Diego Corrochano Fernández: “Comprendre com ha canviat el clima en el passat i com està canviant actualment, des d’una perspectiva científica, ens ajuda a establir les bases per a entendre el gran desafiament al qual ens enfrontem i poder afrontar amb èxit el futur”

Abans de centrar-nos en el teu treball actual explica’ns la teua trajectòria, segur que ens ajudarà a conéixer-te millor

Soc Llicenciat i Doctor en Geologia i el meu doctorat se centrava en estudiar, entre altres coses, els canvis climàtics que van ocórrer durant el Carbonífer, analitzant roques calcàries en la Serralada Cantàbrica. Durant eixe temps, també vaig tindre l’oportunitat de treballar en l’Alt Atles del Marroc, estudiant un escull de coral fossilitzat i com els cicles climàtics havien afectat la seua evolució. Quan vaig acabar vaig estar treballant a l’Equador gràcies a una beca PROMETEU, en l’institut geològic i miner d’allí, ajudant a fer diversos fulls cartogràfics del país, sobretot en la zona de Sierra i en l’Amazonia, i després vaig tindre la sort de poder incorporar-me com a professor Associat en la Universitat de Salamanca i dedicar-me a una altra de les meues grans passions, l’educació. Des de llavors, em dedique a formar a futur professorat de diferents nivells educatius sobre com ensenyar ciències naturals.

Entrem de ple en el binomi Canvi Climàtic i educació, ja que aquesta última és una de les principals eines de Mitigació i Adaptació que tenim. Des de fa dècades, recorrem un camí que tracta d’acostar-nos a la millor versió d’aquesta aliança, i apareix un concepte clau: les competències en canvi Climàtic. Parla’ns d’elles

Estic totalment convençut que l’educació és clau i fonamental perquè la societat reaccione davant el problema. Des de molts sectors també s’han adonat, però el problema és que actualment no està del tot clar quin és el plantejament més efectiu per a fer-lo. Una idea que portem temps treballant des del nostre grup d’investigació és introduir el concepte de “competència climàtica” (que pot rebre diferents noms dins de les competències en sostenibilitat) perquè s’alinee amb el marc actual dels nostres sistemes educatius.

I en què consisteix?

És una guia de referència comuna per a l’alumnat i el professorat, que proporciona unes bases de tot el que hauria d’implicar l’educació del canvi climàtic. I és que no sols hem d’ensenyar continguts conceptuals, la teoria, si no formar a les persones en unes certes habilitats, valors i actituds que promoguen diferents maneres de pensar críticament, planificar i actuar amb empatia, responsabilitat i cura del nostre planeta. Tot això necessari per a canviar el nostre comportament i manera d’actuar per a aconseguir un mode de vida més sostenible.

En un procés que persegueix incloure aquests continguts a les aules, i fora d’elles, totes les mirades es posen en l’agent clau, el professorat. I a això et dediques, a la seua formació, general i específica. Quin paper juga i per què creus necessaris tots els esforços que dediquem a la seua capacitació en un context d’Educació per a la Sostenibilitat i el Canvi Climàtic?

És un tema que em preocupa molt. Per a aconseguir una millora en la formació de l’alumnat de qualsevol matèria, és necessari comptar amb bons docents, implicats, compromesos i motivats amb el seu treball. De fet, està demostrat que l’èxit de qualsevol sistema educatiu depén fonamentalment de l’acompliment del professorat, més que de qualsevol altre factor que puga eixir en els debats públics. En el cas específic de l’educació del canvi climàtic, al llarg d’aquests anys he pogut comprovar que els meus estudiants, futur professorat, manquen d’una base sòlida per a poder ensenyar aquesta matèria, i això, inevitablement, em tem que afectarà el seu acompliment professional. Si aconseguim empoderar-los augmentant els seus coneixements aconseguirem que afronten amb èxit aquests temes amb el seu alumnat. A més, no podem oblidar l’efecte multiplicador que el futur professorat tindrà al llarg dels anys, per la qual cosa el repte és doble.

La veritat és que són distintes les dificultats a l’hora d’aconseguir una adequada alfabetització climàtica. Sobre aquesta temàtica existeixen nombroses idees errònies, àmpliament esteses i persistents, entre la població en general i en el context educatiu en particular. I algunes d’elles estan relacionades amb l’origen de l’actual Canvi Climàtic

Sí, existeixen idees alternatives o errònies sobre el canvi climàtic que poden sorgir per desinformació, interpretació incorrecta de les dades científiques, desconeixement o per interessos econòmics o polítics. Algunes d’aquestes idees, encara que comunes entre molta gent, no estan recolzades per les proves científiques. Per exemple, és sorprenent que algunes persones continuen posant en dubte l’origen antropogènic de l’actual canvi climàtic. Existeixen dades inequívoques que som nosaltres, amb les nostres activitats i el nostre mode de vida, els que hem alterat el clima en la Terra.

Efectivament, d’una banda sabem que la vida en la Terra està determinada pel clima, depén d’ell, i per un altre, tenim proves científiques de les seues fluctuacions naturals en diferents escales de temps geològiques i també de com aquests canvis de les condicions ambientals han afectat les societats humanes. Què sabem sobre aquesta relació?

Des de la formació del nostre planeta, el clima ha canviat en multitud d’ocasions, amb canvis majors que aquells als quals haja hagut d’enfrontar-se cap civilització humana. És a dir, els canvis climàtics han sigut una constant en l’evolució del nostre planeta. Des de l’origen dels primers homínids, fa aproximadament 4 Dt., aquests canvis van ser un dels factors que van causar els processos migratoris per tot el planeta a la recerca d’aliment i condicions més adequades per a la vida. Per això van eixir els nostres ancestres del continent africà i posteriorment van conquistar Euràsia i després Amèrica.

No obstant això, si ens acostem a les societats modernes, des del final de l’última glaciació la Terra ha entrat en un període caracteritzat per un clima suau i estable, en el qual la temperatura mitjana global del planeta no ha oscil·lat més d’1 °C. Eixes condicions, al costat d’un increment de la població, han permés grans progressos en la civilització humana, com per exemple el desenvolupament de l’agricultura, la domesticació d’animals i la construcció d’assentaments permanents.

Però hi ha hagut altres canvis climàtics després, no?

Sí, malgrat aquesta relativa estabilitat climàtica, s’han registrat canvis climàtics de xicoteta escala i relativament abruptes, que han influenciat l’activitat humana i han causat l’auge i la desaparició de grans civilitzacions. Alguns exemples clàssics són les crisis dels regnes antics d’Egipte, que depenien de les crescudes del Nil, el col·lapse de la civilització Maia per un període de sequera prolongat, o la Xicoteta Edat de Gel, que va afectar en els segles XIV-XIX la producció agrícola a Europa, contribuint a fams i migracions.

I un altre moment crucial seria l’actual?

Per descomptat, estem veient com l’increment de les temperatures afecta a tots els aspectes de la vida humana, des de la salut, amb les onades de calor o la propagació de malalties tropicals, fins a la inestabilitat social i econòmica. Encara que els seus impactes són globals, les regions més pobres i vulnerables són les que pateixen les pitjors conseqüències, i és responsabilitat de tots prendre mesures tant per a mitigar com per a adaptar-se als seus efectes.

Aleshores, el clima determina les condicions de vida en la Terra però també l’ésser humà és capaç de, al seu torn, modificar-lo. És a dir, depenem del clima, però també podem alterar-lo, i la ciència té proves que ho demostren. És el sistema climàtic de la Terra clau per a entendre el que està passant i per què?

Comprendre com ha canviat el clima en el passat i com està canviant actualment, des d’una perspectiva científica, ens ajuda a establir les bases per a entendre el gran desafiament al qual ens enfrontem i poder afrontar amb èxit el futur. Crec que el canvi climàtic actual és només la punta de l’iceberg de la gran crisi global que estem vivint i que afectarà les pròximes generacions.

Podem dir que a nivell científic hi ha un consens generalitzat que el clima està canviant i és fruit de l’activitat humana, associada fonamentalment al mode de producció de béns i aliments i al consum energètic, que es va iniciar fa uns 175 anys amb la Revolució Industrial i l’era dels combustibles fòssils. És inequívoc que la nostra activitat ha calfat l’atmosfera, l’oceà i la terra. Nosaltres som els responsables i és a les nostres mans arreglar-ho.

L’estudi del clima, tant del passat i el present com del futur (amb totes les incerteses que això suposa) és molt important per a comprendre esdeveniments del sistema terrestre com el Canvi Climàtic actual. És a dir, necessitem una concepció correcta del temps geològic per a comprendre i examinar la interrelació entre el Canvi Climàtic actual i la societat humana?

Clar, entenc que, si les persones no tenim una mínima concepció del que suposa el temps geològic, no podem entendre la problemàtica del canvi climàtic actual i plantejar una gestió adequada del final de l’era dels combustibles fòssils. I és cert que ens han permés l’avançat desenvolupament tecnològic que gaudim, però hem de ser conscients que la seua crema altera la composició de l’atmosfera i, a més, són recursos finits que tard o d’hora s’esgotaran, per la qual cosa hem de trobar substituts eficaços.

Com he dit, els canvis climàtics han sigut una constant en l’evolució del planeta, i gràcies a la paleoclimatologia s’han documentat canvis tan bruscos que van ocasionar grans extincions massives. Però mai, fins ara, s’havia registrat un calfament tan ràpid com el que estem vivint. Si no som capaços de diferenciar entre canvis climàtics naturals i el que estem causant nosaltres, difícilment comprendrem el problema, i, per tant, més difícil serà que actuem de manera responsable.

Què sabem del clima del passat?

Tenim un coneixement bastant ampli. A grans trets, al llarg de la història de la Terra es poden diferenciar períodes càlids i humits (períodes hivernacle o greenhouse), en els quals les temperatures mitjanes van ser relativament similars en totes les latituds, que són els més habituals i duradors en la història del planeta, i períodes freds (icehouse), en els quals grans masses de gel van cobrir els continents, canviant el clima entre extrems de màxim fred (períodes glacials) i temperatures més suaus i moderades (interglacials).

En l’actualitat estem en l’Holocé, amb casquets polars en tots dos pols i un continent permanentment gelat, l’Antàrtida, i en un període interglacial dins de la gran glaciació del Quaternari. Durant aquest període la temperatura mitjana de la superfície del planeta ha sigut quasi sempre molt pròxima als 14 o 15 °C, a excepció d’alguns períodes curts de brusc refredament, però ara estem veient que en les últimes dècades està pujant de manera preocupant.

Això quant als últims anys que comentes però, i els següents?

Si tot segueix amb els patrons que coneixem, el més probable és que en un futur, dins d’uns 20.000 anys, entrem de nou en un període glacial. Les temperatures globals començaran a descendir de nou, les capes de gel s’expandiran en els oceans que envolten l’Antàrtida i descendiran de l’Àrtic per a cobrir part dels continents septentrionals. No obstant això, l’acció de l’ésser humà ha calfat la Terra fins a tal punt que podem haver modificat aquesta tendència natural, enfrontant-nos a un futur incert amb diversos escenaris.

Com o per què sabem com va ser el clima del passat?

Els mètodes que s’usen per a monitorar el clima i el canvi climàtic són molt diversos i poden ser de dos grans tipus: directes i indirectes. Les mesures directes o instrumentals s’utilitzen des de 1850 aproximadament. Amb elles s’han fet registres sistemàtics de les anomenades «variables essencials del clima», que serveixen per a conéixer el clima en el planeta. A partir de llavors, la quantitat i qualitat d’observacions que fem del nostre planeta ha crescut de manera exponencial.

No obstant això, no tindre dades directes de les condicions passades és molt rellevant, perquè ens ajudaria a entendre el present i predir millor el futur. Per a això utilitzem les mesures indirectes, a través d’indicadors climàtics i paleoclimàtics. Aquests indicadors són i ens proporcionen dades i models fiables de caràcter global i interdisciplinari. Entre ells destaquen els testimonis de gel, testimonis de sediment obtinguts del fons oceànic, sediments i roques sedimentàries, minerals, fòssils i microfòssils, dendrologia, palinologia (del pol·len) i anàlisi cristal·logràfic i geoquímic d’espeleotemes. De tots ells, sense lloc a dubte, el gel (testimonis de gel o ice cores) dels casquets polars de Groenlàndia i de l’Antàrtida han aportat a la paleoclimatologia les informacions més rellevants pel que fa a les últimes glaciacions ocorregudes en el nostre planeta. Es tracta de les bambolles d’aire «fòssil» acumulades en el gel, que permeten tindre una instantània quasi perfecta de la composició atmosfèrica del passat i de temperatura.

I has treballat amb algun?

En la meua tesi doctoral, a partir de l’estudi de la ciclicitat dels estrats i anàlisis isotòpiques en roques i fòssils, vaig estudiar els canvis climàtics que es van produir durant el Carbonífer.

En la comprensió del sistema climàtic són molt importants l’observació i modelització. Quins models s’usen per a conéixer el clima del passat i què ens diuen aquests models?

En ciència, per a conéixer el clima del passat s’utilitzen models paleoclimàtics al costat d’una sèrie de dades empíriques obtingudes de diversos registres naturals. Amb això podem reconstruir com ha variat el clima de la Terra al llarg del temps, aportant informació sobre els factors que l’afecten i sobretot, com podria evolucionar en el futur. Els models són molt variats: alguns simulen processos atmosfèrics, oceànics i d’interacció de la terra-oceà-atmosfera, i altres són models estadístics, que analitzen com va canviar el sistema climàtic relacionant diferents variables, com per exemple temperatures passades i les variacions en els nivells de gasos d’efecte d’hivernacle.

Malgrat la incertesa que implica tractar de predir el clima del futur, entenent futur per les pròximes dècades o segles, què podem preveure que succeirà?

Per desgràcia els escenaris que es dibuixen no són molt falaguers, però sembla que les persones som poc inclinades a canviar el nostre mode de vida per a intentar solucionar el problema. Encara que sabem que tot depén de les nostres decisions ja que el canvi climàtic planteja una varietat d’escenaris futurs depenent de les accions que prenguem hui per a mitigar els seus efectes.

Els escenaris estan basats en models que avaluen com diferents nivells d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle influiran en el clima, els ecosistemes i les societats humanes. Sembla que continuarem patint, amb major intensitat, moltes de les conseqüències que ja estem vivint, com l’augment de temperatures, la freqüència i intensitat de fenòmens meteorològics extrems o la pèrdua de biodiversitat (recordem que en investigació es parla que estem vivint la sisena extinció massiva).

No obstant això, dius que estar en un escenari o un altre dependrà de les nostres accions

Sí, perquè encara estem a temps per a intentar millorar les tendències que es dibuixen. El desafiament principal és limitar les emissions mentre adaptem les nostres societats a alguns dels canvis que ja són inevitables. Cada grau de calfament evitat marcarà una diferència significativa en la qualitat de vida de les generacions futures.
Estic convençut que prendrem la direcció adequada. A poc a poc s’estan veient avanços on es combinen mitigació, adaptació i innovació tecnològica, com per exemple amb solucions basades en la naturalesa o una urbanització sostenible amb ciutats verdes i energèticament eficients.

Tornem a l’enfocament educatiu. Millorar la comprensió sobre el sistema climàtic i les interaccions entre el Canvi Climàtic i la societat en el context de temps i espai geològics s’apunta com una necessitat en aquests moments. Quin consideres la forma més adequada o quines recomanacions tens per a fer d’aquest tema un objectiu en la formació del futur professorat de ciències?

L’educació sobre el canvi climàtic és essencial per a formar ciutadans conscients, responsables, capaços d’actuar enfront d’aquest desafiament global, formats i informats. Els aspectes fonamentals inclouen tant el coneixement científic com el desenvolupament d’habilitats, valors i actituds que permeten la participació en solucions d’una manera crítica i responsable. Hem d’intentar que el nostre alumnat contemple el problema globalment, però que actuen localment. Sabem que la solució és a les nostres mans. Som les persones les que hem d’actuar.

Crec que una bona manera d’aconseguir tots aquests objectius dins de la formació del professorat és utilitzant un ensenyament actiu i participatiu, orientada a l’acció, en les quals es busque capacitar i empoderar als estudiants perquè siguen agents de canvi i estiguen motivats per a tractar aquest tema en les seues classes.

No vull acabar sense preguntar-te què és el que més t’agrada del teu treball i quins són els reptes o dificultats que més et preocupen

Sense cap dubte, el que més m’agrada del meu treball és la docència. Encara que és cert que moltes vegades no puc dedicar-li tot el temps que m’agradaria per totes les altres tasques que hem de fer en el dia a dia. Treballar amb futur professorat, ensenyant a com ensenyar ciències, és una cosa que fins i tot em motiva més, i crec que és una mica més exigent que qualsevol altre tipus de docència. Però al mateix temps, potser és eixe aspecte el que més em preocupa del meu treball, saber si estic preparant bé a l’alumnat, futurs docents, perquè siguen competents, ètics i innovadors, capaços d’afrontar els reptes educatius actuals i aquells futurs que encara no coneixem.