11 ag. 2015

La fruita del mes és… la figa!

És temporada de figues, ho sabies? Dolces i fresquetes són la fruita per excel·lència del mes d’agost. La nostra bloguera BALADRE ens ho explica des de la seua secció habitual on ens parlarà de la diferència entre bacores i figues, de la biologia de la figuera, de les varietats que existeixen i d’alguna que altra recepta d’allò més saborosa.

Les figues em recorden tant a l’estiu, i més concretament, al mes d’agost. De xicoteta, a casa dels meus avis, sempre hi havia i, la veritat és que, no duraven molts dies. Tota una delícia! En aquella època era normal que si algun veí tenia alguna figuera en el camp repartira als altres. De fet, has passejat alguna vegada prop d’una figuera? Desprèn una olor especial que és genial! A molta gent li agrada eixa olor, si no t’has adonat mai en el pròxim passeig fixa’t bé, t’ho recomane. Aquest mes t’explique més d’aquesta fruita tan delicada i exquisida, anem allà!

Un poc de B, de biologia!
En la figuera trobem les delicioses bacores i les figues. Aquest arbre pertany a la família de les Moràcies, aquesta família consta de més d’1.500 espècies d’arbres i arbustos que produeixen làtex. Però, quina diferència hi ha entra bacora i figa? Bé, doncs la bacora és el primer fruit que anualment dóna la figuera, s’arreplega entre juny i juliol i és més gran però de sabor menys intens. La figa, en canvi, és el fruit de la segona collita del mateix arbre i, encara que és més xicotet, és molt més saborós i més dolç. A mi m’agraden tots dos!

El nom científic de la figuera és Ficus carica. Així doncs, és fàcil reconèixer una figuera, són arbres robusts que arriben a aconseguir els 10 metres d’altura. Tenen arrels molt potents i unes flors molt xicotetes que en desenvolupar-se donen les anomenades figues. Les fulles són de color verd clar, amb forts pèls rígids en el revés, i són les que desprenen aqueixa olor tan agradable del que parlava en la introducció. El tronc sol ser gruixut i retorçat.

Les branques de l’arbre no posseeixen flors, ja que aquestes es desenvolupen a l’interior del fruit i són xicotetíssimes. El receptacle sencer de la flor es torna carnós amb la maduresa, és per açò que, la figa entra dins de la categoria de fals fruit. En realitat els fruits són les nombroses llavors que es troben dins de la figa. Ho sabies?

HIGOS-2

T’ho explique millor… La figa, contràriament al que es pensa, no és un fruit. És un receptacle carnós denominat sicono, en forma de pera, que serveix de suport a les flors masculines i femenines que originaran xicotets fruits denominats aquenis, que vulgarment cridem llavors. És per tant una infructescència. La part carnosa i dolça de la figa o sicono correspon a les flors que després de la fecundació s’unflen i es tornen carnoses.

La figuera té un sistema radicular potent. Suporta grans períodes de sequera, perquè s’adapta a gran varietat de sòls, encara que és més productiva en aquells que són profunds i fèrtils. Però no és d’estranyar veure créixer figueres en qualsevol costat. Jo he vist un creixent en el tronc d’una palmera!

Consum i conservació
Majoritàriament la figa s’utilitza com a fruita per a consum en fresc. També està disponible al mercat dessecada, en puré, en conserva, confitats i per a fer una espècie de vi.

És ben sabut que les figues són fruites molt fràgils, així que conservar-les en bones condicions és una mica difícil. Les figues més madures no aguanten més de tres dies en la nevera. És per açò que la importància comercial de les figues seques i en conserva haja augmentat.

En les figues dessecades la humitat del fruit es redueix del 80% al 15%. De manera que els components nutritius de la figa es concentren. Adopten una forma aixafada, flexible, de color gris violeta o marró groguenca i una mica viscosa. Dessecades es conserven molt més temps.

Per a la conserva s’utilitzen figues tardorenques de grandària reduïda i molt dolces. Se’ls afegeix sucre i algun licor (rom, conyac o xerès). Un altre ús és com a substitut del cafè, açò es fa torrant les figues i molent-les.

I d’on procedeix la figa?
La seua història és molt àmplia i variada. Ja a Egipte, concretament en la piràmide de Gizeh (any 4.000- 5.000 a.C.) s’han trobat dibuixos representatius de la seua recol·lecció. Al llibre de l’Èxode formen part dels fruits que els exploradors de Canaán van presentar a Moisés. A més, sempre van ser un aliment essencial per als grecs: les figueres es consagraven a Dionisios, el déu de la renovació. Com a dada curiosa, quan es fundava una ciutat, es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per a assenyalar el lloc on es reunirien els ancians. De fet, va ser el menjar predilecte de Plató i per això se li coneix com la “fruita dels filòsofs”. També Galeno recomanava el seu consum als atletes que participaven en els Jocs olímpics.

Sembla ser que l’origen de la figuera és el Mediterrani i els seus fruits han estat molt estimats per les diferents cultures que s’han assentat en les ribes d’aquest mar al llarg dels anys. Però altres fonts indiquen que la figa procedeix dels països de l’Orient Pròxim, abastant des de la zona mediterrània fins a l’oest d’Àsia. No obstant açò antigues civilitzacions del Mediterrani oriental van usar la figa molt abans que arribara a Europa.

Probablement el seu cultiu es va iniciar a Aràbia meridional des d’on es va estendre a la resta de països. També s’han trobat figues fòssils en dipòsits terciaris i quaternaris a França i Itàlia. Possiblement els fenicis van ser els qui van difondre el cultiu de la figuera a Xipre, Sicília, Malta, Còrsega, illes Balears, península Ibèrica, França. Els grecs van portar el fruit a Palestina i Àsia Menor.

Hui en dia, els principals països productors són: Espanya, Itàlia, Grècia, Turquia, Israel, França, Estats Units (California) i Brasil. Dins del territori espanyol destaca el seu cultiu a Osca (Fraga), Lleida, Àvila i Càceres (Serra de Gredos), Murcia i Alacant.

La producció mundial de figues està pròxima a 1 milió de tones i és en els països de la conca Mediterrània i Orient Mitjà, on s’obté aproximadament el 90% de la producció de figues. Quant a les importacions de figues seques, els principals importadors es troben a Europa. Dels països europeus Espanya és el principal productor i exportador, amb al voltant de 60.000 tones de figues produïdes. Les principals regions productores són Balears, Extremadura i Andalusia.

Varietats més conegudes
Primer comentar-vos que les figueres conreades es poden classificar en dos tipus en funció del tipus de producció: bíferes o figueres breveres, si és que produeixen bacores i figues, i uníferes o figueres comunes, quan només figues. A Espanya destaquem les varietats Colar, Goiña i Ñora, d’entre les breveres, i Blanca primerenca, Melares, Blanca de Maella, Napolitana, Verdal, Burjassot, Coll de Dama i Pell de Bou, d’entre les figueres comunes. A partir d’aquesta primera classificació podem trobar centenars de varietats en el mercat depenent de si necessiten o no ser polinitzades, de la diversitat de formes dels seus fruits o també de la seua gamma de colors, entre altres característiques.

Si ens centrem en el tema del color, que és més fàcil de visualitzar, podem classificar a les figues en tres grups segons el color de la seua pell en estat de maduració: les varietats blanques, de color blanquinós, groguenc o verd; les colorides, inclouen els fruits de color blauenc més o menys clar; i les negres, de color roig fosc o negre.

Les varietats blanques presenten en la seua maduresa un color blanquinós, groguenc i fins i tot verd. Els més saborosos són els de color groc daurat o verdós. Dins d’aquest grup està la varietat ‘Kadota’, que és la més important procedent d’Itàlia. També coneguda amb el nom de ‘Dotato’, és una varietat de pell groc-verdosa i polpa porpra. Poden contenir o no llavors en funció del tipus de pol·linització usada. Les varietats sense llavors mesuren de 3 a 5 centímetres i la longitud dels fruits amb llavors és de 5 a 8 centímetres.

Les varietats colorides es diferencien per les seues figues de color marró blauenc més o menys clar mentre que les varietats negres inclouen figues amb un color que va des del roig fosc fins al negre, destacant les negre porpra per la seua qualitat. A aquest últim grup pertanyerien les varietats ‘Brown Turkey’, ‘Celestial’ i ‘Sari Lob’. La primera creix principalment a Israel, Itàlia i Califòrnia i està disponible d’abril a gener. Els fruits tenen forma de pera, mesuren de 4 a 6 centímetres i té la pell de color roig fosc. És una varietat dolça i amb suc i normalment s’enllaunen.

D’altra banda tenim la ‘Celestial’ o ‘Celeste’ que procedeix de Mèxic i Califòrnia i està disponible de novembre a gener. Quan el fruit madura la pell es torna porpra i la carn manté un color rosat. Finalment està la varietat ‘Sari Lob’, la principal conreada a França i Israel, encara que també és important en el Mediterrani. El fruit és de color porpra-groguenc i tendeix a obrir-se quan madura. El sabor és dolç i amb aroma.

Quant a les figueres breveres, les espècies més conreades en el sud-est d’Espanya són la Colar i la Goina. La Colar, també denominada pels agricultors Negra i Florancha, és la més estimada per la seua qualitat. Les bacores colessis són de major grandària que les altres, de color més negre, de forma més redona i amb facilitat de ratllat o esquerdament dels fruits, característica comercial apreciada pel consumidor donada la vistositat de la fruita.

Les Goina són de sabor semblant però de menor grandària i pes. A més, cauen en madurar pel que el seu cultiu actualment està en declivi. Les bacores comercialitzades en el mercat espanyol procedeixen de les collites del propi país, concretament d’Elx (Alacant), Castelló i Extremadura.

Nutrició i beneficis
Diuen que…La figa engreixa! I sí, així és. Les figues tenen un alt valor calòric a causa de la seua riquesa en hidrats de carboni (sacarosa, glucosa, fructosa) però ho compensen amb el seu contingut en nutrients, fibra dietètica, potassi, proteïnes, minerals (ferro, fòsfor, magnesi, coure i zinc) i vitamines (riboflavina i vitamina B6), que no és poc. I una cosa et dic, cent grams de figues fresques proporcionen unes 65 calories, encara que el mateix pes en fruita seca proporciona 280 calories. Ací ho deixe!

Propietats nutritives:
– Molta fibra; que millora el trànsit intestinal. Un parell de figues diàries fan més per mantenir la flora intestinal sana que qualsevol altre aliment o producte farmacèutic.
– Àcids orgànics i minerals com el potassi, el magnesi i el calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels làctics o altres aliments que són bona font de dita mineral. El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós, per a l’activitat muscular normal i intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.
– Provitamina A, d’acció antioxidant. Aquest nutrient es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants.

mcg = micrograms

Propietats per a la salut
Com són tan riques en hidrats de carboni, que l’organisme transforma en glucosa, van genial per a els qui necessiten una aportació extra d’energia; embarassades, lactants, xiquets en època de creixement, adolescents i per a persones amb un desgast físic o intel·lectual important.

HIGOS-3

La fibra que conté és beneficiosa per al correcte funcionament de l’aparat gastrointestinal, mentre que els minerals i vitamines són essencials per al creixement, desenvolupament i manteniment d’una bona salut durant tota la vida. En general, des de fa molts segles es coneixen per les seues propietats medicinals, així que si t’agraden les figues aprofita’t, ja que:

– regula la digestió
– ajuda a disminuir la sensació d’esgotament
– estimula la capacitat de concentració
– millora l’estat d’ànim
– elimina el nerviosisme

El seu ús extern està recomanat per a les inflamacions de la boca, nafres i cremades. Un truc! La llet de les figues verdes elimina les berrugues, i el dolor dental desapareix si s’aplica la carn premsada de la figa sobre la geniva.

Ara ve la pràctica… Recepta amb figues!

Xips de figues. M’ha encantat aquesta recepta tan original, es tracta de fer creïlles fregides usant figues en lloc de creïlles. Més fàcil no pot ser!

CHIPS

Solament necessites de 4 a 6 figues mitjanes i un ganivet per a llescar adequadament les figues. Encara que si els congeles una miqueta abans de tallar-los et va a ser molt més fàcil fer rodanxes fines.

Passos a seguir:

1. Pre-calenta el forn a 180ºC
2. Amb un ganivet talla el més fi que pugues les figues fent petites rodanxes.
3. Col·loca les figues en una safata per a forn.
4. Forneja durant 5-10 minuts o fins que les figues estiguen seques.
5. Deixa que es refreden en la safata i… a gaudir!

Inspira’t! Il·lustracions botàniques reboniques…

Alguns artistes exposen les seues creacions en internet, així nosaltres les mirem i admirem. Espere que us agraden!