Diari del IV Biomarató de flora espanyola de la Comunitat Valenciana

Fa ja un any que us comptava en espores la meua experiència quan, mentre participava com a estudiant de pràctiques al Jardí Botànic, em vaig animar a acompanyar els meus companys d’estudis en una de les eixides que van fer amb motiu de la Biomaratón de Flora. He acabat les pràctiques, ha passat un curs, i he tornat a la meua universitat d’origen, la Universitat Miguel Hernández, UMH, però m’han quedat ganes de tornar a passar per la mateixa experiència, que va resultar per a mi ser tot un descobriment. Recorde que em va il·lusionar poder formar part de l’activitat, que a més d’englobar i promoure la ciència ciutadana, és una manera d’eixir d’excursió a veure totes eixes plantes que estan al teu voltant però que no sempre et detens a observar amb deteniment.

Enguany, la UMH participava no sols amb eixides de camp, també ho va fer amb una xarrada sobre com identificar plantes de saladar. Més tard, vaig saber que el Jardí Botànic havia organitzat rutes a Toixa i a Cases Baixes, i encara que aquesta vegada em quedaven alguna cosa lluny, em va fer recordar la meua anterior experiència amb la professora Mónica Boscaiu, i l’eixida amb els alumnes de Ciències Ambientals i Enginyeria Forestal de la UPV a la Devesa del Saler. D’eixe record va sorgir la idea de tornar a llançar un diari de l’excursió. Així que em vaig apuntar totalment disposada, amb la meua aplicació descarregada, a pujar totes les plantes que poguera a l’esdeveniment de iNaturalist, i amb moltes ganes de gaudir i de continuar aprenent.

La Biomarató, una activitat que creix cada any

L’esdeveniment el convoca la Societat Botànica Espanyola (SEBOT), per a destacar la importància de les plantes en la nostra societat i superar l’oblit que pateixen, a més, enguany ha comptat amb finançament a través d’un projecte concedit per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L’organització de l’esdeveniment en si és un esforç col·laboratiu, altruista i descentralitzat. En cada Comunitat Autònoma hi ha nombrosos coordinadors que teixen xarxes de col·laboració local; proposen activitats com a excursions, xarrades o tallers, fan difusió en xarxes o desenvolupen noves idees, sempre amb la intenció de maximitzar la participació en la Biomarató i fomentar la interacció entre botànics i ciutadans.

Fins a la data, són al voltant d’un centenar d’institucions les que han secundat i divulgat la Biomarató, com a universitats, instituts d’educació secundària, centres d’investigació, entitats d’educació ambiental, associacions naturalistes i administracions públiques, i cada any s’uneixen més. El Jardí Botànic de la Universitat de València, on estava de pràctiques l’any passat, quan va sorgir la idea de comptar la meua primera experiència en el Biomarató, participa amb eixides i xarrades sent un dels pilars que sostenen les activitats a la Comunitat Valenciana.

En quan als objectius de la Biomarató, es poden centrar en fomentar l’interés per la diversitat vegetal, però també a augmentar la interacció entre professionals de la botànica, naturalistes aficionats i la ciutadania en general, en què aquesta conega i aprecie la diversitat vegetal de la seua regió, i a contribuir al coneixement sobre la diversitat i distribució de la flora d’Espanya.

En aquest esdeveniment de participació ciutadana, les persones de tot el país ixen al camp a gaudir de la naturalesa mentre fotografien plantes i aprenen sobre la nostra biodiversitat vegetal, i se celebra anualment entorn del Dia Internacional de la Fascinació per les plantes. En el meu cas, i per a acabar de completar aquesta activitat que vaig descobrir l’any passat, aquest 2024 va coincidir amb la Setmana Sostenible de la UMH, que tenia programat un taller de marcapàgines botànic i el taller de taller “Claus per a la identificació de halòfits mediterranis”, tot emmarcat dins de les activitats de la IV Biomarató de Flora.

Diari de la meua experiència en la Biomarató 2024

Comence el dia pujada a la bici de camí al campus de la UMH a Elx, fa molt bon dia i pense que el passeig programat per a identificar plantes serà molt agradable. Aparque enfront de l’edifici de La Gàl·lia, i entre per a trobar-me amb els altres participants i alguns amics. Mentre esperem que comence el taller veiem arribar al nostre professor de Gestió de la biodiversitat i del medi natural, Joaquín Moreno, carregat amb una bossa plena de plantes i periòdics amb més plantes premsades per al seu taller de marcapàgines.

L’activitat ens sembla molt interessant i decidim participar, per la qual cosa ens quedem en les taules de fora de l’edifici per a gaudir del bon temps. Abans de començar, el nostre professor comença a traure plantes amb formes de tota mena i boniques flors disposat a parlar sobre “la identificació d’espècies halòfites dels saladars del sud-est mediterrani”. Sembla un tema difícil, però l’explica de manera que no ho acaba sent.

Primer trau el que a simple vista sembla un Limonium i ens demana que ens fixem en les petxines de sal que presenten quasi totes les plantes que porta en la bossa, aquesta sal és degut a les glàndules excretores. Aprenem a distingir entre les diferents espècies de Limonium amb unes senzilles claus que estic segura que ja no oblidarem. Aquestes són les espècies que observem: Limonium caesium, supinum, delicatulum i cossonianum. A més d’un endemisme del sud-est ibèric: Limonium admirabile. I les lliçons d’identificació continuen perquè distingim també tres tipus de Tamarix segons la seua inflorescència: Tamarix gallica, africana i boveana.

I seguim amb algunes curiositats sobre altres plantes com són les suculentes de saladar, que actualment estan posant-se de moda en la gastronomia avantguardista. I altres com l’Albardí, més allunyat de la sal i de la zona d’inundació, una planta molt curiosa perquè té absorció selectiva de sals. Parlem també de la Suaeda vera, una planta halófita bioindicadora de saladars molt deteriorats, ja que apareix en llocs amb molta nitrofilia. Ens queda clar a tots que hi ha quatre franges ben diferenciades al llarg de l’ambient salí i que cada planta de saladar està més còmoda en una d’elles, com la Salicornia fruticosa, a la qual no li importa estar en primera línia d’inundació.

Després de l’explicació i el reconeixement ens anima a participar individualment pujant fotografies de plantes de saladar preses durant els dies de la Biomarató a l’aplicació iNaturalist. Les fotos es poden pujar l’aplicació durant els dies en què se celebra la Biomarató i fins a una setmana després. En eixe moment se’m va ocórrer que podria anar al Clot de Galvany, un paratge municipal prop d’Elx, per a fer més fotos i practicar totes les claus que havia aprés.

I ja va arribar el temps del taller, en el qual ens donen un munt de fulles de periòdic i ens posem a la feina. Tots els assistents ens emportem a casa un preciós marcapàgines amb plantes de saladar o amb alguna planta ornamental exòtica. En el meu cas vaig fer un amb Tamarix boveana, Diplotaxis erucoides i Limonium delicatulum. I no sols em vaig fer amb uns marcapàgines botànics, perquè em vaig anar eixe dia havent aprés sobre moltes plantes halòfites que havia vist en eixides de camp durant la carrera, però no tan específicament, i tenint present l’important que són els aiguamolls per al seu desenvolupament.

Eixe mateix cap de setmana, després de la xarrada, vaig ser al Clot de Galvany, un aiguamoll protegit, situat enfront de la platja dels Arenals del sol a Elx. On vaig fer una ruta amb una amiga de ciències ambientals.

El Clot de Galvany, donat el seu gran valor ambiental, ha sigut declarat a més de Paratge Natural Municipal, Estació Biològica, Lloc d’Interés Comunitari (LIC), Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i està dins de la Xarxa Natura 2000.
Aquest paratge inclou 6 tipus d’ecosistemes que són: les platges i els fons marins, antigues terrasses de cultiu, dunes, boscos baixos i llomes, tolles i l’ecosistema pel qual vam fer aquesta eixida, el saladar.

Començarem la ruta a l’Aula de naturalesa del Clot i ens dirigírem per la senda fins a la primera tolla, on ens paràrem una estona a observar l’entorn. Anàvem amb un objectiu fix, trobar Sarcocornia fruticosa, un arbust molt ramificat que es dona en sòls salins i humits, suportant períodes d’inundació. Les tiges joves estan articulades en nusos i entrenusos i són molt suculentes, són tiges verdes, que també adquireixen coloracions vermelloses. Les fulles estan poc desenvolupades i reunides en xicotetes escates poc visibles. No vam tindre sort en cap de les dues primeres tolles pel que ens dirigim a la tolla central, una vegada allí entràrem en un altre observatori d’aus on al lluny vam veure el que semblaven grups de Sarcocornia fruticosa i Salsola oppositifolia. En seguir per la sendera arribem a la riba contrària, la de l’observatori, i comprovàrem amb l’app que efectivament era Sarcocornia fruticosa.

Eixa zona estava plena de plantes de saladar moltes d’elles eren les que vaig aprendre a identificar en la xarrada de la Biomarató. Les dues ens animàrem a pujar moltes plantes de saladar a l’app de iNaturalist, encara que cal dir que la meua amiga va estar més atenta als ocells que se’ns creuaven. Amb el nostre objectiu complit i ja amb les últimes llums del dia ens dirigírem de nou per les sendes, de tornada al cotxe per a finalitzar la nostra excursió, molt contentes de tota la fauna i flora que aconseguírem veure.
Per acabar només us diré que la Biomarató és una oportunitat perfecta per a acostar-se a la vegetació del nostre entorn, per la qual cosa us la recomane a tots els que us agrade la natura. Detingueu-vos a observar les plantes que ens envolten i a posar-los nom. És una activitat interessant i entretinguda.

Gràcies per llegir-me i fins a la pròxima Biomarató!