, alguns altres no hem trobat de moment cap referència i poden ser constitutius de convertir-se en varietats (cultivars) noves.

1. Moscatell d’Alexandria

“Sinonimias: Moscatel de Grano Gordo, Moscatel, Moscatel Blanco, Moscatel Dorado, Moscatel Gordo, Moscatel Gorrón, Moscatel Real, Moscateles, Moscatelona, Moscatel de Valentia, Izaca (Huesca), Romé (Granada), Moscatell Romà (Dénia).”

En la resta de països, el nom més estés és Moscatell d’Alexandria, en els diferents idiomes, encara que hi ha altres noms molt coneguts com el de Moscatell de Setúbal (Portugal), Angliko (Grècia) i Zibibbo (Itàlia).

Moscatell d’Alexandria. / Jaume X. Soler

L’origen d’aquesta varietat és incert però sembla situar-se a Egipte. Estudis genètics recents assenyalen que el Moscatell d’Alexandria és un encreuament natural entre el moscatell de gra menut i una varietat de raïm de pell fosca (Heftakilo), coneguda actualment de Grècia. No es coneixen referències precises sobre la seua arribada a les diferents zones mediterrànies i europees, però sí que és clar que es troba àmpliament difosa per tot el món. La primera referència inequívoca d’Espanya és de Valcàrcel (1791) segons Cabello & al. en Variedades de Vid en España, 2011. I el primer esment de la varietat moscatell en la comarca el tenim de l’any 1696: “23.000 quintars de pansa de planta i 40 Qm. de pansa de moscatell”, cf. Cabrera Gonzalez en El conreu de la vinya i l’elaboracio de la pansa a la comarca de la Marina, (1992). Encara que desconeixem si es tractaria de Moscatell de Gra Menut. A partir d’aquesta data, diferents historiadors locals confirmen l’expansió del seu cultiu i daten amb precisió l’arribada del moscatell de Màlaga, de raïms més grossos i millors per a elaborar les passes -cf. Chabas en Historia de Dénia (1874), Javier Calvo en Agricultura, Industria y Comercio en la Dénia del siglo XIX (2003).

A aquesta varietat s’adscriurien la majoria de camps actualment conreats i que es coneix en la comarca amb diferents noms com Moscatell, Moscatell Romá, Moscatell Gos, Malagueño: “Cepas de porte erguido, vi gorosas, con dificultad en el cuajado, de racimos grande, bayas gordas sueltas y de piel blanco amarillenta poco manchada”.

2. Moscatell de tota la vida

Amb tota seguretat, aquest tipus de moscatell és un clon antic del Moscatell Alexandria que va arribar a la comarca via Màlaga. Però davant del dubte de la seua antiguitat, davant les xicotetes diferències morfològiques i per la falta del seu estudi amb marcadors genètics, el mantenim separat. Podria ser un cas similar al Moscatell de Angüés (Osca), que els estudis genètics sembla que el situen com una estirp diferent del Moscatell d’Alexandria. Existeixen híbrids entre moscatell de gra menut i moscatell d’Alexandria a Itàlia, però desconeixem com són i si tenen alguna relació amb el que tenim ací. Les diferències més evidents són: “cepas de porte menor, sarmientos de tendencia rastrera y vigor medio bajo, racimos compactos, bayas desiguales de coloración verde-amarillenta manchadas de puntos marrones”. Existeixen molt pocs camps actualment i ha sigut progressivament substituït per la varietat anterior (Moscatell Gos), més bonic per al consum en fresc.

Moscatell de tota la vida. / J. X. Soler.

3. Moscatell Blanquet

Igual que l’anterior, pot tractar-se d’un clon antic arribat d’Andalusia. Però en aquest cas, les diferències morfològiques són majors amb el moscatell d’Alexandria i no hem trobat res semblant en tota la bibliografia espanyola.

Moscatell blanc. / J. X. Soler.

El seu sabor, encara que menys dolç, i les seues fulles l’enquadrarien dins dels moscatells; el port del cep i la morfologia del raïm són semblants al moscatell de tota la vida, però les seues baies són d’un groc blanc amb tonalitats marrons quan madura, generalment falten les taques i tenen una pell més dura. Caldrà seguir investigant i analitzar els seus marcadors genètics per a veure si s’assembla a alguna varietat registrada. A Teulada i Benissa sí que és coneguda i existeixen diversos camps, apreciat com a raïm de taula a causa del seu color i del seu millor transport.

4. Moscatell Rosa

“Sinonimias: Moscatel Gordo Morado, Moscatel Rojo de Grano Gordo, Moscatel Morado.”

L’origen segons Cabello & al., en Variedades de Vid en España, 2011, no es coneix i apunten al fet que probablement procedeix d’una mutació del Moscatell d’Alexandria. Assenyalen, també, que no es coneixen plantacions i que es troben ceps aïllats en nombroses localitats d’Espanya.

En la Marina Alta, segons comunicacions orals, es coneix des de fa temps la seua existència (Moscatell Roig), encara que mai hem trobat un cep d’aquesta varietat, ni tampoc cap referència escrita. En el nostre cas, podem afirmar que les sospites dels autors anteriors es poden confirmar. En un camp que nosaltres empeltem de Moscatell d’Alexandria, en principi totes blanques, ha aparegut al cap d’uns anys un cep amb raïms morats, que des de fa uns anys estem clonant amb èxit. S’han iniciat els estudis genètics d’aquesta variació i els tràmits per a registrar aquest cultivar en el registre oficial de varietats.

Moscatell rosa. / Jaume X. Soler

5. Moscatell allargat

En alguna ocasió, a Teulada, havíem escoltat de l’existència d’un moscatell amb baies allargades, però no vam poder localitzar cap cep fins a l’any 2005. Un parell d’anys després, en la selecció de moscatells de la Generalitat Valenciana, trobem un clon (núm. 14), que per a la nostra sorpresa té aquesta mateixa forma. Igual que en el cas anterior del oscatell rosa, s’han iniciat empelts amb èxit i estudis genètics per a conéixer el seu origen. Segurament es tractarà d’una mutació del Moscatell d’Alexandria, però en aquest cas no tenim la certesa del cas anterior i el material procedeix de dos llocs diferents. Desconeixem referència escrita sobre aquest cultivar.

Moscatell allargat.

Dels encreuaments artificials actuals de Moscatell d’Alexandria amb altres varietats (moscatell d’Hamburg, Moscatel Ottonel, etc.) o de Moscatell de Gra Menut amb altres varietats (Moscatell Aleatico, etc.) no s’ha trobat cap camp, de moment, en la Marina Alta.

Un curs per conèixer les vinyes i els vins valencians

L’exemple del moscatell ens ha servit per il·lustrar la complexitat de les varietats de vinya. Un cultiu arrelat a la nostra terra durant molt de temps i del que pretenem gaudir amb el curs que he preparat dins la programació de tardor del Botànicdins la programació de tardor del Botànic. Recorrerem les varietats de vinya que es cultiven tradicionalment a les terres valencianes per parlar de raïms coneguts com la Boval, Monastrell o Giro, i el Moscatell, clar, així com d’altres amb un futur prometedor com la Mandó i el Forcadell. I també d’altres en perill d’extinció, com la Merseguera, Planta Fina de Pedralba i Trapadell. A més, tastarem una especial selecció de vins elaborats amb les varietats esmentades per descobrir les característiques organolèptiques de cadascun. Una aproximació a la viticultura valenciana que, des d’ací, vos convide a conèixer.