L’ALMANAC DE JULIOL

És juliol i fa temps d’Altocúmulo, la tenda de meteorologia patrocinadora d’aquest espai mensual dedicat a l’oratge, les llunes, les hores de sol, les brises i les previsions. No deixes de mirar el cel, encara que a juliol, millor des de l’ombra!

Benvinguts al mes de juliol! Juliol a València és una mescla, a parts iguals, de calor, humitat i brises. En el nostre bloc central tornarem sobre aquest tema. Primer recordem les dates assenyalades del mes.

El Sol i la Lluna

La lluna recorrerà el cel seguint aquestes fases:
– És lluna plena el 2 de juliol a les 02:21 hores.
– El quart minvant esdevindrà el 8 de juliol a les 20:25 hores.
– Ens quedarem sense lluna, és a dir, serà lluna nova, el 16 de juliol a les 01:25 hores.
– I ens la trobarem en quart creixent el 24 de juliol a les 4:05 hores.

En juliol perdrem 40 minuts de llum solar

Quant a la nostra gran llum groga; el sol a València, sortirà el dia 1 a les 06:38 hores (quasi com l’1 de juny). El dia 31 eixirà a les 7:00 hores. Perdem 22 minuts de llum. Es posarà el dia 1 a les 21:33 hores, mentre que el dia 31 es posarà a les 21:15 hores. Perdem 18 minuts al vespre. Així doncs, aquest mes el dia s’escurça en 40 minuts. Però estem a l’estiu, i les hores de sol semblen interminables. Aprofitem!

Les festes i els horts

Les dates a tenir en compte són el dia 16, Festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners que serà portada en processó marítima i el dia 25 serà la festa de Santiago Apòstol, patró d’Espanya des de 1630, quan, regnant Felip IV, el papa Urbà VIII així ho va decretar.

Lectura recomanada: Juliol calorer, ompli rebost i graner

Tot i que ja fa calor i no ve de gust fer exercicis cansats a certes hores del dia, matinarem per sembrar creïlla tardana, enciams, cebes, cols de cabdell, maduixa i maduixot, carxofa, coliflor i mongetes verdes o podem deixar reposar la terra tranquil·lament o utilitzar un adob verd per nodrir en profunditat.

Què són les brises?

Doncs bé, com dèiem en la introducció, juliol és el mes de les brises per excel·lència en tot el litoral del Golf de València, des de Dénia (A) fins a Sagunt (V), aproximadament. Si ens fixem en l’orientació de la costa de la Comunitat Valenciana, veurem que només a la zona que comentem la costa corre, aproximadament, de nord-oest a sud-est. I ací és on bufen més les brises.

Les brises pertanyen als anomenats vents tèrmics, que no apareixen com a resultat del moviment d’anticiclons i borrasques (els vents es diuen, en general, vents de gradient), sinó per l’aparició de certes condicions locals. Tenim brises de mar i brises de muntanya, però ens referirem només a les brises de mar, marítimes, litorals, o tèrmics, a seques.

Com es fabriquen les brises? Convé saber que la calor específica del mar és molt més gran que el de la superfície terrestre; és a dir, que cal més energia per pujar la temperatura de la mar 1 grau que per pujar aquest mateix grau la de la terra. Per aquest motiu, en l’època d’estiu la terra s’escalfa ràpidament quan el sol incideix sobre ella, mentre que el mar ho fa més lentament (inèrcia tèrmica). Per aquest motiu, l’aire que es troba per sobre de la terra s’eleva de seguida, en fer-se més lleuger. Es produeix un buit d’aire i qui ocupa aquest lloc? L’aire que està sobre el mar, per això vam començar a notar aquest tipus de vents, generalment, a partir de les dotze del matí.

I aquest aire que s’ha elevat sobre terra ferma, en capes més altes, circula en sentit horari, és a dir, cap al mar. Així es genera una circulació com la que podem veure en el gràfic. Aquesta és la brisa marina o brisa de mar.

I què passa de nit? La terra es refreda més ràpidament que el mar (pel mateix motiu que hem dit més amunt) i com l’aire de la mar s’eleva, en estar encara calent, aquest buit el omple l’aire que ve de l’interior, de manera que el procés és exactament com el diürn, però al revés. Convé dir que aquestes brises, anomenades brises de terra, són menys intenses que les diürnes. I més fresquetes!

Per què apareixen a certa hora? La teoria ens diu que, quan l’escalfament de la terra arriba a cert punt, es genera aquesta circulació però no tenim una taula de valors, malauradament. Però, per descomptat, són molt regulars. Aquest va ser un dels motius pels quals la celebració de la Copa Amèrica de vela a València va ser un èxit: disposar d’un règim de vents més o menys predictibles i regulars va ser una bicoca per als participants.

America’s cup: vaixells aprofitant les brises

Per què uns dies sí i altres dies no? Doncs… no se sap amb certesa. El que sí tenim clar és que s’ha d’haver produït una diferència tèrmica important entre el mar i l’interior. També sembla important que es donen en dies majorment clars i en absència de fluxos notoris de vent (de vents de gradient).

Abans d’acabar amb les brises no puc deixar de nomenar a qui és, al meu entendre, el pintor dels pintors. Joaquim Sorolla ens va deixar una col·lecció d’imatges meteorològiques molt interessants, la temàtica marinera entronca molt bé amb el tema de què parlem.

Dones caminant per la platja, Soroll. Caminen, segons la brisa, cap al sud

Aquesta escena de Dones caminant a la platja, del nostre Sorolla, certifica, al meu entendre, el fet que una imatge val més que mil paraules i és que aquestes dones caminen, en direcció sud, cap al port de València. El tul, el para-sol, el tocat a la mà i els plecs del vestit, esvalotats, ens posen de ple en una típica vesprada de brises a València. El sol, ja un poc ataronjat, ens indica que són… les quatre, les cinc, les sis de la vesprada? Ni la millor càmera del món pot plasmar tot el que evoca aquest llenç.

Meteorologia 2.0

Finalment, per acabar ja i anar-nos-en de vacances, una pregunta: on puc mirar, amb la major fiabilitat, quan, on i com van a bufar les brises? Us deixem una sèrie de pàgines web molt útils. Les de major fiabilitat, des del meu punt de vista.

Model Hirlam: és un model desenvolupat per una sèrie de països del nord d’Europa (Països Baixos, Islàndia, Dinamarca, Suècia …). A Espanya, AEMET el fa servir per efectuar les seues prediccions a partir de models. Considere que la predicció de vents la afina molt bé. Aquí teniu l’enllaç amb la pàgina i una imatge de com es mostra en pantalla. L’altre model amb una resolució acceptable és el WRF, de concepció nord-americana.

La resta de productes que podem trobar per a la nostra previsió de vents té com a desavantatge el fet que no tenen resolució espacial, de manera que, o tenim bona vista, o no trobarem amb detall el que busquem. No obstant això, alguna web, com les conegudes Windguru o Windfinder ens ofereixen prediccions horàries molt detallades, però que no deixen d’estar cuinades amb els ingredients modelísticos del HIRLAM o del GFS (que és un model de predicció americà).

Ací acabem per aquest mes! M’agrada com ha quedat perquè les brises són una cosa molt nostra. Ens veiem a l’agost!