L’almanac de desembre
Tornem com cada entre mapes, núvols i corrents convectius. Altocúmulo ja està en Espores però aquesta vegada té alguna cosa més terrenal per explicar, el Taller d'Iniciació a la Meteorologia que el cap de setmana, l'autor del nostre almanac va impartir a les instal·lacions del Botànic. Donem la benvinguda a l'hivern!
Contents que arribe desembre? Trists? Passat novembre arriba la llum! Benvinguts l’almanac de desembre, mes a què arribem costera avall i comencem a veure la llum al final… de la vesprada. De seguida ho veiem. Primer, fem comptes amb la lluna.
La lluna, el sol i els festius
Aquest mes tenim el quart minvant el dia 3 de desembre a les 7:41h. Serà lluna nova el dia 11 de desembre a les 10:31h. Tindrem quart creixent el 18 de desembre a les 15:15 hores, i lluna plena el dia 25 de desembre, Nadal, a les 11:13 hores.
Aprofitem l’article d’aquest mes per felicitar-vos les festes
El dia 1 de desembre comença l’hivern meteorològic. El dia 6 vam celebrar la festa de la Constitució Espanyola. El 8 és el dia de la Immaculada, patrona d’Espanya. El 25, Nadal, i el 28, el dia dels Innocents. És el mes més festiu, sense dubte. I en el que ens interessa… El dia 1 de desembre el Sol apareixerà a les 8:02h. I el dia 31 a les 8:22, de manera que perdem 20 minuts de llum pel matí.
Posició de la Terra en el solstici d’hivern. Els raigs del Sol incideixen de manera perpendicular sobre el Tròpic de Capricorn
I el nostre llum groc es posarà, el dia 1, a les 17:38 hores. I aquesta serà l’hora més primerenca de l’any, i així romandrà fins al dia 15, quan començarà a posar-se 1 minut més tard! El dia 31, cap d’any, es posarà a les 17:47 hores, de manera que guanyarem 9 minuts de llum, un autèntic èxit! En definitiva, que aquest mes només perdem 11 minuts de dia (quan al setembre i octubre vam perdre més d’una hora). Qui no es consola… A més, el dia 22 de desembre a les 04:48 el Sol passarà per Capricorn. Això vol dir que comença l’hivern astronòmic, perquè el meteorològic comença l’1, com hem dit.
Com a curiositat, hem de dir que en moltes poblacions de Lapònia se celebra la festivitat de Santa Llúcia, el 13 de desembre, com a precursora de l’arribada de la llum. Penseu que que en les latituds altes de l’hemisferi Nord estan ara en la temporada de foscor, més llarga com més cap al Pol Nord. Per aquest motiu, com hem dit abans, es celebra que el Sol roman amb ells una miqueta més, dia a dia, minut a minut, com la promesa de l’estiu que arribarà.
Aspecte de Rovaniemi, ciutat finesa situada pràcticament al Cercle Polar Àrtic, una vesprada qualsevol de desembre
Desembre no és el mes de les gotes fredes. Tampoc és el mes de les grans invasions d’aire fred. És un mes correntment fred, una mica regirat, i que ens fica en la dinàmica hivernal, de fred, boires, neus… Per aquest motiu, el deixarem fer, i el mes que ve comentarem què tal li va anar.
Formant meteoròlegs amateur
Aprofite, doncs, per fer un xicotet resum gràfic del primer Taller d’Iniciació a la Meteorologia que vam impartir el passat dissabte 28 de novembre a les instal·lacions del Botànic. Ens ajudarem de les fotos que van fer els alumnes.
Taller de Iniciaciónn a la Meteorología
Comencem deixant clar què es pot dir i què no, prohibint paraules com meteorologia i deixant clar que no podem dir que l’aeroport està tancat avui a causa del seu clima advers. No! Després vam entrar en matèria parlant del planeta Terra, la seua posició en el Sistema Solar, les estacions de l’any, el balanç energètic, el repartiment de calor d’unes zones a unes altres… fins arribar a l’estudi de l’atmosfera.
Expliquem què són les finestres atmosfèriques, on se situen i quina és la seua utilitat
Esquerra: tipus de núvols segons l’altitud a la que es formen. Imatge: Valentin de Bruyn / Coton. Dreta: mantell de Asperatus en direcció a Cullera (V)
L’estudi dels paràmetres relacionats amb la meteorologia: la temperatura, el vent, la humitat, la pressió, la precipitació… van ser els següents capítols. I, ja de vesprada, vam aprendre a distingir perquè un cirrus no és un cirrocúmulus, i un estratocúmulo no és un cúmul, per exemple. També els anticiclons i les borrasques, com giren, com són, com es mouen, què signifiquen… Els vents locals, representats per les brises diürnes i nocturnes i per entendre millor la pressió atmosfèrica ens ajudem d’aquest gràfic per saber, per exemple, com disminueix la pressió amb l’altura.
Gràfic sobre com disminueix la pressió amb l’altura. Els coneixements de meteorologia ens ajuden a planificar les tasques hortícoles. Fes clic i consulta els nostres consells mensuals sobre manteniment d’un hort
La meua major satisfacció és que els alumnes van quedar contents, tant pel que vam poder desenvolupar com pel que no, que també és important. Espere que siga començament d’un aprenentatge més a llarg termini, i puguem ser viver de bons aficionats a la meteorologia. Ens llegim al gener!
Agraïments:
