ArbolaFest: Una Pamplona verda i una revolució col·lectiva

Potser encara no coneixeu una proposta que no s’assembla a res del que heu vist per ahi. Uns dies de primavera en els quals una ciutat del nord plena d’història, Pamplona, entra en ebullició gràcies a que la natura pren, literalment, els seus carrers i els seus espais públics. ArbolaFest és un festival d’arts vives molt complet que ens permet ser públic i participant alhora. Parlem amb la seua directora artística d’aquesta iniciativa original i necessària.

És un mes de juny una mica menys fresc del normal per a ser el nord del país, Pamplona es mostra com sempre, acollidora i plena de vida, humida, ho sé perquè soc una habitual de la ciutat, ja que la visite entre una i dues vegades a l’any. Però en aquesta ocasió és especial, no vinc per motius personals, sinó laborals. Encara que si ho pense bé també és una qüestió personal, ja que vindria a participar d’aquest festival encara que no haguera de fer un reportatge sobre ell per a la revista espores del Jardí Botànic.

La ciutat està com sempre però hi ha una cosa especial en ella, els balcons del carrer Major llueixen orgullosos les seues plantes, es percep moviment i n’i hi ha uns cartells pop, molt acolorits, amb un bedoll de protagonista en diferents museus i altres espais culturals. Anuncien l’ArbolaFest de l’11 al 15 de juny, un programa d’arts vives en el qual participen artistes i divulgadors de cinc països i que està organitzat per LABEA, Laboratori d’Art, Ciència i Naturalesa. Dit així potser no s’entén del tot, però us situareu millor si us dic que l’ArbolaFest acull primer cinc residències artístiques, i a poc a poc, al llarg de la primavera, va oferint a la ciutat una llarga llista d’activitats com xarrades i passejos (que defineixen d’una forma molt poètica com a caminades de pedagogia arbòria), així com tallers de cultura jardinera, i que culmina ara al juny amb intervencions en espais públics, exposicions, trobades i… podria seguir amb la llista però és interminable. Tant és així que el festival continua a la tardor amb activitats itinerants per diferents localitats de Navarra, perquè entre les seues moltes premisses, que ara us contaré, està la necessària descentralització de la cultura.

Aquesta és la tercera edició del festival i tinc la sort de poder-me introduir en la seua seu, en la qual els dies previs al festival hi ha una activitat frenètica amb gent que entra i ix, ordinadors en els quals es tecleja a tota hora, pistoles de cola que recreen abillaments impossibles i suports mòbils amb bedolls que es passegen pels carrers empedrats d’ací cap allà. Me l’ensenyen amablement i em conten la infinitat de coses de les quals s’estan ocupant les organitzadores, em presenten a algunes de les persones que estan col·laborant, i acabe perduda entre l’embolic de persones i objectes que poblen eixe espai creatiu. Es percep la tensió i els nervis previs a qualsevol estrena, però també una certa calma quan és necessari, que aporta l’experiència, i la il·lusió, perquè quan les coses es fan amb ganes i dedicació, acaben eixint bé.

El context curatorial del festival el marquen sis eixos bàsics, i cada activitat es desenvolupa seguint les línies de cadascun d’ells. Són #Cuerpoterritorio, basat en el fet que el festival es desenvolupa en tot moment vinculat a l’entorn i té sempre un caràcter participatiu; #AncestroFuturismos part de la premissa que els sabers ancestrals són fonamentals per a construir futurs sostenibles; #ConexiónVegetal tracta de superar eixa ceguesa vegetal que tant ens sona i que des del festival expliquen com “la percepció que redueix a les plantes a un mer decorat de fons”; #RenaturalizaciónUrbana reivindica, amb els seus laboratoris de cultura jardinera, i en col·laboració amb les comunitats, els espais de la ciutat que demanden verd i on encara no ha arribat; #Arbolatría, que és el propi títol del festival en 2025 i ens dirigeix a la profunda connexió que tenim amb allò vegetal; i finalment #ArbolaItinerante , per la vocació del festival d’arribar a molts més racons, com les pròpies arrels d’un arbre.

Em costa parlar amb Isabel Ferreira, la directora artística d’ArbolaFest, perquè quan no està anant “a per plantes”, està rebent a algun dels participants del festival, o atenent als qui de manera espontània s’acosten a la seu de LABEA per a veure què es cou. Però finalment em dedica un temps preciós en el qual podem xarrar un poc sobre aquesta meravellosa iniciativa que, en unes hores, comença, o millor dit, segueix el seu curs.

Com sorgeix la idea de l’ArbolaFest?

Arbola sorgeix de l’impuls d’imaginar nous relats enfront de la crisi ecològica. Inspirat pel potencial simbòlic i vital dels arbres, naix com un festival que reuneix art, ciència i comunitat per a celebrar la cultura vegetal i activar, des de l’emoció i el pensament, una transformació ecosocial.

La veritat és que és una idea magnífica que em va fascinar des del principi. Coneixeu festivals o accions similars en altres llocs, al nostre país o fora d’ell?

Quan ideem la primera edició d’Arbola era 2022 i partíem d’una intuïció potent: que els arbres, amb la seua gran càrrega simbòlica, podien ser una porta d’entrada poètica i política als reptes del present. Amb el temps, vam anar descobrint afinitats i inspiracions en iniciatives com Nuits des Forets, que se celebra en desenes de boscos francesos, o el Tree Festival de Londres, en el qual també exploren, des de l’art i el pensament contemporani, la dimensió cultural d’allò vegetal.

I en aquesta edició de 2025 diverses de les nostres accions també han estat inspirades per experiències internacionals, com BOSK en Països Baixos, un bosc efímer d’arbres en moviment que va recórrer la ciutat com una crida poètica a la renaturalització urbana, o Wanderbaumallee a Alemanya, amb la seua proposta d’arbres mòbils que reimaginen l’espai públic.

Tot això us haurà animat molt.

Clar, sobretot a desenvolupar estratègies creatives de reverdiment des de de l’art, com el Plantón Móvil Mòbil o Bosque Móvil, on l’art viu i l’acció ciutadana es combinen per a transformar el paisatge urbà i activar una cultura jardinera. Bé, i també a Espanya mirem i intentem embolicar-nos amb activadors potents com són Sismògraf a Olot, un festival que articula cos i territori, també l’espai de creació AZALA a Àlaba, i el recent Biophest a Madrid.

Per què és tan important la participació ciutadana al festival? Com valoreu la resposta del públic?

La participació, el sentiment de pertinença, la participació dels i les veïnes del barri és fonamental. Ens interessa crear un vincle afectiu durador amb la nostra audiència i per a això fem un ús tàctic de la trobada, acaronant al màxim els espais d’interacció. Cultivem l’esperit de celebració, generant experiències que inspiren connexió i gaudi. I intentem també abordar la difusió de manera creativa, explorant noves maneres i incentivem oportunitats de col·laboració i voluntariat, abans i durant el festival, sempre pensant en què podem fer perquè les persones se senten part d’aquest projecte.

Tres edicions ja aporten molta experiència en un festival gran com aquest, què heu aprés de les dues primeres edicions que heu aplicat enguany?

En les dues primeres edicions d’Arbola vam aprendre, sobretot, el valor dels processos llargs, relacionals i situats. Això ens va portar enguany a enfortir les aliances locals, ampliar la participació comunitària en la programació i apostar per formats de cocreació més sostinguts en el temps. També vam comprendre la importància de generar vincles afectius amb el barri on ens situem, i a cuidar els espais de convivència, cosa que s’ha reflectit en una major atenció a la mediació, als temps compartits i a una comunicació més pròxima. A més, consolidem la nostra metodologia de treball indisciplinat, mantenint l’obertura conceptual però afinant els criteris curatorials per aconseguir un equilibri entre excel·lència artística, impacte territorial i sostenibilitat organitzativa.

I ja que esmentes l’excel·lent ubicació del festival, com descriuries el patrimoni verd de Pamplona?

Pamplona té un ric patrimoni natural i té la sort d’estar travessada per corredors ecològics com els parcs fluvials de l’Arga, el Sadar i l’Elorz, que connecten zones verdes i permeten una convivència rica entre ciutat i natura. No sé si hi ha tantes ciutats de la grandària de Pamplona que tinguen el privilegi de comptar amb un anell verd tan continu i accessible. A més, la seua localització entre muntanyes i sòls fèrtils li dona una biodiversitat interessant i paisatges pròxims molt vius.

És cert que en dos passos caminant et plantes en plena natura.

Clar però aquest patrimoni natural no està distribuït de manera equitativa i hi ha barris, com el centre històric, on la presència vegetal és escassa i això genera una experiència urbana molt distinta. I és ací on amb el festival estem veient un repte i també una oportunitat de pensar estratègies creatives per a la seua naturalització.

I si et perds on et trobem?

Si he de recomanar un punt verd a Pamplona diria sense dubtar el Parc Fluvial del l’Arga. És el que em proporciona l’oportunitat d’emboscar-me sense eixir de la ciutat. És meravellós poder caminar durant quilòmetres sense abandonar mai la riba del riu, connectant Pamplona amb altres pobles, crec que són uns 30 quilòmetres.

Trapezistes, coreògrafs, performance… ningú s’està quiet en aquest festival?

Cert! Arbola és un festival d’art viva i arts vives. No es tracta només de mostrar obres, sinó d’activar processos, cossos, territoris i vincles. Ací l’art no sols es contempla, també s’habita, es respira, es camina i es planta.

Es pot viure en una ciutat i estar en contacte amb la natura? Què hem de demandar als qui dissenyen el nostre entorn urbà?

Haurem de convèncer-los que cal anar més enllà de l’horitzó de sostenibilitat, que ja no se sosté, i apostar per pràctiques regeneratives. En el seu moment asfaltàrem les ciutats per a guanyar comoditat; hui toca desasfaltar-les per a guanyar vida, frescor, salut i vincle.

Li done les gràcies a Isabel i la deixe que seguisca amb el centenar de coses de la llista que ella i el seu equip han de tindre per resoldre. L’ArbolaFest viurà els seus dies grans i jo ja he apuntat en la meua pròpia llista tot el que vull fer. Perquè la meua experiència en Arbola no solament va suposar conèixer a tot l’equip que hi ha darrere d’un festival d’aquestes característiques, també vaig gaudir d’exposicions, vaig parlar amb alguns artistes, vaig estar en una conferència, vaig aprofitar per a explorar… Però això us ho explique després de l’estiu, perquè després de les vacances els estímuls verds com els que proposa ArbolaFest són més necessaris que mai.