L’almanac de novembre
L’almanac de novembre ja està en Espores i com sempre de la mà d’Altocúmulo, que aquesta vegada ens dóna les ferramentes bàsiques per entendre els mapes de les previsions meteorològiques i distingir-ne els tipus.
Benvinguts al mes de novembre! Si llegiu l’encapçalament del mes d’octubre veuran que ens trobàvem davant la possibilitat d’un bonic temporal de pluges. Però ho deixàvem allí, amb aquesta incertesa i al final, res de res. Els mapes previstos no van ser calcats al que finalment va passar, és complicat…
Per cert, saps com es llegeixen aquests mapes? Saps quants tipus de mapes has de consultar per saber què passarà? Aquest mes t’ho intentem aclarir però per començar, repassem les dates assenyalades del mes.
La lluna i el sol
Quart minvant el 3 de novembre a les 12:25 hores
Lluna nova el 11 de novembre a les 17:48 hores
Quart creixent serà el 19 de novembre a les 06:28 hores
Lluna plena el 25 de novembre a les 22:45 hores
Pel que fa l’orto i ocàs del sol, novembre és considerat com el mes més trist de l’any. Dies curts, amb poc sol, la nit que ens cau sobre quasi en sortir de l’escola… Però, atenció! A l’octubre vam perdre 74 minuts de llum és a dir: el sol a València ix el dia 1 a les 7 hores i 29 minuts. El dia 30 sortirà a les 08:01 hores. Així que el sol segueix retardant la seua aparició, clarejant 32 minuts més tard. I l’ocàs serà, el dia 1, a les 18:01 hores, mentre que el dia 30 serà a les 17:39 hores.
Perdem 22 minuts per la vesprada, així que en resum, obtenim una pèrdua de llum de només 54 minuts, enfront dels 74 d’octubre. El que s’ha dit, no hi ha mal que per bé no vingua. El tobogan pel què llisquem a l’octubre sembla que es va moderant (i és que l’hora de l’ocàs del dia 30 és la més tardana de l’any). El diumenge dia 1 va ser la festivitat de Tots Sants i el dia 9 se celebra nostra Senyora de l’Almudena, patrona de Madrid.
Mapes i més mapes…
Com dèiem al principi, sempre m’ha semblat interessant saber què, on i quan hem de mirar els mapes del temps si volem tenir una lleu idea del temps que farà (per al termini que ens interessa). Aprofitarem que novembre és un mes de cert inpass entre l’explosivitat del final de l’estiu i la major tranquil·litat (amb reserves, és clar), de l’inici de l’hivern.
Mapa de símbols d’AEMET para la Comunitat Valenciana
Els mapes del temps podríem definir-los de diverses maneres. D’una banda, hi ha mapes del temps en què es pronostica el temps que farà mitjançant símbols. Són els anomenats mapes de símbols i estan ideats per al destinatari sàpiga, a cop de vista, què li espera a la seua zona. D’altra banda tenim els anomenats mapes sinòptics, la mera definició ens diuen que són mapes resumits que tracten, en aquest cas, sobre alguna/es variables atmosfèriques. Tenim mapes de pressió, de temperatures, de vapor d’aigua… Poc a poc…
Mapes de superfície: en aquests mapes es representen valors de paràmetres que estan mesurats en les rodalies de la superfície terrestre (en realitat podem considerar com a superfície fins a una altitud de 1500 metres, però no ens emboliquem més, de moment). Aquests valors estan representats mitjançant isolínies, que són línies que uneixen punts d’un mateix nivell. Així, podem veure els següents mapes:
– Isòbara: línia de nivell que representa punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
– Isoterma: línia de nivell de punts amb la mateixa temperatura.
– Isohipsa: línia de nivell dels punts amb la mateixa cota.
– Isoyeta: línia de nivell de punts amb la mateixa precipitació.
Mapa isobàric de KNMI. El Servicio Meteorológico Holandes, el KNMI, té aquest tipus de mapes isobàrics, on les línies fosques són las isòbares
Mapa de temperatures d’AEMET. Llegenda: AEMET genera este tipus de mapes per les temperatures extremes. Las àrees están acolorides, però les isotermes són les línies que divideixen una i altra ària acolorida
Mapa d’àrees de precipitació del Ministerio de Fomento. Las àrees acolorides són zones amb la precipitació compresa entre un i altre valor, però las línies que les separen són les isohietes; és a dir, línies que uneixen punts del mateix valor
Mapes d’altura: engloben els mapes que representen les situacions atmosfèriques a certs nivells d’alçada, nivells interessants per algun motiu. Els mapes més usuals que podem veure en els mitjans són:
– Mapa de situació a 500 hpa: aquesta pressió, 500 hectopascals (o mil·libars) correspon a la meitat del gruix de la troposfera; és a dir, uns 5500 metres d’alçada. En aquest nivell és ideal per poder apreciar el moviment de les masses d’aire fredes i càlides que després solen tenir el seu reflex en la superfície terrestre.
Mapa a 500 hectopascals del model americà GFS. Temperatura
– Mapa de situació a 300 hpa: Situat a uns 9000 metres d’altura, en ells podem observar les característiques del corrent en doll. També tenen utilitat per a l’aeronàutica.
Mapa a 300 hectopascals del model americà GFS. vent
– Mapa de situació a 850 hpa: en aquest tipus de mapes, per a una altura de 1500 metres, podem tenir una idea de la pressió existent a nivell del mar.
– Mapa de situació a 700 hpa: l’alçada aproximada en aquests mapes és de 3000 metres. Útil per saber, per exemple, l’evolució de les tempestes.
Mapa a 850 hectopascals del model americà GFS. Temperatura
Mapa a 700 hectopascals del model americà GFS. Geopotencial i moviment vertical
Com veiem, hi ha molts, moltíssims, quasi infinits productes per analitzar i intentar preveure el temps que farà i això és una xicoteta mostra. Els paràmetres, índexs i factors amb què treballen els meteoròlegs són moltíssims, amb certeses no molt altes en ocasions, pels que mai hem de menysprear la seua feina. Al final, la Natura és la que mana, ara i sempre. I si el que vols és ampliar els teus coneixements, encara pots matricular-te en les últimes places del Taller d’Iniciació a la Meteorologia que impartiré al Jardí Botànic de la Universitat de València. Ens veiem al desembre? Ai, que s’acaba l’any … Fins prompte!
