L’almanac de setembre
Torna Altocumulo, la tenda de meteorologia patrocinadora del nostre almanac i ho fa carregada d’incertesa, com el mes de setembre, farcit de canvis, de pluges i potser de gota freda. En patirem una aquest any? Veiem que diuen les prediccions!
Alguna cosa ha canviat, no? Ha passat aquest ardent estiu i de sobte notem que les temperatures han baixat, que els vents no bufen des d’on ho han fet tot l’estiu… Estem al setembre, mes d’incertesa meteorològica, de vesprades més curtes i, de vegades… de gotes fredes. Parlarem sobre elles.
El Sol i la Lluna
Abans, repassem les efemèrides astronòmiques del mes: el nostre llum blau, la lluna, recorrerà el cel seguint aquestes fases lunars:
– Quart minvant el 5 de setembre a les 9.55 hores
– Lluna nova el 13 de setembre a les 06:42 hores
– Quart creixent serà el 21 de setembre a les 9:00 hores
– Lluna plena el 28 de setembre a les 02:52 hores
En setembre el dia acurta 74 minuts
El Sol realitza un trajecte cada vegada més ràpid pel cel. El seu recorregut aparent ens diu que va deixant-se caure cap al sud, motiu pel qual està menys temps amb nosaltres. A València sortirà el dia 1 a les 7 hores i 29 minuts. El dia 30 sortirà a les 7:56 hores. Perdem 27 minuts de llum. El seu ocàs serà, el dia 1, a les 20:33 hores, mentre que el dia 30 serà a les 19:46 hores. En total perdrem 74 minuts de llum en un mes, més que a l’agost, quan vam perdre 66… Bé. Ja queda menys perquè torne a allargar el dia, no?
S’ha acabat l’estiu …
L’arribada de l’1 de setembre marca l’inici de la tardor meteorològic. Acaba l’estiu, doncs. Els grans centres d’acció, anticiclons i borrasques, que han romàs més o menys estables en els seus llocs habituals (l’anticicló de les Açores al centre de l’Atlàntic, i la borrasca de Groenlàndia, no molt forta, en aquesta illa) comencen a moure de nou, degut entre altres factors, a la variació de temperatures que es manifesta en tot el planeta. Aquest període de temps, aquesta transició, que comprèn setembre, octubre i de vegades novembre, comporta, en les nostres terres mediterrànies, un temps de molt difícil definició i predicció.
Grans centres de dinèmica atmosfèrica
Temperatures de l’aigua de la mar per al 5 d’agosto de 2015 (Puertos del Estado)
Si ens centrem en la Península Ibèrica, ens trobem que, el nostre Mediterrani és una gran piscina calenta (entre 26 i 27 graus aquests dies). Aquesta massa d’aigua no és altra cosa que un fenomenal dipòsit d’energia.
La gota freda
Si recordem el que vam dir el mes passat sobre la convecció comprendrem què pot passar quan, en aquest mes de setembre, arriba fins a la nostra vertical -en els famosos 500 hectopascals, o 5500 metres d’altura- una massa d’aire més freda que l’existent. No cal que sigua molt freda, no. Només cal hagi una diferència de temperatures tal que una cèl·lula d’aire calent puga ascendir lliurement…
Amb aquest exemple cassolà vam explicar, en el mes d’agost, el funcionamient de les corrients de convecció
Doncs bé, si posem aquests ingredients al cistell atmosfèric -un mar calent, una massa d’aire freda en altura i, també, uns vents amb recorregut marítim tenim tot preparat perquè l’episodi de pluges, en la nostra Comunitat Valenciana, sigua el conegut col·loquialment com a gota freda.
Però, com arriba fins a nosaltres aquesta massa d’aire fred en altura que és, en definitiva, el detonant? Haurem de parlar sobre el corrent en doll (Jet Stream en anglès). Aquest corrent de forts vents és la responsable de la circulació general de l’Oest, que és la que transporta les masses d’aire d’oest a est al nostre hemisferi. Aquest corrent s’ondula més o menys, formant tàlvegs (en forma d’U) i dorsals (en forma d’A). Quan aquesta ondulació en forma d ‘”U” s’amplifica més del que és habitual, ocorre que una d’aquestes tàlvegs s’estrangula, quedant aïllada de la circulació general, tenint un moviment independent des d’aquest moment.
Ones de Rossby
Dit això, ha de quedar clar que en els últims temps aquest concepte de gota freda és abraçat per uns i criticat per altres. Que si gota freda, que si DANA… No és la nostra intenció confondre al lector, pel que ens cenyirem als resultats, no als orígens. Només recordarem que el concepte de gota freda va ser encunyat per l’escola alemanya en 1886 (No disparéu al meteoróleg, 2015) i, com diem, avui dia té els seus partidaris i els seus detractors.
Mapa isobàric de la P.I. amb una situació de gota freda (meteored.com)
A partir d’ací, podem començar a posar en comú records uns i altres lectors: la riuada del 1957, la “pantanada” de Tous de 1982, el temporal de 1987… Tots ells són episodis en els quals han jugat decisivament els ingredients nomenats més amunt. La combinació de l’aire fred amb el mar calent i la insistència dels vents marítims és capaç de provocar precipitacions intenses i persistents.
Recordant dades increïbles
– En el trist episodi de la riuada de l’any 1957 tenim uns registres, després del reanàlisi efectuat, de 987 l/m2 a Xàbia (A), 664 l/m2 a Dénia (A) i 606 l/m2 al Cap de Sant Antonio (A). Les dades són aportades per Toni Bolufer.
– A la riuada de 1982 tenim registres que es van aproximar als ‘1000 l/m2! en la ja “famosa” Casa del Baró, a Cortes de Pallars (V). És un mesurament estimada, però res allunyada de la realitat, d’acord amb els documents i testimonis.
– En el temporal de 1987, el pluviòmetre del col·legi Roís de Corella, a Gandia (V), va mesurar 883 l/m2 en 24 hores, sent una marca encara imbatuda a Espanya a dia
Abans d’acabar aquest mes volem que el lector recorde dues notes molt importants quan estem parlant del temps en el mes de setembre. Potser, tenint-les en compte estarem més segurs del que parlem. I és que per molt que ho digua la premsa parlada o escrita, recordeu que els ingredients de què parlem més amunt no són condició suficient perquè tinguem un episodi de gota freda. No té per què haver-hi una gran gota freda pel fet que el mar estiga més o menys calent, com aquest mateix any, per exemple. Si tenim clar aquest fet serem més lliures per opinar amb fonament.
La culpa que no ploga com està previst en un d’aquests episodis de gota freda no és l’home del temps; ell no ho fa a posta. La complexitat de definició d’una d’aquestes situacions és molt elevada i, encara que semble un tòpic, difícil de predir fins i tot dotze hores abans. Així que eixim en defensa del treball d’aquests professionals. Tindrem gota freda aquest any? No la tindrem? De moment ja hem estrenat el mes de setembre amb un episodi de pluges torrencials, que va deixar 325 litres per metre quadrat a Tavernes de la Valldigna els dies 3 i 4 de setembre. Déu n’hi do. Fins el proper mes!
