Agricultura

3 set. 2015

La fruita del mes és… la poma!

La reina de les fruites, serà la protagonista aquest mes de la secció de nostra bloguer BALADRE. I ben mereix aqueix títol perquè diuen que una poma al dia allunya al metge de la teua vida. Coneix les seues propietats, les seues varietats, la seua llarga tradició de cultiu i aprèn a cuinar un ric bescuit de poma. 

Aquest mes de setembre tornem a classe, al treball, als cursos i, en definitiva, a totes aquelles activitats que fem durant la major part de l’any i en les quals necessitem una concentració màxima per a traure molt rendiment. Para açò, i també per tradició, la poma és la clau!!

 

apple-630379-ok 

 

T’has preguntat alguna vegada… Per què la poma va relacionada a les classes i se’ls sol regalar als professors? Quantes varietats hi ha? Quins beneficis aporta a l’organisme? Segueix llegint i t’ho explique…, t’explique fins a la meua recepta especial per a fer un increïble bescuit de pomes. Deliciós per a agafar aquest mes amb ganes i energia!

 

Et presente la pomera… biològicament parlant, clar!
La pomera que es conrea ací a Europa i que ens dóna totes aqueixes estupendes pomes correspon a l’espècie Malus domestica var. sylvestris i pertany a la família Rosaceae. És un arbre de fulla caduca i copa globosa que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d’altura.

 

imagen 02-ok

 

Posseeix un tronc dret que, freqüentment, aconsegueix els 2 – 2,5 m. d’altura i que té l’escorça coberta de lenticel·les, llises, adherides, de color cendrós verdós sobre les branques, però escamosa i grisa marró sobre les parts velles de l’arbre. Té una vida d’uns 60-80 anys. Les branques s’insereixen en angle obert sobre la tija, de color verd fosc, a voltes tendint a negrós o violaci. Els brots joves acaben, normalment, en una espina.

El seu sistema radicular comprèn una arrel superficial. Les fulles són el·líptic-ovals de fins a 15 cm de longitud, dentades, de feix verd clar i amb el revés cobert d’esborra, de doble longitud que el pecíol, amb 4-8 nervis alternats i ben desenvolupats.

 

imagen 03-ok

Les flors de la pomera són blanques o rosades (segons la varietat) de fins a 5 cm, quasi assegudes o curtament pedunculades, que s’obrin uns dies abans que les fulles. Són hermafrodites i en nombre de 3-6 unides en corimbe. El fruit és la poma, un pom globós de més de 5 cm, amb peduncle curt, de color variable segons les varietats i amb llavors de color marró brillant.

 

imagen 04-ok

 imagen 05-ok

 

A la pomera podem trobar-la distribuïda geogràficament al llarg de tot el planeta degut principalment a la seua facilitat d’adaptació a diferents climes i sòls, el seu valor alimentari i terapèutic, i la qualitat i diversitat de productes que s’obtenen en la indústria transformadora.

 

Què es coneix del seu origen?
Com ben es coneix, la poma ha estat part de la història des de sempre. En la Bíblia es coneix com el fruit prohibit que va provocar l’expulsió d’Adán i Eva del paradís, i en la mitologia grega la poma d’or que París lliura a la deessa Venus, i que va provocar l’enemistat entre Atenea i Hero, va passar a la història com la coneguda “poma de la discòrdia”. Però en la saviesa popular sempre li ha atribuït virtuts saludables, tot açò sense conèixer els seus components i propietats nutricionals.

 

 imagen 06-ok

 

De fet es recol·lecta des de fa milers d’anys, fins i tot en la prehistòria! Hi ha restes arqueològiques que s’han trobat en excavacions neolítiques i en el segle XII a. de C. la pomera era conreada en les fèrtils valls del Nil en temps del faraó Ramsés III. Ja en el segle XVI, els conqueridors espanyols van estendre el cultiu de la poma al nou món i, cent anys després, des d’Iberoamèrica, la pomera va emigrar a Amèrica del Nord i posteriorment a Àfrica septentrional i Austràlia.

 

No obstant açò, es desconeix l’origen exacte de la pomera. Alguns creuen que procedeix de les muntanyes del Caucas, mentre que uns altres indiquen que fa uns 20.000 anys d’una espècie silvestre que creix en les regions muntanyenques d’Àsia mitjana, concretament, l’espècie Malus sieversii (Ledeb.) Roem., provenen les primeres espècies conreades. Siga com anara, la qual cosa si coneixem és que la poma va ser introduïda en la península pels romans i els àrabs. Actualment Espanya és un dels principals països productors. Catalunya produeix el 40% del total de la producció nacional seguida d’Aragó, La Rioja i Navarra. En total quasi 45.000 hectàrees plantades de pomeres de les quals s’obtenen cada any unes 780.000 tones de fruita. Altres països productors són: Xina, Estats Units, Alemanya, Itàlia, Polònia, França, Iran, Rússia, Índia, Brasil, Bèlgica, Països baixos i Àustria.

 

imagen 07-ok

 

La seua fàcil adaptació a diferents climes, sòls i la resistència a les baixes temperatures fa possible que es conree a gran escala en tots aquells països de clima fred. Existeixen més de 1000 varietats de pomes a tot el món! Però, lamentablement, l’oferta del mercat es limita a oferir-nos una mica més de mitja dotzena de varietats. Així i tot, les que millor coneixem, estan riquíssimes, veritat?.

 

T’ha picat el cuc i vols una pomera? Aquestes són algunes de les tasques que es requereixen per a tenir una pomera 10!

1. Cultiu: com ja sabem es treballa millor en climes frescos que en climes càlids. Es conrea a gran escala en aquells països de clima relativament fred i, en particular, en tots els de Europa. No suporta climes tropicals o subtropicals. Necessita un període d’aproximadament 1000 hores anuals en les quals les temperatures siguen inferiors a 7ºC i aguanta fins a -10ºC en l’època on es troba en repòs hivernal. Les gemmes necessiten períodes freds per a obrir-se. Per contra, les flors no toleren les gelades, la seua temperatura òptima se situa entre 5,7 i 24,2ºC. Així que una gelada durant la floració pot desbaratar tota la collita.

 

imagen 08-ok

 

2. Plantació: la millor manera de plantar una pomera no és a partir de llavors o d’esqueixos (encara que també es poden planten així), sinó amb l’arrel nua mitjançant la plantació d’algun patró empeltat. Els patrons es controlen prèviament en el viver per a aconseguir, principalment, millors fruits i major resistència a malalties. La millor època per a plantar-los en el camp és durant el període de repòs de la saba, és a dir, des de la caiguda de les fulles a la tardor fins que comencen a eixir els nous brots a la primavera. Si ho vas a plantar en un contenidor es pot fer en qualsevol època de l’any, açò sí, evita que siga quan faça molta calor o si el sòl aquesta gelat.

 

3. Pol·linització: Per a aconseguir una pol·linització adequada, aquelles pomeres amb capacitat de pol·linització (espècie diploide) necessiten d’una altra pomera amb la mateixa capacitat per a aconseguir bons fruits (pol·linització creuada). Les pomeres que no tenen eixa capacitat (espècies triploides) necessitaran tenir a prop dues espècies diploides per a poder aconseguir fruits. Hi ha espècies que entre si són compatibles i unes altres que no ho són. Consulta abans al viverista per a assegurar-te tenir fruits. Per als quals no estan interessats en una producció òptima, sinó més aviat per a ús propi i cultiu en jardí, existeixen varietats que es s’autopol·linitzen i així no seria necessari plantar dos arbres, com a mínim.

 

imagen 09-ok

4. Reg: a causa del seu abundant i prim fullatge en la època de més calor transpira i evapora més que uns altres. Així que des que comença a brollar fins a la tardor necessita regs freqüents i abundants. Generalment, una pomera adult requereix entre 200-300 litres d’aigua per any i quilo de fruita produïda.

 

5. Poda: cal fer dos podes a l’any. A l’hivern es fa una poda on es tallen les branques laterals per a incrementar la producció de les branques principals, les que porten més quantitat de fruits. A l’estiu es realitza una poda per a determinar la forma que vulguem, sempre cercant l’equilibri entre robustesa i suport de l’arbre. Per a tenir una bona producció cal airejar i il·luminar el centre de l’arbre. De la mateixa forma no cal oblidar eliminar la fusta seca, malalta i no productiva, com en totes les plantes.

 

imagen 10-ok

 

6. Escaldat i aclarida: les principals tasques acaben amb el birbat i l’aclarida. El birbat consisteix en netejar les herbes de la superfície de les branques de l’arbre. Així s’evita que les males herbes facen la competència a l’arbre i gasten nutrients innecessaris. En l’aclarida s’elimina l’excés de fruits perquè els restants siguen de major grandària i qualitat. Açò es realitza a principis d’estiu, quan l’arbre deixa caure el fruit xicotet o malament format.

 

Temps de recol·lecció i varietats més conegudes

Després de totes les cures i tota la temporada arriba el moment més desitjat, el moment de la recol·lecció, quan l’arbre dóna els seus fruits. Així doncs, les pomes es recol·lecten entre setembre i octubre, exceptuant aquelles varietats més precoces que s’arrepleguen al juliol i agost.

imagen 11-ok

  

La recollida del fruit depèn de la destinació final de la fruita:
– Per al mercat en fresc, el fruit ha d’arreplegar-se en ple dia, exempt de tota humitat i amb la màxima cura perquè no reba cap colp.
– En la recol·lecció mecanitzada s’empren màquines automàtiques que passen entre les línies de plantació, aquestes provoquen vibracions intenses que fan desprendre’s els fruits, els quals cauen en unes plataformes o safates situades en la part inferior i lateral de les màquines.
– Un altre sistema més econòmic consisteix en un bastidor de lona proveït de rodes, el qual s’espenta a mà i per mitjà de l’aparell elèctric provoquen les sacsejades als arbres.

 

imagen 12-ok 

 

En l’emmagatzematge i maduració de les pomes (i en moltes altres fruites) s’usen molt sovint, l’etilè i/o una atmosfera controlada. L’etilè estimula la maduració. Hi ha un benefici obtingut amb la remoció de l’etilè de llocs d’emmagatzematge, tot depenent de la maduresa en la collita, la durada i el tipus d’emmagatzematge ja siga emmagatzematge en aire o en atmosfera controlada. Els fruits que van a ser emmagatzemats més d’un mes es beneficien en l’atmosfera controlada de la fermesa de la polpa, l’acidesa i el color de la pell. Poden arribar a estar emmagatzemats en atmosfera controlada fins a 10 mesos de durada. Ací està el motiu pel qual tenim pomes al llarg de tot l’any en els mercats.

imagen 15-ok

Quant a les varietats que podem trobar en el mercat, a continuació vaig a descriure algunes de les varietats que veiem en el mercat, però com ja he esmentat el nombre de varietats existents és summament alt, superant el miler. Si estigueren totes a la venda caldria crear fruiteries especialitzades única i especialment en pomes… Les varietats que si existeixen als mercats són aquestes i, per a fer-ho més senzill, les anem a classificar per colors: roges, grogues, verdes i les bicolor.

 

El grup de les roges està constituït per la família de les “Delicious Rojas”. La seua varietat original, la Red Delicious ha donat lloc a multitud de varietats:

– Red Delicious (Deliciosa roja): varietat nord-americana. Fruit gran i allargat, de color roig més o menys intens, amb un puntejat groc. Polpa sucosa, blana, ensucrada, lleugerament acidulada i molt aromàtica. Varietat de creixement vertical i amb tendència a donar angles aguts en la inserció de les branques. És auto-estèril i de floració semi-tardana. És un arbre molt exigent des de tots els punts de vista, particularment en terreny. És sensible al clapejat, aranya roja i pugó laníger. Fruit d’excel·lent conservació. Recol·lecció al setembre-octubre.

 

imagen 16-ok

 

– Starking: també procedeix d’Estats Units, és una mutació de Red Delicious. Epidermis roig vinós brillant amb estries roges i verdoses. Fruit gran i cònic. Carn blanca groguenca i cruixent, de sabor dolç. Agradable. Arbre de bon vigor i fertilitat. Bona conservació en frigorífic. Recol·lecció a l’octubre. Es pot trobar en el mercat de setembre a juny.

– Richared: és una mutació de Red Delicious. Fruit gran i més acolorit que els anteriors. Polpa crocant, fondent, sucosa i perfumada. És una varietat productiva. Resistent a manipulacions i transport. Excel·lent conservació. Recol·lecció al setembre-octubre.

– Starkrimson: és una mutació de la Starking. De color roig brillant. Fruit gran, amb forma tronc-cònica i les cinc protuberàncies característiques molt pronunciades. Carn crocant, semi-ensucrada i perfumada. Bona conservació en frigorífic. Varietat de floració ràpida i abundant sobre òrgans curts. Recol·lecció al setembre-octubre.

– Early Red One: de color roig intens i molt bon aspecte. Polpa sucosa, poc aromàtica però molt dolça. La veiem en el mercat des de setembre fins a juny.
– Top Red: de color roig amb estries i pell brillant. Polpa consistent, de sabor dolç que es torna farinosa amb el temps. Disponible en el mercat des de setembre fins a juny.

 

Dins de les varietats grogues, la reina de totes les varietats és la Golden Delicious, la poma groga més coneguda:

 

amarilla-golden

– Golden Delicious (Deliciosa Dorada): varietat d’origen americà i una de les més conreades a tot el món. Pell de color groga orada amb petits punts foscos anomenats lenticel·les (òrgans respiratoris de la fruita). De forma redona i regular, gran però més llarg que ample, amb la carn blanca groguenca, fixa, sucosa, aromàtica i molt saborosa. És una excel·lent pol·linitzadora per a la majoria de les varietats comercials. És sensible al mal blanc, clapejat i pugó laníger. Resistent a xancre. Es tracta d’una varietat molt productiva. Fruit de bona conservació natural i en fred. Recol·lecció al setembre-octubre. La podem trobar en les fruiteries durant tot l’any.

 

En el grup de les pomes verdes la varietat més representativa és la Granny Smith, amb el seu color verd intens i uniforme no podia pertànyer a un altre grup:

 

Ardbeg-3

 

– Granny Smith: és una varietat d’origen australià introduïda a Espanya i molt fàcil de reconèixer perquè té la pell d’un color verd intens amb algunes taquetes blanques. És molt redona i la seua polpa és de color blanca, molt cruixent i sucosa amb sabor lleugerament àcid. A Europa gaudeix d’un excel·lent mercat competint amb Golden Delicious. Els arbres són vigorosos, precoços en la fructificació i molt productius; tenen tendència a donar fruits en l’extremitat de les branques, per tant és important saber podar-les; prefereix la formació en palmeta; són alguna cosa sensibles al clapejat i al oïdio. Es pol·linitza amb Golden i solen fer-se plantacions amb aquestes dues varietats exclusivament.
– Golden Supreme: de color verd amb tonalitats rosada i de forma globosa. La seua carn cruixent i sucosa alguna cosa àcida i poc aromàtica. Es recol·lecta primer i es troba en el mercat des d’agost fins a novembre.
– Reineta blanca: de color groc llimó o verdós mat, amb xapa roig rogenc per la insolació. De grandària gran, troncocónic, globós ventrut i aixafat en la base, de contorn irregular amb tendència a la forma pentagonal. Carn blanc-groguenca, sucosa, dolça i al mateix temps acidulada. Arbre gran i vigorós. Varietat triploide, dolenta pol·linitzadora; no obstant açò, no semblen presentar-se casos de marcada esterilitat. Maduració a la tardor-hivern.
– Reineta gris: varietat francesa de color oxidat o grisenc. De gran grandària, forma aplatada, la seua pell és gruixuda i rugosa. Polpa sucosa, de sabor ensucrat, i amb un agradable punt àcid.

 

manzana reineta 2

– Reineta del Bierzo: a Espanya, la poma reineta del Bierzo gaudeix des de fa anys de Denominació d’Origen. El color de l’epidermis és verda. De gran grandària amb forma plana i aplatada. Polpa de color crema, de forta cruixit, farinositat baixa, bastant ensucrada i amb acidesa intensa. Té 5 vegades més Vitamina C que qualsevol altra poma. La recol·lecció d’aquesta varietat es fa de forma manual sense maltractar el fruit, a continuació es realitzen diversos controls de qualitat i es conserva en càmeres condicionades. Durant l’envasament se selecciona el fruit i finalment s’identifica amb el segell D.O.P Poma Reineta del Bierzo per a la seua comercialització.
– Verda donzella: té la pell verda acharolada amb xapa rosada més o menys vida a causa de la insolació. És un fruit de grandària mitjana, més ample que llarg, de contorn irregular, el·líptic i quasi sempre rebaixat d’un costat. Carn blanc-verdosa, sucosa, dolça i perfumada. Té bona conservació. Arbre de vigor més o menys escàs, molt productiu i considerat auto-fèrtil. Maduració a l’hivern.

 

Finalment, dins del grup de les bicolors s’inclouen totes les varietats de més d’un color i que no són reinetes. En general, són de color roig més o menys intens en una part del fruit i groc/verd en l’altra.

– Royal Gala: és una varietat d’origen neozelandés resultant de l’encreuament de Kidd ‘s Orange amb Golden Delicious, sent el seu cultiu recomanable en zones de regadiu espanyoles. Té la pell amb estries roges i taronges sobre un fons groc verdós. La seua forma és molt arredonida i la seua carn és blanca, sucosa, aromàtica, cruixent i consintent. Els arbres són de producció notable i regular, precisant aclarida química. Es recol·lecta des de finals d’agost fins a desembre.

 

 apples-379870-ok

– Belleza de Roma (Roma Beauty): fruit gran, estriat, color roig i groc, qualitat bona, molt atractiva. Recol·lecció de novembre a gener.
– Esperiega de Ademúz:
Ací a l’interior de València, més concretament en la comarca del Racó d’Ademús, es conrea aquesta varietat autòctona de la zona. Fruit gran, color groc i roig en la part que li toca el sol. De polpa ferma, sucosa, lleugerament acidulada i de molt bona qualitat. No necessita càmera per a mantenir-se. Més tardana en floració que la resta de varietats. Per açò la seua recol·lecció també és més tard, comença a mitjan octubre i es pot mantenir per si mateixa fins a abril o maig. Després de la recol·lecció la poma roman uns 20-30 dies guardada per a transformar-se. D’aquesta manera el seu color roig es fa més viu i el verd canvia a groc. En altres parts es diu “poma gelada”, doncs el sucre que conté es cristal·litza i dóna una sensació de ser gel.
– Macintosh Roja o Mac:
el color de la seua pell està format per la combinació de dos tons de roig, o un de roig i un verd. És una poma de grandària mitjana i forma redona. Posseeix una polpa cruixent i sucosa, lleugerament àcida. Es recol·lecta a la fi de setembre.

 

Als països productors sol haver-hi un grup de varietats d’interès local. Així doncs, les varietats produïdes a Espanya de major interès comercial són Royal Gala, Granny Smith, Golden Smoothee, Early Red One, Topred Delicious, Golden Delicious, Red Chief i Reineta Gris (R. del Canadà). Les de major importància en el comerç internacional són les varietats del grup Delicious (Red, Golden), Starking, Granny Smith i, més recentment, s’han incorporat altres noves com a Gala, Fuji, o la Pink Lady, una obtenció australiana en què també està registrada la marca, no solament el material genètic.

 

Rica per fora i per dins, els grans beneficis de la poma!
Valor nutricional i propietats nutritives: reconeguda per les seues qualitats des del punt de vista nutricional, la poma destaca pel seu elevat contingut en potassi i baix en sodi. Posseeix més o menys vitamina C segons la varietat i les condicions d’emmagatzematge. La poma es compon d’un 85% d’aigua, per açò és tan fresca, refrescant i hidratant. Després de l’aigua abunden els sucres que conté, majoritàriament fructosa i en menor proporció, glucosa i sacarosa. Tots ells de ràpida assimilació en l’organisme.

 ISS 8946 03356

 

Conté vitamina I o tocoferol i aporta una escassa quantitat de vitamina C. És rica en fibra, que ajuda a millora el trànsit intestinal i entre el seu contingut mineral sobreix el potassi. Com ja sabem d’altres fruites, la vitamina I posseeix acció antioxidant, intervé en l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies com els glòbuls rojos i en la fertilitat. El potassi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. Les millors propietats dietètiques atribuïdes a la poma es deuen en gran part als elements fitoquímics que conté, entre ells, flavonoides i quercitina, amb propietats antioxidants.

 

Valor nutricional de la poma: en 100 g de substància comestible
Aigua (g) 84 Àcid cítric (mg) 0-30
Proteïnes (g) 0.3 Àcid oxàlic (mg) 1.5
Lípids (g) 0.6 Sodi (mg) 1
Carbohidrats (g) 15 Potassi (mg) 116
Calories (kcal) 58 Calci (mg) 7
Vitamina A (O.I.) 90 Magnesi (mg) 5
Vitamina B1 (mg) 0.04 Manganés (mg) 0.07
Vitamina B2 (mg) 0.02 Ferro (mg) 0.3
Vitamina B6 (mg) 0.03 Coure (mg) 0.08
Àcid nicotínic (mg) 0.1 Fòsfor (mg) 10
Àcid pantotènic (mg) 0.1 Sofre (mg) 5
Vitamina C (mg) 5 Clor (mg) 4
Àcid màlic (mg) 270-1020

 

Beneficis per a la salut

La majoria de les persones toleren bé la ingesta de la poma. Combina sense problemes amb qualsevol altre aliment. En la seua composició nutritiva no hi ha nutrients que destaquen especialment. No obstant açò es coneix de l’existència i la funció d’alguns dels components d’aquesta fruita que li confereixen el seu caràcter antioxidant i la doble particularitat d’actuar com a aliment *astringente o laxant segons com siga consumida.

 

la-manzana-es-buena-para-el-corazon

 

Els elements fitoquímics que conté sobretot en la pell són els que li confereixen a la poma les propietats antioxidants. Aquests elements fitoquímics són els polifenols, més concretament la quercitina i els flavonoides. La funció principal dels antioxidants és neutralitzar els radicals lliures, reduint o fins i tot evitant part dels danys que aquests provoquen en l’organisme. Els radicals lliures augmenten les perilloses accions del colesterol LDL, que pot donar lloc a la formació de arterosclerosis, en acumular-se en els gots sanguinis; poden produir una alteració genètica i danyar proteïnes i greixos corporals, reduint la funcionalitat de les cèl·lules i contribuint a augmentar el risc de càncer. Com és d’imaginar i per la seua composició en aquestes substàncies antioxidants, les pomes són genials i estan incloses en les dietes per a prevenir riscos cardiovasculars, malalties degeneratives i càncer.

 

A més, el contingut en potassi de les pomes les converteix en una excel·lent fruita diurética, ideal en el tractament dietètic de diverses malalties cardiovasculars, com la hipertensió arterial o altres malalties associades a retenció de líquids. S’ha d’evitar o restringir en cas d’insuficiència renal. L’àcid oxàlic que conté la poma pot formar sals amb certs minerals com el calci i formar oxalat càlcic, si es pateixen càlculs renals el seu consum s’ha de tenir en compte. Si es cuina la poma gran part de dita àcida es perd.

ING 19088 12037

Una altra de les propietats conegudes de la poma és la seua acció reguladora intestinal segons com es consuma. Si es pren crua i amb pell és laxant perquè s’aprofita la fibra insoluble present en la pell, que estimula l’activitat intestinal. Per contra, si es consumeix pelada, ratllada i enfosquida té l’efecte contrari, és astringent, a causa de la pectina i els tanins presents, en gran part, en la polpa. La pectina té la particularitat de retenir aigua, i se li atribueixen efectes beneficiosos en cas de diarrea ja que fa més lent el trànsit intestinal. Els tanins actuen assecant i desinflamant la mucosa intestinal, la qual cosa és adequat en cas de diarrea. És veritat que presa com a postres ajuda a reduir la placa i evitar les càries, però no cal oblidar que tenen sucres i àcids que afecten a l’esmalt. Així que una poma no substitueix el raspall de dents.

 

D’on va eixir la tradició de regalar-li una poma al professor? Assabenta’t!

L’arbre del coneixement d’Adán i Eva era una pomera. Així doncs, la poma és una fruita que simbolitza la fortalesa durant l’aprenentatge i ha sigut, des de llavors, associada amb l’educació. En els anys 1700, les pobres famílies d’agricultors de Dinamarca i Suècia no tenien diners per a solucionar l’educació dels seus fills i, per açò, lliuraven cistelles plenes de pomes als mestres com a forma de pagament.

 

apple-256261-ok

La pràctica es va estendre als Estats Units i es va afermar en la dècada de 1920 amb la crisi econòmica, doncs per a ajudar als mestres se’ls lliurava pomes. Davant tal, es va fer conegut una frase: “Lliurar una poma al professor sempre serà un bon truc quan no se sap la lliçó”. Amb el temps va haver-hi un descens de la tradició però, de totes maneres, la poma segueix sent emblemàtica per als mestres i és una tradició reconeguda a tot el món.

 

La meua recepta especial per a fer un bon bescuit de poma. Apunta-la!
Els ingredients que es necessiten són els següents i com a mesura usarem l’equivalent a 1 got de iogurt:

 

apple-791589-ok

 

– 3 pomes (jo utilitze les de la varietat Golden)
– 3 ous
– 3 mesures de farina
– 2 mesures de sucre
– 1 mesura d’oli
– 1 iogurt natural
– 1 sobre de llevat
– ratlladura de mig llimó

 

A continuació segueix els passos:
1. Pre-calentar el forn a 180ºC
2. Batre les pomes, afegir els ous i el sucre
3. Barrejar la farina i el llevat en un bol
4. Ajuntar ambdues mescles i sense deixar de batre afegir la resta d’ingredients, l’oli i el iogurt
5. Abocar en un motle folrat amb paper vegetal en el fons i pintat amb una mica de mantega o oli per a evitar que es pegue. Introduir la mescla en el forn.
6. Esperar uns 30 minuts o fins que punxant amb una broqueta aquesta isca neta.

És un bescuit molt fàcil de realitzar que queda molt ric i sucós!

 

Ja tens el bescuit… ara et convide a fer una “Beautiful cake”. Segueix els passos i practica el handmade!
El problema és el següent… Has seguit la recepta anterior, has fet el bescuit per a berenar i t’ha eixit amb una pinta deliciosa. Bé!! Ara et pregunte… com vas a presentar-ho? Ja saps que mi lema són les coses boniques per al dia a dia, perquè no fer una mica més i aconseguir, amb molt poc esforç, un Beautiful cake? I fer que el teu berenar siga… de foto!. Una bona idea és fer una mini-garlanda. I els elements que es necessiten, normalment, els tenim a casa.

 

 manzana bizcocho ok

Vas a necessitar:
– Fulles de diferents colors o dissenys
– 2 pals de broquetes
– File de cosir (Intenta que combine amb el color del paper)
– Cola de barra

 

Passos a seguir:
1. Talla quatre o cinc trossos de paper en forma de rombe i mesura el fil que necessites (jo ho faig doble).
2. Veu pegant els rombes amb cura i doblegant-los per la meitat, perquè es quede la forma triangular que cal aconseguir.
3. Finalment es lliguen als pals de les broquetes, i es claven en el bescuit… Llest!
Fàcil, veritat? No desesperes si no t’ix al principi, ja veuràs que la segona vegada t’eixirà millor i li donaràs un toc diferent al teu bescuit.

 

No és necessari comprar paper per a realitzar aquest DIY, pots aconseguir-ho si tens guardat per casa paper de regal, per exemple. O, com en el meu cas, desmuntant una borsa molt xula que em van donar en una tenda de roba. Com veus, sempre cal cercar un segon ús a les coses i aprofitar-les al màxim. Abans de tirar.. reutilitzar! Espere que hages après un munt o, almenys, alguna cosa nou. Aprofita el mes, planifica’t i agafa forces per a afrontar els nous reptes, para açò menja variat i moltes pomes! Fins al mes que ve!

Bloc a càrrec de Silvia Pérez, biòloga i amant de la fotografia i les manualitats.
extern Signatura Espores
Send this to a friend