Entrevistes

13 nov. 2026

Botànic del mes: Segundo Ríos

Què et va atraure de la botànica?

Com a fill d’agricultor, vaig créixer envoltat de plantes. També vaig tindre una iaia molt aficionada a la jardineria que em va ensenyar, des de ben menut, els secrets de la propagació vegetal. Encara que sempre m’havien agradat l’arquitectura i el disseny, al final va poder més la biologia i, especialment, les plantes.

Figura 1. Com a alumne de 5é de Biologia (1984), en una excursió criptogàmica amb el professor Mario Honrubia, el seu primer mentor en Botànica.

Ens podries resumir la teua trajectòria professional?

Definir el meu currículum en poques paraules no és fàcil. Podria dir-se que soc un biòleg miscel·lani, amb aproximacions als diferents aspectes de la botànica aplicada, des de les plantes agrícoles i medicinals fins a les ornamentals i comestibles. La meua primera etapa (1986-1994) es va centrar en la investigació en lleguminoses farratgeres dins de l’IMIDA (Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Mediambiental), i va estar plena d’aprenentatges i resultats. Un d’ells va ser el registre varietal de la tedera ‘Lanza’ (Bituminaria bituminosa de Canàries) per part del Departament d’Agricultura del Govern d’Austràlia Occidental. Però, paral·lelament, a la Universitat de Múrcia també vaig desenvolupar la meua tesi doctoral sobre un tema completament diferent, com va ser la «Flora i vegetació ripària de la conca del riu Segura».

Per circumstàncies de la vida, vaig acabar de professor a la Universitat d’Alacant (1998), primer com a professor associat i després com a titular de Botànica. Va ser una etapa fructífera des del punt de vista taxonòmic, ja que molts dels tàxons que he descrit com a botànic són d’aquella època. Pràcticament des de l’inici de la meua etapa alacantina, vaig assumir la secretaria de l’Institut d’Investigació CIBIO. En aquella època també s’emmarca l’inici de la direcció de diverses tesis doctorals a Iberoamèrica, així com prospeccions pel Perú, per la frontera entre Veneçuela i Colòmbia i per Mèxic.

Des de 2003 i fins a l’actualitat, hi ha un eix que vertebra tota la meua activitat a la UA, vinculat a l’Estació Biològica de Torretes – Jardí Botànic de la UA. Un projecte que va consistir a transformar una finca de muntanya a Ibi, al nord d’Alacant, propietat de l’Ajuntament, en un autèntic jardí botànic, homologat en 2012 per l’AIMJB (Associació Ibero-Macaronèsica de Jardins Botànics).

Figura 2. Els inicis de Torretes, cap a l’any 2003, com a Estació Biològica van ser molt durs. La col·laboració del professorat i dels becaris del CIBIO va ser molt important.

Tampoc puc obviar un esdeveniment a la meua universitat que, des del punt de vista docent i investigador, ha aconseguit retornar-me «l’espurna»: parle de la implantació del Grau de Gastronomia i Arts Culinàries. Espere poder transmetre als futurs graduats en Gastronomia de la UA els màxims coneixements sobre el món vegetal comestible, tant mediterrani com d’àmbit global, amb l’entusiasme que em caracteritza. I en això estic, crec que encara em queda molta faena per davant.

En què consistix el teu treball?

Dins del Jardí Botànic de Torretes, m’encarregue tant de la gestió com de la cura i plantació de les col·leccions botàniques, a banda de les visites més rellevants, que també atenc totalment o parcialment. Com a professor, tinc la sort de tindre la docència concentrada i dedicada a les plantes comestibles i condimentàries, espècies sobre les quals últimament també fem investigació, com ara els pinyons, la pebrella, la Sonchus, la Salvia i altres flors comestibles.

Figura 3. Poder fer pràctiques immersos en la natura és una de les principals fortaleses de l’Estació Biològica de Torretes – Jardí Botànic de la UA.

Quina és la teua especialitat i què et va interessar d’este camp d’estudi?

La meua especialitat és la botànica. Dins del món de les plantes hi ha tanta diversitat que és difícil triar un grup que t’interesse més que els altres. Al final acabes sent miscel·lani i sempre aprenent, més que mestre.

Estàs orgullós d’haver participat en algun projecte en especial?

Sí, vaig tindre la gran sort de ser investigador principal d’un projecte de Parcs Nacionals sobre Cabañeros i Ruidera, en el qual vam participar tres generacions de botànics que, tot i tindre un mateix origen, van acabar treballant i creixent en cinc universitats diferents. I, malgrat això, hem mantingut el vincle, la col·laboració i l’amistat fins al present.

Figura 4. Prats higròfils i mesòfils a la serra de Segura. La seua diversitat és un repte per a qualsevol botànic. Projecte Narcissus, 2007.

Conta’ns en quins projectes treballes ara mateix.

Actualment estic treballant en un projecte menut sobre flors comestibles en gastronomia i, especialment, sobre Salvia. Però, sobretot, estem intentant buscar finançament per a un projecte més ambiciós i multidisciplinari al voltant de la pebrella (Thymus piperella). Una altra línia molt important que estem desenvolupant en col·laboració amb FUNCI (Fundació de Cultura Islàmica) és la recuperació de la murta morisca (Myrtus communis subsp. baetica), multiplicant i donant esta important peça vegetal del llegat ornamental andalusí a altres jardins botànics, jardins històrics i entitats públiques que ens la sol·liciten.

Quina relació tens amb el Jardí Botànic de la Universitat de València?

Excel·lent. Per amistat i proximitat, és un dels jardins botànics amb què més tractem. A vegades ens sembla com el nostre «germà major».

Figura 5. Conéixer altres jardins botànics del món és un aprenentatge bàsic per a mantindre els nostres. Jardí Botànic Universitari de Sofia, Bulgària, 2011.

Com a professor titular de la Universitat d’Alacant, hauràs vist passar diverses generacions de biòlegs i biòlogues, botànics i botàniques, nutricionistes i, en els últims anys, professionals de la gastronomia… Què és l’important, com a docent?

Que, passat un temps, els graduats et recorden amb afecte és una xicoteta recompensa.

Figura 6. Poder veure, tocar i olorar les plantes in situ suposa una gran oportunitat d’aprenentatge a 20 minuts del campus de la Universitat d’Alacant.

Com animaries els actuals estudiants de Biologia a dedicar-se al mateix que tu? Què els fa falta?

Només animaria a dedicar-se a esta branca de la ciència, o fins i tot a la investigació en general, aquells que tinguen una vocació molt forta. Els fa falta paciència i molta capacitat de resistència, qualitats poc habituals hui dia.

Has conegut persones interessants gràcies al teu treball?

Per descomptat que sí, i el millor és que moltes d’elles han passat de l’àmbit professional a ser grans amics.

Penses que el teu treball et permet aprendre sobre temes no relacionats amb la botànica?

Per descomptat, i hi ha molts col·legues fitoquímics, fitopatòlegs, genetistes, farmacèutics, etc., que necessiten la nostra col·laboració. Per exemple, la nostra col·laboració amb l’equip de la Universitat de Barcelona (UB) de Jaume Bastida al voltant de Narcissus i altres gèneres pròxims ha donat com a fruit diversos projectes i nombroses publicacions d’alt nivell. I, més recentment, ara de la mà de Strahil Berkov, els membres d’este gran equip hem sigut reconeguts per la UICN com a Amaryllidaceae Specialist Group.

Quina importància té la divulgació? En el cas de la biologia, per exemple, se li dona prou cobertura?

A l’Institut d’Investigació en què treballe, el CIBIO, hem cregut en la divulgació científica des dels nostres orígens, creant exposicions itinerants, la revista de divulgació Cuadernos de Biodiversidad, fomentant la creació del Museu de la Biodiversitat, així com l’Estació Biològica de Torretes, a més de jornades, fires com la de l’Herbero de la Mariola i entrevistes radiofòniques. També hem fomentat la divulgació sobre curiositats del món vegetal a través de Ràdio Ibi i la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.

Figura 7. La divulgació botànica i etnobotànica setmanal a través de Ràdio Ibi, emissora comarcal integrada en la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes, ha sigut una constant des de fa més de 15 anys.

Quin futur li espera a la botànica?

Com a disciplina científica continua sent molt útil, però potser els professionals aniran perdent pes davant dels aficionats, com ja passa en altres països.

Figura 8. Difonent el coneixement dels licors d’herbes valencians a Aras de los Olmos, 2025.

Quina és l’habilitat imprescindible per al teu treball?

Reconéixer les plantes d’una manera analítica, observant ràpidament els caràcters diagnòstics.

Et consideres deixeble d’algun botànic o botànica en especial?

El professor Francisco Alcaraz ha sigut el meu director de tesi i formador en moltes de les diferents branques de la botànica, encara que també vaig rebre la influència del professor Mario Honrubia en fongs i plantes amb espores, i del professor Diego Rivera en les tècniques d’etnobotànica. A un altre nivell, també he obtingut ensenyaments molt valuosos del contacte amb Salvador Rivas Martínez, d’una banda, i amb el senyor Pedro Monserrat, d’una altra.

Quina època de la botànica t’hauria agradat viure i per què?

El segle XVIII, per la quantitat de territoris nous per descobrir.

Què salvaries de la teua oficina, magatzem o despatx en cas d’incendi?

Els llibres més antics, entre ells la meua còpia facsímil del Tacuinum Sanitatis o d’Arte Cisoria del marqués Enrique de Villena. En realitat, tots els que poguera.

Eres al·lèrgic a alguna planta o al pol·len?

La polseta dels fruits del plàtan d’ombra (Platanus × hispanica), curiosament, em provoca els ulls rojos i molta coentor.

Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend