Creences sobre la influència de la Lluna en l’agricultura

Un equip d’investigació del Jardí Botànic i del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València adverteix del risc de la pseudociència en relació amb els mites o creences sobre la influència de la Lluna en l’agricultura. Les conclusions d’aquesta revisió científica de més de cent documents, entre articles de recerca, monografies i llibres de text d’educació superior, s’han publicat en la revista Agronomy.

L’origen d’aquest treball es troba en les aules de la Facultat de Magisteri, on, reiteradament, s’observa que l’estudiantat dels graus en Mestre/a en Educació Infantil i Educació Primària i del Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària, especialitats de Física i Química i Biologia i Geologia, “arriba a la universitat amb creences sobre la relació entre les fases de la Lluna i la biologia dels conreus”, explica la professora Olga Mayoral, alhora, subdirectora del Jardí Botànic de la Universitat de València. Aquesta realitat va portar el professorat a plantejar una ampla revisió científica, a fi de comprovar si aquests mites sobre la Lluna i el creixement de les plantes tenien alguna base en la ciència consolidada tant en els camps de la biologia i l’agronomia com en la física.

Els autors, Olga Mayoral, Jordi Solbes, José Cantó i Tatiana Pina, argumenten que els documents analitzats són, en especial, articles científics, però també s’han estudiat amb deteniment monografies i llibres de text d’ensenyament superior, considerats ciència consolidada i emprats en la docència de graus vinculats amb la botànica, l’agronomia i la física.

Malgrat que el primer article referenciat sobre les creences agrícoles relacionades amb la Lluna va ser publicat per Cyril Beeson a la revista Nature l’any 1946, els estudis relacionats amb aquesta temàtica s’han seguit succeint fins a dates tan actuals com ara el 2020. Aquesta revisió pretén arreplegar les publicacions més rellevants, confirmant, en primer lloc, que en les monografies “no s’estableix cap relació entre la Lluna i el creixement de les plantes” i, en segon terme, que les argumentacions recollides als articles “no aporten cap evidència científica clara que permeta corroborar la influència del satèl·lit de la Terra en els conreus”, segons els resultats del treball.

Promoure el pensament crític de l’estudiantat

Davant l’absència de suport científic sobre la relació causal entre influences lunars -marees i lluminositat, sobretot- i creixement de les plantes, els autors d’aquest estudi animen el professorat implicat en l’educació de les ciències a “abordar amb objectivitat les idees pseudocientífiques sobre aquesta matèria, alhora que a promoure el pensament crític de l’estudiantat”.

Les investigadores i investigadors responsables d’aquest treball també alerten que algunes tradicions populars relacionades amb la influència de la Lluna en la fisiologia de les plantes s’han incorporat a l’anomenada agricultura biodinàmica, un sistema de gestió agrícola que evita l’ús de fertilitzants industrials, plaguicides i herbicides, com ara l’agricultura ecològica, però que assumeix que les forces i ritmes còsmics, entre d’altres les de la Lluna, incideixen en els moments de sembra i collita.

Una part important de la investigació i la revisió bibliogràfica va ser realitzada en les diferents biblioteques de la Universitat d’Harvard -especialment en l’excel·lent biblioteca de l’Arnold Arboretum of Harvard University– durant una estada d’investigació d’Olga Mayoral i Tatiana Pina en 2019, amb cofinançament del Reial Col·legi Complutense (RCC)-Harvard.

L’equip investigador d’aquesta revisió científica publicada en Agronomy forma part del Grup de recerca en educació científica i formació del professorat de ciències (GIUV2013-175) i s’emmarca en dues de les seues línies d’investigació: La formació del professorat de ciències. Propostes de millora; i Qüestions sociocientífiques i pensament crític en l’educació científica.

Aquest estudi s’ha desenvolupat en el marc del projecte Propuesta de mejora de la formación del profesorado de ciencias basada en la indagación y modelización en contexto (EDU2015-69701-P), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat i la Unió Europea mitjançant els Fons FEDER.