Callisia fragans, una planta ornamental sorprenent

Callesia

Hi ha plantes que a un primer cop d’ull no criden l’atenció; quant les observem no hi trobem una floració espectacular, unes fulles hipnòtiques o uns colors vistosos. Tot i això, cada planta amaga sempre tot un seguit de característiques interessants i la Callisia fragans no es l’excepció. Aquesta setmana volem destacar aquesta planta ornamental sorprenent situada a la zona del jardí cromàtic en companyia de moltes altres plantes del sud d’Amèrica. Et convidem a conèixer més sobre aquesta planta amb un aroma deliciós.

Amb l’estiu els dies són cada vegada més llargs i les temperatures van en augment pel que espais com el Botànic es converteixen en refugis per a allunyar-se de la calor de la cuitat. Alguna cosa que sempre em recorda a aquesta estació és la preciosa de floració lila de la Jacaranda, que envaeix amb la seua olor moltes dels carrers de València, o el magraner amb les seues flors taronja intens. La nostra planta del mes, encara que no té una floració tan vistosa, és una planta ornamental molt comuna degut sobretot al seu fàcil cultiu i al fet que no exigeix moltes cures. Deixa’ns presentar-te-la!

Malgrat que l’he presentada com una flor que no és molt cridanera, el botànic anglés John Lindley (1799-1865) en descriure l’espècie en un dels seus treballs sobre flora ornamental cultivada als jardins britànics, li dedicà l’epítet específic al “delicios aroma” que emeten les flors de la planta. En el Jardí podem gaudir d’aquesta olor a mitjan primavera, sobretot el mes de maig i principi de juny, en el cas d’enguany on tot s’ha retardat una mica amb les pluges de maig.

powo.science.kew.org

La planta que destaquem és Callisia fragrans (Lindl.) Woodson, o més comunament coneguda com a canastra o aranya, i podem trobar-la cultivada tant en test com en cistells penjants, generalment en interior. La seua facilitat de propagació també ha ocasionat que en molts casos s’escape del cultiu, convertint-se a vegades en espècie invasora, la ràpida propagació de la qual pot afectar hàbitats i espècies natives. És una planta nativa de Mèxic i està àmpliament distribuïda com a planta de cultiu i sovint naturalitzada en múltiples països de Nord Amèrica.

Descripció botànica

Aquesta planta és una herba perenne amb nombroses tiges reptants, estolonífers, i amb algunes branques erectes, folioses i acabades en inflorescència. Les seues fulles són alternes, amb entrenusos que es van estenent al llarg de la tija, sent els basals molt curts, semblant que la planta presenta una roseta basal. També són senceres, fortes, verda fosques i glabres per totes dues cares, amb un contorn oblong-lanceolat, de 8 a 25 cm de llarg i de 2 a 6 cm d’ample amb àpex agut i amb una base abraçadora a la tija recorrent-lo formant un tub blanquinós de fins a 1 cm. La planta pertany a la família de les Commelidaceae que formen una família de plantes amb al voltant de 600 espècies englobades en 40 gèneres, que comprenen tant plantes perennes com anuals, algunes suculentes representades per herbes carnoses, a vegades suculentes, amb fulles planes o secció en forma de V.

Té inflorescències en panícula terminal, amb nombroses flors agrupades en conjunts alterns, asseguts, en la base dels quals trobem fulles reduïdes a manera de baines, de color pallós. Destaquen les seues flors hermafrodites, amb periant format per tres sèpals, blanquinosos i d’àpex granat o rosat, i tres pètals blancs, en forma de llengüeta d’al voltant de mig centímetre; estams en número de sis, amb anteres vistoses de color blanc; gineceu amb un únic estil d’uns de 3 a 4 mm i estigma plomós. El seu fruit és capsular i s’obri en tres valves, cadascuna amb un parell de llavors.

L’actualitat geogràfica de la Canastra

Com hem esmentat abans, aquesta espècie és endèmica de Mèxic, prefereix un clima tropical, amb temperatures moderades, ombra i bastant humitat, si bé pot aguantar també períodes de sequera. Creix i es reprodueix en part a través d’estolons, sent això molt interessant ja que facilita el seu establiment en mitjans alterats, terrenys erms i espais oberts, per la qual cosa, si bé es considera nadiua d’algunes regions de Mèxic, en l’actualitat ha prosperat per la totalitat de les regions de l’estat, així com en àmplies zones del sud de Nord Amèrica, Carib, Amèrica Central, Hawaii, Austràlia, Kenya, Tanzània, el Marroc i recentment a l’illa de la Palma. En algunes zones de República Dominicana, empren aquesta espècie per a cobrir el sòl en plantacions de cafè i cacau, evitant així la proliferació d’altres espècies no desitjades.

Distribució geogràfica de la Callisia fragans./powo.science.kew.org

Una floració amb molta fragància

La canastra floreix a la fi d’hivern, generalment al gener i febrer en les zones tropicals. En el Jardí, no obstant això, podem gaudir de la seua floració a mitjan primavera, sobretot el mes de maig. Com dèiem abans i ateses les explicacions del propi Lindley que batejà aquesta espècie com Spironema fragrans, el nom genèric de la planta fa referència als filaments espiralats dels estams, i l’epítet específic fragans al “deliciós aroma” que emeten les seues flors. A més de la descripció del botànic de l’espècie podem trobar una magnifica il·lustració botànica d’aquesta.

A la dreta exemplar de Callisis fregans – The Jerusalem Botanical Gardens, Israel./powo.science.kew.org

Curiositats

La nostra protagonista també té bastant fama com a planta medicinal, emprant-se, entre altres coses, enfront de les cremades o contra malalties dentals. En la medicina tradicional són molt preades les seues propietats antibacterianes i antioxidants.

El nom comú més generalitzat a Cuba és el de ‘mala mare’ (García 2016), denominació que fa referència a la seua capacitat d’emetre propàguls en els extrems dels seus estolons, la qual cosa s’interpreta popularment com una tendència a allunyar als seus propis “fills”; a “botar-los”. Indagacions sobre aquest tema amb persones que la cultiven va permetre conèixer que, almenys a Camagüey, la coneixen també com a ‘panerola gran’. A Mèxic, no obstant això, la nomenen ‘canastra’ o ‘aranya’.

“L’aranya” del Botànic està situada al jardí cromàtic al costat de moltes altres plantes del sud d’Amèrica. Un racó molt bonic que val la pena visitar i comprovar per un mateix si la seua fama és certa. Acosta’t a gaudir! I queda’t amb aquesta localització ja que destacarem moltes més de les seues plantes en pròxims lliuraments.

Etiquetes
Estudiant de Ciències ambientals a la UMH.
M'agrada escalar, la fotografia, la música, el cine i totes les activitats que impliquen contacte amb la natura. Si vaig a la muntanya m'agrada recollir fulles i flors per a després premsar-les.
extern Signatura Espores
Send this to a friend