Hort de la botja, un pas més per a una València verda

L’hort de la botja i la seua xarxa veïnal

El passat divendres 10 de febrer, el Botànic va acollir la projecció del curt documental De peus a terra, dirigit per  Bebé Pérez i Malena Sessano, que ens conta la història de l’hort de la botja. Un espai abandonat al cor del barri de Velluters, a uns escassos 500 metres del Jardí Botànic, que s’ha transformat en un escaló més de la trama verda de la ciutat de València.

Amb el pas del temps les preferències de la societat evolucionen  i, afortunadament, sempre trobem certs pioners que van al capdavant d’aquests canvis. És el cas d’aquest hort urbà, un altre èxit del teixit veïnal de Velluters mitjançant la plataforma “Ciutat Vella Batega”, a hores d’ara, el principal motor social i cultural d’una zona molt cèntrica, alterada i envaïda pel turisme i especulacions immobiliàries.

I és que, malgrat que aquest  barri presenta un gran nombre de carrers de vianants, on la mobilitat dels turismes es troba molt limitada, és l’asfalt i no la natura el que impregna sovint aquests espais traduint-se en una manca important de zones verdes. Zones on connectar amb la natura, la terra i allò que mengem, que es converteixen també en espais de trobada, on crear identitat de barri i generar xarxa veïnal.

Motivades per l’esperança del canvi, es sumaren a la plataforma altres associacions com el Centre de dia per a Discapacitats Físics de Velluters, la Fundació Itaka Escolapios-Amaltea o la Residència Juana María, entre altres. Així, tot junts, reclamaren la gestió d’aquest espai mitjançant mobilitzacions i  pressions, i van aconseguir que l’Ajuntament de València invertira una quantitat de 45.000 € per habilitar el solar a la pràctica del cultiu, com a una nova taca verda al barri i amb l’objectiu també d’abastir necessitats educatives, socials i culturals dels seus veïns i veïnes.

L’objectiu d’aquestes plataformes en els pròxims anys anirà en augment, ja que pretenen demanar una segona concessió d’un solar pròxim a l’hort, que volen destinar a activitats de caràcter socials i esportives. Però aquesta vegada amb un pretext i una seguretat donada pels resultats obtinguts en els últims anys al projecte de l’Hort, que ha generant el que ells anomenen “la revolta de la Botja”.

Una plaça que rep aquest nom de ‘botja’ en honor a una planta. Una espècie vegetal molt lligada a la producció tradicional de la seda, que va caracteritzar temps arrere el barri de Velluters, i amb la qual es fabricava l’enramada on es cria el cuc de seda i on enfila el seu capoll. A més, en el cas concret d’aquest espai es tractava d’un solar abandonat, propietat de la Generalitat, que antigament feia la funció d’hort al Gremi de fusters de València. Uns temps en els quals l’activitat agrària i l’artesania eren molt patents en el barri i que també s’ha volgut reivindicar mitjançant l’art urbà als murs confrontants de l’hort de la botja. Per tant, és també una qüestió de memòria històrica i d’anar, a poc a poc, guanyant-li terreny als edificis per a destinar-ho a allò que veritablement necessita la ciutadania.

Altres horts que sumen

A banda del cas exitós de l’hort de la botja, en trobem un nombre creixent d’horts urbans a la ciutat de València. Tots aquests projectes parteixen de punts molt pròxims, en els seus inicis, gestió i necessitats, però el que cal destacar en la majoria d’ells és la unió de la xarxa veïnal, que reclama espais en desús o amb una insatisfactòria planificació per reconvertir-los en espais de trobada i de contacte amb la natura.

Un dels més coneguts és el cas de Benimaclet. L’any 2014 les associacions de veïns i veïnes del barri proposaren una iniciativa per a la recuperació d’uns solars abandonats que avui són tot un referent. La seua gestió es fonamenta en l’organització de l’espai en diferents parcel·les on els participants cultiven diversitat d’hortalisses, i s’han compromés a unes normes bàsiques de convivència i comunitat.

Molt similar és el cas dels horts de Benicalap, on també l’enteniment de les diferents associacions de veïns ha fet possible generar un espai de cooperació i cohesió a un barri perifèric. En aquest projecte també hi participen altres associacions amb finalitats didàctiques i culturals. Una tendència positiva i en augment a la que cada vegada es sumen més barris de la ciutat, com és el cas de la Torre, Patraix o Malilla, i també més enllà de la capital a les localitats de Paiporta, Torrent o Alaquàs, entre altres.

Per altra banda, els horts urbans poden jugar un paper important en l’educació ambiental, com a una potent eina docent amb la qual dur a terme accions pràctiques que faciliten la comprensió d’allò que s’explica als llibres de text: d’on ixen les fruites i verdures que consumim, comprendre les temporades, o quin és el cicle vital d’un vegetal. A més, es genera des de ben menuts un vincle amb la terra i una major consciència de la importància del comerç de quilòmetre 0.

Actualment, algunes d’aquestes iniciatives docents ja es donen a un bon nombre de centres formatius de la ciutat de València, que han habilitat zones per a cultivar, ja siga dins de l’espai docent o en un terreny cedit per l’Ajuntament. És el cas de l’Escoleta Infantil El Trenet que va aconseguir la creació d’un hort escolar al barri de Patraix, mitjançant la iniciativa de pressupostos participatius decidimVLC.

Una oportunitat magnífica per a poder sentir el batec de la terra al cor de la ciutat, perquè els xiquets adquirisquen consciència ecològica a través de l’experiència, perquè aprenguen a tindre cura de la natura i a ser sensibles i empàtics amb l’entorn, perquè treballen de manera cooperativa pel bé comú, i perquè assaborisquen el fruit de la seua dedicació i valoren la dels milers de llauradors que dia a dia ens nodreixen amb els millors tresors de la terra. Fem dels solars jardins dels sentits, escola de cultura i rebost de vida viscuda i de vida per viure, fem dels solars horts, fem dels solars llocs de trobada i d’intercanvi, d’il·lusió i d’esforç compartit! Així defenia El Trenetaquest projecte que ara mateix gestiona juntament amb l’Escola Infantil Risitas i el col·legi Hermes i que proporciona als infants un espai d’experimentació en forma de sabors, colors, aromes i sensacions, que sens dubte enriqueixen la docència.  

En certa mesura, totes aquestes activitats, permeten aproximar-se a la natura i a la nostra cultura hortolana dins de la ciutat, on la connexió amb la terra i els seus estímuls és pràcticament impensable, oferint l’oportunitat de fugir del ciment del barri.

La ciutat i les seues noves necessitats

Davant aquest impuls de creació d’horts urbans, és important que no s’interpreten de forma aïllada com a taques verds a l’interior del barris. Horts, parcs, jardins o arbrat, tots sumen a l’hora d’evitar la fragmentació i crear corredors biològics per afavorir la biodiversitat i connectar la ciutat amb el seu entorn, com apunta el arquitecte urbanista Carles Dolç.

En aquest cas, València presenta certs avantatges per aconseguir aquests objectius ecològics, com són el Jardí de l’Antic llit del Túria , amb  13 km de llargària, un cinturó d’horta i el Parc Natural de l’Albufera, a només uns kilòmetres de la capital. A més compta amb grans parcs situats a l’interior de la ciutat com és el cas dels Jardins de Vivers, La Rambleta, el Parc de Benicalap, el de Marxalenes, el Parc Central, el de Capçalera o el mateix Jardí Botànic de la Universitat de València. Aquest últim, juntament amb el Jardí de les Hespèrides i el nou projecte ‘Bardissa’ inspirat en l’horta, que es projectarà al controvertit solar de jesuïtes, crearan un nou racó verd inspirador a la ciutat.

A tot allò, s’han de sumar els quasi 3000 arbres plantats als carrers de la capital, que han reforçat i ampliat el que ja existia, en un intent de connectar aquests espais de natura i originar una autèntica xarxa verda. Un enramat viu que s’ha de cuidar i potenciar pels nombrosos beneficis que comporten, i que es planteja en concordança i harmonia amb la candidatura Valencia capital verda europea per al 2024. Amb aquest projecte es pretén augmentar els espais naturals de la ciutat, i la seua  personalitat verda. Les ciutats han de estar cobertes de verd si volem que puguen resistir el que ens ve d’ací 10 o 15 anys, comenta la diputada Beatriu Gascó.

I és que la natura i la biodiversitat són un dels indicadors clau per a assolir ciutats sostenibles i resilients davant el canvi climàtic, tal i com indica l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 11 sobre “ciutats i comunitats sostenibles”. Aquests ODS van ser establerts per Nacions Unides dins de l’Agenda 2030, com a una crida universal a l’acció, des d’allò local a allò global, per a protegir el nostre planeta, posar fi a la pobresa i millorar la vida i les perspectives de les persones en tot el món al voltant d’aquesta data.    

Davant la crisi planetària que patim, la societat actual es troba en un punt d’inflexió en el que es veu obligada a canviar els seus hàbits per tal de millorar les condicions de vida i del seu entorn. Un entorn en el que cada vegada s’evidencien majors transformacions provocades per activitats antropogèniques, que afecten a tota la ciutadania.

Una situació més patent encara en els nuclis de formigó, on la vida es veu directament condicionada per la immediatesa i el consumisme, augmentant les incerteses sobre el medi ambient. La multitud necessita moure’s ràpid, de forma individual i efectiva, ja que la pèrdua de temps es penalitza, i el menjar “basura”, els congelats o els dinars preparats al supermercat són les solucions més utilitzades.

En aquest sentit, la creació d’horts urbans suposa no només un espai verd que millora la qualitat ambiental de l’entorn, sinó que possibilita zones on parar i poder ajustar-nos als ritmes de la natura, i també d’autoproveïment, on els aliments es poden consumir localment i destinar també a persones necessitades del barri en consonància amb l’ODS 2 “fam zero” i l’ODS 12 sobre “consum responsable”.

València és única per a dur a terme aquestes accions, degut  les sues condicions geogràfiques i meteorològiques. A més, és una de les poques ciutats europees que es troba envoltada per horta. Un patrimoni que ha patit grans destruccions i afeccions per part de l’expansió urbanística i que ara més que mai cal protegir. Actes com aquests de desurbanització,  augment de la consciència ecològica i valoració ambiental, contribueixen a potenciar eixa simbiosi ciutat-horta que caracteritza  la nostra ciutat i que, ara, sí que es planteja com a model de futur.

Per altra banda, també trobem altres tipus de beneficis, relacionats amb la salut mental per poder gaudir d’espais a l’aire lliure, en contacte amb la natura i amb altres persones, en relació amb l’ODS 3 sobre “salut i benestar”.  Fet molt candent en els moments prepandèmics en els que vivim. Duent a terme l’activitat col·lectiva per mantenir aquestos projectes es generen sinergies entre els veïns, augmentant cures entre el conjunt de participants de l’espai, i una millora substancial en la qualitat del barri i la seua xarxa veïnal.

L’hort de la Botja materialitza el conflicte que existeix en la ciutat neoliberal entre el valor d’us i el valor de canvi, comenta Hernán Fioravanti. Augmentar els espais verds i la seua convivència amb la societat, faciliten la simbiosis de l’asfalt i del verd dels carrers. Es per això que la nova tendència de desurbanització i desarmament de les infraestructures neoliberals, mitjançant la força del barri i correctes polítiques, construiran un camí que ens permetrà veure de nou la llum en la cura de la nostra terra.

Així, aquests pioners obrin una nova tendència, ja no sols d’activitats agrícoles, si no de consciència, canvi i noves formes front la realitat i valor de l’entorn, dels nostres aliments i de viure en comunitat.