La fruita del mes és… ¡la taronja!

Comencem l’any amb una fruita potent, que ens dóna tanta vitamina C. Sí, eixa vitamina que és tan important i beneficiosa per a passar un bon hivern, deixant els refredats fora de combat. Anem a conèixer més d’aquesta fruita tan nostra!

Anem amb un poquet de B… ¡de biologia!

La taronja és el fruit del taronger dolç, un arbre que pertany al gènere Citrus i a la família de les Rutàcies, aquesta família comprèn més d’1.600 espècies, però el gènere Citrus és el més important i consta d’una vintena d’espècies. Totes elles comparteixen uns fruits comestibles, molt abundants en vitamina C, flavonoides i olis essencials.

El més conreat de tots els cítrics és el taronger dolç (Citrus sinensis), sent l’espècie més important la del gènere Citrus. Després li segueixen, en ordre importància, els mandariners, llimoners, aranges i llimeres. No cal confondre el taronger dolç amb l’amarg (Citrus aurantium L.), conreat des de temps antics com a arbre ornamental i per a obtenir fragàncies dels seus fruits.

Les taronges creixen en arbres que, generalment, són de port xicotet i fulla perenne. És un arbre molt sensible a les baixes temperatures, requereix molta llum i aigua per a la maduració dels seus fruits. De fet, en plantacions comercials, els arbres són de port reduït i tenen un sol tronc amb tres ramificacions principals que ixen d’una altura entre 50 i 80 cm.

Les fulles són de limb gran, ales xicotetes i espines no gaire acusades. En el mes de març comença la brollació i la floració. Les flors, de color blanc també anomenades azahar (flor del taronger) són molt aromàtiques i es presenten soles o agrupades, amb o sense fulles. Els brots amb fulles denominats campaners són els que millors fruits donen.

El fruit del taronger és una baia redona i de color taronja cridada hesperidi. L’hesperidi es forma pel creixement de l’ovari de la flor. La polpa de l’interior del fruit està dividida en aproximadament deu xicotets buits units entre si, on creixen les llavors i els sacs de suc.

El fruit, en si, es divideix en tres zones:

– Exocarpi o flavelo: és la capa més externa i està formada per una epidermis amb xicotetes vesícules que contenen olis essencials usats en fragàncies, aromatitzants, cosmètica, etc. Les cèl·lules de l’exocarpi contenen cloroplasts, per la qual cosa els fruits immadurs són verds. Durant la maduració es perd clorofil·la deixant a la vista altres pigments acolorits, principalment els carotenoides que són els responsables del color ataronjat del fruit i que a més augmenten en contingut durant la maduració.
– Mesocarpi o albedo: la següent capa, de color blanc i aspecte esponjós.
– Endocarpi o polpa: la més interna, que és on es troben els sacs de suc i les llavors. Els sacs de suc o vesícules són estructures allargades que naixen a l’endocarpi i s’allarguen cap a l’interior del fruit fins a omplir-lo per complet. Aquestes vesícules contenen àcids orgànics i sucres, que juntament amb aigua constitueixen el suc. Anem, la part més saborosa!

Saber d’on i com: origen i consum

Sembla ser que l’origen de la taronja és una mica incert… Amb el taronger amarg existeixen diferents opinions. Alguns experts afirmen que va passar de Líbia a Europa, uns altres, que els àrabs ho van portar de l’Índia en el segle X i ho van aclimatar a tots els països. Uns altres que en 1150 ja adornava els jardins de Sicília o que procedeix de les regions orientals de les Índies.

Com veieu, no hi ha unanimitat, però açò sí, la primera descripció del taronger amarg que es coneix com a tal és la d’Alberto Magne, en la seua obra Liber de vegetalibus, on li dóna el nom de arangus.

I si amb el taronger amarg no s’aclareixen, amb el dolç passa el mateix! Alguns diuen que aquest taronger va passar d’Aràbia a Grècia, des de Grècia a Itàlia, a Espanya, a França, a Portugal, etc. Per a uns altres sembla clar que el taronger dolç és originari de Xina meridional, Birmània i regions de l’Índia al sud de l’Himàlaia.

Allò que sí és cert és que, a Espanya, el taronger va ser introduït pels àrabs en el segle X. Van ser ells els qui van difondre els cítrics per la península, propagant-los per jardins, parcs i carrers, i utilitzant les seues flors en moltes celebracions religioses.

No obstant, el taronger dolç no va començar a conrear-se fins als segles XV-XVI. Els àrabs la van denominar naranche, nom derivat del terme arangus amb el qual els perses es referien a aquesta fruita. En la segona meitat del segle XIX es va descobrir en Badia (Brasil), una taronja que era més dolça, sucosa i bella, sense llavors i amb un melic en l’extrem oposat al peduncle. Va ser portada a Califòrnia, on es va convertir anys més tard en la reina de les taronges, la varietat coneguda avui com ‘Navel Washington’.

Quant a la producció, els dos principals països productors són Brasil i Estats Units, dedicant la producció quasi exclusivament a la indústria del suc. Però el país número u en exportació de cítrics en fresc és sens dubte, Espanya! Es calcula que a nivell mundial la producció de taronges aconsegueix les 61.879.000 tones, i la producció europea unes 5.796.000 tones, així doncs, al voltant del 9% de la producció mundial correspon a la Unió Europea. D’aquesta producció unes 2.403.000 tones corresponen a Espanya, la qual cosa significa un 41% de la manufactura europea.

La major part de la collita de taronges en els països capdavanters en producció (Brasil i Estats Units) es destina principalment a suc concentrat industrialitzat. En canvi, països com Espanya, el Marroc, Israel, Cuba i Sud-àfrica destinen gran part de les seues collites a l’exportació per a donar eixida a la seua enorme producció. A Espanya, la principal zona productora és València, seguit d’Alacant, Castelló i Sevilla. Altres províncies on es conrea aquesta fruita són Múrcia, Huelva, Màlaga i Almeria.

Consum

Si ens centrem en les xifres, el consum mitjà mundial de taronja és de 12 kg/persona/any, encara que açò varia segons els països. Els països desenvolupats tenen una mitjana de 28 kg/persona/any, mentre que els països en vies de desenvolupament la tenen de 6 kg/persona/any.

I és que la taronja, juntament amb el plàtan i la poma, és un dels fruits més consumits a tot el món. Les dues formes més habituals de prendre-les són: fresca, tal qual, i en forma de suc. Encara que també s’utilitza per a realitzar compotes, melmelades, per a consum com a fruita deshidratada, per a acompanyar múltiples plats, fer pastissos, bescuits, batuts, macedònies, gelats, cocktails, amanides, farcits i salses.

Sabies que la taronja combina genial amb el xocolate? Prova-ho! i el suc barrejat amb aigua o soda es converteix en una autèntica taronjada i resulta útil per a fomentar el consum d’aquesta fruita en els més xicotets. Si es fica en el congelador pot ser el substitut perfecte dels gelats durant tot l’estiu. Per als adults podem combinar el suc amb xampany, cava o licor i aconseguir així la beguda popularment com “Aigua de València”.

Existeixen una gran quantitat de varietats, que veurem més endavant, i que es diferencien per la forma, la grandària, el color de la polpa: taronja o roig, pel sabor atès que hi ha taronges més dolces o més àcides, per l’època de maduració, i per l’existència o no de llavors. No et preocupes que t’ho explique tot més avant!

De fet, l’època de recol·lecció depèn de la varietat, però en general va des de principis d’octubre fins a mitjan juny. La maduració interna i externa de les taronges es regeix per mecanismes diferents, per la qual cosa moltes vegades un fruit que aconsegueix la maduració per a ser comercialitzat, encara el seu color no és l’apte per a entrar en el mercat. A aquests fruits se’ls sotmet a un procés de desverdització provocant la coloració del fruit. Per a açò es recol·lecten els fruits en verd i es tracten amb etilè en càmeres especials.

A més, la conservació de les taronges en cambres frigorífiques, a una temperatura lleugerament superior al seu punt de congelació, perllonga el període de bones condicions organolèptiques del fruit i redueix l’atac de fongs. Encara que en el camp de l’agricultura ecològica es pensa que és precisament aqueixa conservació en cambres frigorífiques el que li fa perdre a les taronges part del seu sabor i aposten sempre per un mercat més local, més proper perquè aqueix temps es reduïsca el màxim possible.

Quant al suc, és clar que no hi ha res com una taronja recentment espremuda, però cal saber que per a elaborar-ho a nivell industrial, s’utilitzen tècniques de processament que aconsegueixen un producte que conserva quasi totes substàncies nutritives de la fruita fresca en unes proporcions semblants. Gràcies al mètode de conservació aplicat en aquest cas s’obté un producte d’alta qualitat i llarga vida útil, que manté un bon estat higiènic i sanitari.

Com cuidar-los i triar-los: cultiu i varietats

La taronja és una espècie sub-tropical, així que no tolera gens bé les gelades. De fet, si es produeixen gelades queden danyades tant les flors i els fruits, com la vegetació. Per sota dels 3-5ºC sota zero, la planta mor. Requereix també importants quantitats d’aigua i quan no les proporcionen les precipitacions, els regs es fan molt necessaris. Un altre factor necessari és la llum, per als processos de floració i fructificació. A més, és un arbre molt sensible al vent i a la salinitat, amb preferència per sòls sorrencs o francoarenosos, profunds i sense calcària.

La propagació més comuna és mitjançant l’empelt i els patrons més utilitzats són:

– Citrange troyer i carrizo: el troyer és vigorós, productiu i tolerant a la tristesa, que és una malaltia típica del taronger. Més tard es va introduir el carrizo sent més productiu, resistent a la calcària i a més malalties.

– Mandarino Cleòpatra: s’utilitza solament en zones amb elevats continguts de calç o problemes de salinitat. Les plantacions amb aquest patró mostren un comportament regular i imprevisible i en alguns casos els arbres han mostrat un desenvolupament deficient els primers anys.

– Swingle citrumelo CPB 4475: de bon vigor i productivitat, entrada en producció ràpida, amb uns fruits d’excel·lent qualitat, amb una maduració una miqueta retardada, però molt sensible a sòls calcaris.

– Taronger amarg: un patró amb bones propietats agronòmiques, resistent al fred, però molt sensible a la tristesa pel que la seua ocupació es va prohibir a partir de 1972, excepte el seu ús en llimoner.

– Citrus volkameriana: molt estès en els últims anys pel seu vigor i bona productivitat.

Com ja hem comentat abans, dins del grup de cítrics taronges distingim dues espècies: el taronger dolç i el taronger amarg. Els fruits d’aquest últim no tenen molta importància comercial per a consum en fresc pel que només es nomenen les diferents varietats del taronger dolç. D’aquest, existeixen tres grups principals de varietats: el grup ‘Navel’ que es caracteritza pel seu melic i el seu consum en fresc, el grup ‘Blanques’ que no tenen melic i són molt utilitzades en la indústria del suc, i el grup ‘Sanguines’ que són distingibles de la resta per la seua característica coloració vermellosa tant en polpa com en escorça.

Taronges ‘Navel’ amb el seu característic melic.

Grup ‘Navel’: destaca principalment per ser la millor com a fruita de taula. El seu ús en la indústria està més restringit, no sol utilitzar-se en la transformació per a suc ja que dóna menor quantitat i a més, aquest suc, al poc temps desenvolupa un sabor amarg a causa de la llimonina, un compost que es troba en molt xicoteta quantitat i que només es desprèn quan s’esprem la taronja. Les característiques d’una taronja ‘Navel’ són: 1. Un xicotet fruit rudimentari que queda inclòs en el fruit principal per la seua zona estilar, la zona oposada a la unió del fruit amb les fulles, i amb un aspecte similar a un melic, i que justament dóna nom a aquest grup. I, és que, navel en anglès significa melic!; 2. De maduresa precoç; 3. Fruits sense llavors i de gran grandària; 4. L’escorça es pela amb facilitat; 5. Color taronja intens, sabor dolç i agradable.

Les varietats més importants d’aquest grup són:

– Navelina: originària de Califòrnia, va arribar a Espanya en 1933 quan la Universitat de Califòrnia la va proporcionar a l’Institut Valencià de Recerques Agràries IVIA, on se li va donar el nom de Navelina. Color intens, grandària mitjana i de forma ovalada en la zona del melic. És una taronja de maduració precoç que s’arreplega a partir de finals d’octubre. L’arbre no aconsegueix gran grandària i les seues fulles tenen un color verd molt fosc.

– Washington Navel: el seu origen és incert, però sempre s’ha pensat que procedeix de Brasil a partir d’una mutació. Fruit de grandària mitjana a gran, redó o lleugerament oval, d’escorça lleugerament rugosa, gruixuda, fàcil de pelar. Els grillons se separen fàcilment i contenen una polpa ferma, amb molt suc de sabor agradable i un equilibrat contingut en àcids. L’arbre és de bona grandària i vigor. Té poca adaptabilitat a condicions climàtiques extremes com a temps sec i calorós durant la floració. Varietat de recol·lecció primerenca a mitjana, encara que actualment ha sigut desplaçada fins a meitat de l’hivern per l’existència de mandarines i de la varietat Navelina més precoç.

– Newhall: és una mutació de la Washington Navel originària de Califòrnia. Les característiques de l’arbre i del fruit són pràcticament iguals a les de la Navelina, excepte la seua època de maduració que s’avança lleugerament.

– Navelate: molt nostra, originària d’Espanya, és una mutació de la Washington Navel. Fruit de grandària mitjana a gran, però una mica més xicotet que la Washington. De color groc-vermellós. Posseeix una escorça fina i forma allargada o arredonida. La polpa és fina, de sabor molt agradable i bon equilibrat del contingut dels àcids. La seua maduració es retarda pel que fa a la Washington Navel i pot mantenir-se en l’arbre durant almenys tres mesos sense pèrdua de qualitat. La seua recol·lecció sol començar a la fi de desembre, principi de gener. L’arbre és similar al de la varietat Washington Navel, encara que presenta gran quantitat d’espines, fortes i punxants en les seues branques i brots. La seua productivitat és baixa.

– Lane late: procedeix d’Austràlia, el seu origen ve dau per una mutació de la varietat Washington Navel. El fruit similar a la Washington Navel, encara que amb l’escorça més fina i el melic menys pronunciat. El seu suc conté menys principis amargs. La seua característica més important és la lenta maduració dels seus fruits, ja que poden mantenir-se en l’arbre fins al mes de maig. L’arbre és vigorós, d’intens fullatge i fulles de color verd fosc amb presència d’espines en les aixelles d’aquestes.

Taronges ‘Blanques’, no tenen melic. Font: www.matafruitnaranjas.com

Grup ‘Blanques’: en el passat es va utilitzar aquest nom, bàsicament, per a diferenciar les taronges de les varietats ‘Navel’ de les varietats de sang o ‘Sanguines’. Les principals característiques de les taronges que es troben en aquest grup són la manca de melic en els seus fruits, acidesa inferior a la d’altres grups de varietats i l’absència de sabor amarg en el seu suc, per açò són les més utilitzades en la indústria i processament de sucs. I, personalment, em semblen el grup de taronges més fotogèniques i estètiques de totes! 🙂

Així doncs, les varietats més importants del grup són:

– Salustiana: es va originar per mutació espontània de la varietat ‘Comuna’ a la fi dels anys 40 en Enova, província de València, Espanya. És la segona varietat més conreada del grup de ‘Blanques’ a Espanya, ocupant una extensió aproximada de 4000 ha., la qual cosa representa el 6% de la superfície dedicada al cultiu de taronja a Espanya. El fruit és de grandària mitjana a gran, de color poc intens, amb una escorça lleugerament rugosa i sense llavors. Madura en el mes de desembre en l’Hemisferi Nord però no aconsegueix el seu òptim fins a finals de gener, fins i tot pot romandre en l’arbre fins a maig sense patir pèrdues de qualitat. El seu arbre és vigorós, de grandària mitjana a gran, amb tendència a formar branques verticals que li distingeixen d’altres varietats.

– València Late: d’origen és una miqueta confús. Es va tenir coneixement d’ella per primera vegada en les Illes Açores, a la fi del segle passat. Des d’allí va ser portada a Florida i després a Califòrnia pels anglesos, i importada finalment a Espanya. Altres autors, per contra, consideren amb seguretat que el seu origen és portugués. Posseeix qualitats extraordinàries que la converteixen en l’actualitat en la taronja més important del món, sent la varietat capdavantera en molts països productors com Argentina, Austràlia, Califòrnia, Florida, el Marroc, Uruguai, etc. Fruit de grandària mitjana a gran, esfèric o lleugerament allargat. El seu color pot ser intens o alguna cosa pàl·lid i d’escorça alguna cosa rugosa però fina.

No té pràcticament llavors i la polpa té un alt contingut en suc d’atractiu color a voltes, lleugerament àcid. És la varietat més tardana de totes les de taronger dolç. S’arreplega al març, encara que pot romandre en l’arbre uns mesos sense pèrdua de qualitat. No obstant açò, amb l’augment de les temperatures tendeix a reverdir. Com més tard es recol·lecta, més xicoteta és la següent collita a causa de la influència del fruit en la floració de l’any pròxim. L’arbre és molt vigorós, amb un bon desenvolupament i amb tendència a la verticalitat. S’adapta molt bé a diversos climes i sòls.

Taronges ‘Sanguines’, amb la seua típica coloració rogenca.

Grup ‘Sanguines’: es creia que aquest grup tenia el seu origen en la zona mediterrània, però recentment s’ha descobert que és originari de Xina. Les taronges d’aquest grup són molt semblades a les ‘Blanques’ però es diferencien, si es conreen en condicions que afavorisquen la síntesi de pigments rojos (antocianines), en la polpa i el suc, i a voltes en l’escorça, que és de color roig fosc intens com si fóra sang, d’ací el seu nom de ‘Sanguines’ o de sang. Perquè açò ocórrega i se sintetitze aqueix color roig s’han de donar baixes temperatures nocturnes i els fruits no adquireixen la tonalitat vermellosa fins a tardor o hivern. El suc d’aquest tipus de taronges posseeix un sabor especial que recorda al de les cireres o els gerds. A Espanya el cultiu d’aquesta varietat es troba solament en l’àrea mediterrània, no aconseguint el 1% de la producció total de taronges. Els arbres són xicotets, de fullatge espès, de color clar i amb decoloracions irregulars en les fulles.

Algunes de les varietats més estimades són:

– Doblefina: antiga varietat espanyola que va ser la taronja de sang més important, fruits amb nul·la o intensa pigmentació tant en la corfa com en la polpa. Són fruites de poc suc però amb un característic sabor.
– Sanguinelli: varietat espanyola molt conreada antigament. Té l’escorça brillant i pigmentada, la seua polpa conté vetes roges amb un alt contingut en suc també vermellós molt dolç i alguna cosa àcid. Apareix en el mercat des de mitjan gener fins a principis de març.

– Maltaise: varietat de gran qualitat, fruits amb la coloració externa taronja o alguna cosa vermellosa i polpa poc acolorida. Té un sabor dolç amb un toc àcid, sense llavors i amb alt contingut en suc.

– Moro: el color de la seua polpa va des del groc al bordeus, amb o sense llavor i és fàcil de pelar.

Propietats de les taronges

Destaquem el seu escàs valor energètic, gràcies al seu elevat contingut en aigua, i la seua alta quantitat de vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el magnesi i calci. També conté quantitats apreciables de betacarotè, que li dóna aqueix color tan típic i propietats antioxidants. La pro-vitamina A o betacarotè, com ja hem explicat diverses vegades, es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest el va necessitant.

Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, magnífic, no? A més conté àcid cítric, que potencia l’acció de la vitamina C i que al costat de l’àcid màlic posseeix una acció desinfectant i d’alcalinització de l’orina. Finalment, dir que també conté fibra, que afavoreix el trànsit intestinal, encara que gran part d’aquesta fibra es troba sobretot en la part blanca, entre la polpa i l’escorça.

Beneficis que ens fan guanyar en salut: són riques en Vitamina C! Una taronja mitjana (o un got de suc) pot contenir fins a 60 mg de vitamina C, açò és equivalent al 65 de la dosi diària de 90 mg recomanada per a un adult. Consumir diàriament taronges garanteix que aquestes necessitats diàries de vitamina C es troben satisfetes. Així mateix, si les consumim a l’hivern els refredats tendeixen a ser menys forts i de menor durada. A més, la vitamina C intervé en la formació de col·làgen, ossos i dents, glòbuls rojos i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions.

I nota per als estudiants, aquest fruit a més de donar energia ajuda a concentrar-se més, el que es tradueix en un millor rendiment escolar! No és que les taronges siguen l’elixir per a l’eterna joventut, però la presència de vitamina C juntament amb altres antioxidants, el seu elevat contingut de vitamina A en forma de betacarotens i la luteïna, la converteixen en un aliment ideal per a protegir a l’organisme de malalties degeneratives. Tot aquest cocktel fa que siga un fruit molt alcalí (els llimons i aranges també), propietat que ajuda a depurar toxines del torrent sanguini, eliminar l’àcid úric i fluidificar la sang.

D’altra banda, sembla ser que la taronja és un bon aliat per a millorar les relacions en parella, ja que afavoreix a l’augment de la libido i ajuda així a augmentar l’orgasme. Bé és cert, que la vitamina C ofereix un efecte positiu sobre totes les glàndules de l’organisme, així que… A més. té reconegudes propietats anticanceroses gràcies a les seues bioflavonoids, sobretot un d’ells, l’hesperidina. En la taronja està en una concentració més alta que el llimó i protegeix els capil·lars, millora la circulació, resulta útil per al tractament de varius o hemorroides i fins i tot pot inhibir el creixement de certs tipus de cèl·lules canceroses com les de mama o les de la boca.

També protegeix a l’organisme contra les malalties cardiovasculars, tant per la seua capacitat de disminuir la pressió arterial o hipertensió, com pel seu poder per a impedir la formació de trombes en les artèries. Així que menjar taronges ajuda a millorar la circulació i protegeix contra accidents vasculars com l’infart. També ens ajuda a no desenvolupar anèmia megaloblàstica, depressió i a evitar els cabells blancs prematurs. I per cert, van genial per a tenir un bon embaràs! I és que el seu alt contingut en àcid fòlic (vitamina B9), un àcid necessari per al bon funcionament cel·lular, el bon estat del cor i del sistema nerviós, protegeix als futurs bebes contra la malaltia de l’espina bífida. A més, aquest àcid intervé en la producció de glòbuls rojos i blancs, en la síntesi de material genètic i la formació d’anticossos del sistema immunològic.

Beneficis que ens aporten un munt de minerals:

– Calci: bé per a la formació dels ossos i de les dents
– Potassi: necessari per a l’equilibri dels líquids en l’organisme. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula.

– Fòsfor: la falta de fòsfor produeix feblesa general, feblesa òssia o muscular, problemes de dents, falta d’interès o anorèxia.
– Magnesi: en alta quantitat, que va molt bé per a la salut del cor o el bon desenvolupament dels músculs. El magnesi es relaciona amb el funcionament d’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
– Sofre: aquest mineral juntament amb l’àcid fòlic garanteix una bona salut de les ungles i el cabell.

Aprèn a triar-les i conservar-les

Com ja hem vist, i gràcies al període de maduració de les diferents varietats de taronges, es pot gaudir d’aquesta fruita quasi durant tot l’any. Les taronges es comercialitzen madures, ja que són fruites no climatèriques i a diferència d’unes altres, no maduren una vegada recol·lectades.

Els cítrics si són sucosos han de ser pesats, de manera que les taronges que estan en el seu millor moment, resulten pesades respecte a la seua mida. S’han de rebutjar els exemplars que sonen a buit en colpejar-les, presenten colps o olor de ranci. El color de la pell no indica amb seguretat la calidad del fruit, doncs hi ha taronges madures amb la corfa verda.

Les taronges que es comercialitzen en xarxes de 2 kg solen ser de classe I i II, mentre que les de classe extra s’emmagatzemen en caixes de fusta i algunes d’elles es presenten embolicades en paper de cel·lofana. Si les taronges es van a consumir en poc temps, es poden deixar en un fruiter a temperatura ambient. No obstant, per a conservar-les durant setmanes convé mantenir-les en el frigorífic. Les taronges no s’han d’apilar unes sobre unes altres, sinó que s’han de disposar una al costat de l’altra, mantenint separació entre elles.

Recepta d’allò més senzilla amb la qual triomfaràs! Postres tradicionals de taronja amb canyella

Ingredients: Taronja tallada a rodanxes + sucre (blanc o bru) barrejat amb canyella per damunt

Simplement al natural, una vegada pelades (o sense pelar), es parteixen en rodanxes i es combinen molt bé empolvorades amb sucre i canyella. Aquesta manera de presentar i menjar taronja és unes postres tradicionals que se servia en l’època de recol·lecta de taronges i era molt típic en les cases dels agricultors valencians. Actualment encara se serveix d’aquesta manera… és unes postres típiques que no passa de moda.

De forma opcional, es pot afegir un rajolí d’anís o herberet (beguda alcohòlica feta a força d’herbes de muntanya) ideal per als dies més freds i per a una bona sobretaula! Una altra manera deliciosa i fàcil de combinar les taronges tallades en rodanxes és amb iogurt. Mira que pinta té!

Fuente: www.tengounhornoysecomousarlo.com

Dóna-li al crafting creatiu… i natural!

Com sempre, et convide usar les teues manetes i que faces un poc més amb la fruita del mes. Aquesta vegada et porte una manualitat d’allò més natural!

Font: eslamoda.com

Per a donar-li una aroma a taronja i clau a tota la teua llar segueix els passos que, a hores d’ara, segur ja eres tot un expert/a en handmade i, a més, són d’allò més il·lustratives. No tenen pèrdua! Comença l’any menjant taronges, tindràs energia extra, enfortiràs el teu sistema immunitari, ambientares la teua llar i et sentiràs bé.