Entrevistes

23 febr. 2023

10 preguntes verdes a… Jordi Sapena

Jordi Sapena

Aquest estiu vàrem poder gaudir de la música intimista i instrumental d’aquest músic de Gandía, al Cicle de Conferències del Jardí Botànic de la Universitat de València Ciencia a la Fresca, on ens va presentar la Banda Sonora que creà per salvar les plantes de sa casa que havien perdut vitalitat durant el confinament. Un projecte molt especial i personal que diu molt del seu autor. Ens conta que Jordi Sapena és una artista creatiu i un esperit sensible que connecta amb el seu entorn a través de la seua música, un entorn on les plantes tenen, com a Espores un paper protagonista.

Obris els ulls pel matí i la primera cosa verda que veus és…

L’enorme Monstera que tinc al saló de casa.

Quin és el teu primer record de natura?

La meua infància està lligada al poble de Barx, en gran part. Els meus pares tenen uns amics que tenien una caseta al poble i uns terrenys pel terme, i pujàvem des de Gandia tots els caps de setmana, la Pasqua la passàvem sencera a un lloc que es diu Clot de Suros. Ens passàvem el dia per la muntanya fent “corralets”, explorant entre els matolls i jugant. Així que els meus primers records de natura són allà dalt, rodejats d’argelagues i romaní amb la meua germana. Allí m’he criat, bàsicament.

Un paisatge que podria inspirar el teu proper disc…

Acabe de fer un disc per a les plantes de ma casa i el pròxim que tinc al cap és una espècie de retorn a les meues arrels, en diversos sentits. Així que trobe que eixe paisatge pot estar prop del Clot de Suros, baixant a l’avenc de la Donzella. O podria ser la vista que hi ha des de la cova de les Malladetes.

Si ens auto-convidàrem a ta casa, la planta que mai trobaríem és…

Difícil pregunta, en tinc moltes i de moltes classes! Potser seria una falguera, en vaig tindre una i se’m va morir prou ràpid (alguna cosa faria malament jo), així que no n’he comprat una altra mai més.

Hivern és temps de…

Posar-se calcetins grossos, menjar paella en faves i carxofes i torrar castanyes.

Una aroma vegetal que odies i una que et fascine

No m’agrada l’olor d’alguns vegetals cuinats, els xampinyons i les albergínies sobretot. Em fascina l’aroma de la majoria de les aromàtiques típiques mediterrànies: romaní, timoner, pebrella, espígol, herba-sana…

Tria el teu poder si fores un superheroi ambiental

Viure centenars d’anys, com una olivera.

Saps pujar a un arbre?

Per supost!

Tens alguna peli o llibre que t’haja marcat on la natura siga la protagonista?

Quan vaig llegir “Into the wild” de Jon Krakauer em va impactar molt la història i vaig escriure 3 cançons sobre el tema, no m’ho podia llevar del cap.

3 coses que t’emportaries a un Jardí Botànic

Un bon llibre, una guitarra acústica i una càmera de fotos analògica.

Etiquetes
Revista de divulgació científica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
Nota legal: Revista Espores. La veu del Botànic es fa responsable de la selecció de bloguers però no dels continguts i opinions en els articles dels mateixos.
Send this to a friend